logo

Arxiu/ARXIU 2006/JA TARDES 2006/


Transcribed podcasts: 155
Time transcribed: 2d 21h 11m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

...
Avui, Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, com està?
Bé, però...
Que no ets alguna cosa estranya?
Sí, perquè jo esperava l'avi i m'has canviat l'avi.
És que com ahir vam dir que avui parlàvem de vaneres,
dic que avui començarà una vanera, que no sigui la nostra,
a veure si trenquem una mica.
No, comencem amb la nostra, no?
Sí, sí.
Vinga.
El que farem, saps què és?
Dígui'm, digui'm.
Que algun dia en posarem alguna altra, aquesta per començar.
Sí.
Però en posarem alguna altra, per exemple,
parlarem dels pescadors, podem posar el vell pescador.
Ah, de fer un especial, un revival.
Alguna d'aquests que vull ser flara, vull ser pescador,
algunes d'aquestes que a vegades t'aporten motius,
perquè cada vanera, més o menys, ara no,
perquè ara ja les vaneres s'han fet ja molt, molt, molt.
I diré, la vanera, per exemple, per mi, la meva opinió,
és una cosa sentimental.
Una cosa de sentiment.
Molt emotiva, sí.
Sentimental.
I al mateix sempre es presta,
perquè, per exemple, quan hi ha Cuba, per exemple,
o inclús, no Cuba, inclús els pescadors,
per això hi ha vaneres de pescadors.
Sí, gairebé totes.
I d'allò, era una cosa que es presta,
perquè no cal tindre grans veus per cantar una vanera.
Ui, home, i això ho posaria en dubte, aviat.
Permet, permet, però ho veig.
Perdó, perdó.
Per exemple, els pescadors.
Ara no.
Pels pescadors, quan arribava la barca,
dinaven a la barca.
Posem-los del serrall allò mateix.
Ah, mira, pel que tenim aquí al costat.
Que estem aquí al costat.
Vinga.
Doncs, quan acabaven d'arreglar el peix,
de posar-ho tot en sarcha i portar el peix i tot el que sigui,
llavors dinaven, fent una menjada.
I llavors partien, el que havien de fer,
llavors s'anaven al bar a acabar de fer la cosa.
Clar, ara imagineu-se, no a Tarragona, sinó la costa.
Llavors aquell home és tot el dia,
després d'haver treballat i bo i el que sigui,
sentats allí i agafar i fumar-se un bon carajillo
o un bon tron de rom o el que sigui.
i doncs s'ambientava la cosa i un començava a l'altre.
Vull dir que no cal...
Clar, jo començava a cantar una cançoneta, no?
Sí, vull dir que no caldria tindre grans veus
per cantar una vanera, una cançó.
Com tant l'entoneixin
i com que ningú els pagava no calia que l'entoneixin.
Però vaja, no...
Ara ja l'entenc la idea.
Sí, sí, t'arrere.
Però normalment, doncs mira,
cantaven i un començava a cantar una cançó
i clar, la cançó més apropiada era l'Avanera.
És una cosa que recorda
i mira, un d'això és que el meu avi,
l'altre vell pescador,
l'altre que se la muntava...
En fi, es prestava, començava un i començava...
I sense...
A més a més, com això poden fer amb moltes veus
i queda molt més coral, queda més bonic.
I llavors, clar, hi havia aquell veu ronca,
l'altre que no tenia gaire veu, l'altre...
Però en conjunt, com que no era presentats en un concurs,
doncs ja era això, era això.
Ni per anar al Festival d'Eurovisió.
Bé, això ja és el mateix, perquè ja et parlaré.
Perquè, llavors ja era propi de...
Inclús tens, per exemple, Andalusia,
i molts puestos que agafen una guitarra
i quan estan una miqueta d'això,
vinga, copa de mencenilla, el que sigui,
i cantar, i canten, i canten,
i a vegades el que canten, canten,
però hi ha alguns que també deixa'ls anar, no?
Vull dir, és el moment de l'eufòria, el que sigui, eh?
Un a uns per matar el telus, per dir alguna cosa.
I a Tortosa, la J, Tortosina,
i cada puest, hi ha aquesta cosa.
Però, clar, no sé, hi ha veus natural...
Bé, nous primes.
Sí, sí, sí.
Doncs, el seu conjunt d'aquesta manera, tot queda...
I llavors què passava?
Que en un cafè, per exemple, que cantaven 5 o 6...
És que hem de pensar...
I n'hi havia 10 o 12 o 15,
tots s'hi agregaven.
I tant.
I a l'última hora, si tu estaves fora,
o d'això, estic...
Veies una...
Una comunió, no?, de veus que estava bé.
Veies una cosa, però veies un sentiment.
Veies una cosa de sentiment.
A més, que hem de pensar, clar, nosaltres ara,
perquè estem acostumats a que potser,
mira, depèn de com sigui el viatge,
diguem-ho així, que hagi cap a la mar,
puguin tornar més o menys aviat.
Sí, sí, sí.
Però abans hi havia viatges d'aquests
que duraven dies i dies.
Sí, aquí a Tarragona mateix hi havia els pescadors,
els barques...
Clar, tot això hi havia molts moments.
Estaven dos i tres dies fora, vull dir.
Exacte, i després hi havia molts moments
que, clar, no pescaves, no podies dormir,
havies d'esperar a veure si picaven...
Però, bueno, això, però mentre està, per exemple,
la barca on ho fos,
hi ha la preocupació.
Però després, al sortir, aquell descans,
de dir, ara, vinga, ara, vinga,
una copeta d'això, ara d'allò.
I, clar, d'aquí ve també el rom cremat,
per exemple, doncs clar, llavors ja el fer-se una cosa...
Però el rom cremat, avui, era més de cara a les nits, no?
En plan, calentar el cos mateix?
Això, el rom cremat, per exemple,
ja era una cosa, perquè jo me'n recordo,
que a casa, quan era petit,
el pare i molta gent ho feien,
amb un plateret,
se posava una miqueta de sucre,
un tarroç de sucre,
s'omplia de cunyac i es cremava.
Sí, sí, sí.
I sortia l'alcohol,
eh, que sortia l'alcohol,
doncs això el feia a casa...
I que havia més d'un altre vit que se'l bevies
sense haver acabat de pagar, jo.
Bueno, no, no, però em refereixo
que si a casa ho feies amb un tarroç de sucre
o amb una miqueta de sucre
i ho cremaves, ja era rom cremat, allò.
Sí, sí, sí.
Ara bé, doncs llavors hi ha les havaneres,
hi ha el cadà i guanyar terreny
i monopolisar, no monopolisar,
llavors ja van començar, per exemple,
ja a vindre, a part d'això que et dic de llacuba
i això que es parla, es parla,
però això aquí a Catalunya principalment
ja va ser no.
Sobretot ara, a la banda, perdó, avi, de Girona.
Aquí vaig, aquí vaig.
I llavors què passa?
Que llavors ja, com passa amb tot, concursos.
Sí.
Qualquer cosa que surti,
s'ha de fer un concurs.
surt una altra cosa.
S'ha de fer un concurs d'aquest concurs.
Però jo en aquest aspecte estic d'acord.
Ja l'explicaré per què.
I llavors, doncs començà a fer, doncs,
vinga, a veure, aquest poble amb aquest altre poble
que canten avaneres, a veure,
fem un concurs, i fem un concurs.
I llavors tens que aquí a la Costa Brava
van començar a fer-se les havaneres,
el concurs, i avui en dia hi ha un concurs
que és fantàstic.
Internacional.
Però, però m'agrada,
perquè a part que alguna ja és moderna,
però s'encanten moltes de les antigues,
o almenys s'han d'instal·lit.
En canvi, en canvi, jo em vaig trobar una vegada
a Torrevieja.
A Lacan, sí.
A Lacan.
Doncs, per cert, que és curiós,
perquè va ser el primer puest que vaig veure
en un mercat gran, gran, gran.
Saps això que hi ha als mercats,
que hi ha al cotxe i a darrere
una furgoneta grandiosa
que només s'obre i ja fa de parador,
ja fa de botiga?
Doncs, bueno, a dir-me ser el primer puest
que vaig veure això,
perquè hi havia mobles i això.
Doncs, bueno, doncs aquí a Torrevieja,
aquí ara també fan avaneres.
Però ha arribat un moment
que les fan ja internacionals.
A veure, explica'm això, internacionals.
O sigui, que ja entra l'avanera
en castellà,
amb una música més moderna.
Inclús una vegada vaig veure jo
una avanera d'un grup rus.
Rus?
Un rus.
Clar, cantaven en espanyol,
però és un tipus d'avanera
amb una melodia moderna.
Sí, sí.
Falta aquell fondo de sentiment.
Però que maco, no?
Sí, sí.
S'han fet seva una cosa com l'avanera.
Dic russa com a cosa,
però hi havia tots els països,
i es presenten països, eh?
És de pàvic que aquí a Tarragona Ràdio
tenim un programa de sardanes,
i un dia em va sorprendre
que hi ha una cobla que és Holanda.
Sí, sí, sí.
I és una cobla que tenen les seves sardanes,
que han agafat moltes que són conegudes,
i d'altres que han intentat,
ells també treballant fent les seves.
Doncs, bueno, doncs, aquí a Torre Vieja,
cada any fan un d'això de sardanes,
i venen de tota Espanya i...
I també de l'estranger.
De molts països, sí, sí, sí.
Vull dir, però ja no és aquella cosa marinera,
saps, aquesta cosa de...
I clar, llavors la sardana...
És que vostè s'ho imagina com passa allà, a Girona,
que ho fan allà al costat del mar,
que fins i tot hi ha molta gent que l'hora d'escoltar-les.
És que no és que m'ho imagino,
és que moltes coses...
El cavall fort es diu la platja.
És que hi ha moltes coses aquestes que jo les he vist,
les he vist en petit, per exemple.
Jo, aquest concurs d'aquí de la Costa Brava...
Perdoni-me, el cavall bernat,
que hi ha una de això que és del cavall bernat,
que en aquella platja normalment s'acostuma a fer.
Ple de barquetes...
Jo, per exemple, això no he estat en una d'aquestes tan grosses
d'aquí de la Costa Brava,
però a la Costa Brava he trobat, a vegades,
amb això que et deia,
de pescadors i gent marinera,
cantant les sardanes, ai, les...
Les salaneres.
No m'entens?
Ara jo et parlo,
i clar, jo ara dic això perquè ho he vist ampliat,
ho he vist en la tele,
o que ho he vist ja el comentari,
però aquests petits començaments d'això,
jo els he viscut,
i per això sento a vegades aquesta cosa de...
Que hem de marxar, avi.
Ja tornarà.
Ja tornarà.
Avi, fins demà mateix, eh?
Això espero.
Adéu-siau.
Bona tarda.
El nostre amor i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.