El meu amic, el meu amic, el meu amic...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què li van dir a alguna cosa dels autobusos, del que vam comentar ahir?
Home, no he tingut ocasió, perquè, clar, abans no parles amb l'un o l'altre.
El meu, com que són tants, un l'altre sentit, l'altre l'altre sentit,
però estic content perquè almenys hem fet una cosa ben feta,
perquè aquest autobús, que ara ve, com que fan les obres allà al Biogust,
de nada, o passen per allà a Fuster, o passen per dalt del cementiri, per abans.
Bé, de nada.
Però de tornada, per exemple, ara l'1, com que ve per baix la rebessada,
doncs això que diu la idea de parar aquestes parades intermitges...
Tens d'anar allà, això d'anar allà, però aquí són...
Sí, perquè llavors ja et dona més continuïtat aquí a Tarragona,
perquè ara en aquest temps que la gent, doncs, encara que no vulguis,
fer el bon temps, doncs cap a la platja.
Uns, perquè si convé caminar.
Uns altres, perquè agafen l'autobús per l'aire condicionat,
que moltes vegades se'ns posen i se'n vei...
Però ara, sí, bueno, això ja és un altre cas...
No, no, perquè també hi ha...
Sí, hi ha gent que ara a l'estiu...
I això saps quan ho feien més...
I s'enplents, eh?
I això saps quan ho feien més...
quan, per exemple, l'autobús, amb el carrer d'identitat, per exemple,
doncs, no miraven si eres de Tarragona...
Vull dir, no miraven el lloc que eres, només l'edat.
Ensenyant l'edat ja és suficient.
Anda.
Sí.
I amb això ja te deixaven passar, ja podies...
Sí, ja pujaves.
Si passaves els 65 anys, ja...
Llavors què passava?
Que de Reus, de Païs, de tots els pobles,
venien l'estiu gent aquí a Tarragona
i és el que dius tu, agafem l'autobús,
platja amunt, platja avall...
I el que sigui, llavors...
Llavors l'Ajuntament va dir, bueno, ja que fem aquesta cosa,
doncs ara a veure si també nosaltres podem anar a Reus,
per exemple...
I que els altres pobles també, les altres ciutats, també és així.
A veure si també podem agafar l'autobús.
I ja van dir que no.
Anda.
Que si no eres de Reus no podies pujar.
Llavors l'Ajuntament diu, doncs, bueno...
Fosin a Reus de Tarragona, tampoc.
I llavors va ser, quan van ser...
Veus.
S'ha perdonat a Tarragona, eh?
Veus un altre poble que també, no sé si va ser a Castelló o no sé on era,
que també, de Tarragona, per exemple, també podien pujar-hi.
Sí, no recordo ben bé quin lloc era i d'això.
Llavors va ser quan dius, fora.
Empadonat a Tarragona i llavors agafar l'autobús.
Que és el que dius tu.
Eren molt bonics, pujar l'autobús, aquella fresqueta i refrigerada,
amunt i avall, el que sigui.
No, i també va haver, a mi, no sé si, durant un temps, que jo recordi,
va haver un toc d'atenció a gent gran,
perquè, clar, hi havia molta gent que, perquè com s'avorrien a casa,
el que feien era agafar a les hores puntes,
agafaven l'autobús, encara que només sigui, per baixar a la propera parada.
I clar, la gent que anava a treballar, els nens que anaven al col·le,
no es cabia.
I llavors hauria de trobar-te una altra vegada, un altre, un any, també,
que a la residencial, hi havia molta gent de Madrid i molts puestos,
i passava una cosa, que la residencial l'omplien.
És la ciutat de vacances, no?
Sí, sí, sí. L'omplien allí i trobaves que les parades de la rebassada...
Ja l'estudia, ja l'estudia.
O sigui, Mare Nostro, aquí a Casanovas, no podien pujar, que estava ple.
I llavors hi havia, i va ser quan van dir no, patronats a Tarragona.
I és la manera que, clar...
Si volen agafar l'autobús, que ho facin, però que paguin, no?
Ja s'ho pensen ni en teva vores, avi, perquè això, quan ens toquen la pel·la...
Sí, sí.
I doncs ja et dic, això, doncs, mira...
Ai, mira, se m'ha acabat d'ocarrer una idea, avi, ara li comentaré.
Doncs ja et dic, això, l'autobús ja et dic, i ara això està molt bé,
perquè ara, doncs, hi ha molta gent...
Ara el dia, no sé si quin dia és d'aquestos, aviat,
llavors ja posen uns autobusos que van des de Sant Pere a Sant Pau...
Sí, des de Camp Clar cap a les platges...
I llavors està molt bé, perquè saps que cada 10 minuts o un quart
tens un o l'altre, almenys per arribar al centre de la ciutat.
I després també tens una altra de les coses, que com fa una miqueta més de to,
depèn de com, mira, t'arribes a d'altres llocs que no havies pensat agafar amb l'autobús.
No, però va molt bé, perquè com que molta gent ja va anar a la platja,
molts de passar el dia, altres però els hi convé...
Llavors, clar, aquests autobusos és una de les coses que agraeixes que vagin més sovint, saps?
Vull dir que és això.
Avi, encetem una cosa nova que se m'acaba de passar ara mateix,
perquè ha dit vostè, és que la pel·la és la pel·la...
No sé si em fas por...
No, no, no, la veritat que no.
Ara, tothom que parlo, avi, jo no sé si també s'ha trobat vostè,
hi ha molta gent que ens diu, és que no arribem a final de mes,
és que l'euro ens ha fet molt de mal,
però jo sé que una vegada que hem parlat amb vostè,
la peseta també va haver-hi temps que estava no cara,
però clar, costava molt de guanyar-la,
i tampoc s'arribava massa bé a final de mes,
sinó és per les ajudes que hi havia, no?
Sí, la pel·la ha tingut una cosa que hi ha qui ha hagut de guanyar-la suant.
N'hi ha, que han dit, la pel·la és la pel·la,
i la qüestió és fer pel·les.
Entens?
Que aquest és també per los ailos, fins i tot ara amb l'euro.
L'euro és l'euro, i tira, tira.
Però si prenguem de la pel·la, és la pel·la.
Sí, sí, sí.
I llavors, clar, una coseta, llavors deies,
això val 60 cèntims, això val 75 cèntims,
això és una pel·la.
Que l'han tornat una altra vegada.
És una pel·la.
I ara t'enganya perquè dius,
vas amb una parada d'un puesto, dius,
30 cèntims.
Ai, 30 cèntims.
Ai, que barat, eh?
Hòstia, que és barat, tu!
O 60 cèntims.
Dona'm 40, dona'm 40.
I llavors, quan en poses la butxaca i arribes a casa,
però escolta'm,
si 60 cèntims són 100 pel·les i pico dels d'abans,
o si el jornal no equival al canvi de l'euro,
perquè, clar...
Hem tornat a vi en aquest aspecte una altra vegada com abans,
sense voler?
Sí, jo crec que sí.
Perquè se'n recorda que ens van vendre l'euro,
que devia ser el bombazo,
que era el millor de lo millor,
perquè entràvem a Europa.
I jo crec que ens ha fet mal.
Amb l'euro tens una cosa, per exemple,
un euro no és el mateix un euro espanyol
que un euro alemany.
No, no, lògic.
I tampoc un euro francès, que és més car.
Hem ressentit que, per exemple,
l'euro alemany té molt més valor que l'euro espanyol.
Per exemple.
Sí, sí, no?
En divises i totes aquestes coses.
Saps com vull dir?
Sí, sí, sí.
I trobes que segons on vas,
o mira aquests que van amplis,
clar, depèn d'on són i deixen de ser.
I després també els ous que poden arribar a guanyar a Amanya
no són els mateixos que podem guanyar a Espanya.
Sí, però saps què passa al mateix temps, per exemple,
els canvis radicals.
Per exemple, parlant de l'autobús que parlàvem, no?
Sí.
Abans l'autobús valia 100 peles, per exemple.
No, sí, jo recordo 60.
Bueno, ponem 100 pessetes, 100 pessetes.
Vinga, posem.
I va pujar a l'euro.
A l'euro.
Que ja són...
I els homes van quedar bé.
Què passa, no?
Ja són 60 i escaig de pessetes diferents.
Són 66 pessetes.
Ara no.
Ara és un euro i 5 cèntims.
Ara el mal de cap és del cobrador,
no del cobrador,
i el que porta,
però tu un moment te trobes,
com avui s'ha trobat un,
que va allà amb 20 euros,
que notaria s'ha trobat sense més que 20 euros,
i el xofre li diu, escolta...
Que no t'ho puc donar canvi.
No, no, més a més o no, d'anar.
Els 10 euros puc canviar-te,
però més no.
Perquè imagina tu que vagin 5 persones amb 20 euros.
Ui, és que sense res.
M'entens com vull dir?
Vull dir que hi ha una sèrie de coses amb l'euro que enganya.
Teòricament, avui,
ens van dir que es va pujar a un euro sencer,
perquè durant molt de temps no es pujarien els preus,
i es quedaria,
i precisament van fer rodó
perquè no tinguessin les complicacions,
sobretot de cara als conductors.
I ara em diu que val un euro amb 5 cèntims.
5 cèntims.
No ho entenc.
Però a part d'això,
a les botigues també passa el mateix.
Sí, sí, sí.
Vas, m'ho pensa, oh, un euro, això.
Però, de totes comptes,
dius un euro amb 50.
Això em passa quan anem alguna vegada a esmorzar.
Quant val un cafè i llet?
Un euro.
Clar, dius,
te quedes com si fossin les 100 pessetes,
encara tens el xip de les 100 pessetes.
Mira, aquí ja passa temps,
però encara sense voler tenim aquest xip.
I després, doncs mira, un croissant.
Jo perdia alguna cosa per acompanyar,
que no quedi tan sol al cafè i llet.
Doncs mira, ja et setemben els dos euros.
Dic, 300 pessetes per un cafè i llet i un croissant.
Però pot ser.
Potser una altra cosa.
Normalment, quan anaves abans a prendre una cosa o altra,
i valia, que diré, o 60, 30 pessetes,
o 30 cèntims, o 50, o el que sigui.
Si hi havia 10 cèntims sueltos,
els deixaves 10 cèntims, va, 10 cèntims o 20 cèntims.
Però ara...
No, fins i tot, abans, 25 pessetes,
deixa, 25 pessetes de propina o alguna cosa així.
Però ara vas a comprar,
vas a prendre un cafè, que dius tu,
i dius, quan val?
90 cèntims.
I tornen 10 cèntims.
Va, cap, per 10 cèntims.
Deixa'ho, deixa'ho córrer, no?
Per demanen, surts al carrer i dius,
10 cèntims?
Per si 10 cèntims són 15 pessetes,
no em sembla que són, no, no sé quant és,
o sigui, sí, sí,
però són les quantes també.
Són les quantes pessetes.
Cony, dius,
vas a comprar el menjar,
que et costa car,
vas a un lloc que sigui més barat,
perquè t'estudies 10 pessetes,
i tu te'n poses,
tens un altre compte,
doncs 15 de propina,
com que heu donat res.
i encara fa com a,
no deixar 5 cèntims o 10 cèntims,
està fa com a vergonyós.
Sí, dius,
ai, és que si no deixes 20 duros,
o 60 cèntims, no és res.
Com, per exemple,
un que demana pel carrer el que sigui,
li dones 10 o 20 cèntims,
i et mira així,
a veure, fotre-te'l,
que t'has cregut.
Això li va passar amb un familiar meu,
que no diré qui és,
però li va demanar un pidulaire,
li va anar a demanar a casa,
i quan va obrir li va dir,
mira, si vols,
tinc l'entrepà del meu home
acabat de preparar,
que se l'ha d'emportar cap a treballar.
Si vols, jo et dono aquest entrepà,
però diners no et donaré.
Però així, eh?
I a l'home que li va dir,
vinga, doncs sí,
així menjaré alguna cosa,
menjaré alguna cosa,
no havia tancat la porta
i ja l'havien llançat allà al costat.
Ja et dic, ja et dic,
però això avui dia...
Però si no ho vols, digue-ho.
Dic, no, no, jo vull diners.
I ja està,
ai, mira, oblida tant.
Avui dia,
tot això de...
El mal s'esquès,
és que potser també
s'abusa
de la bona fe de la gent.
El que passa és que després,
avi, paguem justos per pecadors.
Per això, per això.
I sempre ha passat el mateix.
Veus que d'això,
veus una que va amb un criat petitet,
l'altra va amb un d'allò,
l'altra va d'allòs,
l'altra...
I veus que allà al cantó
hi ha un home que està esperant
a veure el que ha recollit aquella
per fer de la caixa del banc,
com fa de banquer.
Això et dic que a vegades,
no ho sé,
la vida...
Ens ensenyen massa coses
i moltes vegades no massa bones.
I quan portes anys per la vida
i has vist tantes coses,
ja ensumes i veus coses
que no t'acaben d'agradar.
Avui, tornem demà?
Va.
Comptem parlant?
Comptem.
Vinga, fins demà.
Vinga, fins demà.
Però els valents de Bordeaux
no van tornar,
no van tornar.
Tingueren la culpa
als americàns.
no van tornar.
Tingueren la culpa als americàns.