El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Que sí, que ja el tenim aquí, que ja l'hem recuperat, que ja vam començar ahir.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Sí, clar, tothom diu, ja està aquí l'avi Ramon, clar, sí.
A més que després de tota la Setmana Santa, que ja tornem a fer rodatge, eh?
A mi el que passa és que aquí me trobo bé, pel sentit, i em va bé, i em va bé.
Avui, avi, no l'hem fet el cafè de la Batza, eh?
Avui ens ha d'estirar de les orelles, ja ho sé, ja ho sé, que ens hem descuidat, eh?
A mi, al mateix temps, i que em perdonin, com que em va agafar llavors oli, una cosa i l'altra,
aquí em serveix de medicina.
I donem energia?
No, no, perquè com que parlem improvisant, i amb vosaltres estem així de coses...
Em dedica a fer-me, que l'avi ens virem i jo i anem xerrant, eh?
Sí, sí, sí, això no ha de portar papers ni res de res.
I per això el que hem de perdonar és que d'una cosa se n'anem amb una altra.
Sí, és cert.
Però també és la vida, perquè a vegades vas parlant pel carrer amb una persona,
passa un saluda, dius adéu, i llavors, quan t'has de reunar i et canvis a l'altra cosa...
Sí, no te'n recordes que no vas parlant.
Una conversació, però sí, que ens han de perdonar amb el sentit aquest de dir, doncs, que deixo.
Doncs, bueno, això que deia ahir és bonic, perquè llavors veus coses que n'aprofitat.
Veus uns carrers que n'aprofitat, uns carrers, uns edificis, uns passejos, uns jardins...
O sigui, i com que allí hi ha molta gent, per exemple, que se retira allà, estrangers, no estrangers,
doncs veus que tenen el seu estil de fer les seues organitzacions...
Fins i tot la casa en la qual viuen, que sembla monotemàtica, no?
Llavors vas a la platja i veus uns xeringuitos enfocats d'una manera, d'altra...
Després, ara sí, també passa que en uns puestos estan d'obres, com pas de Tarragona,
que ara per a Tarreu són obres, no?
Però almenys les obres que es vegin per alguna cosa.
Que allí si fan obres, veus que són obres ja estudiades i fan aquella cosa combinant i tot el que sigui.
Ja sé, però amb avi, que normalment fan obres un dia en un carrer
i al cap d'una setmana aquell mateix carrer tornen una altra vegada a obrir-lo
per fer una altra cosa diferent, que es poden posar d'acord.
I després el temps adequat per fer-ho, saps com vull dir?
No, espera que dius, mira, ara que és estiu, anem a fer obres, tots els turistes,
vient i passen per allà com si fos a terra.
I per això, quan vas fora i veus coses que a lo millor conserven una casa,
conserven una façana d'un lloc, i llavors arribes aquí a Tarragona i dius
on hi ha allò que hi havia aquí? I per què no es va conservar allò?
No sé si és perquè...
Clar, també tenim una cosa, que els governants, doncs clar, van canviant,
han de fer uns canvis, un vol posar una cosa, l'altre vol arreglar l'altre,
que a vegades es discuteixen, que no solim discutir, sinó discutir només en plan d'amistat
per una cosa determinada i bona.
Vull dir, hi ha una sèrie de coses, quan estàs aquí fora i vas recordant,
dius, i per què es barallen per això?
I per què no ho ha arreglat?
Amb la de coses que s'han de fer, no?
I a mi em sap greu perquè jo sóc amic de tots, perquè jo la política la vull deixar a part,
jo penso com penso, però clar, com que estimes a Tarragona, per mi la nòvia és Tarragona,
i clar, quan te toca una miqueta aquesta nòvia...
Aquesta fibra sensible, sí.
Llavors quan vas a fora i veus uns jardins posats en un lloc determinats, cuidats,
Tarragona té motius, té motius, té coses per ser una gran capital turística.
I en canvi, no només fem un tros d'aquí, un tros d'allà,
no anem per buscar un punt determinat d'un tipus de turisme,
perquè a Tarragona podem agafar coïbista allà,
perquè hi ha hagut poble que aprofiten, per exemple, en miques mateix,
aprofiten els burros, que són els taxis burros.
Que són burros, que fan de taxistes, fan de taxis.
I pujan dalt d'allò, es pregen pel poble,
i mira, tothom el coneix per aquells burros, aquells taxis burros.
És igual, per exemple, quan vas a la banda de les Canàries,
que fas el tomba amb el camell, a l'Anzarote, no?
Jo dic que seria una base tan turística que també una altra sortida que n'hi ha.
Per exemple, a l'Andalusia hi ha pobles que són coneguts per una cosa determinada,
una ermita que hi ha, en fi, diferents coses...
Home, aquí a Tarragona seria difícil triar una de les coses de les que tenim, eh?
No, no, no, no.
Tarragona, si s'hagués enfocat, tens la part arqueològica...
Aquesta me refereixo.
Per aquell turista, per aquell turista que li agrada la cultura...
Ardebarà, filteatre...
No, no, Tarragona, tens els museus, que venen arreglats,
té molta cosa arreconada que s'hauria de buscar,
ja clar, cadascú, ara diuen que si el Banc d'Espanya...
En fi, es discuteix una sèrie de coses.
Que Tarragona té arreconada, ja ho sé, per les circumstàncies, pel que sigui,
sinó que a vegades no pots dir-ho perquè també te sap greu, no?
Però hi ha puestos que hi ha molta cosa arreconada
i altres saben on està, que és una altra cosa.
Aquí ara m'hi fico perquè no tinc ni idea, avi.
Podríem tindre un turisme, doncs, d'aquesta manera.
Però llavors tenim una altra cosa, tenim aquestes platges,
tenim aquesta altra cosa, per aquest altre turista...
I a més som el poble que estem al costat de Port Aventura, no s'oblidi.
Ja et dic, ja et dic.
I llavors tenim...
I estem al costat.
I llavors tenim que podria tindre un altre turista,
aquest turista que li agrada menjar, li agrada beure, li agrada passejar...
O sigui, que podríem tindre...
Home, està bé perquè si quedés en una balança i quedés equilibrat seria perfecte.
Ja et dic, perquè llavors un vindria per la cosa i trobaria l'altre, l'altre, l'altre.
I llavors, quan vas per aquells poepsos i veus que conserven aquella cosa
més per cridar l'atenció d'aquell poble,
i veus que s'esforcen per cridar per una cosa que tenen,
que dius, bueno, està bé, està bé.
No mata, però...
I llavors, quan estàs fora i allò somiant,
comences a veure els carrers de Tarragona,
comences a veure que llavors, quan estàs fora...
A tot se't fa més gran.
I veus jo, amb els anys que porto,
i allò jo va desaparegut, allò tens raó,
llàstima allò que va desapareixer.
I això ho pensa quan estàs de vacances?
Jo una vegada vaig proposar algunes coses,
però clar, de proposar-ho jo, proposar-ho una altra,
potser canvien les coses.
No, no, no, que no sigui això.
Incluso hi ha una rocada que jo vaig proposar
per fer un museu de col·leccionisme.
Tarragona ha sigut una capital
que hi ha hagut grans col·leccionistes de moltes coses.
Perquè el col·leccionisme
se transforma en tres coses.
Aquell que col·lecciona
per cada diner i per invertir.
aquell altre que els seus pares i els avis
tenien col·leccions
i les segueixen.
I llavors ve l'altre,
com era jo,
que som els arreplegadors.
Que tot el que és interessant
t'acrida l'atenció i guardes.
I se n'en foten.
No, per què?
No, no, se n'en replegues.
I llavors te venen,
escolta'm,
una vegada tu no tenies això
que parlava d'això i això.
O sigui,
doncs podríem tindre a Tarragona,
que jo sent aquell temps
quan jo vaig proposar-ho,
que hi havia alguns col·leccions
molt bons,
amb moltes classes de coses,
de col·lecció,
inclús romà,
el que sigui,
que s'hagués pogut fer una...
Tens allà a Figueres,
ui,
el Museu dels Joguets.
Sí.
La gent van per aquells joguets.
Sí, sí,
i és fantàstic.
Van juguets.
I és maquíssim.
O sigui,
que hi ha una sèrie de coses
que podrien atreure...
Que es podria fer, sí.
Que podrien atreure
un tipus de turista diferent.
Avi, de veritat,
jo ara mateix
el convido a fer.
No, ara ja no.
Per què no?
Ara que estan amb la història
de coses culturals...
Com a jo vaig parlar
de col·leccionisme,
coneixia molta gent
que estàvem disposats
a deixar-ho,
col·leccions,
a deixar-les a Tarragona.
Ara ja han desaparegut,
se n'ha escampat,
s'han venut...
És una llàstima,
és una llàstima.
S'han d'allòs, m'entens?
Les que dic jo, eh?
Les que dic jo.
Ara, hi ha molts col·leccionistes,
i es podria fer també,
però en aquella època
podria ser d'Espanya,
jo que he posat bastants llocs,
podria ser un motiu
d'atracció només
per aquesta cosa,
com a Figueres dels Joguets...
No, no, i donar-li Ramon Boris.
I ara Berga, per exemple,
aquell que tenia l'antiquari
abans aquí a Tarragona,
han muntat allà un d'això
de Joguets,
que escolta,
és una atracció d'allà.
I a banda d'atraccions físiques,
també tenim altres coses
que podríem comentar,
com és, per exemple,
un dels plats genèrics de Tarragona,
com és el Romesco,
que és considerat a rosa del món
un dels plats més importants...
Jo veus que jo soc
el vicepresident de la sindicació
que som els que organitzem el Romesco.
Doncs tenen types
de veure la falta de col·laboració
que hi ha en una cosa tan típica...
No ens queda més temps.
Parlem demà, eh?
Gràcies.
Adéu-siau.
Al peu del canó
Quan el català
Sortia a la mà
Tridava el meu avi
Apenes que està
Però els valents de Bordo
No van tornar
No van tornar
Tinc era una culpa
Aos americàns