.
Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
Mira, mira, mira.
És que l'Anna Obregón surt cada setmana, eh?
Sí, posant-ne que la becam també, déu-n'hi-do.
Jo crec que la que s'emporta la palma és la duquesa,
que si no fos per ella, la premsa del cor ja estaria tancada.
Ui, ara que parles de duquesa,
hi ha un concurs que et pregunten
quin personatge del cor surt més aquestes setmanes.
Ah, sí? I què he de fer per participar?
És molt fàcil.
Envio un missatge al 5588
amb la paraula clau cor
seguida el personatge més popular d'aquesta setmana.
5588, paraula clau cor,
i jo voto pa...
Calla, calla, aquí jo també vull participar.
Podem guanyar una bandolera o una ronyonera de casa Guasc.
Mira tu que bé.
Doncs és que no m'ho penso més.
Ara mateix envio un missatge.
No, no, no.
A Marta, bona tarda.
És que havia de posar-la, eh?
Ja saps que sóc una històrica de la Falca
i vull sentir-la i vull que la gent no ho sàpiga.
Ja veig.
Que al 5588 poden enviar els seus missatges.
Para poder mandar mensajitos a los raros de tus amigos.
No, señor.
No, nosaltres no.
Com que no?
Qui és aquest?
No, no.
Vosaltres heu d'enviar a nosaltres,
no nosaltres a vosaltres, eh?
Però a aquest senyor què li importa
si són raros els nostres amics?
Home, ja, però no ho sé.
Aquest senyor que ha sortit per aquí al mig,
no tinc ni idea, a mi no me miris.
Has de mirar els esporàdics aquests com si els puntanis,
aquests que van sortint de tant en tant,
els has de controlar, perquè si no...
Sí, els he dit parar, si no malament, eh?
Ens enfonsen aquí la patera, però ràpid.
Bueno, ho diem, no?
El 5588 amb la Falca Cor, Cor...
I què és el que han de fer?
Doncs qualsevol cosa.
Ens poden explicar el que vulguin,
sobre qui vulguin, qualsevol cosa,
sobre la premsa del Cor.
Però sobretot el que estem preguntant ara per ara
és quin és el personatge que més vegades han vist
durant aquesta setmana, per exemple, a revistes del Cor.
Ah, exacte.
I hi ha algunes que sobresurten més que d'altres, eh?
Perquè hi ha altres que són així com...
Com estrelles fugassos i n'hi ha d'altres
que persisteixen com una llaga, allò, la sabata.
Depèn de com.
Aquesta setmana, entre d'altres,
parlarem d'Ina Sastre,
misses i misses de tot tipus,
el senyor Pipi, li agrada o no,
Melanie Griffith, Tom Cruise i Barbara Streisand.
Amb qui comencem? Què vols fer?
Doncs jo ara mateix, el que em ve de gust,
és anar a Roma.
Arriba derechir Roma.
Que romàntic.
Goodbye.
I què passa a Roma?
Què tindrem a Roma?
Bé, doncs tenim feina a Roma, eh?
Tenim molta feina.
De fet, no tenim temps ni de prendre un gelat.
No podem, ni una pinza, ni res.
Perquè anem de boda.
Primer, pregunta.
Bé, pregunta superimportant.
Quan vas depilada, perfecte.
Pedicura, manicura.
Mira, mira, mira.
Bueno, perruqueria ductosa, eh?
Perruqueria ductosa.
Però bé, això s'arregla ràpid.
Has vist que ja m'he fet les serrels i ja estic mig-mig, eh?
I jo, bueno, estàs mig preparada.
Bé, teniu una boda dissabte.
Demà, demà dissabte tenim una boda superimportant.
Home, ja anirem allà a Roma, a la perruqueria, no?
No sé si tindrem temps, nena.
Bé, ell es diu Àlex Correas, i tu et quedes igual.
El mateix.
Em diré que és un senyor que té quartos per avorrir.
Què dius?
Per avorrir!
Com tots els que últimament es relacionaven amb ella.
I que no és molt guapo, no? M'han dit?
Bé, jo dubto del gust de cadascú.
Clar.
Ella anava a dir, la nòvia, embarassada de dos mesos.
Com que embarassada de dos mesos?
Ah, exacte.
Aquí, segons la revista Hola, embarassada de dos mesos.
Es casa demà dissabte, es diu Inès Sastre.
Què dius?
La Inès Sastre és embarassada de dos mesos?
I es casa dissabte, és a dir, demà.
I tu i jo estem aquí, a punt, perdent l'avió.
Que no es donarà temps, eh?
Bueno, jo crec que si agafem una mica d'això ràpid, un xarqueig...
Que ens esperin, no? Que ens esperin.
Això, total.
Inès, no corres.
Bé, la qüestió és que...
No te conviene.
Es veu que es donaran el Siquiero a Roma, perquè és molt romàtic.
Oh, que bonic, clar, és preciós.
I ho faran amb una cerimònia molt íntima, només tu i jo.
I els padrins, te recordes que van dir els padrins?
Ells dos, que són els nòvios.
I després faran allò una mica de pica-pica, molt discretet, eh?
Tot molt discretet.
M'agrada, m'agrada.
Bueno, ja se n'encarregarem tu i jo de fer públic tot el que pugui passar.
Home, si algú vol l'exclusiva, 977-24-4767.
Inès, xatona, que el de tirar el ram a l'esquena no ho facis, perquè l'última
a la que vam anar, a la Silvia li vam fotre un cop de cap.
Que si no, va ser veritat, que jo vaig saltar, no et recordes que vaig fer en plan...
Com el Maradona, tio, amb la xilena.
I salta i, pa! No, xilena en els peus. Va ser un cop de cap.
Ai, nena, que malpura, s'ha de fer el futbol.
Tu i el futbol, no, eh?
La qüestió és que aquell ull de bellut que vas tenir 3 dies, per culpa d'una toia que tampoc no et treia de lloc...
Ja, però, en fi, a gràcia. Vaig desviar, vaig desviar.
Que d'estona, això, quan se podreixen foten una pesta i casa que no saps d'on treure-la?
Jo, veia, ja la llences, dona, ja la llences, perquè vas d'esperar tant, dona, perquè vas d'esperar tant.
Bueno, la qüestió, Inès...
Però, si la llences, jo no la llences, dona-li a la mar, a veure si la casem, ja.
No, no, no, tu m'has vist a mi la cara, o què?
Sí, sí.
Ja, però m'has vist a la cara de casada?
Ah, d'acord.
La Inès que ho faci, vale, tu ja ho has fet, doncs, mira, escolta'm.
Sí, sí.
Però, als a més, no cal que ens embarguis.
Mira, mira, ho sentiu, no? Per on és fora, eh? Per on és fora?
Canviem de tema.
Ella tira un nòvio, mira ella, que guapa.
Tampoc no es vol casar.
Bé, la qüestió és que es diuen Elisabet Reyes i Juan...
Que guapa soy, que tipo tengo.
Que guapa soy, que tipo tengo.
Que guapa soy, que tipo tengo, y que modesta que eres, nena.
Bé, t'estava dient que es diu Elisabet Reyes i Juan García.
Són Miss i Mister Espanya 2006.
Però, bueno, això, en el fons, són tots dos de Màlaga, no ens interessa.
Vale, passem pàgina.
Bé, la qüestió és que jo em vull centrar en una altra Miss.
Bàrbara Dorado.
Miss Ceuta.
I Miss...
Ara us ho dic una altra cosa.
Miss Ceuta, no, no, no, és que és el que és.
Però diga, acaba-ho.
Però acaba, acaba.
Doncs hi ha un programa de la televisió que fa servir una tomaqueta,
així pim-pam, que fa servir la sintonia que escoltem de fons,
que l'ha coronat Miss Fea d'Espanya.
Anda.
I no és prou amb això.
No només l'ha coronat, sinó que ella mateixa,
en línia telefònica, els ha agraït,
està supercontenta de ser Miss Fea,
i que inclús anirà al programa a rebre aquell guardó.
El trofeu, sí.
Exacte, perquè està orgullosíssima de ser Miss Fea, i tant.
Però hem de dir que ella no era la Miss que es va presentar a Ceuta.
O sigui, la guanyadora de Miss Ceuta no és ella.
I què va passar?
Es veu que Miss Ceuta, de veritat, no va poder assistir a Miss Espanya
per a qüestions personals, per qüestions,
i ella, que era la que estava a la banqueta per entendre'ns,
doncs, ui, estic molt esportiva avui, eh?
Bueno, ja et veig.
A la banqueta, doncs, va haver d'anar.
Clar, es va trobar, seria la primera dama de Miss Ceuta, seria ella.
Sí, sí.
Igual, tu, però, Miss Fea d'Espanya.
Per què veig?
Oh, a veure, molt lletja.
Jo et trobo molt honorífic, eh?
Però jo no he trobat molt lletja, que t'adona, eh?
A veure, si és la més lletja.
A veure, les ailes, eh?
Sílvia, si és la més lletja de totes les guapes d'Espanya,
ja està bé, també.
A veure, que n'hi haurà de pitjors, n'hi haurà que no van arribar a ser Miss.
No.
O sigui, si entre totes les...
Ni Miss Fea, ni Miss Guapa, ni Miss res.
Si entre totes les misses és la més lletja, almenys ja és alguna cosa,
perquè n'hi haurà que han sortit d'allí que ni hola ni adeu ni els hi han vist la cara.
Almenys parlaran d'ella.
La costa és que és igual, si parlen bé o malament.
Però que parlin.
Clar que sí.
I parlen de parlar i que últimament està la cosa que surt, eh?
Tenim notícies d'una noia que jo em pensava que s'havia recuperat
i que anava en bon camí.
Saps per on vaig?
És una notícia d'orilla, d'orilla.
Sí, a mi també quan me l'has comentat et dic no m'acaba d'agradar, pobra, eh?
A més perquè tant ell com ella, marit o muller, em cauen molt bé.
Home, són una parella, vulguis que no, com molt carinyosa.
No ho estem dient res i ho estem gairebé dient tot, eh?
T'has fixat, no?
A veure, quan tu parles, Antonio Banderas i Melanie Griffith, està tot dit.
Bueno, això que estem sentint és Anna Belén i Antonio Banderas cantant una cançoneta a la Marta Maca.
Parlem de la mena Griffith i ens centrem en ella, només.
De fet, ha tornat a estar a l'ull de l'oroca perquè un paparazzi la va fotografiar a les portes d'un centre de desintoxicació.
A veure, no passaria res, però quan ens han donat la idea que ella ja estava curada de totes les seves addiccions,
al veure-la davant d'una porta d'un edifici que es dedica a això,
doncs ha aixecat la llebre que possiblement no sigui or tot el que llueix
i que possiblement ella podria tenir una altra vegada problemes d'addiccions a qualsevol de les que ha tingut,
perquè n'ha tingut unes quantes.
I a més, també se li veu una mica de desmillorada, té com una espècie de popetes aquí a la boca,
se li veu una mica estranya.
Melanie Griffith, quan no va maquillada, ja fa cara sospitosa.
No, no, però això és una... no saps enlloc?
És pitjor.
Que surten... a veure, per la forma sembla un herpes labial.
Una què?
Un herpes.
Ah, un herpes labial.
Exacte, el que passa és que li puja més amunt.
Oi, m'estàs fent un gesto que sembla que tingui un herpes fins al nas?
Sí, és que gairebé.
Mitja cara li ocupa aquell herpes?
No, un trosset, un trosset.
Sembla una mica de poc que li pengeu, algú així.
Però en vermell, se li veu una cosa rara.
Ja et dic que no estava massa bé.
Ai, Melanie, Melanie, cuida't, carinyo, cuida't,
perquè ja, segons en quines edats, no es pot jugar en foc cremes.
Tendré una segunda oportunidad.
Y resurgirá de mis cenizas como el ave fénix.
Y todos olvidarán lo ocurrido.
Clar que sí.
No, però bueno, l'hem d'animar, l'hem d'animar.
Tu saps, Melanie, que ens agrada fer llenya de l'arbre caigut,
encara que sigui mistos.
Estàs de dolenta que tira d'esquena.
No, no, no, però seguim sinceres, seguim sinceres.
Mira que ets dolenta, eh?
Jo soc dolenta, però de fet els de South Park ho són més, eh?
A veure, a veure, parla'm, parla'm, parla'm.
Aquesta música de fons que m'has posat així com a molt pop dels anys 60.
Sí, ambició impossible, eh?
Ah, exacte.
En qui té a veure?
Quan posem aquesta cançó, de qui parlem?
Doncs, òbviament, del senyor Tom Cruise.
Vale.
No és que vulguem parlar de si has sigut pare o no.
Que deu estar a punt de caramel, eh?
Com que no ens ho han fet saber personalment, no ho direm.
No ens interessa.
Ens és igual si aquella xica t'apareix en un bar...
Xxxt!
Espérate, que he de dir-te una cosa, xata.
Diguin, diguin.
Si tothom per la panxa estava calculant que podia ser net,
perquè tenia la panxa...
Nen, perdó.
Perquè tenia la panxa així com a molt punxaguda i no sé què.
Sí.
Doncs a mi a mi se desprèn que és més nena que nen.
A vegades serà bisexual.
Madona, no.
Però...
No sap mai jo, i què, i què.
Però si fos bisexual no potser diria res.
Però de cara a un futur, no, no?
Encara es petita.
Deixa-te estar, deixa-te estar.
Deixa-te estar, deixa-te que hi ha la xiqueta que apareixi en pau.
Tant de bo.
Allà em vull dir.
La deixéssim.
Ens centrem.
Tom Cruise, South Park.
Què té a veure una cosa amb l'altra?
A veure, Marc, t'ho pregunto jo.
Marc, què té a veure Tom Cruise amb South Park?
Bé, mira quina pregunta m'has fet justament avui,
que tenia un article sobre això.
Mira, no sabia, no sabia.
Bé, doncs resulta que en un dels capítols de South Park,
South Park, ara...
Ui.
És que la pronunciació de Cincinnati és important.
S'han enraït d'ell i de la seva manca de definició sexual.
Recordem que el convidaven a sortir de l'armari amb ell i a John Travolta
i inclús feien al·lusions molt satíriques a l'església de la cienciologia.
Bé, doncs es veu que a aquest senyor no li va agradar gens
que el dibuixessin com un nino,
que el fessin entrar i sortir d'un armari
i que parlessin tan...
Amb el que li ha costat amb ell...
Tan corrosivament de la seva església estimada,
cosa que, bueno, més o menys...
No, recordem que és un dels puntals capdavanters d'aquesta església ara mateix, eh?
Perquè és un dels que més paga simplement.
Sí, sí, seguríssim.
Bé, doncs això no li va agradar gens,
els va denunciar i ha aconseguit, ha guanyat la batalla,
que mai més es torni a emetre aquell capítol.
Què dius?
Però no podrà evitar que els que l'hem vist el recordem.
Exacte.
I segurament que la gent d'internet...
No podrà evitar que l'internet...
Corri.
...corri més que mai.
I tant.
Dius, quin és el capítol del...
Com era?
Què?
Què?
Què?
Què?
Què?
Vaig a South Park, vaig clic, clic, clic, clic, i pam.
I ja poses directament en Gran Tom Cruise.
I segurament que sortirà tot...
I t'entradueixen, i bueno, bueno, bueno.
Seguríssim, eh?
Amb subtítols, eh?
Mare, pitó.
Ha fet una publicitat a South Park,
i sobretot en aquest capítol...
Millor que mai.
No té milions, eh?
A vegades és allò, basta, que et donin una punta perquè tu vulguis...
I parlant de gent que no té milions,
o almenys els vol guanyar a través de les seves xerrameques.
Ja.
Saps per on vaig, no?
Sí.
Que posem la música?
Posem-la.
O com dir que t'han abandonat i seguir semblant un macho.
Oi, que bé t'ha quedat, això.
De fet, és el més trist del món.
A veure.
Una persona a la que la seva parella l'ha abandonat
i que defensa a capa i espasa...
La seva integritat, d'alguna manera, no?
Bueno, a veure, defensar-la, no?
Jo crec que la posa sobre la taula en plan, feu el que vulgueu,
perquè és que ens dona molt d'això.
Estem parlant de Pipi, l'ex de Terelo,
una persona que jo, personalment, no coneixia de res.
No l'havia vist a la meva vida.
No, però era un bon periodista, eh?
Bueno, era, ja ho has dit bé.
Sí, però també se'm ve la foto fora.
A partir d'ara jo no sé a què es dedicarà.
A la tour?
De fet, ha confessat al programa Atolado
que Terelo ha sigut la dona de la seva vida
i va relatar detalladament tots els màns moments
que a Terelo li ha fet passar.
I d'aquesta manera vol recuperar-la?
Perquè diu que, relatant el seu calvari,
vol fer veure que Terelo ha sigut realment la dona de la seva vida,
la dona que més s'ha estimat, que encara se l'estima
i que li dóna un munt que ella li hagi tancat la porta.
Que no li agafi el telèfon.
La porta literalment?
Però directament, és a dir, no vol parlar amb ell,
no li agafa el telèfon, no li obre la porta...
Home, recordem que el pipí és una mica...
Què?
De mente ligera, eh?
De fet, és aquí, és aquí.
No pots oferir la imatge d'un home adolgut i abandonat
i tres segons després perdis aquella noció
i decideixis fer entendre
quan una periodista et diu que no és l'única dona de la vida
que has tingut,
que com pots dir que és la dona de la teva vida una altra vegada,
i tu diguis que és cert
que tu has tingut tantes amants a la teva vida
que necessitaries vuit programes com aquell
per poder parlar de totes.
Això és el que va dir?
Que té vergonya.
Potser l'has de sobrar
i si totes elles et volguessin fer mal
no em quedava ni una ungla del peu dret.
Què va, què va, al contrari.
El primer que ha de dar-te a un senyor és...
El no parlar.
La discreció.
I tant, això sempre.
Pipí, pipí, passaràs a pipí calces largues, eh?
Busquem-la.
Busquem-la aquesta cançó perquè la necessitem.
Però ja saps el que va dir, no?
És que tinc la veu, és que tinc una veu.
Digue-me-la, digue-me-la.
Això és el que crec que podia haver dit.
O pensat.
O pensat.
Té el que em pos.
Y hay que esperar precisamente ahora.
Con todo el follón, las televisiones, la prensa...
y más de 100 invitados el domingo
para ponerme entre la espada y la pared.
Home, el dels convidats el diumenge
és una cosa que va a més a més, eh?
Home, jo, a veure, si estàs molt atabalada
perquè tens molta feina
i tens 100 convidats el diumenge,
nena, fes una calçotada,
perquè la cosa tira sola, saps?
Els convidats s'arromanguen i pim-pam, pim-pum,
entre tots es fa la salsa, els colsots i la carn,
i en un moment esteu tots menjant.
Doncs mira, més o menys,
m'estàs parlant de les memòries de la Bàrbara Strishan.
Més o menys.
Pim-pam-pum i la salsa per tots.
És que n'hi ha per tots, eh?
Uh!
Si no per tots, per molts.
I mira amb ella que se li veia ja un moment mojigat,
que és així reservadeta, eh?
De fet, la cullera que reparteix aquesta salsa
la té un exredactor de la revista People,
un senyor que es diu Christopher Anderson,
que no t'anaràs a veure amb el que va escriure contes,
perquè aquest senyor ha escrit
una biografia, no repeteixo,
no autoritzada,
en la qual explica
alguns dels afers amorosos
que Bàrbara Strishan ha tingut
durant la seva vida.
I hi ha noms per parar un carro.
I alguns d'ells,
el que farien parar seria el món.
En llegeixo uns quants.
Així com perquè tu et facis una idea
de com devia ser aquella habitació,
que devia ser com una parada de vetro, nena.
No, dona, però devien ser en llocs diferents,
o només en aquella habitació.
Bueno, és que n'hi ha alguns,
i inclús explica on, com i quan.
Parla, per exemple,
del príncep Carles d'Anglaterra.
Què dius?
I no quedaria aquí la cosa,
sinó també amb Dodi el Fallet.
Què dius?
Doncs el que estàs sentint...
Espera, espera, que encara me desfaiaré.
L'ecupera't.
L'equipo cap enrere cada vegada.
Elvis Presley...
També, eh?
Elvis Presley va tenir un arrabat de passió,
que inclús es veu que va entrar
en el seu camerino
com si fos una tormenta,
va tancar la porta
i va fer anar el pastell,
va dir, d'aquí no sale nadie,
que només hi havia ells dos sols,
fins que jo no em desfogui.
Què dius?
Déu n'hi do.
Elvis Presley.
Bueno,
Bill Clinton...
Però això és una violació.
Bill Clinton és un dels que diuen,
bueno,
diuen que va fer entrar
a Barbra Streisand
a la Casa Blanca
i va passar la nit amb ella
a la Casa Blanca
fins al punt...
Van parlar, van parlar,
van parlar, dona.
Fins al punt
que Hillary Clinton
es va enterar
i va decidir
que Barbra Streisand
era persona no engrat
a la Casa Blanca.
Què dius?
Mentre el mandat
de Bill Clinton
fos actiu.
No és l'últim, eh?
Robert Redford,
Déu n'hi do.
Ora, aquest també...
Don Johnson,
Déu n'hi do.
Ah, bueno, sí,
el Don Johnson.
Richard Gale,
Déu n'hi do, també.
Warren Beatty,
Omar Sharif.
Una dona que està
a punt de complir 64 anys
i que ha tingut
una vida sexual tan activa
que ara mateix
està feliçment casada
amb l'actor
James Brolin
i que, bueno,
no sé jo
fins a quin punt
això li està fent un favor.
O no?
No, jo crec que sí.
Perquè, bueno,
això no vol dir
que ell els tingui ara
aquests a fer,
sinó que durant la seva vida,
per què no?
S'ha fet estimar
i s'ha deixat estimar.
Ai, que bé t'ha quedat.
Home, és que més d'una
voldríem tenir un currículum
com aquest, eh?
Home, segurament
li he cantat
aquestes cançons
a la vida
vina, vina xato.
Veus?
És una d'aquelles dones
que mai ha sigut
la dona més guapa
del món.
Però, Déu n'hi do, eh?
Però que enamoràvem
per uns altres encants.
I hem acabat
i tot bé, eh?
És que som, som.
A veure què és això
que m'has posat, ara.
A veure si l'endivines.
No.
Si és l'últim
de l'últim
o què fem, què?
Anem a saris.
En cada cumpleaños
que hay que festejar
Que són, això, els novos?
Les ardiguitars, dona.
A celebrar
Cada setmana
em foto una cançó
més friqui que l'altra.
Això va malament
en pitjor.
Bé, aniversaris.
Que nos cumples felices
Juana Xenove
en fa 45.
Molt bé.
Un bon actor
molt ben portat.
Miguel Bosé, 50.
Jo sé que a tu t'agrada.
Don diablo, don diablo.
Ara et valguin 48.
Té més.
Sí, no?
S'entreu.
Segur.
Marisa Paredes, 48.
Molt ben portats.
Però crec que també s'entreu.
Jo també diria
que s'entreu uns quants.
Seguríssim.
Norma Dubal, 49.
També s'entreu.
Perquè, escolta'm,
hi ha un sac
on tothom va deixant anys
i deu estar al sac
que està a punt de rebentar.
Cayetano Martínez
i Rujo, 43.
Sí, sí.
Mercedes Milà, 55.
Creïble.
També, també veus?
També creïble
i també en la línia
les potates de galles
de l'edat
que està molt bé.
Andrés Pajares, 66.
També.
Ell i les seves tonteries.
Sembla que mentalment
la tingui 15
però no, en té 66.
Vinga.
Jaime de Maritxelart, 43.
Bueno, no ens hi posem.
Tampoc.
Perquè tampoc no ens hi interessa.
Entén, entén.
Si no ens convida
a la festa d'aniversari
tampoc no la felicitarem.
Això.
Bueno, a totes maneres
hi ha una notícia
en la que jo voldria tancar
perquè m'ha fet posar
les mans al cap
i mira que això
és difícil per mi.
No sé, tu ja estàs acostumada a tot.
Jo sí.
De fet, m'espanten molt poques coses.
Parlem de Rosana.
Traiem-me les ardillites.
No paga posar les ardillites.
És una cosa en la qual
jo voldria,
des d'aquí,
des de la meva humil opinió,
fent temps de la resta del món,
que a vegades,
a vegades,
és allò de
sonar burro por casualidad.
Però que normalment
quan algú és un professional
i fa les coses ben fetes,
fer aquestes coses
no tenen cap sentit.
I tant.
T'explico.
A veure, diga'm.
Hem sabut ahir mateix
que a Rosana
li reclamen
un milió de dòlars
per plagi.
A veure.
I dius.
Exacte.
Aquesta cara
és la que vaig posar jo
quan ho vaig sentir a la ràdio.
Vaig buscar a internet.
A veure de què va això.
I de fet, sí, és cert,
dos compositors
uruguaians,
em sembla que són d'Uruguai,
no sé d'on són,
bé,
han decidit denunciar
a Rosana
perquè
ells van escriure
el...
quin any va ser?
Em sembla que va ser
el 1980,
un tema
per animar
el seu equip
de futbol
a la Copa del Món,
que segons ells
és clavat
el que
Rosana
fa servir
per una cançó seva
que es diu
Soñaré.
Ai, aquesta sí,
la tinc,
però l'altra no.
Bé, jo les he sentit.
Ah, les he sentit les dues?
He sentit la d'aquests dos senyors
que no cal ni nombrar,
aquests dos senyors d'Uruguai,
i he volgut escoltar
i buscar...
I a la semblança
de les dues cançons
per aquest milió de dòlars,
clar.
I no.
O sigui, no.
Jo no sé,
jo no sé fins a quin punt.
Diuen que
repeteix la melodia.
Mira, jo no sé,
ja et dic,
jo no soc música
ni compositora,
però em sembla
que a vegades
més val callar
perquè qui calla
otorga.
Però, Mar, fem una cosa,
la setmana vinent
ho podíem fer.
El què?
La setmana que ve
no fem res,
que fem festa,
que és Setmana Santa, xata?
La propera.
La propera portem les dues
i les comparem.
A veure si trobem el què.
No només,
no la posarem.
la setmana que ve
ni l'altra,
sinó que avui acabarem
amb una altra cançó
perquè no els donarem
el gust en aquests senyors.
Doncs mira.
I a més a més,
una ben reivindicativa.
Vinga.
Quina?
Aquesta?
Ah, aquesta.
Patina, estoy.
Doncs mira,
t'he de dir una cosa,
aquesta la tenia preparada
per preparar, eh?
Així com així.
Sí.
És el que té.
Sé que m'has comentat,
posa alguna de Rosana,
però clar,
jo deia,
dic,
a veure què dir-li.
i com si aquesta no t'agrada gens...
que segur que sent com és ella,
segur que els diu això a ells, eh?
Ah, ja està.
Veus?
De totes maneres,
molt bon cap de setmana,
molt bon pot de Setmanet Santa.
Bueno, pont.
Bona setmana Santa,
perquè hi ha molta gent que hi ha
i ha agafat tota la setmana sencera, eh?
Ens veiem d'aquí un munt de dies.
Sí.
I esperem que amb notícies...
Doncs és igual, bones que dolentes,
perquè les tornem totes dolentes, eh?
No, però que siguin sucoses,
que puguem xerrar i...
Destripar algú.
Clar, que sí, ja.
Ai, com a ens agrada.
Jo també soc massó que ja, ja.
Mar,
bona setmana Santa.
Ens veiem d'aquí a aproximadament uns 15 dies ja, eh?
Exacte.
Uh!
Tant de temps.
No podré ser sense.
Podré ser sense a mi?
Ja et trucaré.
Parla i critiquem per telèfon.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Me voy a vivir tranquila
Sin pausa, pero sin prisa
Deseo que todo te vaya de lujo
No espero visita
Así que no vayas
Que pa' ti no estoy
Yo pa' ti no estoy
Saluda, amor y fortuna
Me llevo todo en orden
Salud pa' ver
Amor pa' ser
Fortuna pa' olvidar tu nombre
Me marcho con las lunas
Donde el sol no se esconde
Él me abriga el invierno
Y ella enciende mis noches
Y tú quisiste ser universal
Eclipsando mil sueños
Que Dios te protege en la celda
De tu soledad
Yo me voy a plantar al campo
O a la brilla, la marea
Deseo que todo te vaya de vicio
Me voy ahí te quedas
Me voy a vivir tranquila
Sin pausa, pero sin prisa
Deseo que todo te vaya de lujo
No espero visita
Así que no estoy
Que me voy a plantar al campo
O a la brilla, la marea
Deseo que todo te vaya de vicio
Me voy ahí te quedas
Me voy a vivir tranquila
Sin pausa, pero sin prisa
Deseo que todo te vaya de lujo
No espero visita
Así que no vayas
Que pa' ti no estoy
Yo pa' ti no estoy
Yo pa' ti no estoy
Yo pa' ti no estoy