El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El nostre avi...
És que falta això.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
M'ha quedat el braç mort, eh?
Ahir vam estar passejant per la Mar Alta i m'ha quedat el braç.
Que a mi, mira, mira, és que no me'l sento, no me'l sento.
No, mira.
Em dóna cop, mira, no està, no està, no està.
No, saps què passa?
Digui, digui.
Que jo a la part alta, doncs, la tinc com si haguéssim ja dintre de tot.
Quins motius? Tots diré.
Vaig començar l'any 40 a treballar al carrer Caballers,
amb l'Antiquari Castellar-Nau.
Després vaig anar a la Mira.
A la vida de la Mira i després vaig posar la plaça del Pallol,
en aquell racó del plaça del Pallol,
contra l'entrada i sortida.
Jo recordo que l'Ajuntament, quan jo estava al començament allà,
quan algú preguntava que llavors no hi havia el patronat de turisme encara,
només estava l'Ajuntament,
quan alguna cosa deixava que ells deia,
aneu allà al plaça del Pallol, que ells ho explicarà, o tot.
O sigui, ja l'enviaven cap a vostè.
No sempre m'ha agradat aquesta cosa.
A vegades agafava gent i els acompanyava.
I llavors anaves pel carrer Caballers, per exemple.
Allà al plaça del Pallol,
doncs veies aquella cosa, hi havia el museu de la ciutat,
hi havia al davant l'audiència,
que allí va ser col·legi de música,
col·legi de xiquets d'aquests que no tenien classes,
i eren de xitanet, aquesta de cada manera, etc.
O sigui, que vas veure les transicions.
Recordo que allí al plaça del Pallol havia de regalar calcefos,
i les voltes quan deixava de ser museu,
perquè Tarragona tenia una col·lecció bastant important,
a un punt determinat de Tarragona,
allí al fond de la pitja,
i volíem fer un museu també de ceràmica,
que hi havia molts que replegaven ceràmica,
o sigui, allò, ni ceràmica, ni cefos, ni d'allò.
I clar, això te sent...
Et dol, no, no, et dol, clar.
Et dol.
Llavors anaves, això allà.
Després al carrer Caballers, et dic treballar,
l'any 40 vaig treballar allà,
i aquell carrer Caballers veies allò que hi havia,
la casa Montoliu,
que era encara com era abans,
aquella bodega, aquella tenda, aquell forn,
el lloc on hi havia l'antiguari,
aquella casa dels foixars,
ara passes i veus
tota aquella part mig enronada,
aquella paret si cau o no cau,
veus una cosa.
Passa allí, si veus la de xors, menys mal,
que encara veus la de xors de la música,
veus la casa Castellarnau,
però veus una entrada a Tarragona,
no la veus.
Sí, sí, no la veus, bonica.
No la veus, l'entrada...
Acollidora, seria la paraula.
No la veus, l'entrada a un casc antic.
Sí, sí, sí.
Al carrer Arnau, hi havia genda,
hi havia diferents botigues,
hi havia també aquell que feia...
En fi, hi havia diferents coses
que també ara entres
i veus que allí al costat,
la que fa a l'arriba,
aquest és el moble,
està molt bé, molt bonic.
Allí has d'anar al tant tot a s'apagar,
perquè diu que...
Reconec que està bé,
perquè per un minús vàlid
han fet allí una pujada
per poder passar,
però veus aquests quatre bars,
però estan oberts amb una determinada,
Carrenau,
que era un carrer senyorial també,
del Carrenau,
que venia descendents,
que si Colón havia estat
allits de Brava de Colón,
que si...
I que nosaltres...
I vas buscant...
Avi, que nosaltres
havíem estat en aquell carrer també.
Però a veure si m'entén.
Sí, sí, no, no, lògic.
Carrers amb una certa solera.
Vas passant,
Nazaret,
Carrer Nazaret,
allò,
vas per el Carrer Nazaret
per entrar a la plaça del Rei
i tots són d'això
de contenidors de la brossa.
O sigui,
per entrar a la plaça del Rei
has de passar per aquí
i l'altre per jo.
Vas passant amb aquells carrers abans,
allà hi havia una fàbrica
que feia somiés,
l'altre que tenia un...
L'altre que era un bar
que tenia un cert...
Que és carrers,
carrers...
Pots,
t'ho has perdut.
Carrer el Vídeu...
Home,
el tan malament no és d'avi,
no m'ho posi
també tan negre, home.
No, no, no, no,
no ho faig negre.
A veure,
hi ha coses puntuals
que es podrien arreglar.
Escolta,
no ho faig negre,
no ho faig negre,
no ho faig negre.
Li feia d'en bocat del diable, home.
No, no,
ho dic amb el sentit
que hi ha una sèrie de coses
que es transformen
però d'una manera
no massa...
Per el que hem de fer
un casc antic
a Tarragona,
que és on la gent també...
Home,
havíem de dir que potser
de fora no,
però hi ha molts restaurants
que a la banda de dins
són autèntiques
obres d'art,
perquè conserven la pedra,
han mimat d'alguna manera
tot el que hi havia
en aquell moment.
Però aquí vaig jo.
Això no s'explota.
Clar.
No m'entens com ho dic?
No,
i a més,
és el que deia vostè,
que normalment s'obre
hores determinades
de restaurant.
No pot estar tot el dia obert.
Així com hi ha postos
que hi ha l'atracció aquesta,
saps?
Després et poses
per aquells carrerons
per allà,
el carrer...
el carrer de la Nallòs,
el compte,
aquests carrers,
d'acord.
Però vull dir
que falta una miqueta
de donar-hi una miqueta
més de...
Igual que l'església
de Sant Miquel,
l'avi.
Sí.
Jo la trobo molt bonica,
molt petitona
i molt maca,
però és molt complicat
d'arribar,
si no ho saps.
Clar,
a veure,
te fiques...
A veure,
és molt fàcil,
si vens a la plaça Pallol
t'agafes la primera
cap a dalt,
però...
Santa Llúcia
no era gens complicat,
perquè llavors
moltes noies cosien,
hi havia moltes sastres,
molts d'aixòs,
i el dia de Santa Llúcia,
que és la patrona d'ells,
la festa la feien
a l'església aquesta
de Sant Miquel,
i tu t'imagines
el carrer Cavallers
i aquells carreres
modestetes
amb les xerides
que són
quan volen.
Tu saps
l'ambient
que hi havia
de modestetes
i si em sé
algunes senyores
que cosien
se'n recordaran
que havies d'anar
al tanto
perquè faria
una col·laboració
de noietes
d'aquestes dones
i...
Agafa-t'hi,
agafa-t'hi
que vénen totes,
i són perilloses
les dones juntes.
Hi ha hagut coses
que s'han perdut
i es podien...
Així com a la Rambla,
per exemple,
hi ha puestos que han dit
aquí hi havia això,
aquí hi havia allò.
També es podrien
recordar rutes...
Però,
molestes avi,
ara n'hi han
perquè a veure les aires,
però potser abans
hi havia moltes més.
Les noietes abans,
les noietes
quan començaven...
Era la nostra sortida
d'alguna manera.
Les noietes
quan sortia
d'aquestes cases
però hi havia
bastantes cases
que llavors la gent
el treball
se la feien a mida
i hi havia
moltes modistetes...
I després també
com a sortida
moltes vegades
si acabaves d'estudiar
i no podies anar
a la universitat
o etcètera,
perquè la universitat
no podia tothom,
perquè clar,
era car
i tot això
no s'havia de pagar.
I gent que no
acusia a les cases...
També.
Tu saps
per Santa Llúcia allò.
I clar,
era...
Santa Llúcia...
A veure si algú
es recupera,
avi,
que seria molt bé.
Per exemple,
el carrer Merceria,
la festa que feien,
aquella gent,
tot...
Vull dir,
ara es fa,
però es fa més sèrie.
M'imagino, avi,
dins de l'església
de Sant Miquel,
un munt
de modistes
allà tot es cosint.
No, cosint no,
però allí...
No, no,
però que podíem fer-ho
com a plan
reivindicatiu
és el seu dia,
no?
Jo, per exemple,
he anat a Puestos
i veus que hi ha uns museus
d'espasos de Setmana Santa.
Veus coses que d'aixòs.
I aquí portem anys,
anys,
anys discutint
si es fa,
si no es fa.
Avi,
avi,
entre vostè i jo,
s'ha adonat que ha passat
tota la setmana
i que no he parlat
de la Setmana Santa?
Bé,
ho deixem per la setmana vinent?
Li sembla?
Escolta,
saps què passa?
Diguem, diguem.
Que parlar de Setmana Santa
no cal que en parlem
perquè sabem
que és la Setmana Santa.
Ja, ja, ja,
però almenys
d'haver com estàs...
Ara,
el que vam parlar
no és del que...
de com ha canviat
la Setmana Santa.
Aquí una Setmana Santa
inclús va quedar
quasi que es va desfer,
que no es va anar d'allò
i en canvi ara
un de d'aixòs que hi ha, eh?
A Falera, sí,
és cert.
Com a mala comparació,
el Carnaval
també és una gran atracció
a Tarragona.
Però la Setmana Santa
sempre ha sigut,
sempre ha sigut
sempre.
Un de d'aixòs
perquè me'n recordo llavors
aquells carrers
que no hi havia tanta il·luminació.
S'han posat més estrictes,
avi,
ja no deixen passar la gent
pel mig,
que jo ho trobo molt bé,
ara encara que sigui
ja divendres
i hagi passat greu una setmana,
doncs això,
que no hagi passat gent.
I llavors veus tots
que anaven a seguir
i silenci.
I tot allò, saps?
I tota la part aquella antiga,
sense tanta llum.
Què li sembla?
Ho parlem dilluns?
De la setmana vinent,
això,
vostè i jo?
I fem de dilluns a dilluns
com aquí que diu,
i ja parlarem també
de la mona,
encara que hagi,
que dèiem,
hagi passat una setmana.
Bon cap de setmana
i fins dilluns.
Molt bé.
A Déu-siau,
bona tarda.
Soliem cantar,
soliem cantar,
visca Catalunya,
visca el català.