Avui, Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Arriba el cap de setmana.
Farem alguna cosa aquest dissabte o diumenge?
Home, intentarem passar-ho el més bé possible, eh?
Sí? Alguna exposició, alguna cosa que et vulgui recomandar?
No, jo t'ho vaig dir, aquesta que et diia el dimecres,
que està molt bé, d'aquests pintors,
doncs mira, són a vegades, interessa coses d'aquestes,
perquè hi ha molta gent que parles amb un i no saps...
I quan veus, coi, no sabia que pintés, no sabia que...
I és molt interessant de quan en quan també fer exposicions de gent
que a vegades no t'ho esperes en qui parles
i dius, oh, doncs no ho pensava jo, com passa amb el cas de...
És que tenim molta gent encara per descobrir a Tarragona, avi,
i que de tant en tant l'anem descobrint a on compte gotes
i això no és possible, eh?
Pensa que estem preparant la del juriol
del Sindicat d'Istitut Turisme, de tema lliure,
i ja portem apuntats 90 i escaig.
O sigui, jo crec que si no ho féssim...
Però hi ha iniciativa també, no només de Tarragona a ciutat,
sinó que es poden apuntar de molts llocs diferents, no?
Sí, sí, tot que és soci, però hi ha soci que són de fora.
Per això mateix.
Tenim socis de Barcelona, de Reus, de tota la província,
tenim socis que són...
Hi ha uns col·laboradors que paguen,
tot plegat es paga un símbol, són 15 euros a l'any,
ja em diràs tu, no, no, no, no, no, no, res.
I el seu fet de ser soci d'una entitat com aquesta és...
Una ajuda.
Altres, doncs, inclús fan propaganda,
fem una revista, posen un anunci del seu establiment,
l'altre, doncs, fa un escrit, l'altre, doncs...
En fi, hi ha moltes...
Cada que col·labora amb el seu.
I és bo perquè llavors hi ha una espècie de convivència
de coses que ignores, entens?
I aquesta exposició és molt interessant
perquè hi ha molta gent que comença.
Però hi ha molts que són de...
Que he de reconèixer que es...
No, que parten ja la seva història que porta molts anys.
Són casos uns que porten 18 anys
participant a totes les exposicions.
Aquests haurien de fer un numeratge, aviat.
Però a aquesta exposició hi col·laboren.
Com que vaig començar,
encara que no s'hi veu gaire massa,
també ara quan dic...
Però tu quan començaves tampoc no estaves...
I o sigui que s'ha creat com una família.
O sigui que aquesta exposició és molt visitada.
Molt visitada.
Però parlarem...
El tinglado número 1.
T'ho dic pel que estàs dient.
Sí, sí.
A ver, si li sembla,
deixem davant de l'exposició
i podríem parlar del Nàstic, no?
El Nàstic...
Llavors li dius, no?
El Nàstic pensa que l'any 47...
Sembla que era el 46 o 47.
El 47 va quedar a primera divisió,
que va pujar a primera divisió,
el primer any va quedar 7.
7 davant del Real Madrid,
davant de molts equips d'aquestos.
Sí.
El segon any va quedar el 9.
Ara el tercer, per desgràcia i coses que no cal comentar-les,
va quedar el 13.
Mal número.
Com refereixo...
Mal número, això era el 13.
Com refereixo...
No.
Com refereixo això que deia el senyor Rossell,
quan l'Emili pensa que encara el Real Madrid
no existia pràcticament
i llavors hi havia un equip que es deia Atlètic d'Aviació.
que era també de militars d'Aviació o tal,
que van formar un equip.
Després ja el dels militerals va fer l'Atlètic de Madrid.
O sigui que l'Atlètic de Madrid,
els seus principis van ser l'Atlètic d'Aviació.
L'Atlètic d'Aviació, exactament.
Aquell temps va ser quan el famós
que el Nàstic va guanyar el Real Madrid,
que va fer aquella placa,
una placa fantasma que tèricament apareix i desapareix.
Encara hi és, encara hi és.
Encara hi és, aquesta placa?
Sí, 3-1.
Però existeix?
Sí, sí.
Perquè tèricament, físicament crec que...
No, no, 3-1.
El que em sembla és que posa una planta al davant.
Ah, aquell pic, ja tan gran.
Un pic gran, així, doncs ja no...
Així no es veu aquesta cosa, saps?
Però vull dir que el futbol,
a vegades, que et dic el Nàstic,
doncs parlant amb el Dufo,
ah, doncs no sabia que el Nàstic havia fet això.
Ah, jo he pensat que el Nàstic era un equip de què?
Home, de casa.
Normalment és allò, l'equip de casa.
Un equip de casa,
que van començar amb gent de casa,
i s'ha format sempre gent de casa,
i últimament també van jugar i jugar gent de casa.
I molts que eren de casa van anar a equips bons,
bons pràcticament, doncs clar,
de primera i segona,
i van anar passant els jugadors d'aquestos, eh?
Vull dir que el Nàstic ara,
el Nàstic, per exemple,
ara hi ha aquesta eufòria,
perquè clar, tenim la sort de la ràdio,
tenim la sort de la televisió...
Internet.
I tot això és ara...
Que arribava a tot el món, ara.
Però en aquell temps que no hi havia tot això...
Home, hi havia una altra de les millors aficions,
que era el boca a boca.
El boca a boca.
Que arribava a tot arreu, també.
No saps com, però arribava a tot arreu.
Però llavors, saps què passa?
Que també hi havia alguns puestos
que tenien una ràdio...
Ui, ja sé d'hora,
aquella ràdio de futbol.
Una ràdio que...
Croc, croc, croc, croc, croc.
Ai, calla, que no ho sentirem bé.
Vull dir...
I a vegades vam fer una transmissió internacional,
quan jugava el Samora,
i tot el que em dius,
a veure, a veure, saps?
Ai, ma cara!
Gi, gi, gi, gi...
Ara no se senten...
Vull dir...
Però també creava interès.
Ara no.
Ara, que sigui una pantalla gran.
Ara ja són...
Ara l'eufòria existeix
perquè hi ha medis...
Però en tot i amb això, el nàstic,
sempre ha sigut el nàstic.
I sempre ha tingut molta gent,
perquè deiem l'altre dia amb el senyor Rosani,
no?
Tenia moltíssima gent que el seguia.
Jo de jovenet...
Aquelles esquenes que es veien,
com va comentar l'avi Ramon,
a l'Avinguda Catalunya.
Jo de jovenet.
De jovenet, doncs jo
coneixia molts jugadors del gimnàstic.
Molts.
El Saneuja.
Sí.
El Pau del Clos.
Pau del Clos.
Que jugava d'interior dret,
que jugava molt bé.
De la farmàcia de la Rambla.
Després...
Un creminer que es deia Álvarez,
que era boníssim.
Sí, hi havia.
Que va morir aquí al Tafulla
quan la guerra, a més.
I després, bé, trobaves
que després del Nàstic,
quan va pujar,
molts jugadors,
doncs,
al marxar d'un equip bo,
al Climado del gimnàstic,
preferint jugar amb el Nàstic,
perquè el Martín,
el Bravo,
tots aquests.
Sí, sí, sí.
Tots aquests eren del Barça,
del Barça,
del Barça,
del Barça,
del Barça també.
Del Barça,
tots aquests.
El d'allòs que va ser molt cert
va ser el Durán,
que era del Madrid.
I aquest va vindre aquí,
de la vida de jugador,
va muntar la cueva
del carrer del Trinquet Vell.
Sí,
anava a dir,
a la part alta.
La seva dona,
la Marissa de l'Eza,
era triu de teatre,
i per això un dia
et portaré una fotografia,
la veuràs,
que estic dedicada,
perquè aquest del Durán
va arribar...
Màriu Durán.
Aquest va fer això,
i més en més,
també va ser conseller
de l'Ajuntament
i també va ser
de la Diputació.
De Lidó, no?
Sí, sí,
es va situar.
Va fer carrera,
aquest bon home.
I la carrera feia
allà el bar aquell,
perquè feia unes sangries,
feia unes sangries.
A mi sempre em deia,
escolta...
A les coves.
A les coves.
Sí, sí,
que continués a la cova.
Tu sembla que portis algú,
que jo tenia la botiga llavors,
i coneixia molta gent,
tu sembla que vinguis aquí
amb algú,
la primera ronda
l'has de portar cap allà,
l'has de portar cap allà
i després ja faràs.
Llavors un dia
vaig portar uns amics
i els sortint
s'undemà no trobaven el cotxe,
perquè fotia unes sangries
i posava unes barrelles
que quan el bevies
la mar de bo,
però quan acabaves
ja no siguis.
Ja no sé on estaves.
No, perquè ets va quedar
aquí d'Arregona
i va tornar,
llavors ja es va jubilar,
va marxar,
va tornar
i et dic
i aquest el Durant també.
Això passava molt xubilador
a l'àstic,
fins i tot ara.
I va fer
inclús d'entrenador.
Sí.
Llavors d'entrenador,
què et va fer
tot el carrer?
Màriol Durant.
Màriol Durant,
Màriol Durant.
És que no sé
que té Tarragona
però ja es queden,
no sé si és
l'estarenar de la gent,
la forma...
Hi havia un altre Durant,
un altre Durant,
que era el delegat
de gimnàstic
a Barcelona.
Per cert,
la fotografia
que tenim a la botiga
hi és,
hi és,
era un senyor
i era l'encarregat
de presentar
tot a la Federació Catalana
i tenia
molt bones relacions,
molt bones relacions.
A més a més,
a Barcelona hi havia
el senyor Pujol,
llavors,
que no...
Mira,
escolta,
a veure,
a Can Llibre,
que era un...
un bar molt maco,
molt maco,
molt,
que estava entre
Rambla Catalunya
i Passeig de Gràcia,
doncs allí,
tothom que anava
en nom de Pujol,
tot estava pagat.
Una mira fantàstica,
llàstima,
però s'ha vingut abans,
eh?
Tot estava pagat.
És que aquest senyor
Toni...
A més a més,
a més,
era molt simpàtic
el senyor Pujol,
molt,
molt.
Explicaré
una anècdota
molt curiosa.
Ell,
a tots els partits
que jugava al gimnàstic
sempre venia.
O sigui,
era un d'aquells seguidors
fidels,
fidels.
I a més a més,
com a mínim,
2.000 pessetes,
en aquell temps,
2.000 pessetes de prima,
eh?
Com a mínim.
Bueno,
que sí,
molt fàcil,
però en aquell moment
2.000 pessetes
eren 2.000 pessetes, eh?
Però...
I vam cobrar
bastantes de primes
d'aquestes,
de 2.000, eh?
Però això a mi li va valdre molt,
perquè llavors va entrar
a la Federació
i va anar...
A més a més,
quan un partit,
jo em recordo,
un partit a Suècia,
que jugava Suècia-Espanya,
i la ràdio va dir
que a sort del senyor Pujol
els jugadors
van poder comprar coses
perquè els va donar diners d'ell.
I per portar algun record
de la família
que si no arribava...
Això és una propaganda
que val molt diners, eh?
Sí, clar,
és el que feia.
Això li va valdre
per anar al Brasil,
llavors,
com a federatiu...
Imagina't.
Com a federatiu president.
Va ser president de la FED.
Per això que era
per presentar-lo
com a vostè,
no?
El senyor és vostè, eh?
El primer va ser
la Federació Catalana
i després la Federació Catalana
va anar a la Federació Espanyola.
Avi,
i a Rossell,
que no ens queda més temps.
L'hi va valdre molt, molt, molt.
Molt, molt, molt.
Ara, si m'ho permets,
ja que avui no ha pogut ser,
ja parlem de la propaganda
d'aquest senyor
que se va fer-se ella,
demà vull fer propaganda
d'una cosa.
Haurà de ser dilluns, eh?
Avi,
què li sembla?
No, ho dic,
perquè demà jo no vull venir.
Demà dissabte...
Tens raó,
com a casa i la dona.
No, no, la veritat.
Mira que m'agradaria
fer el programa amb vostè demà.
No, no.
Però no pot ser.
No, ara penso jo
que també el cap de setmana...
No, perquè la seva dona
després me vindrà a buscar a mi
i no, jo no vull raons
amb la seva dona, eh?
No, no, la seva dona
amb bona voluntat
em convoca
i em provoca
el partit
allà baix
als apartaments, saps?
I llavors tenim partit
dissabte i diumenge
tenim partit allà baix
als apartaments, saps?
Ja m'ha explicat el resultat, eh?
Bon cap de setmana, gràcies.
Adéu-siau.