El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
I bon dillums, que em fa tan dillums.
Bé.
Sí, no?
La vida és això.
És aquests canvis.
La vida és...
Ara comencem, ara acabem, ara comencem, ara acabem.
No, és prendre-te'l d'aquesta manera.
Hi ha ratos que et fan mal aquí, l'altre et fan allà.
Mira, però tu si et numeres els llocs que et fan mal,
dius, ara em fa mal això, bellugues aquest costat.
Diu, home, no pensi, no això.
No, no, al contrari, al contrari.
Sí?
Ho has de tenir controlat, no?
Jo trobo que si t'acostumes a el que et fa mal,
doncs ja no és cap problema.
No, tot el contrari.
Perquè a més t'amoïna, el cures i el deixes per una altra cosa.
Això passa quan ets una persona, la tractes i de moment no saps com és.
I et quedes allò que passarà.
I llavors resulta que és agradable, simpàtica,
doncs amb el cos passa el mateix.
Ara, agafes una persona antipàtica i per ser un moment del cos
que també, i quina manera de fer-me la punyeta,
i quina manera de fer-me la guitsa, això.
M'entens?
Vull dir que el cos és això.
I a més també és sàvia, eh?
Que moltes vegades n'hem donat massa trote
i arriben moments que ell mateix diu,
bueno, fins aquí puc llegir i ja no anem més llar.
El cos és com una cosa.
Això és com ara, ara reia jo, saps per què reia?
Digui.
Perquè estava pensant, llavors que aquí improvisem,
o sigui que no tenim res escrit ni res, improvisem,
i a vegades diem coses que marxen d'una a l'altra, no?
Però pensava la ràdio.
Ai.
La ràdio.
Enguany estem, ja sap que aquestes setmanes
tot se la veiem el 21 aniversari.
Per això pensava que...
I pensava, dic, per exemple,
el que va inventar la ràdio o el que sigui,
és el que diem.
Un va dir, diu,
quan va inventar la gramola,
la gramola,
diu, és l'invent més bo que hi ha.
Diu, però és diferent de la dona.
Ai.
Però la dona, si comença a parlar, no la pots fer callar.
I en canvi la gramola, si la veus, la tanques i ha callat.
Que masclista, avi.
No, no, per mi, eh?
No, jo el dic jo.
Però això és molt masclista, eh?
No, no, això ho va dir un amb mala...
Que ens trucaran totes, eh?
No, no, això ho va dir un amb mala sombra.
No, no, i la tenia, eh?
No, no, i la tenia, i la tenia.
Vull dir que veus que hi ha gent que no té...
No, no, gràcies a tocar la ràdio,
amb algun temps ara, no?,
perquè hi ha més coses per distreure's, no?
Però imagina't tu la ràdio abans,
ai, la gent abans,
si volien anar a sentir òpere,
havien d'anar a òpere.
I si anaven a l'Òpere,
si anaven a un vestit, amb aquell vestit...
No, no, havies de posar-te la disfressa, que dic jo.
La ràdio, posaves,
rentant-te els peus,
o fent qualsevol cosa, posaves la ràdio...
Rentant els plats, posant el fregant...
Fregant, qualsevol cosa.
Fins i tu, d'una manera més còmoda que podries tu.
O sigui que, la ràdio,
estàs fent café a la menjar,
la ràdio.
O sigui que és una cosa,
i a més a més, pots buscar el que t'agrada.
Música d'una manera, música de l'altra,
aquell que xerra...
I si no, companyia.
Perquè al meu, anaves a un puesto que hi havia una festa,
hi havia un discurs, el que sigui.
I allí, havies anat corbetat,
el tanto, fent el paperol, el que sigui.
A casa, engegaves aquella transmissió,
l'ascendies de casa, quan t'adava la gana,
i reies, i deies...
Osti, et paio.
I ara que s'organitzant.
I ningú et podia criticar.
Vull dir que la ràdio,
fent el que sigui, vull dir...
Sí, sí, sí.
Ara diràs, la televisió,
la televisió ja t'obliga.
Sí, allò que l'anava a dir.
A veure, que hi ha molts oients d'aquí de l'emissor
que ens ho comenten.
A veure, jo, de tant en tant, em diuen,
oh, és que jo la televisió, m'agrada veure-la.
Sí.
Perquè, clar, veus allò que dius,
la imatge val més que mil paraules.
Jo, però, m'atabala.
Perquè, com m'entretingui en qualsevol història
que estiguin fent a la ràdio,
a la televisió ja no acabo de fer res.
Bé, però, per fer una altra cosa.
La televisió, per exemple,
la pots tindre al menjador,
la sala d'estar,
ara avui dia...
A l'habitació, a l'habitació dels nens.
Avui dia, habitació, a la cuina, d'allò.
Però imagina't tu que estiguis fent el menjar
i hi ha un moment emocionant de la televisió,
d'això d'aquestes sèries tan importants que hi ha ara,
tan culturals.
I aquest moment que estàs pendent d'allò,
s'ha cromat el sofregit.
Segur, torna a començar.
En canvi, la ràdio no.
Podries anar remenant el sofregit.
Home, també hi va passar, eh?
Més d'una vegada,
també depèn de quina carta de la nena Francis que llegís,
també se cremava el sofregit
i més que una camisa, eh?
Però estaves fent el d'això.
Ara, avui dia,
te poses auriculats i l'orella
i fas el que facis,
sents la música,
estiguis d'esquena, de costat, de vora,
o fes el que vulguis.
A mi, jo d'aquí m'agrada que escolti la ràdio,
m'agrada i també que escolti la música,
que ara això, aquests aparetets,
de l'APP3 i coses d'aquesta,
però hi ha molta incomunicació, eh, amb això?
L'he de dir, eh?
És una petita queixa que fa extensible a tothom,
vas pel carrer,
i clar, tothom passa a tothom que porta els cascos,
o molta gent que porta cascos,
i clar, va el seu rotllo.
I clar, si estàs esperant l'autobús per agafar-lo,
les persones que tens al teu costat
estan amb la ràdio escoltant
o estan escoltant la seva música,
abans tenies qualsevol excusa per dir,
mira quin temps fa,
mira quin cotxe com corre.
Sí, sí.
Ara ja no tant, no?
Bueno, però bueno, això és cosa ja de...
Vull dir, la televisió,
si estàs en un puesto,
si estàs en allò,
t'has de posar més còmode.
Llavors, saps què passa?
T'has de poder posar còmode, còmode, còmode, còmode,
i arriba un moment
que no saps ni quin costat t'has fet,
i així, on fa mal això?
Clar, és que hi ha estat això.
I qui no ha durat un cop de cap, dormint?
L'habitació.
L'habitació.
L'habitació, adormit.
O, ostres, ara no ho veig prou bé,
d'acostat.
Ara el coixí aixecat per veure-ho millor.
Vull dir, la ràdio no,
la ràdio etic fa aquesta cosa.
Pots fer el que vulguis amb la ràdio.
Això que dius tu del carrer.
A veure, ara una altra cosa, també,
que és els mòbils.
No els mòbils.
Ai, sí, sí, sí.
Tot això.
Veus que vas pel carrer,
i va davant a un,
i va crac, crac, crac,
i llavors resulta,
l'altre dia es para un cotxe,
al davant meu, al carrer,
es para,
i aquell mirant-me,
dic, has de parar per preguntar-me alguna cosa o altra,
no? És normal.
Jo vaig parar per a veure què em volia dir.
I fa així,
i és que estava parant amb el mòbil.
Jo pensava que em prego...
Vull dir que t'imagines...
Sí, hi passen moltes coses d'aquestes.
T'imagines que a vegades fa riure, no?
Amb el cotxe,
amb el mòbil,
l'altre que...
I si no,
que fa riure.
A veure,
a veure què ha de passar,
no sé què,
o et dius una...
Clar,
diuen,
què?
Què dius?
Què?
Clar,
t'adones compte que estava parlant.
Després vas a un puesto que, per exemple,
diu,
no, els mòbils,
desconnecteu-los,
i algú que s'ha descuidat,
i aquell moment més crític,
del més són d'aquella música,
i ara,
com que tot són músiques,
no saps si estàs escoltant una cosa
o escoltant l'altra.
Vull dir que la vida,
t'ho vas prenent d'una manera,
ja t'hi acostumes.
Demà,
avui,
amb el Supermés,
perquè ara ja li estic posant una música de fons
que no és la nostra habitual,
aquesta cançó es diu
On the Radio,
a la ràdio,
acabarem amb ella,
avui excepcionalment,
i durant aquesta setmana anirem posant,
si potser,
alguna cançoneta,
si trobo jo per aquí,
dedicada a la ràdio,
i demà m'ha d'explicar
si se recorda
de la primera vegada
que va parlar a la nostra emissora.
Ui,
fa temps,
ja pots fer memòria,
que demà li preguntarem.
Avi,
fins demà.
No,
encara que ho preguntis,
et diré més o menys
quan i què,
però sense concretar,
perquè encara jo comencies
a estudiar-m'ho
i apuntar-m'ho,
quan arriba el moment,
com que són coses
que són de sobte
o el que sigui,
jo m'agrada tal com van venir les coses.
Jo li preguntaré
ja a veure què m'explica.
Fins demà,
Avi.
T'explica històries
de puestos de la ràdio.
El que sigui,
gràcies.
if I chance you heard it
for yourself
I never told the soldiers
how I've been feeling
over you
But they said it really loud
They said it on the air
On the radio
Whoa-oh-oh-oh
On the radio
Whoa-oh-oh-oh
On the radio
Whoa-oh-oh-oh
On the radio
Whoa-oh-oh-oh
Now, now
Don't it kind of strike you sad
When you hear a song
Things are not the same
Since we broke up last June
The only thing I hear
Is that you love me still
And that you think
You'll be coming home real soon
Whoa-oh-oh-oh
Yeah, you kind of made me feel bright
When I heard him say
You couldn't find the words
To say it yourself
Now in my heart
I know I can say
What I really feel
Cause they said it really loud
They said it on the air
On the radio
Whoa-oh-oh-oh
On the radio
Whoa-oh-oh-oh
On the radio