El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El nostre avi...
Clar, és que aquí faltava això.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda, tinguem.
Que ben acompanyat que el veig, eh?
Home, que aprofito, quan puc, m'aprofito, també no et veig.
Ja el veig, ja, que s'ha...
A més a més, que m'ho ha dit de sorpresa.
Me trucava aquest matí i me deia
que no saps qui vindrà aquesta tarda.
I només m'ha picat una miqueta, m'ha donat el cuquet,
però no m'ha acabat de dir qui era, eh?
Sí, dona, perquè també la sorpresa és bona.
No ja m'agrada tant que m'ho faci això, eh?
Que m'ha sorprès.
Va bé, perquè, clar, jo a mi també m'agrada
fer-te gran d'aquesta manera,
que puguis disfrutar de bones companyies.
I tant, i sempre s'agraeixen, eh?
Perquè no és a part que sigui la companyia d'una senyora.
És que, a part d'això, ja saps que el meu és l'art.
I tant.
I aquesta senyora, doncs a part de ser senyora,
doncs és artista.
Veus?
És artista.
I després ella també va acompanyada,
si no aquí present,
d'una altra també que va amb ella
amb una exposició que han de fer.
A veure, a veure.
Tres, em comenta que tres...
Bé, ara ho parlarem.
Desvelli'm qui és, a mi hi ha tota l'audiència.
Bé, això m'estimo més que digui qui són.
És la senyora Antonieta.
Veus?
Antonieta, com estic, molt bona tarda.
Hola, molt bones tardes.
Benvingut a aquesta casa que és teva.
Molt bé, moltes gràcies.
Feia molt de temps que no et veiem per aquí, eh?
Sí, sí.
La ràdio és una de les coses que, ja saps,
que t'havia comentat que m'hagués agradat.
No sé si tinc capacitat ni veu ni d'allò,
però m'hagués agradat.
M'agrada molt la ràdio.
Fantàstic.
A més que t'ha convidat l'Avi Ramon,
ho hem de dir així,
perquè hi ha una cosa molt especial
que comença demà mateix.
Sí.
Explica'm.
Exacte.
Bé, doncs mira...
Fem cinc gent i explica'stó.
Mira, bé, com farem una mica d'introducció.
Sí, sí, fes introducció.
Resulta, clar, que avui en dia
l'art
Sí.
A vegades té sorpreses.
A vegades trobes que
dius, mira, parles amb una persona,
parles amb una altra,
i en sec, escolta'm,
saps qui pinta?
O saps qui fa escultura?
O saps qui canta?
O saps d'això?
No.
I et quedes sorprès.
I llavors, un dia,
me van presentar
a unes artistes,
Tonieta,
la Gemma,
i companyia,
i perquè aquesta que
presentarà el dijous,
Sí, aquesta exposició, sí.
Aquesta, doncs, jo encara no la conec.
No la conec.
Sí, serà una sorpresa gairebé per tots.
L'escultura?
Sí.
L'escultura, l'Enrica.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, em refereixo que...
La juiria?
No, no, sí, sí.
Em refereixo que personalment
no la conec.
Artísticament, sí.
Sí que també és una bona artista,
no m'entens?
Sí.
I em van dir,
escolta,
fem aquesta exposició i tal.
Ah, sí, doncs, mira,
podries vindre,
com que a vegades m'agafen
per fer la presentació
i el que sigui.
Jo vaig quedar encantat
perquè vaig pensar que així...
Clar que sí, no,
que s'ha de fer, s'ha de fer.
No, no, i més que res,
saps per què m'agrada miquetes,
perquè fer una presentació
d'un pintor
conegut
i això, doncs,
i ho saben la gent,
pots parlar de motius d'ells,
però la sorpresa és
quan veus aquests artistes
que no coneixies,
llavors veus l'obra que fan.
Això m'agrada.
Descobrir-ho, no?
Sí, veure que està...
Una altra vegada
a veure tot això
amb molts d'ells, no?
Sí, sí, perquè llavors dius,
sí, jo la coneixia d'això,
jo la coneixia d'allò,
i passa això amb la gent.
és la sorpresa,
la sorpresa de dir,
ai, l'Antonieta,
a pinta,
jo sé que és un artista
amb el cabell,
el que sigui,
el que sigui,
no, això sí, eh,
aquestes mans ja l'està agafada,
d'aquesta banda.
Però, per exemple,
amb la pintura,
no ho sabia,
doncs mira,
la sorpresa serà
el dijous
que la gent
vinguin a dir,
a veure l'exposició,
i llavors veuran
el treball
de l'Antonieta,
de la Gemma
i de la...
Enrica.
Enrica, saps?
I llavors, clar,
ara jo, per exemple,
podria dir
com va començar,
però jo crec que això
val més...
Ami, que ens ho expliqui ella, sí.
M'estiu més que ara ella
ens expliqui
com li va vindre aquest corconet,
com li va vindre això
de la pintura,
m'entens?
Sí, perquè jo crec que
amb la feina que hi ha,
jo no sé com treus el temps
per poder pintar.
Com va ser que vas començar?
Bé, doncs pràcticament
es pot dir
que el món de la pintura
és nou completament per mi,
no el món dels colors,
perquè la cromoteràpia,
doncs sí que
es pot dir que la domino,
tot el món del color,
però, clar,
el món de la figura,
els volums,
la pintura,
la llum,
tot això ha estat
molt nou.
Però, doncs un dia
vaig caure en un taller
d'una professora
de pintura
i vaig començar
amb broma,
se'm va...
m'agrada molt,
se'm dona molt bé
i disfruto molt.
És un plaer immens.
El que passa
que, bueno,
la meva pintura
és una miqueta especial,
no, Martí?
Sí.
És una miqueta diferent.
no faig paisatges,
no faig bodegons,
no faig marines,
però,
simplement,
jo pinto
querubins.
Ah, no?
O sigui,
o sigui,
es veu que un dia
es li va obrir el cel.
Desmira,
i els va baixar a tots.
Es va inspirar
i vaig dir,
si és en quina gràcia.
I després també
es veu que té
una sensibilitat també,
perquè les flors
també li agraden molt.
o sigui,
que ha agafat un estil,
perquè,
dic,
me fa gràcia
per això,
perquè el que pinta
vol pintar de tot.
Molts,
quan comencen,
que si paisatge,
que si figura,
que si això,
que si allò,
saps la qüestió,
voler fer molt...
No.
No,
moltes vegades és millor
centrar-se en una cosa
i fer-la bé, no?
Jo crec que el bo d'ell
ha sigut
que sense pensar-s'ho
centrar-se en una cosa
i clar,
tal com va,
jo,
l'he vist dos o tres vegades
i cada vegada
està amb mi
em sent un àngel ja.
i m'hi trobo
amb aquests anys...
Sí, sí,
perquè, escolta...
Però això és una manera
de trobar la pau, no?
A través d'aquesta pintura.
Sí, sí,
es veu que és el seu.
Sí, sí.
És el seu.
No canviar ara,
fer això ara...
No, no.
Escolta,
val la pena
veure els seus quadres
amb aquests caroïns
que diu ella
i aquestes floretes que fa.
Vull dir que
és agradable.
O sigui que
et trobes relaxat,
et trobes...
No ho sé...
I com deia,
et deixes volar.
És diferent,
és diferent,
vull dir,
verdament és una obra
podríem dir que no és comercial.
És una obra per...
Si t'agrada,
doncs la mires
o l'enmires,
però, clar,
no és pràcticament
per prendre a casa.
El que sí que també faig,
que ara hi he entrat
en aquest món,
és dintre de sempre,
dels Àngels,
dels Quirovins,
faig com a collage.
Llavors faig
unes interpretacions,
per exemple,
de...
Suposem que tu
has de fer un regalo
amb una persona, no?
I aquella persona,
doncs,
verdament per un regalo
és perquè l'aprècies,
no?
Una cosa de compromís.
Doncs ara incorporo,
doncs,
aquests personatges,
per exemple,
una foto,
imaginem-se,
doncs,
d'una criatura
o d'una convenió
o d'un que es van a casar
o el que sigui,
no?
Un regalo,
llavors incorporo
la fotografia
d'aquestes persones
i el seu ambient,
no?
Si es mouen en un ambient,
doncs,
suposem textil,
o es mouen en un ambient
comercial
o un ambient
d'abogats
o el seu ambient,
llavors incorporo
aquest collage
a la vida
de tot això.
I ara...
Ah, que maca,
també, eh?
Sí,
és una mica de modalitat
que estic introduint
perquè és una manera
d'arribar,
també.
Jo,
amb la meva pintura,
ja arribo a mi mateixa,
que és el que jo
simplement pretenia,
no pretenia res més.
El que passa,
doncs,
que, bueno,
la cosa ha sorgit així,
se'ns ha fet tot
una miqueta gran,
adeu gràcies,
se'ns ha obert
la porta de l'Ajuntament,
la pròxima exposició
és en posta a la Caixa,
la pròxima,
després,
és a Madrid
a través d'AIMA,
que és l'Associació
de Dones Internacionals
dintre de les Arts,
després anem a Formentera,
després anem a Andorra
i ara ahir
un personatge
m'ava a dir
que probablement
tindria oportunitat
d'anar a Nova York.
Ah,
no,
tu dius que els àngels volen,
volen,
volen.
És que és una cosa
de veritat, eh?
Ja abans ho deia a l'Avi Ramon
que mentre miraven els pisatges
segurament,
bueno,
els carolins dels àngels
és volar,
però amb totes les escrites
molt de pressa.
Anem molt de pressa,
molt de pressa.
Va molt ràpid.
Molt de pressa,
i això,
explica'ns una miqueta,
perquè clar,
ens explicaves que has començat
a pintar àngels,
ara que té una nova moralitat,
però això,
des de quan has començat?
Un any.
Un any només?
Sí, sí,
fa un o més d'un any.
Doncs ja t'estava cridant, eh?
Algú t'estava cridant
perquè comencessis, eh?
No,
l'avantatge és aquest
de centrar-se en una cosa,
t'inspires en aquella cosa
i centrar-te en aquella cosa.
I treballes.
I treballes en aquella cosa.
No començar a voler
agafar d'aquí, d'allà
i el que sigui.
Si aquell fa això,
també ho faré.
Si aquell fa allò,
jo t'ho faré.
No, senzillament el que surt
moltes vegades
més del cor que de l'ànima.
Bé, més de l'ànima
que del cor,
anava a dir, no?
Perquè et deixes emportar
i dius, a veure,
com he inspirat?
També hem d'exposar la Teneu.
També?
També hem d'exposar la Teneu.
I el port,
també,
dins d'allò,
bueno,
quasi, quasi
que no m'ho puc ni explicar.
Jo em quedo sorprès
perquè, clar,
va ser casualment
que una vegada
em van cridar
perquè em van fer amistat
o el que sigui,
fer una presentació,
Torre d'Embarra,
el Fubut,
aquests puestos, això,
i vaig trobar-me, doncs,
amb un ambient, doncs,
agradable,
entre dones,
perquè avui dia
quasi que el que demina
són les dones, no?
És que són treballadores,
jo.
No, no,
no, això és que passa,
jo.
Llavors, escolta,
és el que dic sempre,
jo després de 51 anys
de casat,
ja no ve res de nou.
Vull dir,
la dona ja sé el que és,
vull dir,
i més quan veus
que són dones
en plan artístic,
perquè aquí s'agrupen...
Però ja veus
que sempre el poden sorprendre,
o sigui,
això no ho digui massa.
I amb aquesta agrupació
que són,
saps?
I després també hi ha
aquesta altra noia,
la Gemma,
que no pot estar aquí,
que aquesta,
doncs,
té un altre estil de...
Té una particularitat
molt especial de pintura.
Aquella, a més,
ja és més forta,
més pedra.
Avi, fem una cosa,
que no ens queda massa temps,
ens acomiadem avui,
però demà,
a mig segre,
estem a l'Antonià d'Agustí,
que no ens marxi,
i demà tornem a parlar
una altra vegada.
Demà, dijous,
abans que arribi l'enaboració
i abans de tot.
Fins ara.
Vale, gràcies.
Adéu-nos.