El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, com estàs?
Mira, vam quedar allà al Campo de Marta.
No hi anava a dir-li, estàvem a los festivals d'Espanya i olé.
No, vull dir que al Campo de Marta van vindre a fer els festivals d'Espanya.
Primer, primer era com si fos, perquè això que hi ha ara no hi era,
era pla, roques i un camí per anar cap a l'oliva i el que sigui.
Llavors, al fer els festivals d'Espanya van començar primer
com si fos un circo, amb botacs de fusta, tot un d'allò d'aquells,
i vam vindre companies molt bones, molt bones d'Espanya.
Després llavors ja vam fer tot això que hem fet ara.
Però l'amfiteatre sí que hi era, no?
Què?
Que l'amfiteatre sí que hi era, el que passa que eren quatre pedres o...?
No, llavors vam fer l'escenari i a la part de la carretera, com si hi haguéssim,
allà hi havia tot el que era el públic, les havia tot a base de fusta,
com quan vas amb un circo o vas amb un d'això d'aquestos,
tota a base de fusta, hi havia l'espalco, hi havia les entrades i tot això.
I llavors, baixant, com te deia jo, per mà dreta, a part del que fa això,
llavors només hi havia aquella casa que he dit moltes vegades,
que deien la sopa, que una heredera dels Castellars Raus,
doncs d'això, va deixar una quantitat
perquè fessin sempre un plat de sopa pels pobres que passaven per aquí
o no tenien...
Oh, quina meravella, molt bé.
Llavors anaven amb un pot, amb un plat, o com que sigui,
i llavors els hi donaven aquesta sopa.
Llavors, quan va acabar la guerra, van aprofitar l'ocill social
perquè llavors la gent necessitada anaven amb uns cupons o com sigui
a buscar l'ocill social allà al menjar.
Llavors, més d'una sopa, ja no era una sopa, ja era un menjar.
Una altra cosa, sí, sí.
Perquè després hi ha això, també hi ha ocill social, a la Rambla,
després ja parlem quant d'això.
I llavors, baixant, al costat hi havia un descampat
que cada any venien uns húngaros, uns húngaros,
arreglar per aigües, arreglar qualderes, per aoles.
Jo penso, com podria ser que...
I com ho arreglaven, ho arreglaven allà al mig?
No, no, arreglaven allà amb les seves eines, les seves això,
i vestits d'aquests colors, com ara veiem els romanesos,
venien amb unes arrecades, amb un d'allò d'aquell tipus autèntic.
I també la boca plena d'or, ho dic perquè m'ha crida moltíssim,
perdoneu que m'ha sortit una mica la mare.
Amb això de l'or ja no puc entrar-hi tant.
No, no, però m'ha crida molt l'atenció,
que clar, hi ha moltes noies i molts homes
que s'han demanat al carrer.
Jo m'ho vaig dir, que allò em demanava,
mira, tu m'unes dents d'or,
i jo mira quins forats tinc a la boca, per falta de...
Sí, sí, però clar, és que a l'or...
Allà a l'or, i va marxar.
Però és que a l'or allà...
Jo crec que a l'or allà deu ser més barat.
Sí, sí, sí.
Aquí, que te passen una dents d'or,
és que clar, t'acosta l'or i t'acosta la dents.
Sí, sí, sí.
Però això no m'he d'aclarir,
perquè et vaig trobar a un cas amb una d'aquestes romaneses.
Ai, li va preguntar?
És que vostè...
Com és, eh, a mi?
Ai, no ho sé, que li va preguntar directament.
No, va ser perquè em va haver de demanar,
però així d'una manera, una miqueta així, d'això.
Sí, a veure les aïllas.
Jo li vaig dir, mira, tu la boca, oro.
Jo, mira, agujeres la boca,
i no ni oro, ni oro, ni nada.
I va dir, euro, allí, buix, oro, no sé què.
Però escutxa, explica-me.
I va marxar.
O sigui, no va poder explicar com s'ho arreglaven.
Qualsevol, l'explica.
Vull dir que d'això, no.
Tu també un euro i caia d'oro, eh?
I et dic, i llavors venia aquest.
I llavors, baixant, allò era un camp de garrofers,
tot això que ara, tot això que hi ha allí,
de tantes cases, tot això,
allò era un camp de garrofers.
I que s'anava de maques, eh?
I llavors arribava per la part darrere
i anava estocant ja a prop de l'oliva.
O sigui que ha anat canviant tot això del gimnàstic.
I ara jo, doncs tot allò que hi havia el camp aquell,
que jo també tinc alguna d'això del camp.
Alguna fotografia.
Perquè amb la guerra, quan van vindre els bombardejos,
a l'hi van posar també uns grans reflectors
perquè quan venia l'avion poguessin anar enfocant-lo
i tot això, saps?
I ja que hi havia tot.
Jo m'imagino que hi havia extensiones i extensiones.
És que s'aprofitava el camp del gimnàstic,
s'aprofitava ja el camp del gimnàstic,
que es pot dir que ja es va començar.
Utilitzaven l'alçada, potser, del camp per poder utilitzar...
És que llavors el tenis ja va desaparèixer.
El camp del tenis ja va començar amb la guerra
i allò ja, aquella cosa d'aquí havia de senyoriu, no senyoriu,
el que sigui, doncs allò, el camp de tenis ja va quedar...
Anaven a jugar gent, però no aquella cosa
que hi havia un gran xalet allà, eh?
Un gran edifici, molt maco, fusta, el que sigui.
O sigui que tot aquell entorn era això.
I l'alçada, sobretot això, ara, que la gent no perdi l'eufòria
perquè s'ha empregut un partit i si no puja primera,
doncs sempre quedarà l'alçada.
I tant, això per sempre, això per sempre.
Però, avi, no em digui això, que hem de pujar, hem de pujar, hem de pujar.
No, sí, sí.
I parlant de pujar, pujar, pujar, pujar,
el que puja unes escales durant un cert temps...
O a mi ha dit, el que no pujaran les nostres escales
serà l'Avi Ramon perquè se'ns marxa.
Agafa unes vacancetes...
Us enyoraré, us enyoraré.
Jo també, ja li dic ara que...
Bueno, m'ha sortit d'una circumstància que puc passar unes vacacions
i, doncs, al mateix temps, me convé per altres motius, no?
Per motius que, doncs, m'interès també, doncs, estar...
No ho sé...
Desconnectat una miqueta.
Desconnectat una miqueta.
Que també li toca relax.
Desconnectat que no hi estaré, perquè saps que sempre vaig als llocs
a observar, a d'aprendre, a mirar, en fi, a conviure amb la gent.
Per això, a vegades, quan són...
O és que no, és que a vostra terra, al vostre lloc, o el que sigui,
allà sou diferents i no exigiu.
Clar.
M'entens?
I llavors, allà, si faig aquestes d'això, saps, i tenim conversa...
Avi, avi, allà on vagi...
Però després...
Explica que aquí no traiem a ningú ni per l'idioma, ni per on són, ni res.
Que a vegades, a vegades...
Però em sembla que la memòria s'afímeren, segons quines coses.
No, però a vegades m'he trobat que m'han preguntat,
i vostè és català?
Dic, per què?
Clar, per què?
I ho dius català?
Per què?
O, doncs, no, som així els catalans.
No, home, és que també...
El que passa és que a vosaltres es jutgeu malament per a algú que els interessa...
I tant, ui!
Que els interessa, que es veieu malament.
Sí, sí, sí.
Però som així.
Sí, jo tinc un parente que estuvo allà i vine molt content.
Clar, és que...
Veieu?
Que són els que volen que siguem així.
vagi a les terres que vagi, perquè no ho vol dir.
Li dic ara que ho he estat intentant a veure si...
No, perquè no m'empaitin les...
Totes les fans, totes les fans.
Les revistes d'aquesta del Corazón.
Doncs, a la tornada, espero que m'expliqui...
Sí, sí, ja.
Totes les andances...
Ui, ui!
...por a aquestes tierres...
Sí, sí, sí, sí.
I que s'ho passi molt bé, avi.
Això és que...
Un petonàs ben gros i una abraçada.
Us ho enyoraré, però vaja.
Gràcies.
Molt bé.
Adéu-sia, avi.
Adéu-sia, avi.
Fins la tornada.
Molt bé.
Volteu del canó, quan el català sortia a la mar,
brindava el meu avi, a plena i és que està.
A plena i és que està.