Entre llibres, revistes, tot tipus de publicacions,
hem trobat el Jordi Ximeno i el Manel Mejí.
Nois, bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal, com estem?
Molt bona tarda.
Sempre fem feina, és que sempre entrem rient.
Això ja mos ve quan estàvem a la facultat.
Jo recordo unes nits eternes abans d'entregar treballs,
tota la nit en blanc.
A tu també t'havia de passar, Núria, era molt comú això, no?
Sí, però vosaltres dos junts presentàveu els treballs junts, o no?
No, algun.
I la nit en blanc tampoc, eh?
Sí, no poc, que en deia...
Jo recordo totes les nits.
Totes les nits en blanc.
I tant.
Què hem de fer?
Benvinguts al No en vinguis amb històries,
al programa de divulgació o al magasin de divulgació històrica de Tarragona.
O això és el que pretenem, no ho sé.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana...
Els protagonistes d'aquesta setmana,
les efemèrides amb Nicolò Machiavel i Napoleó.
També parlarem sobre la caiguda de Barcelona
per part dels franys l'any 81.
També sobre el cai jueu de la ciutat de Tarragona.
També sobre el llibre La caballeria, el mundo caballeresco, de Josep Fleckenstein.
Entre moltes altres coses.
Afemèrides
1469, neix l'escriptor i historiador florentí Nicolò Machiavel.
L'escriptor i estadista florentí va viure a Florència en temps de Lorenzo i Pedro de Mèdicis.
La seva activitat diplomàtica, durant la seva activitat diplomàtica,
va desenvolupar un paper de decisió en la formació del seu pensament polític,
centrat en el funcionament de l'Estat i en la psicologia dels seus governants.
Tothom el coneix per la seva obra, El príncep.
El seu objectiu principal, o el seu principal objectiu polític,
va ser preservar la sobirania d'Esflorència,
sempre amenaçada per les grans potències europees,
i per aconseguir-ho va crear una milícia nacional l'any 1505.
A més a més, altres obres de Nicolò Machiavel són
Descripció de les coses d'Alemanya
i Discursos sobre la primera dèqueda de Tít-Libi.
Ai, Napoleó, què podríem dir de Napoleó?
Per què es devia ficar la mà aquí davant, a la panxa?
Mai ho sabrem.
Està treent un manel.
I tant.
És veritat, perquè es ficava la mà.
Segur que hi ha llibres que ho expliquen, eh?
Bé, t'ho hauria des d'aquelles mai...
En fi, el que sí que sabem és que
pel maig de l'any 1804
el Senat va proclamar Napoleó emperador dels francesos,
i que entre aquell any, 1804 i el 1810,
les victòries de l'exerci napoleònic
van portar a França a dominar Europa
i a crear un gran imperi.
Però les coses se li van començar a torçar al senyor Napoleó
i la derrota de l'any 1814 va fer caure l'imperi.
I el senyor Napoleó,
tal dia com avui, de l'any 1814,
va ser confinat a l'illa d'Elba.
Napoleó, però, posteriorment,
aprofitaria el rebuig del poble francès
cap al retorn a l'antic règim
per recuperar el poder
i va refer l'imperi entre els mesos de març i juny del 1815
fins que va ser derrotat definitivament
a la batalla de Waterloo,
després de la qual va ser desterrat definitivament
molt més alluny de l'illa d'Elba,
a la illa de Sant Elen,
al mig de l'oceà Atlàntic.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Barcelona.
Barcelona, any 1800...
Perdó, 1800 no, 801.
La conquesta franca,
que no cal confondre-ho amb la conquesta de Franco,
que va ser molts anys.
Anem a la zona franca.
Tampoc, tampoc.
No té res a veure.
Bromes, contra la banda.
Sí, el monogràfic que ens explicareu avui
és molt popular, aquest tema?
És molt conegut?
Jo ara, abans d'entrar als estudis,
hi havia dues senyores d'uns 70 anys baix
que estàvem parlant.
Ens recordes l'Imbuds 1001 Barcelona?
Sí, com a Monsfrancs.
Què passa?
No us agrada el tema?
Ah, sí, però és que jo, clar,
és molt popular, no?
No és molt conegut.
A partir d'ara ho serà.
Per això, a mi m'agrada descobrir coses.
No vinguis a mi història,
sempre creiem modes.
Clar, ara serà...
Ui, sempre, sempre.
I tant.
Samarretes, Barcelona 801.
Bé, en una data que,
tot i no ser completament segura,
sembla que és del dia 2 d'abril de l'any 801.
O sigui que seria Barcelona 801?
Amb un interrogant.
2 d'abril o 3.
2 d'abril, segur.
Doncs bé, aquell dia,
sembla que era el dumenge de Pasqua,
Pamas i Enri.
Sembla ser.
Sembla ser, potser.
El príncep Lluís.
Potser va ser el Franç.
Potser va ser...
Va, va, va, centrem-nos, pobre Manel.
En el que m'ha costat fer este monogràfic,
una mica...
Com és que has triat aquest monogràfic, Manel?
Vaig tindre una il·luminació.
Mentre dormia, m'he fet despertar tot suat
i vaig pensar,
tinc que parlar de la caiguda de Barcelona.
Perdona, vinga, va.
Doncs aquell 2 d'abril,
no m'interrompéssiu més,
el príncep Lluís,
fill hereu de l'emprador Carlemany,
entrava a la ciutat de Barcelona
aclamat per la població nativa hispano-gòtica.
El príncep Lluís
va assistir a les cerimonies religioses
fetes per commemorar la ressurrecció
del nostre senyor Jesucrist,
recordem que era Setmana Santa,
i la presa de la ciutat dels musulmans.
Però, recapitulem una miqueta.
La barcina romana
havia estat una petita ciutat romana costera
que a les acaballes de l'imperi
havia anat agafant protagonisme i importància,
sobretot a partir del segle V.
Les seves extraordinàries muralles,
reedificades i ampliades
durant els segles III i IV,
encara sota domini romà,
i el seu petit tamany
feien una ciutat més manejable
per als nous temps que corrien,
amb menys població i molta inseguretat.
Així, la importància de Barcino
va anar augmentant durant el regne vicigot,
i l'any 714 va caure en mans
dels invasors musulmans.
Aquell 801, Barcelona era una petita ciutat
protegida per la muralla esmentada,
una muralla d'uns 1.270 metres,
no era molt, pensem que la d'aquí Tarragona
feia gairebé 4 o 5 quilòmetres,
que podia acollir al seu interior uns 1.500 habitants,
o sigui, era una ciutat d'1.500 habitants.
Sembla poca cosa, però per l'època ja era important.
La muralla estava protegida més
per una setantena de torres de gran alçada.
Era certament una obra romana impressionant
i inexpugnable per a la enginyeria militar de l'època.
De la dominació musulmana sobre la ciutat
hi ha molt poques dades.
Va durar uns 87 anys,
i sabem que a la ciutat hi va residir un balí,
o comandant,
acompanyat d'una guarnació àrab o bereber.
La ciutat va, sembla ser que,
quan van arribar els àrabs, va capitular.
No es va defensar.
No es va defensar com si ho va fer Tarragona.
Ah, sí?
I Tarragona va ser aniquilada, destruïda.
Així, en conseqüència, el tracte dels musulmans
envers la població de les dues ciutats
va ser diferent, també.
No els van matar.
No els van matar.
A Barcelona els va respectar.
Se va respectar les seves vides,
els seus vens, la seva religió,
i això sí, a canvi de pagar uns impostos elevats.
Sí, sí, per ser cristians.
Però van continuar més o menys com estaven.
I a Tarragona tot el contrari.
Tot el contrari.
La ciutat es va quedar deserta, despoblada.
Parlem del context històric d'aquella conquesta.
Doncs bé, la conquesta de Barcelona de l'any 801
s'inscriu dins de dos grans fenòmens històrics de l'època.
Ah, sí?
No ho sabies?
No.
Quin és?
Aquell dia no va vindre classe.
Ho sabia.
Per una part, les divisions dins del món islàmic,
i per altra part, la construcció del nou impèri carolingi.
Fem una ullada a aquestes dues realitats històriques.
Què passa a l'islam?
Doncs que l'islam havia deixat de ser un bloc monolític.
Una expansió segurament massa ràpida
va afavorir la disgregació i els conflictes interns.
Així, a mitjans del segle VIII,
els homelles, que tenien la seu del califat Adamax,
van ser exterminats pels abacides.
O sigui, els reis de l'imperi,
els califes de l'imperi musulmà,
que s'havia creat després de la mort de Mahoma,
i que va créixer ràpidament,
va arribar des de l'Índia hasta la península ibèrica.
Sí, fins a Poitiers, que van ser derrotats als 732.
Sí, els francs els van...
Pel pare de Carlemany, no?
Sí, per l'avi, Pere Martell.
Sí, doncs per l'avi.
Doncs, què va passar?
Que un d'aquesta família exterminada dels homelles,
un dels prínceps d'aquesta família,
va aconseguir fugir de la matança.
Era el senyor Abderraman.
I es va refugiar a l'Àndalus,
que era la part de...
Bé, la península ibèrica,
controlada per aquest gran imperi musulmà.
Allí va crear un emirat independent de Bagdad.
L'ambient, doncs, a l'Àndalus,
en aquesta segona meitat del segle VIII,
era molt turvolem,
amb intents dels abàcides d'acabar amb l'emirat de Còrdoba,
i disputes internes entre àrabs i berevers
per fer-se amb el control del poder, etc.
Per altra part, el regne dels francs
s'havia consolidat com la nova potència emergent
a l'Occident Europeu.
Els francs, com tu diies,
havien parat les tropes islàmiques a Poatiers l'any 732,
i uns anys després,
el rei Pipí, que era el pare de Carlemagne,
va conquerir els territoris controlats pels musulmans
al nord dels Pirineus.
I a partir del darrer terç del segle VIII,
el ressò de les divisions internes islàmiques
va arribar a l'acord de Carlemagne,
que era ja rei dels francs des de l'any 768.
Mireu com estaven dividits,
o sigui, imagineu la situació,
el regne dels francs, que està en expansió,
des del nord de la península.
Des del nord, el que és l'actual França, aproximadament.
I llavors tenim, per una part,
tot l'imperi musulmà,
comandat per l'estat dinastia dels Abàcides.
A la península abèrica, un regne independent.
Musulmà també.
Musulmà, amb l'últim dels omells,
el senyor Abderraman.
Evidentment, estes dos regnes s'hi han enfrontats.
I, a més a més,
els governadors àrabs locals
del nord de la península,
de Barcelona, de Saragossa, d'Oscar,
també intentant, a la vegada,
independitzar-se de Còrdoba.
Ah.
I tots li anaven a fer la pilota
al senyor Carlemán
per demanar-li ajuda
per a les seues aspiracions.
Mira, per exemple,
el califa Abàcida,
o sigui, el que regnava a Bagdad,
Arun al Recit,
va enviar ambaixadors
i nombrosos presents
al senyor Carlemán.
Entre ells, un elefant blanc,
el vi,
que va dir que causava sensació.
Però què volien de Carlemán?
Que entrés?
Com que era una potència...
Un poder militari.
i protecció.
Ja veuràs, mira,
per exemple,
el Recit
volia pactar amb Carlemán
per aïllar
i fer fora
l'Abderramán.
Ah.
I li van enviar un elefant blanc?
Sí.
Curiós.
Ostres.
Entre altres presents.
Entre altres presents,
però un elefant blanc
tenia que causar impacte.
Encara el causaria avui en dia.
Jo no el poses?
Clar, no sé què em van dir
que fer.
El van dir que soltar,
però per allà,
que és gran.
No ho sé.
Hi havia molta herba.
No ho sé.
l'Abderramán
també va festejar Carlemán.
Per què?
Per a fer front comú
contra els altres,
contra els abàcides.
I a més a més,
com dic,
tots aquests governadors musulmans
de la frontera superior
també anaven a Carlemán
i diuen
que ajudem-nos a expulsar-nos
una mica el domini
d'Abderramán,
de Còrdoba,
per ser més independents.
Carlemán
s'ha fregat amb les mans
i això s'ha d'aprofitar.
Tanta divisió.
Diu, divide i venceràs
i estaven dividits.
Llavors,
què va fer el senyor?
Tenia totes aquestes opcions
i al final
va acabar pactant,
o sembla ser que va fer cas,
a aquests governadors locals
que li demanaven ajuda.
I així podia descomposar
una amenaça real,
més real potser
que l'imperi dels abàcides
que quedava més lluny,
com era el regne de Còrdoba,
del senyor Abderramán,
a l'Andalús.
Hem de pensar també
que els abàcides
per arribar a Carlemany,
si no era per la benínsula,
havien de creuar
l'imperi romà d'Orient.
Suposo,
o directament des del nord d'Àfrica,
amb un vaixell creuat al Mediterrani.
Sí, amb uns quants.
Uns quants,
no sabem com va portar l'elefant.
Un vaixell que devia ser difícil.
Bé, bueno,
era una ambaixada diplomàtica,
suposo que podia passar.
És possible.
Suposo que sí.
No ho sé.
Ja ho investigarem.
Sembla ser que
Carlemany
va establir contacte
no només amb els governadors àrabs
del nord de la península,
també amb la monarquia asturiana,
que era l'únic trosset
de la península
que es mantenia independent
dels àrabs,
i amb grups mosàrabs
que eren cristians
que vivien
en els territoris dominats
pels musulmans.
Carlemany
suposo que va dir
creure que la situació
ja estava prou madura
com per passar l'acció.
I fruit d'aquests contactes
va ser la decisió
de la monarca
d'enviar una expedició
comandada per ell mateix
a conquerir Saragossa
l'any 1778.
Sembla ser que el valí
o governador
d'aquesta ciutat
li havia promès
que si venia
li obriria les portes
i els francs
podríem prendre la ciutat.
Però què va passar?
Ja van arribar
a les portes de la ciutat
i llavors va dir
ara no t'obric la porta.
Però, a veure,
a veure,
ells ja estaven d'acord
en que vingués
a Carlemany,
a Saragossa
o a Benven
perquè d'aquesta manera
els protegia...
Sí, canviarien d'amo.
Diguéssim,
era com una estratègia
per dir
espulsem el poder de Còrdoba
i ara sirem
vessalls
de Carlemany.
El que sembla ser
que a l'últim moment
s'ho van repensar,
va arribar a Carlemany
amb les tropes
i llavors la ciutat
estava emurallada
i tancada
i no...
I què van fer?
com que estaven...
Fer tot el camí
cap allà
per a què et trobis això.
I van tindre
que tornar.
Van tindre que tornar.
I què va passar
quan van tornar?
Què van dir?
A un poblet
que es deia
Roncesvalles.
Ah,
un sol, eh?
Que hi havia uns bàrbars
allí molt bestis
que es dien
vascos
i els navarros
i tal
i van dir
estos francesos
aquí els farem.
Repartirem llenya.
I van repartir
molta llenya
i va ser
quan va morir
un dels caps
de l'exèrcit
anomenat Roldán
que no té res a veure
amb el que va estar
al cap
de la Guàrdia Civil
aquí a Espanya.
El senyor Roldán
que després va haver-hi
un poema èpic
molt famós
l'ascension de Roldán
però bueno
no ve el cas.
La qüestió és que
aquell primer intent
dels francs
d'intervenir a la península
acabava en un fracàs.
Però
molts nobles
hispanogots
que vivien
aquí a la península
sota el domini musulmà
s'havien
conxorxat
m'agrada molt
aquesta paraula
amb el senyor Carle Many
per preparar
aquesta operació
contra Saragossa.
Què va passar?
al fracassar
van haver de fotre
el camp ràpidament
per evitar represàlies
i es van refugiar
a l'imperi dels francs.
I es van refugiar
i Carle Many
els va donar terres
just dalt dels Pirineus
a la zona
de la Narbonense
més o menys
on està Perpinyà
tota aquesta zona.
Aquesta gent
tenien moltes ganes
de tornar
a venir aquí
i tornar a conquerir
els territoris
que hi havia
al sur del Pirineu
i no van parar
de fer pressió
i de començar
també a fer
pressió
per una part
a Carle Many
i als francs
perquè no deixessin
de banda
aquestes accions militars
contra
la península ibèrica
i fruit d'això
va ser
que l'any
785
els francs
van conquerir
Girona.
Sembla ser
que tampoc
sense presentar
batalla
la ciutat
se'ls va rendir
simplement
potser segurament
per aquesta pressió
militar
que estàvem fent.
Per als francs
i aquesta població
goda
central del nord
dels Pirineus
aquesta gent
van entendre
que per consolidar
els territoris
guanyats
al sur del Pirineu
havien de conquerir
més terra.
Així a finals del segle
VIII
se li va encomanar
al Comte Borrell
l'establiment
de guarnicions
al cor de l'actual
Catalunya
a les comarques
d'Osona
i del Bages.
Era el pas previ
a la conquesta
de Barcelona.
I així arribem
a l'estiu
de l'any 800
quan un exèrcit
nombrós
va arribar
a les muralles
de Barcelona.
Era un exèrcit
multinacional
podríem dir
amb guerres francs
gots i gascons
i diversos caps
els comptes
Guillem de Tolosa
Rostany de Girona
Vera
de Resers
i Conflent
Ademar
de Narbona
i d'altres.
El fill de Carlemany
Lluís
es va quedar
al Rosselló
o sigui al nord
dels Pirineus
amb tropes
de reserva.
I fixa-t'ho
el que van fer
l'exèrcit
atacant
es va dividir
una part
dirigida
pel senyor
Rostany
de Girona
es va quedar
assetjant la ciutat
rodejant les muralles
mentre que
l'altra part
encapçalada
per Guillem de Tolosa
allà de Mar de Narbona
es van dirigir
cap a les terres
de Ponent
o sigui
se van situar
potser a Montserrat
o una mica més allun
per interceptar
qualsevol ajuda
que enviesin
des de Còrdoba.
I sembla ser
que van
tindre que complir
aquesta tasca
perquè van enviar
un exèrcit
a los musulmans
i el van derrotar
o van aconseguir
frenar.
Però a les muralles
barcelonines
sota les muralles
els exèrcits francs
van veure
que no podien assaltar-les
com hem dit
eren inexpugnables
per l'època.
Perquè a Barcelona
no li interessava
obrir-se.
No.
No.
No, no van presentar
batalla.
Primer també havien dit
que potser sí
que tal
però a l'últim moment
van presentar batalla
potser esperaven
que enviessin
reforços del sur.
I què va passar?
Doncs que van dir
es moriran de gana.
van fer
d'estatjament
que va durar
uns quants mesos.
el que passa
és que la guarnició
musulmana
segurament
tenia
una revolta
o estaven
sempre
sota la pressió
d'una possible
revolta
de la població
civil
que era
hispanogoda
que hi havia
a la ciutat
davant les penúlies
d'un setge llarg.
I la seva moral
la moral d'esta guarnició
ara va dir
que anar disminuint
sobretot
quan els assaltants
van capturar
el balí de la ciutat
anomenat Sadun
quan intentava sortir
amagat
de la ciutat
per aconseguir
ajuda i reforços.
El van capturar
i el van pelar
i el van ensenyar.
Es van desmoralitzar
una mica.
No tenim res a fer.
Però el cop d'efecte final
va ser
l'arribada
de les tropes de reserva
que havien dit
que s'havien quedat
al Rosselló
capitanejades
pel fill
de l'emperador
de Carlemany
el senyor Lluís
que posteriorment
seria anomenat Lluís
el Pia II.
Quan els defensors
musulmans
van voler arribar
a aquell munt
de tropes més
van dir
no hi ha res a fer
i així
després d'unes negociacions
van dir
us entreguem la ciutat.
A canvi
els francs
van deixar
que la guarnació
musulmana
marxés
encara que sembla
que bastants
se van quedar
submisos
a les noves autoritats
inclús alguns
se van enrolar
als exèrcits
dels assetjadors.
I així va ser
com
el senyor Lluís
el Pia II
va entrar
a principis d'abril
de l'any 801
a Barcelona
governada
a partir de llavors
per un comté
això va ser
l'origen
del contat de Barcelona
i dels contats
catalans
posteriorment
i de Catalunya
però això
ja és una altra història.
No em vinguis
amb històries
curiositats
Sabeu
qui era
qui era
Josiah
Hanson
Sí, i tant
Sí, i tant
I tant
Doncs explica-m'ho
Em s'acaba d'olvidar
Creixerà el nas
i tu Núria
saps qui és Josiah
Henson
Per què sempre
comenceu les seccions
fent una pregunta
que ningú pot contestar?
Va ser un esclau
nord-americà
de raça negra
nascut a una finca
de Maryland
que va acabar
treballant
com a capatàs
per al seu amo
a la vegada
que es convertia
en predicador
metodista
de la comunitat
de color
nord-americana
Quan es va enterar
que anava a ser venut
a una plantació
del sud
va escapar
cap a Canadà
duent amb si
amb ell mateix
a tota la seva família
Posteriorment
va viatjar
en tres ocasions
a Anglaterra
per propagar
les idees
anteesclavistes
Esem inclús
fins i tot
rebut
per la reina Victòria
de tornar
dels Estats Units
va ser entrevistat
a Boston
per Harriet
Baker Stowe
qui va baixar
en la seva figura
la del protagonista
de la seva famosa novel·la
La cabana
del tiet Tom
Ah
I aquí sobre
Huckleberry Finn
també o no?
No
No
No
No
No
No
És que fasca de preguntes
ja sembles
la Núria
Notícies?
Notícies
Vinga va
Notícies
Notícies
Què tenim Jordi?
Tenim alguna coseta
de notícies o què?
Jo no he portat res
no he fet els jaures
amb les notícies
però sé que tu
vens molt carregat
Molt carregat?
Per cert, recordeu
que les notícies
igual que el contingut
del programa
el podeu consultar
al nostre blog
doble ve baixa
doble ve baixa
doble ve baixa
punt
no en vingués
amb histories
punt bloquespot
punt com
també ens podeu escriure
per qualsevol tonteria
i així indiferent
podem perdre el temps
per valtros
també
història
arroba
arroba
arroba
arroba
arroba
arroba
arroba
arroba
arroba
arroba
arroba
arroba
arroba
arroba
No teniu res
millor a fer
doncs ja està
Vinga
Exacto
Ja està
per els veients
Esclar que sí
Exacto
Home, a mi m'agradaria comentar
un xanxullo
es pot dir així?
Xanxullo
Xanxullo
en català
T'agrada també la paraula
igual que conxorxa
Sí, és que és bastant pareguda
Al costat del fòrum
sabeu la plaça del Pallol?
Allí
on estan les voltes del Pallol?
Molt bé
Ja veig que és de Tarragona
poqueta cosa
No, que sí, que sí
Allí van tirar una casa
n'estan construint una nova
en un celular
La plaça del Fòrum
Què m'has de dir?
M'hi ha de la plaça del Pallol
Ah, on hi ha l'antiga audiència
i ja està
Molt bé
I allí estan les voltes del Pallol
que són un trosset
del fòrum provincial romà
Sí
Doncs estan construint una casa
tocant en esta paret
a un solar que hi ha
Sí
I hi ha hagut molta polèmica
perquè
se diu que sí
és una llàstima
que es construïsca en este indret
quan se podria deixar lliure
per veure tota la paret
del fòrum que hi ha detrás
I a més a més
hi ha un piqué bastant fort
entre l'Ajuntament
i el constructor
se'ls està acusant
que estan utilitzant material d'obra
que l'apoyen a les parets del fòrum
En fi, ja veurem
com s'acabarà la cosa
Bueno, s'acabarà segurament
que construirà la casa
i s'haurà perdut
una bona oportunitat
de deixar
un espai lliure
per poder veure
aquesta paret
del fòrum
Molt bé
Jo no he fet la feina
però m'he espavilat
i t'he agafat una de les notícies
Manel
M'engui
Em permets?
Sí
Doncs ens dirigim cap a la Selva del Camp
en concret a la Galeria d'Art
Torre Baró
de la Selva del Camp
que el proper dia 5 de maig
inaugura
una exposició
dins dels actes
que es podrien sumar
als actes
del 25è aniversari
de l'arribada
de la Guernic a Espanya
o a la commemoració
també del 125è aniversari
del naixement
d'un dels grans genis
de la pintura
a l'estat espanyol
Es tracta de Pablo Ruiz Picasso
Aquesta galeria
d'Art Torre Baró
a la Selva del Camp
com dèiem
presenta
l'exposició original
i obra gràfica
i correspon
a una àmplia selecció
de l'obra
d'aquest pintor
Picasso
que inclou
8 peces originals
d'un valor incalculable
Sí, incalculable
perquè
aquesta setmana
hem de
subestar
una obra de Picasso
crec que és de l'any 41-42
un retrat
d'una de les seues dones
no me'n recordo
quina era
i diuen que
s'hi pot arribar
a un valor
s'especulable
d'entre 50 i 70 milions
d'euros
d'euros
d'euros
sí
o sigui
parlant en pessetes
entre 8 i 12 mil
milions
o 15 mil milions
de pessetes
sí, sí
increïble
Déu-n'hi-do
i de l'obra
de Picasso
el monument
dels xerois
de 1811
no Manel
a Tarragona
Sí, un monument
que tothom coneix
com els despullats
el que potser
no tanta gent coneix
és que
és d'un
escultor
nomenat
Julio Antonio
n'ha escoltat molt a d'ebre
potser un home
una mica desconegut
que va tindre
la mala sort
de morir
molt jove
i potser
per això
no va poder
acabar
de culminar
la seva obra
tot i això
és un gran escultor
i podem veure
aquests dies
una exposició
que se li dedica
al Museu d'Art Modern
de Tarragona
s'anomena
Bronze Nú
Julio Antonio
una vida d'escultor
com dic
al Museu d'Art Modern
de Tarragona
al carrer Santana
número 8
i que estarà oberta
fins al proper dia
25 de juny
d'aquest 2006
i la setmana passada
parlàvem
de la reobertura
després de 7 anys
d'obres
i de la construcció
d'un nou edifici
a Roma
de l'obra
de l'Arapaquis
i avui el Manel
m'ha dit
podré dir una cosa
d'aquesta obra
no és que sembla
que hi ha
bastanta polèmica
perquè l'Arapaquis
és un dels monuments
més importants
de l'art romà
pels relleus
que conté
i se li ha construït
ara
com una capsa
al redor
un edifici
per protegir-lo
el que passa
és que
suposo que l'arquitecte
que l'ha construït
també ha volgut deixar
no recordo ara
un arquitecte nord-americà
ha volgut deixar
la seva impremta
i sembla ser que
sí però no ha tocat l'obra
que hi ha les queixes
perquè l'edifici
potser no concorda
suficientment
amb l'obra romana
és cert que la protegirà
perquè queda dins
però
hi ha molta polèmica
a més a més
ha costat també
una barbaritat
no sé si són 40 milions
d'euros
l'edifici
i a la capital
italiana
hi ha molta polèmica
per fer-se
difícil
doncs tot això
i molt més
també al nostre blog
www.noemvinguisambhistories.blogspot.com
i repetís l'adreça de correu
història arroba tarragonaradio.com
molt bé
no envinguis amb històries
la nostra història
avui
a la nostra història
de manera molt breu
perquè suposo que va ser
un dia molt llarg
explicarem
la caiguda de Tarragona
en mans de les tropes franquistes
com pot ser un dia molt llarg
més llarg que altres
24 hores
no hi ha un
el dia més largo
és una pel·lícula també
el dia d'aquest
sí, sí
però què té a veure això?
és un eufemisme
ah, d'acord
no tenim dèiem
què va passar?
vinga
doncs que
van
els republicans
estaven ja
en desbandada total
havia caigut
tot el front de Lleida
i a la ciutat
s'aproximaven
tropes franquistes
tant pel
oest
podríem dir
per la carretera de València
com per la carretera
de Valls
des de la carretera
de València
la
105 divisió
de l'exèrcit franquista
el que passa és que
a l'alçada del pont
del Francolí
va haver-hi un enfrontament
molt dur
van haver-hi una trentena
de morts
quan els republicans
van emboscar
el primer camión
que van enviar
els franquistes
van enviar un camión
per a veure què passava
però què va passar
que els de la legió
en condor
els nazis
van tindre
un paper destacat
en la cadiguda
de Tarragona
van baixar
des de Valls
i mentre
els soldats republicans
que eren els de la 102 divisió
estaven defensant
el pont del Francolí
els alemanys
van entrar
per la carretera
de Valls
i van arribar
fins als quatre camions
fins a la cruxa
que hi ha
actual
entre Prat de la Riba
i Ramon i Cajal
els republicans
no van tindre
més remei
que
continua
retrocedint
per la Tava Calera
i per la zona
del carrer real
on sembla
que hi va haver
un combat
molt dur
van haver-hi
molts morts
i molts ferits
per les dues
uns anaven retirant
i els altres
anaven avançant
fins i tot
a l'alçada
de la plaça
dels carros
van haver d'intervenir
els tancs franquistes
per a trencar
la resistència
que era bastant forta
per això passava
a la part baixa
de la ciutat
a les altres parts
de la ciutat
no va haver-hi
pràcticament
cap resistència
per exemple
a les 3 minuts
d'au de la tarda
la primera bandera
de Falange de Navarra
va entrar
pel portal del Roser
i es va dirigir
a l'Ajuntament
on van entrar
al Palau Municipal
van signar
el llibre d'actes
van canviar
la bandera
i no va haver-hi
res més destacat
van continuar
els republicans
retirant-se
retirant-se
per l'estació
i hasta la zona
del Fortí de la Reina
i així ja va quedar
tota la ciutat
ocupada
i van cessar
els bombardejos
també
que hasta el mateix dia
de la caiguda
de Tarragona
van estar provocant
més de 200 morts
al dret de la guerra
Bé, i esta setmana
el llibre
de la setmana
parlarem de
La cavalleria
i el mundo caballeresco
Qui ho ha escrit?
Josep Fleckenstein
Déu-n'hi-do també
el cognom
Quin editorial?
Siglo XXI
Pàgines?
240
I quin preu té?
20 euros
és molt baratet
I molt ben editat
tapadura
amb il·lustracions
i molt ben il·lustrat
Josep Fleckenstein
és director emèrit
de l'Institut d'Història
Max Planck
de Gotinga
i autoritat
en estudis europeus
sobre la cavalleria
Ha treballat
en moltes universitats
que no mencionarem
però hem de parlar
en aquest cas
de la seva obra
la seva darrera obra
publicada per Siglo XXI
La cavalleria
i el mundo caballeresco
En aquesta obra
Josep Fleckenstein
ens presenta
quins són els orígens
del fenomen caballeresc
en què consistia
el món caballeresc
i com es va configurar
aquest món
amb el pas dels segles
L'autor demostra
com cristalitzen
molt a poc a poc
una nova forma de vida
noves formes
de socialització
un nou ideal educatiu
i un nou cànon cultural
el de la cavalleria
A més a més
de les il·lustracions
també aquesta edició
inclou
dos capítols
per una banda
un sobre el món caballeresc
i les formes de vida
cortesanes
escrit per Thomas Soth
i després un altre
que seria
en moda d'introducció
molt interessant
que és
La cavalleria castellana
escrit per Jesús Rodríguez Velasco
una obra molt ben presentada
ja hem dit
amb tapadura
i per qui vulgui
apropar-se
al món caballeresc
i la cavalleria
doncs
una bona obra
de referència
El riotge del temps avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
I mentre a Manel es distreu
dibuixant i pintant
el monument dels despullats
o els despullats
no ho sé ben bé
Escolta no explica
les noves
intimitats
És increïble
Doncs bé
recte final
punt i final
millor dit
del No envinguis amb històries
i la propera setmana
en aquest programa
de divulgació històrica
de Tarragona Ràdio
tindrem
entre altres coses
protagonistes
Fred Astaire
Miguel Ángel
Robert Scott
i també parlarem
entre moltes altres coses
del llibre
Los Rojos
de la Guardia Civil
de José Luis Cerbero
Jordi Manel
Gràcies
A reveure
de la Guardia Civil
de la Guardia Civil
de la Guardia Civil
de la Guardia Civil
de la Guardia Civil
Fins demà!