Música
Hem deixat passar tota una setmana, teníem moltes ganes que tornessin,
perquè ens van deixar anar la setmana passada, bé, que el programa d'avui seria espectacular.
Manel Magí Jordi Ximeno, no en vinguis amb històries, bona tarda.
Molt bona tarda.
Hola, què tal?
Qui va dir que parlàrem de sexe era el Manel, que ha de deixar el llistó ben alt és el Manel.
La setmana que ve parlarem de sexe, jo tota la setmana esperant.
Fins, fins.
Sí, parlarem de sexe.
L'adatmija, l'adatmija.
L'adatmija, Anna, migana.
Ja veuràs.
Sí?
Com esteu?
Molt bé.
Bé, com sempre.
Arribem a la recta final ja d'aquesta segona temporada.
Queda en programa?
La propera setmana, 21 o 22 de juny, serà l'últim programa, si no m'equivoco.
una mica tristos també, perquè gairebé ens acomidem durant tot l'estiu, però bé.
Home, si vols venir a treballar a l'estiu ja t'he dit això.
Bé.
Tranquil·la.
Teniu les portes obertes ja, ja ho sabeu.
Ja ens acomiadarem la setmana que ve, ja farem la llagrimeta.
Sí, sí, però estic molt trist.
Benvinguts a No en Vinguis amb Històries, al programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio 2.34.
No en Vinguis amb Històries, aquesta setmana...
I aquesta setmana parlem de Blat L'Empelador, també de l'entrada dels Salamans a París,
també de mètodes anticonceptius a l'edat mitjana, també de costums i tradicions espartanes,
també de la nostra història sobre el Passeig de les Palmeres.
I, curiosament, avui no tindrem notícies, sinó que parlarem de respostes d'exàmens de geografia i història.
Afemèrides
14 de juny de 1476, moria el comte Blat L'Empelador.
Altrament conegut com...
Dràcula.
Dràcula.
El senyor Dràcula, que va morir al seu castell de Transilvània, a l'actual Romania.
Dràcula formava part de la classe dels grans propietaris agrícoles
que cada cop se van fer més independents del poder central i de l'església.
És a dir, feia el que li donava la gana.
Exacte.
La seva cruel forma d'aplicar justícia, si en podem dir així,
empelant a la gent, li va fer guanyar el mot de l'Empelador.
La seva figura va inspirar, molts anys després, l'any 1897,
la famosa novel·la d'Abraham Stoker, Dràcula,
on el personatge històric es convertia en vampir
i, posteriorment, en una de les icones de terror del segle XX.
Per cert, quin Dràcula es fa més por de totes les pel·lícules.
No es farà, tu.
Sí, a mi també, el de Mornó, és que...
No es farà, tu.
Jo he arribat a tenir mals son.
No n'hi ha hagut cap més.
Sí, no, no, no.
L'altre era molt pijo, no?
Sí, no sé, però no es farà, tu és que fa por de veritat.
Són tan impressionables.
14 de juny de 1940, els alemanys entren a París.
Perdona, és que els historiadors són molt sensibles.
Impressionables els pobres parixencs.
La campanya polaca havia portat a Anglaterra i França a declarar la guerra a Alemanya.
De fet, si haguessin atacat durant el mes de setembre,
les fronteries del Tercer Reich haguessin arribat sense problemes a Berlín.
Però potser encara esperaven una solució pacífica al conflicte de la Segona Guerra Mundial.
No pensava el mateix el senyor Hitler, que el 9 d'abril de 1940 concentra la campanya contra Dinamarca i Noruega.
I un mes més tard, l'Udamaig, començava l'ofensiva contra els Països Baixos i França.
Els francesos, confiats en la seva línia Maginot, van ser sorpresos al veure's atacats per la rereguarda pels Salamans,
que havien esquivat la línia penetrant per Bèlgica.
Després, la caiguda de França només va ser qüestió de setmanes.
Perís va caure avui fa 66 anys, sense que els soldats alemans haguessin de disparar ni un sol tret.
La ciutat, abandonada per quatre o cinquenes parts de la població, era una ciutat fantasma.
I els gnàsis van poder desfilar per les principals avingudes parisines, sense cap tipus d'oposició.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
Sexe.
Bueno, sí.
Que directe.
Home, més que sexe en mètodes anticonceptius.
Mujeres desesperades.
Sexe medieval.
Mujeres desesperades a la mitja, sí.
N'hi ha tantes com avui dia.
Suposo que sí.
Igual que homes també.
Val a dir, jo torno a preguntar, perquè són temes una mica anecdòtics.
Tot això és real i està documentat.
No, m'ho ha inventat tot.
No, de veritat.
Vull dir que tothom sàpiga, clar, que això està documentat, està escrit als postos.
Sí, sí, això va passar.
Encara que puguem pensar el contrari, Manel.
Que tens pressa, Jordi?
No.
Ah, he digut que era algú.
En fi, què passava?
Ara, quin concepte tenim?
Que aquella gent no se n'enteraven absolutament de res.
Això ho diràs tu.
Doncs no.
Sembla ser que ja coneixíem prou bé el mecanisme de la concepció humana.
Per donar-ne un exemple, tenim el cas del metge francès Enric de Mondeville,
que va viure entre els segles XIII i XIV i que va ser cirurgia reial.
Quina por, un cirurgia reial al segle XIII i XIV.
Tu et deixaries tocar.
No, un carnisser, directament.
Ni per treure un queixal, eh?
Aquest metge francès, el seu tractat de quirurgia, explicava que per engendrar un fill o una filla fora necessari una delectatio.
O sigui, una relació sexual plaentera.
Plaentera.
Sofraiem-ho de plaentera, no?
Perquè d'aquí la paraula.
Sí, completada per la unió del germen masculí introduït a l'úter amb la matriu femenina.
Després, diu este metge, la boca de l'úter es tanca amb tanta força que ni tan sols hi podria entrar una agulla.
Amb estos coneixements, alguns mètodes anticonceptius ja perseguien un objectiu molt concret.
Impedir l'entrada del germen masculí a l'úter de la dona.
Per aconseguir-ho, les dones no dubtaven en sotmetres a pràctiques i procediments que sovint eren veritables tortures.
Sempre són elles les que pateixen.
Ja veuràs com sí. No canvia tant la cosa.
Ja ho veuràs.
Pobretes.
Doncs sí.
L'home què podia fer?
L'home.
Poca cosa.
Gaudir.
Si era un home bona persona, la dona podia dir, escolta, para, allò que s'anomena coitus interruptus.
Però, clar, podia ser que l'home no accedigués.
O bé s'utilitzaven rudimentaris preservatius fets amb bufetes de cabra o intestins d'altres animals que no em vull ni imaginar com devia funcionar la cosa.
Tret d'això, l'anticoncepció era cosa femenina de les dones.
Però a veure, hi havia molta necessitat d'anticoncepció?
Sí, no?
Home, jo suposo que sí.
Suposo que s'hi podien evitar tindre, sobretot, especialment prostitutes, o també la gent pobra o que tenia pocs recursos, si es podia estalviar a tindre més fills.
I quin era l'anticoncepció?
Més de moda o més adequat?
No sé si era més de moda, però el més adequat era una bola de cotó o de llana que s'introduïa a la vagina fins a l'entrada de l'úter.
Era el que podríem anomenar una esponja anticonceptiva amb capacitat per absorbir el semen i bloquejar el seu pas cap a la part superior de l'aparell genital femení.
Quina cara que està fent la Núria!
Alguns cops, aquestes esponges eren empapades amb substàncies gomoses o astringents que contraien el coll de l'úter.
Tot s'ha de dir, però, que aquest sistema, però avançat, no va ser un invent mig aval,
sinó que ja pareix mencionat el tractat de ginecologia i obstetricia, anomenat Guinèsia o Guinèquia, de Soradefes,
del segle II de la nostra era.
Este llibre, que va ser posteriorment al segle VI, traduït en forma de llibre de preguntes i respostes per a ús de comadrones,
se va convertir en un dels textos de referència sobre els assumptes relacionats amb l'anticoncepció durant tota l'edat mitjana.
Seria com aquests llibres que van aparèixer fa uns anys, el racisme explicat al meu fill,
però els anticonceptius s'ha explicat a la meva dona o a la meva germana.
El problema és que com que no sabia llegir ningú.
També.
En fi, altres mètodes procedents del món greco-romà, no obstant, que van continuar utilitzant-se l'edat mitjana,
no resultaven tan eficaços.
El senyor Aristòtil, de gran fama, recomanava utilitzar oli d'oliva com a espermicida,
amb els resultats que us podeu imaginar.
No sé cap.
Mentre que les comadrones més avals seguint els consells d'un altre metge que havia escrit un tractat metge romà,
el senyor Lucreci, aconsellaven moure rítmicament les caderes durant la relació amb la finalitat que el semen no trobés el camí correcte.
Per despistar-lo.
Sí, clar, tu movies i el semen diia, ara m'he perdut, i potser tornava cap a fora.
Al·lucinant, eh?
I tant.
El mateix Sorà de Fes, que abans hem citat, recomanava que just en el moment de l'orgasme masculí,
la dona mogués el cos bruscament cap enrere, després s'havia d'encorbar i estornudar per expulsar el semen.
Este tipus de pràctiques eren utilitzades per les prostitutes,
algunes de les quals, suposem que les més imaginatives,
arribaven a introduir-se pebre fins al coll de l'úter amb l'esperança que estornudés,
lliurant-se així del semen no desitjat del client.
Sí, però el pebre era una espècie molt buscada també, no? Per l'època?
Sí, no ho sé, havia uns prostitutes del nivell de luxe.
Fins ara hem vist extravagàncies, però no us heu de perdre el que ve a continuació.
El que hem vist ara, encara tots aquests mètodes, potser encara ens sumaven una certa visió científica.
Una certa, eh? Certa.
Però les pràctiques purament basades en absurdes supersticions i en màgia eren innumerables.
Una de les més difoses consistia, atenció a les dones que esteu escoltant,
en què la dona, que no es volia quedar embarassada,
es penjava al coll un os del costat dret d'un gat negre.
Això assegurava, com no, una esterilitat temporal.
Tenia que ser del costat dret, eh? Això sí.
Ara bé, si un no disposava de tal relíquia, o tenia un gat negre a mà,
podies substituir l'os del gat per ossos o testicles de mustela,
que també servien pel mateix.
Tu penjaves el coll i no et quedaves embarassada.
Els gats devien fugir esperidats.
Suposo que quan veia una dona que s'apropava...
Bé, els gats negres a l'any mig ja fugien.
Ja, tenien molt negre.
Però, sens dubte, el que era considerat com el millor de tots aquests remells
era un amulet fabricat, atenció, amb la cera d'orella de mula.
Oh, que fort, sí.
Sí. Com sabeu, la mula és un híbrid estèril, fruit de la unió d'un cavall i una burra,
o d'un burro i una aigua.
Per tant, es pensava que l'esterilitat d'est animal es podia transmetre a la dona mitjançant este amulet
i que la dona no podia quedar embarassada.
I simplement posant-te l'amulet al damunt, ja saps?
T'hi quedaves l'amulet al damunt i te quedaves embarassada, evidentment.
Bé, eficaços no ho érem, però com a mínim no érem perjudiciats per la dona.
Però a base de la pràctica, la gent no anava veient que això no funcionava?
Jo recordo un professor que vam tenir a la universitat, el d'antropologia, el Joan Prats,
crec que aquell home, una de les coses que sempre més s'ha creat que explicava
era que la màgia, saps per què funciona?
Perquè si es prova 20 vegades i només ne'n funciona una,
la gent només recorda aquella vegada que ha funcionat.
Les altres les oblida.
I és el que passava aquí.
Si per casualitat t'ho ficaves i no quedaves embarassada,
ui, funciona.
Funciona, i tant.
Si et quedaves embarassada, és que m'ho he ficat malament,
és que...
Mil excuses.
Mil excuses.
I per això això s'anava transmetent de generació en generació.
Tots aquests remells molt eficaços no ho eren.
Però, bueno, tampoc eren perjudicials per a la dona que els emprava, no?
En canvi, molt pitjor eren les pòcimes anticonceptives milagroses.
Destrossaven.
Per exemple, una d'aquestes pòcimes es mesclava en una tassa de cervesa,
goma aràbica, alum, que és sulfat d'aluminium i potassi,
i una planta de safra triturada.
I això t'ho tenies que prendre.
Amb goma aràbica?
Sí.
Uh!
Suposo que no et quedaves embarassada, potser perquè et mories.
Però encara n'hi havia un de pitjor que atacava el problema de la contracepció des del seu origen.
Eliminava el desig sexual de la dona que el premia.
Es tractava d'una teràpia farmacològica basada en tres accions.
Vegem-les.
Primer acció.
En primer lloc, cal fregar vigorosament la pell de la dona amb una lució obtinguda a partir d'una rata morta posada a macerar.
O sigui, tu agafes una rata morta, la poses a macerar i després, amb aquest líquid i tal, a fregar el cuerpo.
A fregar se va acabar.
En segon lloc, cal que la dona es prengui una tassa de vi amb oli a la que s'hi havia afegit excrements de cargol i colomí.
Fins al vi i l'oli, dic, bueno, molt bona deu ser, però no està mal.
I finalment, tercera, calia massatgejar al costat de la pobra desgraciada sotmessa al tractament amb sang extreta de paparres
arrencades prèviament del llom d'un bou negre i salvatge.
Perdoneu, extreta, és que m'ha agradat la paraula, extreta de paparres arrencades prèviament del llom d'un bou negre i salvatge.
Oh, mira, primer, que és molt difícil d'aconseguir, paparres.
O sigui, un bou negre i salvatge és difícil de trobar.
Bé, per començar, apropa't un bou salvatge.
I treu-li les paparres.
Has molt divertit això.
Però clar, si aconseguies fer tot això, primer que no tenies temps ja per actes sexuals.
Clar, buscava ous i tot això, ja no et dona temps.
I a més que t'havies fet tan mala olor, jo crec, de fregar-te tot això pel cos que ja no s'hi apropava.
L'home no s'apropava.
I el remei era eficaç, manel o no?
Home, en aquest sentit.
Però llavors deixava prenyada la veïna, que no s'ho havia ficat, que no podia ser.
En fi, suposa'm que el remei, per això, devia ser eficaç per això,
o bé perquè la dona també es podia morir perquè en la de coses que li fotien a la pell.
En fi, una altra carença popular molt arrelada, però per sort menys nociva,
era la que afirmava que menjar carn d'oroneta després de la menstruació
impedia que la dona pogués quedar embarassada almenys durant un any.
Carn d'oroneta.
Tu agafes carn d'oroneta quan has tingut la regla i te la menges i durant un any ets estèril.
També és una cosa que no funciona, vull dir, no ho provés.
I els homes no havien de fer res?
No som res, com hem dit, o algun preservatiu, o el coi, tu s'interrupto si eren molt bona persona.
Sí, sí.
O el pitjor que els podia passar és que, sense ell saber-ho, estessen dormint
i al baix del matalà tinguessin sang i testicles de gall.
Ah!
I us direu, i per què?
Doncs perquè les dones ho col·locaven, perquè aquest animal ja des de l'antiga Grècia simbolitzava l'amor conjugal.
Llavors, teòricament, el sistema havia de generar la impotència de l'home al dia següent.
O sigui, si tu ets dona i tu saps quan ovules, dius, ui, estos dos dies estic ovulant malament.
Tu ficaves això baix al coixí de l'home i en això, teòricament, l'home perdia les ganes durant dos dies.
I no t'emprenyava i no et quedaves embarassada.
I si tot això no funcionava...
Sang i testicles d'un gall sota el coixí.
Sota el coixí.
Sí, pren nota, Núria.
O sigui, els homes de l'època devien aixecar el coixí d'hivern.
Què passa, què passa?
I si tot això no funcionava...
Què passava?
Bueno, primer que tot la dona tenia que veure si s'havia quedat embarassada.
Sí, sí.
Va haver-hi una... la primera metgessa, la que es considera la primera dona metgessa de la que es té constància,
Trotula de Ruggero, que va viure al segle XI, va identificar amb precisió els símptomes que presenta una dona embarassada.
Desapareix la regla.
Fluxus matriquis quesat.
Aumenta el volum dels pits i el seu enduriment.
Durit i és súbita memòrum.
I també es dona una disminució de l'epidit sexual.
Allò que la dona diria Doloris Capitum, no?
Fa mal o que...
Sí, això també estava escrit així, no?
Vale.
I si la dona dia, ui, m'he quedat embarassada, doncs podia avortar.
El metode més efectiu, però violent, era buidar l'úter amb mitjans mecànics.
Però en aquests casos era molt probable que la dona morís de les hemorràgies posteriors, que se'n derivaven.
Una altra solució era un altre cop els remeis màgics, com per exemple donar set saltets cap enrere o acudir als remeis de les plantes.
Al ciclament se li atribuïen grans propietats avortives.
Amb els seus bulps es preparaven ungüents, perdó, que s'aplicaven sobre els pits de la dona.
A mi això de set salts cap enrere em sona a busquem altre sort.
Set passos cap endavant comença a picar...
Bueno, doncs aquí set passos cap enrere potser la feien col·locar a prop d'un precipici, igual que a ella, jo què sé.
En fi, totes aquestes pràctiques, tant anticonceptives com abortives, evidentment es realitzaven de manera clandestina.
Ja que l'Església, com sabeu, sempre ha estat a favor que siguem molta gent en aquest món.
Però això ja és una altra història.
No en vinguis amb històries, curiositats...
Doncs bé, potser no ens enllunyem tant del tema.
Avui parlem de costums i tradicions espartanes, de la ciutat d'Esparta, a l'antiga Grècia.
A la ciutat d'Esparta, l'adulteri estava permès sempre que la dona s'entragués a un home més alt i més fort que el seu marit.
Oh, que guai!
Si el teu home, Núria, era baixet i llets, i tu te n'anaves amb un cos atlètic, no passa res.
Molt bé.
Perdona, és curiósos, és partants, perquè també el lladre que l'enxampaven robant o castigaven no per robar, sinó per ser un mal lladre.
Clar, per no haver-se sabut escapar.
O sigui, eren una gent que tenia unes regles curioses, no?
Sí, sí.
Doncs a més a més, ser dona soltera estava penat amb el desterrament.
Si no servies a la societat com a dona per reproduir...
Però l'únic que servien les dones en aquella època per tenir fills.
Doncs cap a una altra ciutat, que t'aguanti ta mare.
Ai, millor.
Bueno, però no t'ho perds, que els espartans també, eh?
Sí, sí.
Els homes.
Si arribada a l'edat de 30 anys, un espartà home no s'havia casat, perdia el dret de sufragi.
I a més, se li impedia assistir a les festes i actes lúdics de la ciutat grega.
És a dir, tenies moltes menys possibilitats de conèixer la dona de la teva vida.
Clar.
Però bé, fins als 30 anys...
O sigui, el pitjor de la societat espartana era un home baixet, nyicris, de 30 anys.
I amb 30 anys.
Ja fatal.
Jo encara potser em salvaria, només que jo he superat els 30 anys, n'ha d'anar.
No en vinguis amb històries.
La nostra història.
Qui no ha passejat pel passeig de les Palmeres?
Tots, hem passejat pel passeig de les Palmeres.
Que bonic que és, aquest mar.
Sí, sí, és maco passejar per Marbella.
Sí, t'agrada Marbella?
No estàs...
Que ho sé ilegal, que ho sé ilegal.
A Marbella segur que aquest passeig ho van fer sense llibre.
Broma a la banda.
Tarragona.
Doncs bé, el passeig de les Palmeres de Tarragona és segurament un dels indrets més sugerents de la ciutat.
Per què?
Doncs perquè té unes vistes magnífiques.
I així ha estat durant la història, ja que el mar no s'ha mogut de lloc en 500 anys.
Per ara.
Per ara.
El que passa és que ha canviat de nom, això sí.
Ja al segle XVI se'l coneixia com a Lo Mirador.
Potser seria un nom més lògic, no?
I va ser en aquell segle XVI quan el passeig va ser urbanitzat per primer cop.
I sense moure'ns d'aquell segle XVI, Pons de Carles el cita també com a Mirador de Santa Clara.
I per què?
Doncs perquè just a sobre del passeig es trobava el convent de les Clarisses o de Santa Clara.
Convent molt antic que apareix citat a mitjans del segle XIII.
a principis del segle XX estava registrat com a passeig Pi i Margall.
I Margall.
Pi i Maragall.
Maragall.
No, Maragall no, Pi i Margall.
Vale, gràcies per la rectificació, Jordi.
I l'any 1940, just acabada la Guerra Civil, es va convertir en passeig Calvo Sotelo.
Recuperada la Democràcia va rebre l'actual nom de Passeig de les Palmeres.
I us preguntareu i per què Passeig de les Palmeres i no Passeig, per exemple, dels Boniatos?
Doncs perquè ja des de principis del segle XX eren palmeres, com continuen sent en l'actualitat, els arbres que el decoraven.
A mi, Manel, apunta, com a la nostra història, per al proper programa o quan puguis, l'expressió aquesta, anem a tocar ferro, ja que parles de Passeig de les Palmeres, origen de l'anem a tocar ferro.
Ah, per la barana.
Perquè sí, ja ho sé, ja ho sé, però quan es comença a parlar?
Qui va ser la primera persona que va dir anem a tocar ferro?
Segurament un personatge anònim que va viure a la Tarragona del segle XIX.
Sí, bueno, al segle XII no ho crec.
No, perquè no hi havia balcó, ni hi havia barana de ferro, ni la gent de ferro.
Ah, doncs mira, si ho trobessis ho estaria bé.
Ho estaria bé. Aquesta expressió sempre m'ha fet molta...
Ui, a Manel ja fa cara de...
M'ha fet molta gràcia de la gent de Tarragona.
Anem a tocar ferro, anem a tocar ferro.
Tu que ets de Reus, no ho entens, però...
Jo que sou de Tortosa tampoc, però la gent d'aquí sí que té molta afició en això del tocar ferro.
I la veritat és que dóna gust.
Quan vas a passejar per la Rambla, apropar-te fins al balcó i mirar...
Però també podria anar...
I toques ferro, clar.
Anem a mirar el Mediterrani.
Però és més poètic, anem a tocar ferro.
Anem a tocar ferro.
Bé, bé, mal.
Bueno, que avui no tenim notícies.
No, avui no tenim notícies.
Ja podem entrar directament, no?
Sí, va, us posaré la musiqueta de notícies, però si no us sembla malament,
perquè tenim música de fons.
Què dieu que farem avui, doncs?
És molt bo, eh?
Respostes d'exàmens de l'ESO i batxillerat, d'acord?
Són reals, també.
Sí, a veure, jo n'he vist, dins de la pràctica professional, n'he vist algunes molt bèsties,
com, per exemple, la definició defineix el terme colònia,
referint-nos a colonització i tot això,
i dir que és el que li regala la mare al papa a cada Nadal.
Però és que també ho és.
Sí, també ho és, però clar.
Doncs bé, aquí tenim una selecció de moltes que n'hi havien,
i potser l'any venent farem una secció només d'aquestes.
Les podrem anar...
Sí, perquè això es va superant any.
Comentant, comentant una a una, però ràpidament.
Los emperadores romanos organizaban combates de radiadores.
Increïble.
Imagina't el radiador.
Sí.
Els que van a calentar-te saluden.
Molt bé, molt bé.
Una altra.
Clovis murió al final de su vida.
És difícil morir al principi de la teva vida, però bé.
És que, a més, estan aplastant que no els hi pots dir que no.
No, clar, perquè és cert.
Què va fer Carlemany l'any 800?
Carlemany es va fer castrar l'any 800.
És una data històrica.
Però per Carlemany, en tot cas, devia ser interessant.
Es va fer castrar.
Va ficar això, el personatge que va escriure.
Sí, sí, sí.
I es va quedar tan ampli.
Una altra.
La mortalitat infantil era molt elevada,
sobretot entre la gent més vella.
Amb 80 anys, morts per mortalitat infantil.
Sí, morts de mortalitat infantil a partir dels 80 anys.
Però ja se sap que les estadístiques, cadascú les agafa com vol.
Sí, sí, no, clar.
Xina és el país més poblat, fins aquí va bé,
amb mil milions d'habitants per metre quadrat.
Increïble.
Mil milions d'habitants per metre quadrat.
Per metre quadrat, eh?
I imagineu-vos si tots surten a fer turisme pel món.
Brutal.
Per això diuen que si voten tots alhora provoquen un terratremol.
I seguim a la Xina.
Antigament els xinesos no tenien calculadores
i calculaven amb les seves boles.
A saber com ho podem entendre.
Està bé.
Bé.
No m'ho acabo d'imaginar.
Però això estàs parlant d'alumnes de totes les edats, no?
Sí, sí, sí.
N'enveiem algunes de més innocents i algunes amb més mala baba.
La propera temporada crec que farem una especial.
Cada dia deixarem anar una resposta.
Com a frase, com si fos la frase del dia.
Com a cita.
Clovis va morir el senyal de la seva vida.
Yeah.
Els egipcis transformaven els morts en mòmies
perquè seguissin vius.
Home.
A veure.
Home.
I si...
Home, si t'ho desenvolupen, si t'ho desenvolupen després...
T'ha demostrat que el noi ha alguna cosa entès.
Alguna cosa entès.
Què passa és que no ha acabat d'explicar,
d'expressar-se prou bé.
Això és culpa del professor.
Aquesta és culpa del professor.
Jo crec que sí.
No, no.
Era cert.
Perquè els momificaven, perquè continués l'esperit viu.
Sí, sí.
I l'última.
Ai.
És molt òbvia.
Los niños nacían a menudo a edad temprana.
I ja està.
Ja està.
Ja està.
Em riguen molt.
Que hem de recomanar un llibre avui o no?
Sí.
No sé quin, però hem de recomanar un llibre.
Això demostra que el nivell cultural del país està com sempre, no?
No, però...
Són nens.
Són detalls.
Són nens, també.
Vinga, avui parlem de quin llibre?
Història de les epidèmies en Espanya i sus colònies, 1348-1919.
Quin l'ha escrit?
José Luis Bertran Moya.
Quin editorial publica?
La esfera de los libros.
Pàgines?
364.
I quin preu?
24 euros.
Doncs bé, José Luis Bertran Moya, des de...
Ens explica en aquesta publicació, en aquest llibre,
que la península ibèrica va ser assajada per la fatídica peste negra
de mitjans del segle XIV fins al terrible contagi de la grip de 1909,
que en vam parlar en algun monogràfic d'aquest programa.
Sí, la grip espanyola.
La grip espanyola.
Durant aquest període de temps, la solidaritat espanyola s'ha vist
exposada al llarg dels segles a la visita cíclica de violentes malalties epidèmiques
que han afectat de forma dramàtica i reiterada la seva població.
El descobriment i posterior colonització del nou continent, Amèrica,
va afavorir a partir de principis del segle XVI
i a través dels intercànvis humans i comercials,
que moltes d'aquestes epidèmies s'exportessin cap a Amèrica
i també amb les conseqüències fatídiques i desastrosses
per a la població indígena nord-americana.
A història de les epidèmies en Espanya i sus colònies,
José Luis Bertran Moya tracta tots aquests aspectes
d'una forma àgil i també interessant.
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història continua funcionant.
Ens veiem la propera setmana a...
No envinguis amb històries, a Tarragona Ràdio.
Què?
Ho deixem aquí?
Què xulo que és.
Què?
Què passa?
Què passa?
Molt bé, no?
Ossois hem rigut molt avui, eh?
Sí, ja està bé.
Portem un parell de setmanes molt...
Molt rialleres.
La setmana que ve és la darrera edició
del No envinguis amb històries d'aquesta temporada.
Que trist, que estic.
Teniu preparat algun especial?
No sé, però si vols preparem alguna cosa més de sexe.
No.
No, no.
Bueno, ja ho veurem.
Però hem d'acabar amb el llistó ben alt, eh?
Sí, de sexe.
Ui, quina por.
No et preocupes.
Manel Jordi, gràcies, bon cop de setmana
i fins la setmana que ve.
A vos.
Adéu.
Seguim ara.
S.
D'acordat.
Fins demà!