Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Eufòrica.
Per què? Què t'ha passat?
No ho sé, no ho sé.
Saps d'aquells dies que t'aixeques amb un humor d'aquells que rebenten les pedres i no saps per què?
Jo crec que acabaré...
Passa-melo, passa-melo, lo que estàs haciendo, passa-melo.
Ana va dir, acabaré plorant perquè no pot ser, no ho sé.
No, no, acaba plorant, dona.
Què t'ha passat a la llengua?
Que ho saps?
És una cosa que normalment m'acostuma a passar, sobretot els divendres.
I ja no coordino, ja va sola, va sola, va sola.
Ah, jo pensava que et posava nerviosa.
No, mai, mai, mai.
Mira, he de fer un incís. Normalment no parlem de nosaltres.
Ai, m'ha fas por.
No, no, no.
M'ha fas por.
No explicaré que ell sé que tu em vas dir, no.
Et diré, avui quan venia cap a l'episora m'he trobat amb una oient.
Què dius?
O sigui, li he posat cara amb una dels meus oients. Es diu Núria.
I t'ho dic en sèrio, t'ho juro, eh?
I m'ha dit que es diverteix moltíssim quan escolta cada divendres el nostre programa
perquè es nota que en altres, quan el fem, gaudim i ens ho passem bé.
A nosaltres, eh?
No.
I li dic, tu no saps el que jo pateixo, saps el que jo pateixo.
Ho far de plorar, Núria.
Tu no t'imagines, no t'imagines pas en quin moment estem.
Clar, jo li he dit, oh, si tu ho sabessis.
En l'afons, jo li he dit, fó, m'acabo d'engreixar 200 quilos.
De l'alegria de dir, ostres, tu.
No podrem sortir per la porta.
He entrat així com de costat fent una mica de pressió, cap dintre.
Home, des d'aquí li agraïm a la Núria i que continuï seguint-nos, eh?
I tant, i tant, i tant. Una que tenim, escolta.
Per molts anys, clar.
L'única oient a la qual li dediquem aquest programa, eh?
Avui li dediquem aquest programa amb ella.
És possible que ens senti perquè no tingui cap merda amb ell.
Bueno, escolta'm, no, no, no, sincerament.
Sincerament, gràcies, Núria.
Parlarem, entre d'altres...
Ai, no he posat el tambor. No m'ho has avisat?
No cal, tampoc no cal.
No, segur.
Dixem-la, Núria. Parlaríem de la Gwyneth Paltrow,
de l'Anu Tenorio, de l'Enton John,
de la Festa de Playboys...
Sí, sí.
De la Sandra Bullock, de la Paris Hilton,
ens agradi o no, i de la Elsa Pataki.
Respira.
Deixem volar tots els problemes,
tot el que tenim al cap.
Deixem que se'ls endugui la respiració.
Sílvia.
Ens quedem amb l'An.
Que m'estic marejant.
Em sembla que m'estic hiperventilant.
Mar, mar, sisplau, dona.
Com vols que sigui seriós?
Una classe, la nostra classe de ioga a través de la ràdio.
No em puc concentrar, perquè...
Mar, mar, mar, mar, mar, mar, respira, mar, respira.
Per l'amor de Déu, t'has hiperventilat.
No serveixo jo, perquè aquestes coses de relaxació...
Jo soc massa hiperactiva per aquestes coses.
I això que estem dretes.
Imagina que volíem que ens seguïm allò tranquil·lament,
i havíem de tancar els ulls, i deixar volar, i deixar partir...
Però si volem, volem, volem, no ens sentiran a 10 quilòmetres del micròfon.
T'imagines, que els em portem cap a morada...
L'habitant.
Bé...
Això té una raó de ser, no?
Exacte.
Gwyneth Paltrow té la culpa de tot aquest xou.
Aquesta senyora que cobrarà, i no vull que se'ls faríeu,
fins que jo no digui la notícia.
Vinga.
Cobrarà 44.000 dòlars per una classe de ioga d'una hora.
Respira a fons.
Treu l'aire.
No, no, però a poc a poc, perquè si no això no serveix per res.
Relaxació, amunt.
Ah, fora.
Molt bé.
Diastre ventricular.
Ara estic més marejada, jo també.
Sí, clar, clar, clar.
Home, amb els 44.000 euros que ha de cobrar per una hora de ioga...
Bé, bé, el preu no el va fixar ella, es va fixar a través d'una puja d'internet.
D'acord.
I era dir que aquests diners seran donats en una organització benèfica.
No, perquè jo estava ja calculant més o menys aquests 3 segons o 3 minuts que hem fet de ioga,
quan sortiria?
Un munt de pasta.
Un munt de pasta.
I total, per què? Per sortir marejades?
I per ventilades?
Jo, per si vull...
No he servint tu jo, eh, per això.
Si vull per ventilar, me'n vaig a fer el balcó del Mediterrani i em toca l'aire.
Sí, sí, un bon lloc, eh?
Sí, un bon lloc.
I depèn de com ja te'n passa la mossada, que allà també tens una vigesta.
Quedes ventilada i fas-ho dolir.
Bueno, vull dir que ens encanta que facis ioga, ens encanta que ho ensenys i que cobris i ho donis.
Sempre de ioga, parlem sempre de ioga.
Sempre de ioga.
Ah, exacte.
I que facis aquest donatiu amb una organització benèfica que també està bé, mira.
Veus aquest xic que m'ha caigut molt bé, eh?
M'ha caigut molt bé.
El trobo simpaticot, no? El trobo molt...
Jo és que li vaig perdre el fil.
Sí.
I, bueno, al fil d'avui ja li vaig perdre.
Enganxa-li, si no, malament, eh?
De fet, vols dir que aquest xiquet, i no ho vull ofendre a les fans, ha fet alguna cosa de profit des que va sortir de l'acadèmia?
Clar, va treure un disc, va triomfar amb aquell disc.
Un disc sol?
O dos.
Jo crec que va per allà pel segon, eh?
Sí, que no en tens ni idea, no?
Sí, sí.
Vale.
Bueno, tallem-ho.
Mano Terorio Feliz con su nuevo amor, és el titular, i tu preguntes...
I a mi què?
És a dir...
No, no, això no t'ho preguntaré perquè ho estem comentant, o sigui, no.
De fet, si aquest senyor es dedica a cantar, vols dir que per vendre discos ha de tenir nòvia nova?
Home, però també ajuda, depèn de qui sigui la nòvia, dona.
Diuen i llegeixo que el cantant està...
Que ets volenta, tu també, eh?
Ennamoradíssim d'una periodista, deixa'm, que es diu Sílvia.
És que no me deixes arribar a la notícia, eh?
Què dius? Si es diu Sílvia.
Sílvia Casas, sílvia Casas, és una jove periodista, porten sis mesos junts i ella està decidida a deixar Barcelona per ella.
Veus?
On t'has d'anar?
On t'has d'anar, pobre home, queda't aquí.
Queda't aquí, que la Sílvia té a prop, la Garcia.
No, no, jo no la vull, eh, aquest.
També jo com a simpàtic i això és el que tu vulguis, però no és més, eh?
No t'haurien de tenir-lo al costat del llibre perquè despertés cada dia de matí?
No, no.
Sílvia, desviu-te.
No, no, no, no, ja tinc el meu mòbil que diu Sílvia, contesta.
Sílvia té llaman, ja tinc prop amb ell.
Ja m'ha cridat el mòbil, tu no t'haurien.
Bé, doncs hauríem de fer veure que estem molt contentes perquè Manotero jo té un nou amor.
Sí, home, se n'agrem, no?
Però jo penso, vols dir que és notícia? És un nou amor si ja porten sis mesos junts?
Home, però per la gent que ho acaba de descobrir seguríssim.
Com tu i com jo.
Per exemple.
Jo em pregunto què té a prop d'estrena de disco o què és això el que té tan a prop per vendre'ns ara un amor de d'aquests mesos.
Ja saps que l'hem seguit el fil i que tenim les notícies fresques.
Ja, pots canviar la notícia.
Canvia't la notícia.
Ei, Elton John.
Era el George Michael, dones, que ha posat a la mare una cara com dient que és aquest bon home.
Doncs era el George Michael i el que presenta l'Elton John.
Pensava, si li he canviat la veu a aquest bon home.
No, no, no.
Que és una cansa d'aquelles que canten plegats.
Ah, que bonic.
Canta plegats és cantar.
Bueno, sí, ja anem a parlar de l'Elton John, tampoc no cal que...
Ai, Déu meu senyor.
Elton John.
M'ha sortit el Sergio d'Alma, que porto a dir.
Un ramalasso.
A veure, centrem-nos, Sílvia.
Vinga, vinga, centrem-nos.
Parlem de l'Elton John.
Què li passa a aquest bon home?
Vale.
Aquest senyor ha acceptat 100.000 lliures, que venen a ser uns 145.000 euros.
Jo també accepto.
Vale, jo també acceptaria.
Però es veu que ha guanyat un cas contra el diari Daily Mail,
que el va acusar d'haver demanat als seus convidats a una festa que ni el toquessin.
Home, això és impossible.
Tenint en compte com és l'Elton John, és impossible això.
Exacte, els seus advocats...
Mentira, mentira!
Els seus advocats havien pensat el mateix, m'han denunciat el diari i han guanyat el judici.
Inclús, llegeixo textualment, el comentari final de l'advocat per guanyar el judici
deia que no només no es va donar una ordre així,
sinó que Elton rep a cada convidat quan arriba en persona
i és molt conegut perquè parla amb la major quantitat de gent possible de la seva festa.
I pot estar en contacte amb tota la gent que ha convidat, no?
Pensa que estem parlant d'aquella festa d'estiu que fa ell en benefici
de la seva organització benèfica, Elton John, em sembla que es diu?
Sí, que és la fundació, Elton John.
Una fundació, exacte.
I, clar, aquella gent hi va i paga un paston per entrar en aquella festa.
És allò que dius, de gratis, de gratis no anem, eh?
I si anem de gratis una vegada allà, després has de donar i fer les teves donacions...
Exacte, doncs el mínim que aquest senyor pot fer en agraïment a aquella gent és parlar i fer-se més humà.
En els que arribes a una festa i t'has d'apropar, per exemple, a una festa de nòvius...
A l'anfitrió?
No, no, a una moda i volies apropar-te als nòvius, no, no, no, no, no, no, ni tocar-lo, ni tocar-lo, eh?
A mi no me toca, eh? A mi no me toca.
No em semblava molt mal. De fet, jo no sé d'on va treure la informació aquest diari, però s'ha cobert de glòria, per no dir una altra cosa.
Jo crec que la persona que l'hagi escrit segurament que potser alguna carta de finiquit o alguna cosa semblant haurà rebut, eh?
O segurament el que no va rebre mai va ser una invitació a aquesta festa.
De l'Alton John, seguríssim.
I de festa a festa...
I tiro perquè me toca.
Més d'un que no una.
Home, també, també, a veure les aires, també aniria a aquesta festa, eh?
Jo, per curiositat, mira, m'hi presentaria.
Jo et diria, jo crec que si...
Per curiositat, eh?
Si hi anessin, se'ns veuria.
A veure, m'explico.
Crec que no, eh?
Jo crec que sí, jo crec que sí, perquè fem...
Jo, en el meu cas, faig el doble de bulto que totes aquelles dones.
Sí, però jo crec que les vistes...
Per tant, se'n veuria el doble.
Però, Mar, entre tu i jo, crec que les vistes anirien directament cap a els escenaris o cap a la banda
i no cap a les persones que estiguessin cap allà, eh?
Reu de més, reu de més.
Es pot fer el que et doni la gana perquè ningú et mirarà.
Comenta la festa i després ho parlem.
Bé, doncs, hi ha un senyor que es diu...
A veure si ho pronuncio bé.
Hugh Hefner, que tu et diràs, aquest senyor, qui nassos és?
Espera, que t'ho pregunto.
Aquest senyor, qui nassos és?
Doncs és el fundador de la revista Playboy.
Veus?
Hugh Hefner fa 80 anys que va pel món tocant colets i decideix celebrar el seu aniversari
per tot lo val.
És a dir, ja ho ha fet.
Vinga, conejitas, vinga, conejitas.
Exacte.
Una festa impressionant a la seva mansió a Los Ángeles, però no es vol que d'aquí.
És a dir, ell ha volgut creuar el xarco que diuen venir a Barcelona, llogar la Casa Batlló
i, segons diu el periòdic de Catalunya, muntar una festa Playboy per tot l'oest i per Europa.
Tu imagina't, imagina't, estar allà, que te serveixin les xiques Playboy, perquè
a més a més, he vist, Mar, quan va començar el Playboy, que hi havia locals en els quals
hi havia xiques Playboy, que només el que feien era servir-te la copa i donar-te companyia,
però companyia, en plan, xerrar en aquell moment i gràcies, gràcies per haver vingut.
Doncs, si veies els inicis segurament cap a ara, el món de Playboy és, mai millor dit,
un altre món, eh?
Ja, bueno, no ho sé, jo dic, tu voldries anar per fer el xafarot.
Clar, jo per xafarot, oh, i tant, per veure-ho.
Jo voldria anar perquè realment seria la dona més diferent de tota la festa.
Oh, oh.
Però una vegada series especial, series especial.
No tindries res a veure amb totes aquelles dones.
Seguríssim, perquè totes aquelles serien en plan plus quan perfectes.
L'únic que elles i jo tindríem en comú seria el blanc dels ulls.
Sí, perquè tenia un as i boca i ulls i altres coses, dona.
Sí, perquè el fi al cap és igual, la mica.
La qüestió és de com ho portes.
Ah, això mateix.
I la festa quan es...
Quan, eh?
Ja t'avisaré.
Si m'arriba la invitació, ja t'avisaré.
Ah, t'ha d'arribar la invitació?
I a mi no.
Per què?
Perquè me les envien a mi.
Sílvia, portem quasi, quasi, quasi 10 anys fent el programa i ara m'has de dir...
T'ho torno a repetir.
Doncs no.
Per què no?
Home, que jo també que pugui...
T'ho he imaginat aquí a l'emissora de Fardant i jo presso a mi d'invitació a Playboy?
Sílvia, és que les envien aquí a la ràdio, per el meu nom.
Ja, però per això mateix.
No, que posin Sílvia Graciela al costat.
Bueno, deixa'm-ho córrer, mira, deixa'm-ho córrer.
És que estàs una mica obsessionada.
No, no, no, va per tu, mare, això, eh?
Que va per la següent, eh?
Ara, clar, és que hem enllaçat una cosa amb l'altra i hem acabat d'explicar.
De fet, és que anem a parlar d'una obsessió.
A veure.
L'obsès en qüestió es diu Thomas James Bildon i tu em diràs, i què?
L'altra vegada, i què?
Bé, doncs és un obsessionat fan de la Sandra Bullock.
Bé, no passaria res si no fos perquè ja fa 3 anys que està internat per treure'l de la capa de la terra.
Aquest senyor acusava...
Crec que va entrar a casa seva, crec, o va trucar per telèfon fins a la societat.
Posava l'artista per telèfon, amb faxes, amb correus electrònics, la perseguia, i aquí, a Califòrnia, a Texas, a Carolina del Sur, allà on tiranava, aquell senyor, al darrere enganxat com un salva-slip.
I clar, tu dius...
Una lapa, millor que sigui la lapa.
Oh, nena, tot s'enganxi, que s'enganxi bé.
La qüestió...
Oh, de veritat.
És que també, però són unes comparacions que tiren d'esquerra.
Repressió.
Bé, la qüestió és que aquest senyor sortirà, sortirà a la llum, al setembre.
Està esfraïda, aquesta xiqueta?
Doncs, a veure què passa, eh?
És una cosa molt normal.
És normalíssima.
Ah, digues, digues.
Home, la meitat del món els fa servir?
I l'altra meitat?
No, perquè són homes, perquè són homes.
Bé, com t'anava dient, aquest senyor sortirà al setembre.
I, clar, ella ha de fer el que sigui per impedir que aquest senyor vegi la llum del carrer.
A través de la reixa és el que vulgui.
Però a fora, no.
Perquè, clar, ella diu, a veure, si aquest home sortirà...
I no s'ha curat, que ho dubto molt, i decideixi tornar-me a seguir.
Clar, t'imagina quin mal de cap una altra vegada per la Sandra Bullock saber per on camina aquest bon home i en quin destí va.
Ah, exacte.
I què voldrà?
Quina por, eh?
Quina por.
I què voldrà?
Ja tenim sort de no tenir fans, naltros.
No.
Gràcies a Déu.
Bueno.
Olvida mi nombre, mi cara.
Què?
Anna va dir què?
Digue'm el proper nom, que no estic esperant, que no estic esperant.
Doncs sí, és inevitable, ho hem de fer.
Parlarem de Paris Hilton.
Oh, que tonta soy.
Siempre.
Sí, a més a més, és que ja hauries de reconèixer que això ja no t'arreglo, xata.
No, no, no.
Que això va con los genes.
Bé, ella no està satisfeta amb la seva passeta com a model, com a actriu i com a imatge de firmes publicitàries milionàries.
No.
No.
Què vol fer aquesta dona?
Ella ara ha decidit que vol ser cantant.
Cantant?
Cantant.
Què dius?
De fet, la multimil·línia nena estrenarà el 2 de juny el seu primer single, no cal que el busquis per internet per sentir-lo, perquè tampoc no tenim ganes, i que aquest disc es publicarà a Espanya el mes de setembre.
Veus?
Hòstia, jo no sé.
Jo no m'atreviré, per això t'he posat la música de Mission Impossible de fons, perquè serà imensió impossible de poder sentir-lo.
Mira que com s'ha convertit en un boom de l'estiu.
Anava a dir, anava a dir.
I que tothom ens ho va aixequi per tot arreu.
Quina por, eh?
És que és possible, arriba el setembre, tenim sort que quasi l'estiu està de cap a caída.
Sí, sí, però mira que no aguanti de cara a l'altre any, eh?
En plan terracites i tal.
Oh, quina por, quina por, quina por.
Home, recordem que aquí al Mediterrani...
I veiem per Santa Ticle les cançons de la Perisquia.
Ai, mira, Sílvia, no, no, no.
Tallem-ho, sílvia, tallem-ho.
Fora, fora, fora, fora, fora.
Si hay que ser torero, poder el alma del redó.
Aquesta és bona, eh?
Vinga, perquè sepas que te quiero como un buen torero.
Ole!
Mira, què parlem?
Tenim toros per aquí?
Què passa?
No, no, toros no.
I toreros, així com de refilón.
Vinga.
A veure, de fet, no parlarem de toros, no parlarem de toreros.
Parlem de l'Elsa Pataki.
No té res a veure amb banyes.
Ja he vist la cara que tenies.
No, clar, és que no té res a veure amb això.
Dicar a l'Elsa Pataki es dedicarà a la tauromàquia?
Començarà...
No, no, no, no, no, no.
La qüestió és que...
A Toreja no?
No.
Ella fa quatre mesos que va deixar el seu novi francès, el Michael Young.
Tampoc no sabem qui va deixar aquí, si hi havia banyes o no, n'hi havia.
Al final es va deixar, perquè te'n recordes que va bé...
Es va deixar estar.
És a dir, mira, saps què?
Deixem-ho.
Deixem-ho córrer i acabem abans.
Doncs els rumors de les llengües viperines...
Com la teva, digueu-ho, digueu-ho.
Relacionen l'actriu, no perquè jo no ho he vist,
relacionen l'actriu amb el seu col·lega actor, Adrián Brody.
Tu em diràs, i què?
No, i què no.
Com, com, com va ser això?
Com va ser això?
Que està a Espanya rodant Manolete, si no sabe estorear paquetebetes.
Bé, oh, que bé que ens ha quedat.
Ho tenia massajat, eh?
Em digues.
Bé, doncs es veu que...
No els riguis, perquè és que em fas viure a mi.
És que em fas una història durant l'esquena, dona.
És important.
Bé, la qüestió és que se'ls ha vist a terrasses, prenent refresquitos.
Ah, m'ho s'ha de dir a terrassa.
Dic a terrassa, aquí al costat.
I a Manrasa, que està al costat.
Bé, prenent refresquitos.
I en una situació, allò, com molt amistosa.
Veus, com molt carinyosa.
Bé, ella ha dit que sí, que es coneixen, però que no hi ha res més.
Està aquí a Podolet, que no.
Mira, posa el sapatac i tu que tu perds, perquè ve el mono que és aquest xiquet, eh?
Home, clar, però, a veure, si hi hagués alguna cosa ja sortirà, no t'amoïnis.
Ara, perquè no millor estan en el tanteig.
Allò que dius, a veure, que te conec, que no te conec, que sí, que sí, que no, que no,
que anem a aprendre alguna cosa.
Al principi...
Un rebujito.
Clar, anem a aprendre alguna cosa, te véns a casa meva, pues ja anem a la teva,
i aquelles coses.
Pim-pam fuera.
No, no sé, si arribaran al pim-pam fuera.
Ara són amigos y residentes en sus casas, no?
Ja.
Bueno, a veure què passarà.
Estarem pendents de les revistes del cor i de tot el que surti.
Bueno, de fet, ens faria un favor, perquè ella és molt guapa.
Sí.
És una bona representant de les actrius espanyoles.
Sí.
I així se l'aproparien.
Aquest xiquet i el veurien més a sovint.
Clar, mira, no és mala idea, eh?
Per interès, te quiero, Adrián.
No, no és el gran aniversari de l'Elsa, de qui?
No.
Ni de l'Adrián.
No.
De qui són?
Què fem aniversaris?
En tenim uns quants.
Avui, no sé, he de dir que gràcies, Sílvia,
perquè no m'has posat una cançó d'aquelles horribles d'aniversari.
Home, aquesta també està bé, no?
Que és el perxís, com un any és feliç.
Ah, que encara no ha començat.
L'animació.
Clar, dona.
Això em passa per parlar massa aviat.
Des del dia que naciste.
Des del dia que naciste.
Vull, ja està bé.
Vinga, aranxa del sol, em fa 34.
Treu'm aquesta cançó perquè me posa dels nervis.
Sí, 34.
Què passa?
34.
34.
Pitjor és la xer que en fa 60, vale?
A aquesta cara que t'ha agradat de pa de quilo.
Ui, quin cop del micròfon.
Veus?
És perquè fa 60 anys, nena.
S'ha tret.
Que ben operada.
No sé el que s'ha tret del cos, aquesta dona.
S'ha tret un joc de maleta de tanta pell que s'ha tirat del damunt
i em sembla que dos penjarroles amb aquelles costelles que es va treure.
És boníssim.
Home, bueno, adiós d'alvo que en fa 63.
Mira la diferència, eh?
Imagina't, eh?
Hòstia, tu.
La Naomi Campbell, la sentim molt guapa, 36.
També compleixes, eh?
Ai, ai, ai.
Eh, princesa...
Oh, no, és reina deva, no?
Princesa deva, no?
Com li deien?
La reina deva, no, no?
Veus?
Alfonso Rus, és la diosa deva, no?
Però no passa nada.
És igual.
Alfonso Rus en fa 45.
Jo la feia terrestre.
Monàrquica.
Quants, l'Aru?
Sabia, sabia que em faria esperar.
45 anys, jo sé que tots una fan.
Sí, sí, perquè veiem a l'Aru City.
Sí, sí, sí.
Al migdia.
Bueno, doncs el Bob Dylan en fa 65 i no passa res.
No, no.
El senyor Zimmerman.
Què?
M'has de Zimmerman, de cognom.
Ah, sí?
Robert Allen Zimmerman es diu de veritat el Bob Dylan.
Hosti, tu.
Què?
Què és lluny aquest nom?
Oh, no, ho sento pels Zimmerman del món.
Ah, no sabies, eh?
És que té el nom de Nino.
No que sí?
De Nino articulat.
Té un Zimmerman a casa.
Musculman.
Bueno, Musculman.
Lluís Llongueres.
Què?
Què?
Què?
Què?
Què?
Què?
Què?
Però què, i tu?
Fem una aposta.
Què?
Quants dius?
A veure, jo et tiraria per 53, 54.
Ai, fred, fred, fred.
Què dius?
Més?
Fred.
Uh!
60?
Uh!
Què dius?
70, nena.
70 anys desenredant cabells i posant rulos.
S'ha posat.
Perquè li diguin que està jove.
Què més?
Raimundo Amador, 47.
Sí, sí.
I per últim, agafo ara i tot.
Vinga, agafa, agafa.
Últim.
He demanat que em poses una cançó d'ell perquè feia molt, molt, molt que no parlàvem d'ell.
Es diu Lenny Kravitz i fa 35 anys.
I amb ell nosaltres diem adeu, no, Mar?
Bueno, no sé.
No sé, digues que sí.
D'aquí no em treus ni m'agafo calenta fins que no s'acabi la cançó.
Bon cap de setmana.
Ah, exacte.
Fins dilluns.
Fins la setmana que ve.
Bueno, tu i jo fins divendres, no?
Els oients fins dilluns.
Bueno.
És que sempre m'has de rectificar, eh?
Jo ho fai per poder escoltar la cançó i tu no calles.
Vols fer el favor de callar?
Adeu, adeu.
Adeu-siau, molt bona tarda.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!