.
Ara passen 23 minuts ja de les 6 de la tarda
i anem a complir amb la secció que ens acompanya els dilluns cada 15 dies
amb el Ricard Monclús. Ricard, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Una secció que es diu Afers Econòmics
i bé, fa 15 dies ja us vam explicar quins serien els temes
al llarg d'aquest any, de tota aquesta temporada
i avui entrem en matèria i entrem en un plat molt fort, eh?
Les hipoteques.
Les hipoteques.
Ens hem de posar a plorar ja només començar, Ricard?
O sigui, quin missatge vols donar amb aquesta secció d'avui?
Optimisme o simplement realisme?
A veure, sent realista seria molt optimista.
Sí que és cert que la majoria de la gent
en una hipoteca ho veu com un mal de cap.
Inclús, diríem, ara que han fet moltes protestes,
sobretot la gent jove buscant noves formes
de sensibilitzar els polítics,
perquè el problema de la carestia de la vivenda
i tota una sèrie de qüestions,
i sobretot la dificultat que tenen ells per accedir-hi,
sabies que veuen la hipoteca com si fos una esclavitud.
I llavors jo diria que sí,
la hipoteca en principi és una certa esclavitud,
però també ho és el rebut de la llum
o també ho és el rebut del telèfon.
El que passa és que en un moment determinat,
bueno, ara en parlarem, eh?
però en un moment determinat sense telèfon
podem més o menys subsistir.
Però la gent sense el mòbil està un dia sense el mòbil
i realment està atrapats,
i a més, o sigui,
el dia següent,
quan s'ha produït algun apagó d'aquests,
el dia següent,
hi ha gent que t'explica
o que explica sobre els diaris
que ha tingut aquesta sensació d'ansietat.
La dependència és molt gran.
Un dia que se'n va la llum,
realment no sabem què fer.
No podem veure la televisió, no?
O sigui,
és una qüestió que és curiosa
perquè estem atrapats
o estem, diríem,
una mica amb esclavitud
respecte a la vivenda
en quant a la hipoteca
i en quant a les altres dependències
no ho veiem de la mateixa manera.
Perquè, Ricard,
la hipoteca sempre la lliguem a un immoble,
a una casa, a un pis, sempre, eh?
De moment no es pot hipotecar res més.
O no se sap.
Bé, no es diria hipoteca.
És a dir,
la hipoteca senzillament és un préstec,
en què tu, com a aval,
hi dones una prenda.
Llavors, quan aquesta prenda
és un immoble,
sigui un pis,
sigui un magatzem,
sigui inclús un terreny,
en determinats casos,
llavors parlem d'hipoteca.
Si estàs utilitzant
altres tipus de prendes,
com valors mobiliaris,
llavors parlaríem d'epignoració.
O sigui, en principi,
la hipoteca és un préstec
que ens fa una entitat financera,
normalment una caixa o un banc,
i en la que nosaltres
dissem com a garantia
la vivenda o tal.
Home, el que hi tenim a perdre,
l'aval,
és prou gran,
és molt més gran que perdre el telèfon.
Què passa si no puguem pagar la hipoteca?
A veure,
l'hem deixat com a garantia.
Hem de ser conseqüents.
Exacte,
l'hem deixat com a garantia
i, per tant,
hi ha hagut una institució,
aquests agents finances,
que ens han deixat uns diners
perquè nosaltres
poguéssim adquirir
aquest immoble.
Llavors, lògicament,
si nosaltres no paguem
la hipoteca,
doncs aquestes entitats,
els bancs,
caixes,
el que faran
serà executar
la hipoteca,
que se'n diu,
i llavors
s'iniciaria un tràmit
en què podria
acabar aquest tràmit,
si no es resolgués abans,
amb la subhasta
de l'immòbil.
Hem d'entendre
que això,
els bancs,
tenen bona fe
o potser per propis interessos,
sempre seria
l'última opció per ells?
Que el primer
seria una renegociació?
Vull dir que això
de l'expropiació
seria l'últim cas,
l'extrem.
Sí, evidentment.
El banc,
el seu negoci
és,
en principi,
el seu negoci fonamental
és agafar diners
i deixar diners.
O sigui,
que el banc
ni ells ho volen
ser-ho
una immobiliària.
Per tant,
en el moment
en què tinguin,
i això es va produir
als voltants
de finals dels anys 90,
es va produir
la situació
d'una crisi
important
amb el
mercat immobiliari
i llavors
van haver-hi
moltes entitats,
sobretot
a nivell de caixes,
que eren les que tenien
bàsicament
el negoci hipotecari,
en les que van començar
a tindre entrades
de vivendes.
Llavors,
van tindre
que canalitzar
d'alguna manera
la sortida
d'aquestes vivendes.
A ells no els interessa
en les vivendes.
El que passa
és que, clar,
és una garantia
i en últim cas,
davant de perdre
uns diners,
lògicament,
ells executaran
aquesta hipoteca.
suposo que,
degut a que
cada cop
per arribar-hi
necessitem
més de la hipoteca,
els bancs,
les entitats financeres
en definitiva
s'han posat les piles,
han tret un munt
de productes,
tipus diferents
d'hipoteques,
però suposo que hi ha
uns punts fixes
que sí que hem de tenir
en compte,
agafem la hipoteca
que agafem.
En què ens hem de fixar?
Sí.
Bé,
diríem,
la hipoteca,
encara que
ja en l'època
dels romans,
inclús,
la hipoteca
ve dels grecs.
La paraula hipoteca
ve dels grecs.
L'únic que passa
és que els grecs
no tenien
un sistema jurídic,
diríem,
un dret
tan avançat
com els romans
i llavors
perquè pugui haver-hi
una hipoteca
ha d'haver-hi
un registre.
Llavors van ser
els romans
que realment
van començar
a parlar
d'hipoteca.
Però,
no obstant,
al nostre país
fa 40 anys
ningú tenia hipoteques.
És a dir,
és realment
un producte
relativament nou.
És a dir,
fruit una mica
de la pressa
que tenim
les persones
per aconseguir
les coses.
Sí,
m'explico.
Abans,
els nostres pares
el que feien
era estalviaven
tota una vida
i llavors,
quan arribaven
als 45,
50,
inclús més,
llavors amb els estalvis
es compraven
la vivenda.
Avui en dia,
li dius a una persona
de 25,
30 anys,
fes aquest procés,
fes com van fer
els teus pares,
és a dir,
estalvia
i quan tingui 50 anys
et compres una vivenda
i ells el primer
que et diran
serà,
si home,
de què vas
o aquestes expressions
pròpies d'ells.
Llavors,
la hipoteca
que abans
la comentava
com si fos
una esclavitud,
en definitiva
també és una salvació.
O sigui,
gràcies a la hipoteca
tu pots tindre,
gràcies a que
una entitat
et deixa els diners
en aquests moments,
tu pots tindre
una vivenda
que si aquesta entitat
no et deixes els diners
no la podries tindre
fins al cap
de 30 o 40 anys.
És a dir,
el que han fet
els bancs
en definitiva
és una mica
solventar
una necessitat
que era el que
dèiem
en el primer programa.
És a dir,
l'economia
el que està fent
en definitiva
és intentar
sempre solventar
necessitats
que nosaltres tenim.
Llavors,
això es fa
mitjançant productes.
Si la societat
demanda
un producte
en el que
faig de possible
que la casa
es compli abans
apareix
en aquest cas
els bancs
i les caixes
que donen
aquest.
I llavors
la hipoteca
és una salvació
en aquest aspecte.
L'únic que passa
és que al mateix temps
s'està esclavitzant.
Però això
potser ho parlarem
una mica més
endavant.
Per què ens està esclavitzant?
Ens esclavitza
perquè les hipoteques
s'han anat
ficant
a un termini
llarguíssim.
És a dir,
tu em comentaves
coses que hem de tenir
en compte
a la hipoteca
i jo m'he liat
una mica.
Ja està bé,
ja està bé.
Coses essencials.
Coses essencials
bàsicament quatre.
el capital,
després el termini
d'aquesta hipoteca,
el tipus d'intrés
i la cubota mensual.
És a dir,
el capital
són els diners
que demanem
nosaltres al banc.
Llavors,
normalment,
aquest capital
és inferior
al bé
que hipotequem,
al bé
que donem
com a garantia.
I des de sempre
les pràctiques
bancàries
han aconsellat
que en vivendes
noves
estigui al voltant
del 80%.
És a dir,
que si una vivenda
val 150.000 euros,
el banc
ens donarà
un 80%
d'aquests 150.000 euros.
És a dir,
120.000.
Per què ho fan,
això?
Per guanyar-hi
el cas
per tenir aquest marge?
No,
no ho fan
per guanyar-ho.
Ho fan senzillament
perquè
tindrem
una certa garantia.
És a dir,
en principi,
no sempre,
el normal
és que
els béns
es deterioren
amb el pas
del temps.
D'acord?
Llavors,
clar,
si una hipoteca,
anem a suposar
que la paguem
els 20 anys,
llavors el banc
necessita una garantia.
Què és el que ha passat?
I això ens donarà peu
després a parlar
d'estes ampliacions
dels termins.
Que
els preus
de les vivendes,
lluny
d'anar baixant
a mesura
que s'anaven deteriorant,
han anat pujant
de preu.
i llavors,
llavors,
això ha fet
que en molts casos
el banc
no donés
sols
el 80%,
sinó que
inclús
donés
més.
D'acord?
Bé,
això en quant
al principal
o al capital.
Després estaria
el termini,
que és el temps
en què
la persona
que agafa
la hipoteca
ha de tornar
a aquest prèstec.
Inicialment,
el temps
era relativament petit,
les hipoteques
estaven
sobre els 10 anys,
10,
12 anys
era una xifra
habitual,
els anys 80,
els anys 90.
En aquests moments
hi ha entitats
financeres
que arriben
a deixar diners
fins als 40 anys,
diríem.
I malgrat
que
en la majoria
de pàgines web
o inclús
a nivell d'informació
et parlen
de 30 màxim,
però es pot arribar
a negociar 40 anys.
Això està directament
relacionat
amb la quota mensual,
en què s'ha incrementat
la quota mensual
i per tant
s'ha d'estirar el temps.
Sí,
el que passa
és una mica
enganyós,
és a dir,
vaig fer números
perquè m'imaginava
que aquest tema
sortiria
i llavors,
per exemple,
fixem-se
en una qüestió.
Vaig agafar
i vaig calcular,
vaig fer
un símil,
una similitud
d'una hipoteca
de 150.000 euros
al 4%,
que diríem
que és un tipus
d'interest variable
que en aquests moments
seria
o més o menys
el del mercat.
si nosaltres
agafem
el préstec
a 10 anys,
nosaltres pagaríem
mensualment
1.518 euros.
Si l'agafem
a 20 anys
en pagaríem
908.
És a dir,
de 10 a 20 anys
la quota mensual
estaria baixant
610 euros.
Però si de 20 anys
passem a 30,
la quota
sols disminuïs
a 192.
Si de 30
baixéssem
a 40,
la quota
baixaria
a 89.
I si de 40
baixéssem
a 50,
aquí em vaig cansar,
baixaria
a 48.
És a dir,
que si nosaltres
ens fixem
en ampliar
el termini
de 10 a 20 anys
ens suposa
un estalvi
important
en la quota
mensual.
Però a partir
dels 20 anys
cada vegada
la reducció
és més minsa,
és més baixa.
I llavors
això és una mica
un engany.
I llavors
no un engany,
o sigui,
ningú està enganyant
a ningú.
És a dir,
a més,
aquestes són operacions
que passen
davant de notari
i tothom sap
exactament
la quantitat,
tot.
No hi ha enganys,
sinó que
és una mica,
diríem,
una il·lusió
econòmica
en el sentit
que, bé,
pagaré més anys,
pagaré una mica menys,
però és que estàs pagant
molt més.
És que aquesta miqueta menys
és molt poqueta, no?
Per tot aquells anys.
A partir dels 20 anys
i sobretot
de 30, 40
i de 40, 50
és mínim.
És a dir,
la quota
que està formada
per una part
que és capital,
nosaltres no ho veiem
perquè nosaltres
mensualment
paguem els 500,
els 400,
els 600 euros,
però el banc,
aquesta quota
que nosaltres
paguem mensualment
la separa
en una part
que és que
tenim que tornar-li
aquell principal,
aquell capital
que li havíem deixat
i en una altra part
que lògicament
li tenim que pagar
els interessos.
És a dir,
el banc no ens deixa
els diners gratuïtament
com ningú ho fa
i llavors
està formada
per aquestes dues parts.
Què és el que passa?
Que
normalment
la prim...
diríem,
una hipoteca
de 20 anys,
els 5 o 6 primers anys
s'està tornant
molt poc capital.
es paguen molts interessos
i es torna poc capital.
Això és el primer
que nosaltres paguem
al banc,
suposo que
per cobrir-se les esquenes,
no?
Sí.
Primer es paga
el que diu
l'amortització.
Bé, diríem,
o veus una fórmula
en la que es calcula
una quota
i llavors
aquesta quota
es repartís.
Els primers anys
es paga molt poca quota,
gairebé cap
i molt d'interès
i els últims anys
com s'ha tornat capital,
llavors el que es torna
és capital,
es paga capital
i es paguen pocs interessos
perquè hi ha de ben poc capital.
Però
ho veus
a una
fórmula,
diríem,
en la que es calcula
això.
No té cap
més temps.
I si allarguem
a 30-40 anys
representa que pagarem
més interessos.
Sí,
bueno,
pagarem més de tot.
És a dir,
en aquest aspecte
si nosaltres
volguéssim saber
què és el que
paguem
de més
quan nosaltres
sol·licitem una hipoteca
que si ho compressem
al comptat,
també aquí
doncs
mentre he tingut
en fer
uns petits números,
diríem
si tenim
una hipoteca
en interest variable,
com ara ens han saltat
una mica,
ens han deixat
de parlar
de l'interest fix
i l'interest variable,
però en tot cas
després
hi retornem una mica.
Si nosaltres
agafem una hipoteca
tal com estava dient
de 150.000 euros,
per exemple,
al 4%,
com deies
és un interest variable
habitual
en aquests moments,
i anem a suposar
que la tenim
a 12 anys,
nosaltres
acabarem pagant
dels 150.000
en pagarem
188.000,
és a dir,
en 12 anys
nosaltres
estarem pagant
40.000 euros més
per a canvi
dels 150.000
que ens ha deixat
el banc.
Diríem,
això és així,
això és el que ens costa,
de més,
el que passa
és que aquí
no estic tenint en compte
una partida
que durant
bastant de temps
ha estat important
i són les deduccions
els beneficis fiscals.
Jo no els puc tindre
en compte
perquè aquí
cada persona,
cada família
és, diríem,
és un món
i s'hauria d'analitzar
gairebé
un per un.
Llavors,
el que
abans m'havia deixat,
parlant del capital,
parlant del termini,
hem passat a la quota
mensual,
és el tipus d'interest.
El tipus d'interest,
en definitiva,
es defineix com
el preu del diner,
és a dir,
el banc
el que fa
és que a canvi
de deixar uns diners
ens aplica
un percentatge
sobre els diners
que ens deixa
i aquest percentatge
és el que se'n diu
el tipus d'interest.
I llavors,
el banc
ens pot fer
la hipoteca
a tipus d'interest variable
o a tipus d'interest fix.
A tipus d'interest variable,
com pots imaginar,
és que estem sotmesos
una mica
a les vicissituds,
als aconteciments
propis del mercat.
El tipus d'interest
pot pujar,
pot baixar.
Ara et preguntaré
pel tipus d'interès
que això també
és una cosa
a tenir en compte.
Per tant,
la primera recomanació
que traiem de tot això
és com ens hi mirem
i potser valdria més
fer-la a 20 anys
que no pas a 30,
pel que vas dient.
Apretar-se una miqueta més
el cinturó
perquè per la diferència
que hi ha...
Evidentment,
el que passa
és que,
a veure,
això seria el desitjable.
També al primer programa
vam parlar
de que no sempre
el comportament
de la persona
és econòmicament raonable.
i aquí
el que
ens està passant
és que els preus
estan pujant
d'una forma important.
I llavors,
en un moment
en què els tipus d'interest
han anat davallant,
els bancs
el que han tingut
és la possibilitat
de deixar
més diners,
diríem,
fent que la hipoteca
fos una espècie
d'hipoteca xiclera.
És a dir,
anant allargant els alls.
és a dir,
els bancs
d'aquesta hipoteca
és que en un moment
en què tenen
una morositat
molt baixa
els interessa.
És un producte
que els interessa.
I llavors,
és lògic
que donin facilitat
al client.
I facilitat
si el client
diu
és que jo
en vull comprar
una casa
de 300.000 euros.
Llavors,
el banc
el que fa
és
digue'm vostè
si té
algun altre
préstec.
Digue'm vostè
quins ingressos
disposa.
I a partir d'aquí
ell fa uns càlculs
i et diu
et puc
dixar
tants de diners.
Lògicament,
si allarguem
el període de temps
llavors
ens pot
dixar
més diners.
El que passa
és que nosaltres
llavors
el cost
el que estem pagant
és molt elevat.
A més diners
doncs més risc
tenen
i per tant
més apreten.
Escolta,
comentaves
que sí que
tot i que
la política general
de les financeres
és
deixar
el 80%
del valor
de la casa
ens trobem
en casos
bé per aquesta
facilitat
o aquesta falta
d'amorositat
en el sector
en què el banc
pot arribar
a deixar més.
En tot cas
si calculem
un 80%
el que sí que és
desitjable
és demanar
una miqueta més
del que necessitem
el típic
que jo necessito
tants milers
d'euros
però com que
només en dic
el 80%
doncs estiro
una miqueta més.
Bé,
aquest ha estat
un...
O les tassacions
les famoses
tassacions
de casa
a l'alça.
Clar,
aquest ha estat
una forma
en què el banc
ens ha deixat
més diners
és a dir
la casa
que valia
a 150.000 euros
ens la valora
per 200.000
ens dona el 80%
sobre 200.000
ens està donant
160.000
i llavors
podem fer front
al 150.000
que és el que val
tota la casa.
Però Ricard
aquesta taxació
a l'alça
està influint
també en el preu
en què pugi
el preu del mercat
el preu de l'habitatge
o és simplement
una qüestió interna
i no influeix
després a l'hora de...
No, no, no,
la taxació senzillament
és una qüestió
totalment interna
és a dir
hi ha un taxador
que li diu al banc
jo valoro aquesta casa
en tant
però no és que valgui
aquella casa en tant
sinó senzillament
està valorant-la
en tant
i llavors
és la forma
de valorar
la garantia
és a dir
la garantia
a canvi
de la qual
nosaltres demanem
els diners
ens està pujant
de preu
lògicament
el banc
estarà dispost
a deixar més diners
si el valor
que li garantitzen
aquests diners
és més elevat
el que passa
és que
en aquest aspecte
s'ha trobat
els bancs
s'han trobat
amb molta gent
en què no tenien
aquest 20% estalviat
és a dir
si només en deixava
el 80%
lògicament
la persona
que anava
a sol·licitar
la hipoteca
tenia que portar
el 20%
això
en una època
determinada
es va impulsar
des d'un punt de vista
polític
i van haver-hi
uns comptes
habitatge
que durant 4 anys
tu anaves
ficant diners
i llavors
aquests diners
tenien la mateixa
desgravació
que
quan tenies la vivenda
i llavors
era una forma
d'estimular
aquest estalvi
previ
amb el qual
podies aconseguir
el 20%
o una mica més
o una mica menys
depèn
del nivell
que estalviessis
amb el qual
després podies demanar
el 80%
clar
si la gent
baixa el 20%
el banc
que ja he dit
que davant
de la poca amorositat
i davant
que és un producte
que li interessa
deixar-lo
lògicament
dona facilitat
i llavors
què és el que ha passat
que sents casos
en els que s'han comprat
la casa
s'han comprat
el cotxe
i un viatge
amb
la hipoteca
que els han deixat
jo aquí
ja no entraria
diríem
en principi
la pràctica
aquesta
no és la pròpia
de les hipoteques
diríem
la hipoteca
és un préstec
a canvi
d'un bé immobile
no a canvi
d'un cotxe
però bueno
recomanaries
doncs
la prudència
de tenir estalviat
aquest 20%
jo penso que sí
i al mateix temps
penso que
els bancs
i les caixes
de salvi
també tindrien
que tenir
aquesta prudència
no obstant
és comprensible
que això
els hi ha succeït
perquè clar
estem parlant
de la garantia
llavors clar
aquests últims anys
tenint en compte
que inclús
en aquests moments
s'està parlant
que aquest any
els pisos
ja no pujaran tant
però pugen
un 10%
en anys anteriors
hi ha hagut anys
en els que ha pujat
un 20 i pico per cent
llavors clar
si anem a un banc
i li demanem
una hipoteca
per 150.000 euros
què és el que val la vivenda
és a dir
no portem res estalviat
el banc sap
que els primers anys
és quan més difícil
és que se li produeixi
la morositat
i sap
que aquesta vivenda
de 150.000 euros
avui
dintre dos anys
valdrà 200.000
si durant aquests dos anys
pràcticament
la morositat
sap
que serà nul·la
i al cap de dos anys
aquella vivenda
ja ha pujat
a 200.000
li deixa el 80%
dels 200.000
ja són 160
amb el qual
que estan coberts
clar
i per això
s'ha produït
aquesta situació
per això
s'ha deixat
aquests diners
de més
no obstant
la situació
en aquests moments
sembla
reconduir
una mica
a l'ordre
diríem
ja que
les hipoteques
no passen
del 80%
com també
hi havia una pràctica
que no sempre
s'ha respectat
i és que poc
més o menys
la hipoteca
que es demanava
fora
una quantitat
que
o sigui
que la cubota
que es pagués
cada mes
no representés
més del 30%
dels ingressos
de la família
perquè
és una forma
de garantir-se
el banc
que anirà cobrant
i la família
que no passarà
diríem
uns apuros
diríem
molt i molt importants
també aquest 30%
doncs moltes vegades
no s'ha tingut
tant en compte
i moltes vegades
s'ha sentit
parlar
de dir
els dos sous
que hi ha a casa
moltes vegades
disortadament
el sou
de la dona
és més baix
que el de l'home
moltes vegades
s'ha dit això
el sou
de la dona
se'n va
cap a la hipoteca
i el sou
de l'home
per viure
això són
qüestions
perilloses
perquè
les famílies
no són tan
indissolubles
encara que la hipoteca
uneix molt
però
moltes vegades
s'han produït
autèntiques
situacions
en les que
una separació
o un divorci
ha creat
un dalt
de baix
a nivell familiar
ara parlarem
també
d'aquesta qüestió
s'ha esbossat
una qüestió moral
que la deixem
pel final
perquè no ens queda
gaire temps
i hi ha moltes coses
de què parlar
què passa
així ràpidament
amb algú
que sol·licita
una hipoteca
a edat avançada
perquè això pot passar
estaríem parlant
d'una hipoteca
a 30 anys
tal com ho tenim
avui en dia
allò famós
que els fills
hereden la hipoteca
dels pares
això es dona
o és
a veure
el termini
que parlàvem abans
va en funció
diríem
de l'edat
de la persona
que el demana
això és lògic
i quan estem parlant
de 30 o 40 anys
lògicament
són hipoteques
que les demanava
una persona
a 25
si la persona
és major
si la persona
té 50 anys
i demana una hipoteca
a 20 anys
és fàcil
que signiquen
també els fills
diríem
perquè en definitiva
és també
desgraciadament fàcil
que siguin
els que acaben
pagant
aquesta hipoteca
els fills
diríem
llavors
en aquest aspecte
jo no ho trobo
i aquí entrem
en un terreny
d'opinió
però jo no ho trobo
malament
si dels teus pares
heredes
una vivenda
que aquesta vivenda
no estigui del tot pagada
i en aquest aspecte
entraríem
el que passa
que possiblement
si dius
que anem curt de temps
i potser
d'això
encara ens queden coses
a comentar
d'un producte
que
és
bastant
recient
i és el que se'n diu
la hipoteca inversa
la hipoteca inversa
la hipoteca inversa
si vols
en parlem
algun altre dia
perquè és
molt interessant
és un producte
que
que permet
a les persones jubilades
que tenen
unes jubilacions
desgraciadament
molt baixes
això
gairebé totes
i que
al mateix temps
es troben
que tenen
un pis a la Rambla
de Tarragona
i aquell pis
val
100 milions
de les antigues
pessetes
i ells
estan cobrant
mensualment
500 euros
llavors
clar
el que
el banc
ha fet
és dir
bé
jo li deixo
una hipoteca
a vostè
a canvi
d'aquesta vivenda
si resulta
que
al cap de 10 anys
aquesta persona
es mor
i ha disposat
una part
d'aquests diners
llavors
el fill
el que hereda
és la vivenda
però
amb una quantitat
que és la que
ha utilitzat
els
els vells
per dir-ho d'alguna forma
és el que
han utilitzat
durant aquests anys
que
des que han constituït
la hipoteca inversa
fins que es moren
doncs
aquests diners
són els que han de pagar
els fills
és a dir
que els fills
heredarien
la vivenda
però al mateix temps
heredarien
un tronc d'hipoteca
i d'aquesta manera
ells cobren
una quantitat
és el que diem
clar
com tots els sectors
doncs
també el sector financer
es va posant
quan el DIEX
va actualitzant
els seus productes
en una oferta
en funció
de la demanda
de fet
el sector financer
és un dels més dinàmics
en aquest aspecte
és un dels més dinàmics
entre altres qüestions
perquè hi ha una competència
molt gran
i competència
que hi ha
quan
ja existia
quan Espanya
no estava
dins d'Europa
entre bancs
i caixes d'estalvis
sí que tenien
una mica
el mercat repartit
els bancs
normalment
eren
el que deixaven
els préstecs
a les empreses
i les caixes
eren els que feien
les hipoteques
els particulars
però
en el moment
en què Espanya
entra dins d'Europa
la competència
és gran
i en aquests moments
la competència
amb els bancs
a través d'internet
d'online
lògicament
també
tenen molts menys costos
és important
la competència
llavors
això
dinamitza
el sector
el sector bancari
és un sector
molt actiu
i a nivell de productes
seria difícil
parlar de tots els productes
que tenen
entrem
en una de les paraules
que ha posat
més els pèls de punta
més a més
jo crec que
molts dels oients
de Tarragona
ràdio
l'Euríbor
o el que seria
el mateix
els tipus d'interès
en tenim de fix i variable
i dins dels variables
potser hi ha
aquests dos
que són els més
a classe
l'Euríbor
i un altre
que no sé com es diu
l'RMH
que és el que apliquen
normalment
les caixes d'estalvis
són
l'Euríbor
i qualsevol
altres
són
els tipus d'interès
de referència
que s'apliquen
llavors
en aquests moments
estan
com deia abans
entre el 3,7
i el 4%
i
són
en els casos
d'interès variable
són les referències
que es tenen
és a dir
segons el que s'hagi pactat
en la hipoteca
normalment es pacten
revisions anuals
llavors
el que fa el banc
és senzillament aplicar
el que s'ha pactat
és a dir
que si s'ha pactat
l'Euríbor
més 0,5
doncs
quan ha passat
el primer any
que normalment
són uns tipus
d'interès baixos
que actuen
una mica
com a ganxo
per a captar mercat
llavors
se'ns aplica
l'Euríbor
més
el percentatge
que s'estableixi
llavors
l'Euríbor
és
un tipus
com dic
de mercat
un tipus
d'interès
de mercat
de referència
i que llavors
aquest sí que depèn
de moltes qüestions
i llavors
ja no depèn
de cap institució
és a dir
el banc central europeu
va fixant
els seus tipus
d'interès
que són
els diners
que es deixen
entre els bancs
i a partir d'aquí
s'estableix
diríem
l'Euríbor
per tant
ni que estem veient
això
que l'Euríbor
puja
el que sí que és veritat
vaja
això diuen
que en realitat
el preu del diner
i per tant
l'interès
que ens estan cobrant
el diner
és baix
sí
ens anem encaixant
perquè puja
però
a veure
totes les qüestions
són relatives
o sigui
depèn
en què ho compares
i depèn
el tipus d'interès
en aquests moments
és el doble
gairebé
del que era
fa un any i pico
llavors
si ho compares
en aquest aspecte
és a dir
aquella persona
que les seves referències
no són més enllà
del 2002
el seu tipus d'interès
és altíssim
des del juny
del 2002
fins al desembre
del 2005
el tipus d'interès
s'havia mantingut
amb el 2%
Europa l'havia mantingut
amb el 2%
mentre que
Estats Units
el tenia al voltant
del 3%
llavors
clar
en aquest aspecte
si ara
el tenim el 3,25
i tot apunta
a que el desembre
arribi al 3,5
doncs lògicament
ara
el tenim alt
en relació
ara
si intentem
recordar
els tipus d'interès
que es pagaven
a l'any 92
per exemple
que arribaven
al 17%
lògicament
els tipus d'interès
són molt baixos
això sí
o sigui
és com tot
la qüestió
car o barat
sempre
amb la referència
en la que
s'estiga prenent
evidentment
tenim uns tipus
d'interès
en aquests moments
que són
baixos
són assumibles
però per exemple
el tipus d'interès
està bastant
més alt
que la inflació
quan en principi
que la inflació
que té en aquests moments
el conjunt europeu
que està al voltant
del 2%
per tant
això també
faria pensar
que en un futur
diríem pròxim
un futur
a més de 3-4 anys
és molt difícil
fer previsions
en un futur pròxim
tot fa indicar
que com no hi ha tensions
inflacionistes
el tipus d'interès
no pugui
gaire
o sigui
això és
el que tot fa pensar
no obstant
la inflació
en un moment determinat
també es dispara
i llavors
la política monetària
la política monetària
llavors actua
i una de les mesures
més eficients
i més ràpides
acostumbrà a ser
els tipus d'interès
això pel que fa
a l'euríbor
que és l'RMH
i evidentment
la pregunta que t'he de fer
Ricard
que triem
interès fix
variable
i dins del variable
l'euríbor
o l'RMH
no
a veure
normalment
les caixes
et deixen triar
l'euríbor
l'euríbor
és un tipus
de referència
en el que
li afecta
d'una forma
més ràpida
les pujades
i les baixades
mentre que
l'RMH
és un tipus
en el que
s'agafa
com a referència
de totes les hipoteques
que s'han signat
i llavors
clar
les pujades
i les baixades
normalment
estan més suavitzades
és una mitjana
és una mitjana
diríem
de tots els prèstecs
hipotecaris
que es fan
i llavors
es miren els tipus
dintre
els que s'han anat
negociant tots
i llavors
a partir d'aquí
s'estableix
un índex
llavors
les caixes
tradicionalment
utilitzaven
aquesta mitjana
però
des que van entrar
en competència
amb els bancs
també es beneficia
a l'Euríbor
llavors en aquest aspecte
diríem
que no ens ha de preocupar
l'Euríbor
o l'altre
és a dir
la diferència
és petita
i si un puja
l'altre pujarà
com a molt
en un cas
ho experimentarem
diríem
una mica més ràpid
i en un altre
una mica més baix
més lentament
en quant al tipus
d'interès fix
això sí que
diríem
que és
important
hi ha dos tipus
d'interès
com ho comentava abans
en els que
es pot pactar
la hipoteca
i un és
el tipus d'interès variable
i l'altre
és el tipus d'interès fix
el tipus d'interès variable
que hi ha
amb expenses
del que farà
el banc central europeu
de com influirà
el que fa
amb les pujades
i baixades
de l'Euríbor
mentre que
en l'altre
nosaltres pactem
un tipus d'interès
amb el banc
i durant
tota la durada
de la hipoteca
es mantindrà
aquest tipus d'interès
què és el que passa
en aquest aspecte
si abans parlàvem
que en un interest variable
es pot aconseguir
30-40 anys
quan parlem
d'un interest fix
lògicament
com hi ha molta incertesa
en un futur
els bancs
escurcen moltíssim
el termini
i en aquests moments
entre 12 i 15 anys
seria una mica
al tope
el que nosaltres podem
signar una hipoteca
a tipus d'interès fix
al mateix temps
si
el tipus d'interès variable
en aquests moments
està sobre el 3,7
4 màxim
en interest variable
quan parlem
quan negociem
el tipus d'interès fix
el banc
ens aplica
un tipus d'interès superior
al 5%
un 5,20
una cosa així
seria com està ara
que és una mica
per cobrir-se
les espatlles
de que
diríem
durant aquests 12 anys
o 15 anys
no ens aplicarà
cap tipus
de revisió
i nosaltres
estarem pagant
sempre el mateix
per tant
fa de mal aconsellar
no?
tipus d'interès fix
o tipus d'interès variable
a veure
en aquest aspecte
últimament
i davant
de la
pujada
de tipus d'interès
i de que
els poders públics
el govern
entenc
que això
pot tindre
una repercussió
important
el que s'ha modificat
és una mica
la llei hipotecària
i llavors
allí
s'estan donant
una sèrie
de beneficis
que fins ara
no s'havien donat
gaire
a que la persona
pugui
renegociar
la seva hipoteca
d'interès variable
passar-la
a tipus d'interès fix
disminuint
tota una sèrie
de despeses
que poden estar
en mans
o sigui
que el govern
pot fer alguna cosa
com puguen ser
bonificar
les despeses
de notari
bonificar les despeses
del registre
de la propietat
en quant
a el que
significa
aquelles hipoteques
que se subroguen
és a dir
que canviem
d'una tipus d'interès variable
a una tipus d'interès fixa
tot això
vol dir
que s'ha de fer
un nou document
llavors
aquests documents
tenen
el que ens cobraria
el notari
o el que ens cobraria
el notari
tenen una bonificació
per part del govern
de fins a un 90%
amb el qual
lògicament
s'estan
abaratint
una mica els costos
l'altra qüestió
seria
intentar o procurar
que els bancs
baixessin
una mica
el tipus d'interès
mentre hi hagi
un diferencial
d'un 1
1,20
i sobretot
el límit temporal
els tipus d'interès
les hipoteques
a tipus d'interès fixa
en aquests moments
tenen pocs
partidaris
un 1%
més o menys
es calcula
de totes les hipoteques
estan en un tipus d'interès fixa
per tant
per alguna cosa
deu ser
Ricard
ens queda un minutet
i escat
i et volia preguntar
la teva opinió
així ràpidament
sobre la moralitat
en tot això
ser prudent
o ser assenyat
com has dit
moltes vegades
a l'hora
d'anar a demanar
una hipoteca
i no es tira més
el bras
que la màniga
és una cosa
de l'usuari
de qui demana
la hipoteca
o és responsabilitat
també del banc
dir
escolti vostè
pensi que si fa
aquesta hipoteca
no podrà menjar
per tant
pensi això
o el banc
no té cap responsabilitat
en això
i escolta
fins a quin punt
saps
aquesta qüestió moral
és un contracte
entre dos persones
i lògicament
la responsabilitat
és per part dels dos
de fet
el banc
com he dit abans
està informant
sempre
d'això
i si el banc
no ho veu clar
la hipoteca
no la deixa
el que passa
és que moltes vegades
les circumstàncies
d'una hipoteca
a 10-15 anys
es poden preveure
una mica
però clar
quan estem parlant
a 20-25-30 anys
llavors
és que aquí
el banc
o el director
del banc
que ens està deixant
aquell préstec
ell diu
jo dintre de 30 anys
estaré jubilat
i per tant
la situació
d'aquesta
no és que tant
li doni
però és que clar
la situació
d'aquella família
li és
difícilment previsible
i en quant
a la moralitat
doncs
què vols que et digui
el tipus d'interès
ha estat prohibit
durant una època
la religió
la Iglesia Catòlica
per exemple
al segle 13-14
prohibia
el tipus d'interès
perquè hi ha
un sorero
i altres religions
també el prohibeixen
però veig que
al llarg d'aquesta temporada
haurem de tornar
un dia
al tema de les hipoteques
però potser més endavant
Ricard Monclús
moltíssimes gràcies
t'esperem
d'aquí a 15 dies
moltes gràcies
moltes gràcies
t'esperem
t'esperem
m'es