El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Veus també...
Avi, hola, deixem que et presenti. Bona tarda, eh?
Ah, bona tarda.
Ja començava, ja?
Com que estic també aquí, doncs ho pregunto jo, com si estiguéssim ja...
No, però deixem que comencem.
És que estàvem parlant, fent la xerrada, i dic un moment de d'avi, que comencem, però encara estàvem acabant.
No, com que això vol dir que no estem...
No, que no estem a la ment, eh? Al contrari.
Això vol dir que no preparem la cosa, que surt espontània, eh? I surt com surt.
Avi, saps que em vaig recordar ahir quan em comentava de coses, de propostes que havia fet?
Em vaig recordar d'una proposta que feia temps, ho m'ha comentat aquí a través de l'emisora,
que era de fer una estàtua a Utiques. Se'n recorda?
Ui!
Sí o no? Però se'n recorda que...
Me toques, me toques, me toques un punt.
No, no, jo sé que ho va... I que a més a més ho volia posar a la rotonda que hi ha la via Augusta,
a la banda del davant de l'amfiteatre.
Sí, sí.
Bueno, això, això i ara, perquè és una de les coses que fa molts anys, molts anys...
Ai, quan m'ho va comentar que estava, que va fer propostes, m'ha venit això.
Ara en poc és un punt que em fas posar això.
No, ho dic perquè ara estan fent obres a la via Augusta, a veure si amb una mica de sort, mira.
Resulta que fa molts anys, molts anys, que al sindicat legislativa hi ha aquesta estàtua d'Utiches.
Per això, que a més va ser un dels grans...
Va ser un gran... Això.
Sí, sí.
Un quadriga.
Un quadriga, sí.
Un quadriga, això.
I sempre hem mirat que fer aquesta estàtua a Tarragona.
Aquesta Tarragona.
I el sindicat ha proposat, va parlar inclús amb la viuda, amb els paradins, els mollos,
tot el que sigui, que sí, que sí, que sí, que no, que no, i que sí, que sí, que no,
i la cosa està com està.
I a mi em fa gràcia i vergonya, per exemple, amb el sentit que aquesta estàtua tan nostra,
doncs es va dir de posar-la.
I vam dir una vegada, mira, el burgueser estava llavors a l'Ajuntament.
Va dir, això quan facin les obres a la via Augusta, parlo perquè algun nom,
algun nom puc dir-lo, no?
Sí, sí, sí.
Perquè a vegades no es pensin que parles per parlar.
Me'n recordo amb el Mesquida, vam parlar amb el burgueser quan llavors estava a l'Ajuntament.
Però se li deia que estava tenint alcalde d'urbanisme.
Sí, i va dir, això no patiu quan fem les obres allà baix a la via Augusta,
allò anirà i tal i tal.
Bueno, ha durat el temps i no se n'ha parlat més.
Ho dic perquè ara sí que estan d'obres a la via Augusta.
Bueno, ja no vull entrar-hi massa amb allò, però a mi hem fet l'estàtua dels castells.
Ben maca, sí.
L'estàtua dels castells.
Molt bé.
Està bé.
Hem fet l'estàtua dels castells.
Hem fet l'estàtua dels béns.
Sí, aquí a la plaça de la Generalitat, per la inauguració de l'art llarg ràmula.
Hem fet diverses coses d'aquestes i allò s'ha quedat com una cosa...
Potser, jo penso, potser és el no ser l'iniciador algú.
No, avi.
Ja sé per on va i no crec que sigui això.
No, no, no.
I després hi ha una altra cosa.
Per exemple, els ferroviaris.
Hi ha una associació, ferroviaris, cultural, també hi explico.
I van mirar que aquella màquina de Tarraco, que era una màquina que feia el port, després van fer els ferroviaris, va ser una màquina que es diu el Tarraco perquè és petiteta, és com si diguéssim filla de Tarragona i és de Tarragona.
Van aconseguir, llavors hi havia l'Arbeloa, van aconseguir, perquè això perteneix a Vilanova, Vilanova hi ha el museu del Ferrocarril i aquí aquestes màquines la tenien deixada a Barcelona, davant de Sants.
I allà al davant allò va servir i estava desfeta.
Sí, per agafar pols.
No, no, pols no.
No, no, però que ho deixaven de la mà de Déu.
Van tenir dormint, la fusta de la passia, rovellat, hi ha fotografies que d'això.
I van aconseguir, que aquest l'Arbeloa va parlar amb els de Barcelona i el que sigui allà, van aconseguir portar-la a Tarragona.
Tarragona.
Llavors, aquí a Tarragona, la van portar allà a l'associació aquesta i jubilats de la Renfe amb l'ajuda d'un que deixava l'Ajuntament de la brigada per soldar el que sigui,
la van deixar-la perfecta, la van restaurar perfecta.
Llavors, aquesta estàtua, el port la volia posar al port, però després va passar que l'Ajuntament, coses que ja es passen...
No, d'això, anirà davant de l'estació, anirà davant de l'estació, després aparem allà al Palau de Congressos, la posem aquí,
ara el Martí es lança està fent una maqueta perquè no es mulli massa o el que sigui, ara aquest això, ara aquest allò, hi portem uns anys.
i em fa vergonya que hem fet un munt de molens, molt de coses, i aquesta màquina està allà, al carrer de Marc,
a l'associació embrutant-se i fent-se d'això.
Ah, i també es van fer les obres, també just davant del que seria de l'estació de trens de Tarragona,
i allà es podia haver posat la placeta que hi ha de massa.
Que sí, que sí, que sí, que sí, que ja l'arreglarem, que ja ho farem, i ja hi ha aquesta màquina.
Vull dir que hi ha coses que...
Oh, doncs estirat de les orelles, eh, anem dos de dos, eh.
Però vull dir que, en canvi, he anat a puestos, perquè a Màlaga tenen allà com una relíquia...
No, o sigui, quan, avi, quan surts d'aquí de Tarragona, direcció cap avall, dins d'una gran rotonda,
i veus que hi ha una màquina de trens a la banda de dalt de tot,
que per això m'agradaria saber qui és aquesta màquina.
El primer trenvia que anava de Màlaga, el Palo, no sé quantos allí, escolta, han posat com una gran de lloc.
En un altre puest, una màquina que dius tu.
Vas a deixar anar-te a l'estranger.
Per exemple, veus allò, a Noruega, veus allà com una cruça d'allòs,
hi ha una màquina amb un vagó o dos.
Vas, veus, i en canvi aquí aquesta màquina està...
I ara m'ha vingut a mi la ment...
Ara em sap greu haver parlat perquè me'n recordo i això em poso una miqueta...
A mi m'ha vingut així de cop, clar, estava pensant a l'àubriga immortal, a Utiques,
que amb la seva quàdriga seria, per dir alguna cosa, seria com la Cibel Esparmadrist.
Perquè escolta, aquí es va mirar, perquè es va parlar amb els d'aixòs de...
Perquè aquesta quàdriga està a Montjuïc, el que passa és que allà és gran, perquè està molt alta, saps?
Sí.
Vull dir, després una altra cosa que a mi també, el que dèiem de Tarragona, Tarragona...
Quan vaig sentir que aquí el d'això és aquest palauet que tenim aquí al davant.
Ah, el que ha costat, de Puig i Baix.
De Puig i Baix.
Sí, de la Quinta de Sant Rafel.
De Puig i Baix, són els que van fer Espanya el primer d'això dels arbres, que van plantar tot això.
Doncs quan van dir, ostres, quina cosa, no? Perquè jo l'havia vist, havia estat allí,
aquell jardí que tenia, aquells arbres, aquella entrada, aquells lleons,
i aquest palauet, ostres, això és una atracció per Tarragona, és una cosa.
No, no, és fantàstic.
I, xiquet, primer una cosa.
Després que es va cremar, que si havien de fer un no sé què.
Home, al voltant l'ha netejat prou i ha quedat bastant maco, però...
Està, està abandonant.
Dins, tornem una altra vegada.
I veus això, i clar, i vas quedant-te.
I et passen els anys, te fas gran.
Bueno, gran, jo em faig antic, perquè l'ovell se llança i l'antic se conserva.
Jo potser em conservo com antic, no?
Doncs aquesta cama l'haurem de restaurar, eh?
Aquesta cama.
La cama acostat i el cap també.
I el cap ja són molts anys.
Ara trucarem a un antiquari que ens ho valori.
No, però vull dir que hi ha una sèrie de coses,
una sèrie de coses que et quedes.
Sí, sí, sí.
Te quedes.
Avui, veu, avui m'ha agradat perquè està revolucionari.
Avui ha mogut coses, a veure si...
No considero revolucionari.
Entre tots una miqueta...
No, no, no, no, no.
Considera-ho com records que et deies tu,
que quan estàs fora...
Però llavors, clar, llavors també te sap greu dir segons què,
perquè coneixes en aquell, coneixes la família d'aquell,
i llavors sempre si et poses en aquell, la família, home, no t'hi posis.
L'altre no t'hi posis.
Home, no és posar-se, és comentar-ho, moltes vegades és parlar-ho.
Però jo vull dir que es noti com a comentari,
com una crítica, doncs...
Constructiva, que sempre ho fem.
Constructiva, una cosa d'aquesta.
I Tarragona ens trobem amb això.
I vas pel casc antic...
I anirem demà, avi, perquè avui ja no ens dona temps, eh?
Agafi't el bracet que anirem pel casc antic.
Serà demà, gràcies, avi.
Els nois de Calella feien un cremant,
mans de la guitarra solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca Catalunya.
Calella feien un cremant.