Manel, Jordi, bona tarda.
Què tal, com estem?
Molt bona tarda a tots dos. Jo bé.
Jo també.
Sí, vosaltres també.
Sí, anar tirant.
Anar tirant.
Sí. Què vols que fes?
No tocarà loteria, res, però anar tirant.
Això ja fa setmana, això.
I el Nadal ja ha passat.
Bé, l'alcalde de Tarragona no ha passat, però el Nadal sí que ha passat.
El d'aquí segur, no, encara li quedo d'acord.
A qui li pot tocar la loteria és a qui participi a la vostra enquesta,
que, escolta, ja comença a agafar coses, eh?
Sí, sí, l'enquesta del No Vinguis en Històries ja comença a tenir
un nombre considerable de participants.
Ens recordem que teniu temps fins al 25 de gener
per enviar les vostres respostes.
Després del sumari us punxarem la falca de promoció
de la vostra enquesta amb totes les dades, etc.
I bé, benvinguts al No en Vinguis en Històries,
al programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
No en Vinguis en Històries, aquesta setmana...
Comencem amb les nostres efemèrides,
amb dos protagonistes, Francisco Pizarro, per una banda,
i l'emperador alemany, Guillem I.
Després, el nostre monogràfic d'avui anirà sobre la Guerra Segreta del Mediterrani,
una de les darreres novetats publicades per pagès editors.
i parlarem del llibre, parlarem de la temàtica
i parlarem amb un dels seus autors.
Avui també, a les nostres curiositats,
parlarem sobre els orígens de la crema hidratant.
A la nostra història, el judici final de la portalada
de la catedral tarragonina.
A més a més, notícies i altres històries.
Efemèrides
1535, Pizarro funda la ciutat de Lima.
El senyor Francisco Pizarro, natural de Trujillo, Extremadura,
abans que a Extremadura hi haguessin autovies,
després de seguir les ordres dels Reis Catòlics i la gran capital d'Itàlia,
va seguir, a partir de l'any 1509, la seva carrera militar a les Amèriques.
I tal dia com avui, com hem dit, l'any 1535,
fundava, enmig d'una vall de l'actual Perú,
la vall més extensa i més central del país,
la ciutat de Lima,
que en un principi no va ser anomenada així,
sinó la ciutat dels Reis.
1871, Guillem I és proclamat emperador d'Alemanya.
La unitat d'Alemanya es va desenvolupar en pocs anys
i va ser dirigida principalment pel procés a Bismarck
i també per Guillem I.
Cal recordar que, prèviament, des de l'any 1834,
Alemanya ja disposava d'un espai econòmic unificat
i que els principals moments del procés d'unificació alemany
passen per les guerres amb Austri el 1866 i amb França l'any 1870
o també per la fallida del Parlament de Frankfurt l'any 1848,
que semblava deixar clar que la unitat dels països alemanys
no es podia fer sobre les bases unitàries i democràtiques,
sinó sobre bases federals i autoritàries.
Així, la unitat d'Alemanya va desembocar en la construcció d'un imperi,
el conegut segon reig,
sota l'hegemonia de Prússia.
I aquest dia com avui, el rei Prússia Guillem I
va ser anomenat emperador dels alemanys a Versalles.
I us preguntareu, Versalles, per què?
Doncs perquè era el lloc on es trobava el quartier general
de l'exèrcit prussià per aquelles dates,
ja que Prússia i França estaven en guerra.
Jo estic processant això de Versalles i Prússia i tal.
Ho estic processant.
Ves que no et faci alguna pregunta al final de la secció.
Què vols saber de Versalles?
És que, clar, molta informació, molta informació.
Jo quan comenceu el monogràfic encara estic processant les afemèrides,
però cadascú té el seu ritme.
L'any 1870, França i l'Empere Prússia van entrar en guerra.
Per això el Bismarck i el Guillem I estava a Versalles.
Sí, perquè els francesos se van emportar a la Pizopar,
van ocupar els alemanys a la part de França,
van arribar a estar a París,
i llavors per això estaven allí a Versalles.
I allí va ser on Guillem I va ser anomenat emperador d'Alemanya.
Ai, que fàcil.
Quin les coses.
Que fàcil, visteixi.
És que la història és senzilla.
Vinga, va, el monogràfic.
Monogràfic.
Molt bé, ahir, per cert, punxem abans la falca del nostre concurs.
Vinga, la falca del concurs.
Enquesta 2005, no en vinguis amb històries.
Hominidos d'Eudal Carbonell,
la guerra civil espanyola d'Antoni Víbor,
mapes de tiempo de David Christian,
una caída de...
Jordi, Jordi, Jordi, Jordi, Jordi.
Què vols, Manel?
No en vinguis amb històries,
que ja m'estàs calentant los cascos.
Decidiste d'una vegada?
Per tu, quin és el millor llibre d'història publicat
durant l'any 2005?
I per tu.
No en vinguis amb històries,
et convida a participar en la nostra enquesta.
Quins són els millors llibres d'història
publicats el 2005?
Envia la teva resposta abans del 25 de gener a
historia.tarragonaradio.com
Participa.
Podràs guanyar una selecció de llibres amb molta història
publicats per editorials especialitzades.
Ja els queda molt poca temps per participar, no?
Una setmaneta.
Ja tenim alguns votants, alguns oients, que han participat en la nostra enquesta
i algun d'ells s'emportarà llibre.
Si no hi ha llibres per tothom, ho sentim molt, però alguns o algunes tindran premi.
n'atenen bastants de llibres així que no descartem que puguin ser generosos.
Història.tarragonaradio.com
Molt bé, i avui el nostre monogràfic és un monogràfic més entrevista.
El monogràfic el podríem anomenar La Guerra Secreta del Mediterrani,
que és el títol de l'àlbum...
Ai, de l'àlbum...
De l'àlbum de Colòmbia.
Del llibre publicat per Pagès Editors
i escrit per Josep Guarro, amb qui parlarem tot seguit,
i també pel Josep Maria Castellbi.
La Guerra Secreta del Mediterrani va sobre submarins, no?
Sí, perquè, a veure, ens hem de remuntar a la Primera Guerra Mundial.
La Primera Guerra Mundial, per començar.
I quan tu penses en la Primera Guerra Mundial, què et pot vindre al cap?
Doncs els fronts...
Frons del nord de França, les trinxeres...
Sí, sí, les trinxeres, sobretot.
El Baron Rojo, amb aquells avionets, no?
Sí, sí.
Els viplans aquells.
Però segurament no pensaràs en la costa de Tarragona.
No, no.
Ni amb el Mediterrani, ni amb submarins.
Tampoc.
Perquè si et diuen, pensa en submarins, en què penses?
Penses en la Segona Guerra Mundial, potser...
O amb els Beatles, també.
O amb el gel o submarin.
Ara m'has despullat, jo.
T'he despullat.
T'ho estigues de ràpid, que fa por, això, eh?
Fa por?
Doncs bé, com a breu introducció, també...
Divulgació històrica.
També hem de dir que tot va començar l'any 1622,
quan Cornel Louis Drebbel va fabricar un submarí primitiu
amb el qual va navegar un parell d'hores pel Tàmesis.
Pel Tàmesis? Un submarí al Tàmesis?
Sí, sí, això l'any 1622, de poca envergadura, eh?
Això, doncs, a partir d'una eixides de Leonardo da Vinci,
sempre apareix el senyor aquest.
L'any 1776...
Sí, el codi, perdona, el codi de Vinci també surt, sí, Leonardo da Vinci.
Molt bé, que interessant.
Uau.
L'any 1776, un científic nord-americà, nominat David Bassnell,
creava el submarí Tortuga,
que també va tenir, doncs, la seva repercussió, però no tan important.
Per què es deia Tortuga?
Perquè devia anar molt lent.
Deuria anar molt lent, segurament, no ho sabem.
Més que fas que la pregunta.
S'estem a la propulsió, potser.
Les Tortugues van preveix l'aigua.
També, clar.
Altres persones importants dins de la creació d'aquest estri, aquest...
Enginy.
Enginy, anomenat submarí, podrien ser els espanyols Narcís Montoriol,
que va desenvolupar el seu projecte de navegació submarina, Lictineu,
entre els anys 1857 i 1868,
o el que diuen que és el pare del submarí, que és Isaac Peral,
nascut a Cartagena l'any 1851,
doncs va construir el primer submergible,
dotat d'un periscopi i un tub de dispar per a tres torpedos.
i no fem la broma de xiquito de la calçada.
L'any 1890 es va disparar per primera vegada,
en la història, un torpedo...
Com seria?
Torpedo.
Torpedo.
Un torpedo.
Torpedo.
D'immersió.
Era un Whitehead de 350 mil·límetres.
Després, doncs, la història continuaria,
amb un submarí francès l'any 1888,
el Gymnoth,
que va ser el primer que va aconseguir
seguir una ruta exacta entre dos punts,
aproximadament, i després, doncs, ja...
O sigui, amb tot això m'està dient que en època de la Primera Guerra Mundial
els submarins ja estaven més o menys desenvolupats.
Aquí? Aquí també? La Mediterrània?
Resulta que la Mediterrània era utilitzada...
Si tenien en compte que Montoriol i Isaac Peral eren aquí,
doncs és normal que experimentessin la Mediterrània.
Clar, en honor...
No, no era bé per això,
era perquè hi havia una ruta de vestiment dels fronts...
Ah, Jordi!
No, però ara estem canviant de tema.
Jo he parlat dels orígens del submarí.
Ara anem a la Guerra Segreta del Mediterrani.
Vinga, Manel.
Aquí ja estava molt desenvolupat.
L'usubmarí ja podia afonsar un vaixell perfectament.
I la costa catalana era utilitzada pels vaixells aliats
per a transitar-hi.
Utilitzava una protecció de les aigües territorials,
que era de tres milles.
O sigui, si navegaven dins d'estes tres milles,
els submarins no els podien atacar.
I s'hi veu que respectava.
Però ara que sortien una mica allà a Aigües Internacionals,
submarí, no?
O sigui, detectava un vaixell...
Tocado y un dito.
Tocado y un dito.
Tocado y un dito.
Molt bé.
Què he sentit ara?
Escolta, jo, respectaven això?
Sí, sí.
Avui en dia no respectaria res, no?
No, avui en dia no respectaria res.
Però en aquella època encara era allò,
la guerra cavalleresca, no?
Devien estar pendents de torpedejar-los,
dient, va, veineu, venim a baixar per aquí.
Inclús fèiem baixar la tripulació.
Exacte, és que no...
A veure, tu t'imaginaràs que...
I pel que llegirem,
escoltarem després també per l'entrevista.
No els...
No era sempre un torpede.
Arribaven tenint un canó de superfície.
Sí, els amenaçaven.
Els amenaçaven.
Si els del barco eren dòsils, baixaven,
se n'anaven, els alemanys pujaven,
obrien les vàlvules del barco,
el dinamitaven i se n'anaven.
Ah, no es quedaven amb el vaixell?
No, no, no.
No, no l'esfonsaven en tota la càrrega.
A vegades feia falta utilitzar el canó de prova
per assustar-los.
I si el vaixell anava artillat,
o sigui que tenia artilleria,
llavors sí que el submarí se submergia
i torpede el cantó.
O sigui que, fet i fet,
si un vaixell es trobava amb un submarí,
no tenies res a pelar, clar.
El vaixell ja...
Com, si tenies sort de portar canons
i poder-los tocar,
algú se n'enfonsava.
I això era un espectacle que es podia disfrutar,
entre cometes,
des del balcó del Mediterrani, per exemple.
Ah, en senyor?
Sí, es va veure algun combat a l'any 17.
Això tornem a repetir per a tota la gent
que hi estigui enganxada al tema.
Estem parlant sobre un llibre
que s'anomena
La guerra secreta del Mediterrani,
pagès editors, no?
Sí, de Josep Maria Castellbí
i Xavier Guarro.
Xavier Guarro.
Xavier?
Sí.
Ara el saludarem,
no us ho ha equivocat el nom.
No, no.
I, doncs bé,
aquí van haver-hi molts enfonsaments,
perquè quan lo delta de l'Ebre,
com aneu, de geografia?
Perfecte.
Vale.
Per allà baix a Tortosa, no?
Per allà baix a Tortosa.
Quan anàvem pujant,
seguint aquestes tres milles de la costa,
i arribaven just al cap de Tortosa,
on desemboca el riu,
i en vez de tornar a entrar
cap al golf de Sant Jordi,
acortaven hasta el cap de Salou,
o sigui, per acortar la ruta a línia recta.
Això què vol dir?
Que entraven dins d'aigües internacionals.
Els anava millor, però tenien parell...
30 o 40 vaixells van ser enfonsats
durant la primera guerra.
Ui, així allò està plegat de vaixells enfonsats.
Plegadíssim.
I submarins enfonsats no n'hi ha cap.
No n'hi ha cap de submarí.
Ja ha estat durant molts anys
la llegenda que n'hi havia hagut.
Però precisament aquest estudi ho ha descartat.
Sabeu que no.
Era una llegenda que es van inventar
els pescadors.
El que sí que hi va haver
va ser una catàstrofe molt gran,
l'any 17 també,
en què un vaixell francès,
que venia a Dorà, del nord d'Àfrica,
carregat amb civils majoritàriament,
va ser enfonsat per un submarí
i van morir 350 persones,
dones i nens en la seva majoria.
que era el Magerda
i que està enfonsat
a prop del Delta de l'Ebre
i que és un dels llibres
que ha estat objecte d'investigació
per part d'aquestes dos senyors.
Clar, com passa sempre, no?
A part dels vaixells militars,
d'altres també devien caure.
Sí, ho van dir que era un transport de tropes,
ho van prendre per un transport de tropes
i el van enfonsar.
I això, tot això,
les imatges d'aquestes vaixells
s'hi podran veure, a més a més,
del llibre,
també a dos episodis
del Filo de lo Impossible,
que es passaran ara a principis de febrer.
És un programa que fan a la 2
els diumenges per la nit.
I estaran dos episodis dedicats
a aquests vaixells enfonsats
i que han sigut precisament
nosaltres del llibre
els que han fet les imatges.
Clar, perquè tot el que se sap
és perquè han baixat a baix, no?
Sí, els que s'han pogut baixar
els que estan a una profunditat
que es pugui baixar.
Perquè són irrecuperables, aquests vaixells.
Sí, evidentment.
però tot i això,
Déu-n'hi-do, com se conserven, sí?
No fa molts anys
encara van treure una tíbia humana.
Bueno, i recuperar-les
en el sentit que no es poden
no es poden treure de l'aigua.
No, home.
Jo crec que no,
després de tants anys.
I l'esforç tampoc valdria...
Sí, que faries un troll de ferro rovellat.
Ficar-ho a un museu,
aquí un museu que hi ha...
Sí.
En fi,
els pescadors,
se coneixia la història,
el que havia passat, més o menys.
hi havia els llocs on hi havia vaixells enfonsats
perquè els pescadors,
quan...
Els pescadors se coneixen
a tota la fonte del mar
perquè si hi ha un vaixell enfonsat
i passen a les retes de rastre,
s'hi deixen totes les retes allí.
Llavors,
se coneixien els llocs
on estaven enfonsats
però no se sabia exactament
el nom del vaixell,
ni les dades,
ni com va passar el seu enfonsament.
Llavors,
d'aquí la importància
de la investigació
que han portat a terme
estos dos senyors,
el Juret Maria Castellbi
i el Xavier Guarro,
no hi havia cap estudi fet
sobre l'activitat bèl·lica
dels submarins
a la costa tarragonina
i això és l'objecte
d'esta investigació.
Parlem tot seguit
amb el senyor Josep Guarro,
que és coautor,
com hem dit,
amb Josep Maria Castellbi,
del llibre
La guerra secreta del Mediterrani.
Què us va portar a seguir
la pista dels esdeveniments bèl·lics
de la Primera Guerra Mundial
a la costa tarragonina?
Que a priori
és un tema una mica
o era desconegut
fins ara, no?
Sí,
sobretot
va començar
per la nostra afició,
tant del Juret Maria
com meva,
a fer submarinisme
i a baixar
a veure barcos enfonsats.
Aquí a Tarragona
ja es coneixia
l'existència
d'aquests vaixells
enfonsats
per part de pescadors
que s'hi deixaven
enganxades
les xarxes
el que passa
que ningú
en sabia dir
res d'aquests vaixells
no sabien ni el nom
ni quan s'havien enfonsat
ni cap més dada
pràcticament
i això ens va
la curiositat
de començar a investigar
com s'havien produït
aquests enfonsaments
es va anar a començar
a estirar el fil
i mica en mica
vam anar recopilant
les dades
i al final
vam veure
que hi havia prou informació
i que sobretot
que era una informació
que ningú coneixia
i ens va
sorgir la idea
de tota aquesta feina
de documentació
plasmar-la
en forma de llibre
Sí, sí
aquesta feina
o estas tasques
de documentació
que fa referència
pel que es veu
llegint el llibre
i en la conferència
que vau donar
l'altre dia
a Tarragona
es veu que ha sigut
molt ample
quins arxius
heu tingut
que visitar
per documentar-vos?
Sí, mira
bàsicament
hi ha diverses fonts
d'informació
el primer
a base de maroteques
premsa local
de Tarragona
i inclús de Barcelona
i de València
en algun cas
també
de l'època
anar a buscar
a maroteques
tot el que es publicava
en aquelles dades
del 1914
al 1918
bàsicament
i els diaris
l'Ereo de Catalunya
i això
a maroteques
a la Casa de l'Arbiaca
a Barcelona
el Joan Maria
Vanals
de Tarragona
també
i amb això
anàvem fent
una cronologia
dels esdeveniments
que sempre que hi havia
algun enfonsament
se'm feia ressò
a la premsa
i apuntàvem
les poques dades
que sorgien d'aquí
perquè moltes vegades
les transcripcions
eren orals
els noms del barco
enfonsats
no corresponien
a la realitat
però amb això
teníem ja
les dates
més o menys
dels enfonsaments
i alguns noms
a partir d'aquí
arxius
de la Lloyd
una companyia
d'assegurances
britànica
que estan
no físicament
a vegades
sinó
a través de correu
de consultes
via internet
també a vegades
i ens anàvem
recopilant dades
i després
quan ja teníem
una mica d'informació
de quins eren
els vaixells
quins havien sigut
els armadors
o la companyia
per quan l'estava
aflatada la càrrega
i tot això
vam començar
a buscar
informació
de fotografies
i de més temes
relacionats
amb aquests vaixells
i una altra banda
d'informació
que ha sigut
potser la més important
la que ens ha donat
més dades
ha sigut
aconseguir
els microfilms
dels quaders
d'habitàcora
que portaven
els submarins
alemanys
de totes les patrulles
menys evidentment
si algun cas
s'enfonsava
algun submarí
doncs clar
el quader d'habitàcora
d'aquesta última patrulla
s'ha perdut
però la majoria
estaven recopilats
i són uns arxius
que estan
als Estats Units
i ho tenen tot microfilmat
i ens vam poder
fer a les nostres mans
i aleshores
a partir d'aquí
tot i que estan
en alemany
i ni el Josep Maria
ni jo parlem alemany
però vam aconseguir
anar desxifrant
la informació
de totes les dades
que posaven
els collers
aquests
que realment
era molt exhaustiva
t'explicaven
hora per hora
durant les patrulles
el que veien
si es creuen
amb algun vaixell
com l'enfonsaven
i tot això
Déu-n'hi-do
el resultat
d'esta recerca
és un llibre
que és la Guerra Secreta
del Mediterrani
i també un parell
de capítols
del programa
El Filo de l'Impossible
no?
Sí
nosaltres
ja fa uns anys
que col·laborem
amb aquest programa
i anem fent
alguns capítols
bàsicament
de submarinisme
i algun també
d'esperologia
subaquàtica
i com que
quan estàvem
a mig procés
de recopilar
tota aquesta informació
i ja teníem present
que d'això
en faríem un llibre
doncs aleshores
també ens va sortir
la idea
de plantejar-los
amb els del programa
que això també
es podia documentar
en forma
d'un capítol
o dos
pel programa aquest
que els va agradar
la idea
i ha sigut
una cosa
com paral·lela
perquè evidentment
amb el programa
té unes altres orientacions
més esportives
diguéssim
i no ho hem tractat
tan a fons
però vaja
hem aconseguit
baixar i filmar
i treure imatges gràfiques
d'aquests vaixells
d'alguns
dels que tractem
en el llibre
i tot i que
la profunditat
del que es parla
en el documental
de la televisió
no és la mateixa
que la del llibre
però sí que és
una feina
bastant interessant
també
per cert
que es podrà veure
ara molt aviat
no?
Estos capítols?
Sí, tinc entès
que són dos capítols
que passen
per televisió espanyola
a Paladós
a principis de febrer
em sembla que és el primer
i el segon cap de setmana
a febrer
ho passen
em sembla
a les 10 de la nit
els diumenge
als Paladós
Molt bé
i de quants vaixells
estem parlant
esfonzats
durant tota la primera
guerra mundial
a la costa de Tarragona
bé, depèn de la nostra obra
s'ha centrat una mica
en la costa de Tarragona
però en un sentit
una mica ampli
perquè volíem documentar
tot el que passava
per aquí davant
més o menys
el que són vaixells
accessibles
a nivell del submarinista
que puguin estar
a màxim 100
110 metres de fundària
o així
potser n'hi haurien uns 10
que són els que
bàsicament
els tenim a la base
i hem visitat
i hem baixat
més a Marandins
ja les profunditats
en seguida augmenten molt
i poden estar parlant
de 500 metres de fundària
mil metres
que són profunditats
inabastables
pel submarinisme
no sé
que hi hagi un submarí
o una parada
o així
i amb aquesta
a l'ampliar el radi
aquí ja n'hi ha bastants més
i podríem estar parlant
d'una cinquantena
en total d'enfonsaments
només a la zona
del golf de Sant Jordi
no?
bé, ja ampliant-ho
una mica
diguéssim
fins a potser
davant de les costes
de Barcelona
i a mig camí
de Menorca i Mallorca
o sigui que la resta
de la costa catalana
també hi va haver
hi esfonzaments
en aquesta època
sí, el que passa
a principis
per tal com operaven
els submarins
quan va esclatar
la guerra
el tràfic
de vaixells aliats
passava bastant lluny
de les costes
perquè encara no
s'havien produït
enfonsaments
els submarins
no estàvem gaire
professionats
i els vaixells marcants
anaven pel camí
més curt
quan van començar
i a principis
de la guerra
començaven a haver
hi enfonsaments
aleshores els barcos
es van anar acostant
a les aigües territorials espanyoles
que eren neutrals
i la majoria
circulaven
dins de les tres milles
de les aigües territorials
el que passa
que en arribar al delta
per no fer la volta
i anar seguint la costa
alguns tiraven recte
cap al cap Salou
i aleshores
allà entraven
amb aigües internacionals
d'una altra vegada
i allà els enfonsaven
i són aquests
deu vaixells
que són els que potser
estan més a prop de la costa
i que són els que
es poden visitar
diguéssim
o sigui que si
anaven per dins
de les aigües territorials
espanyoles
en teoria
no els podien tocar
i això ho respectaven els alemanys
perquè no volien entrar
en conflictes amb Espanya
i si els vaixells
anaven seguint
a les tres milles
doncs allà
estaven protegits
no els atacaven
i el que passa
que això
vorejar tota la costa espanyola
des de Gibraltar
fins a França
seguint les tres milles
feia que el viatge
s'allargués
dures més dies
més combustible
i aleshores
i els patrons
dels comandants
dels barcos aquests
doncs no
a vegades tenien ordres
de senyar-se al màxim
però si a algun punt
podien retallar
doncs ho intentaven
estolviar
i en aquest cas
per la situació geogràfica
del delta de l'Ebre
feia que aquí
intentessin tirar recte
i és quan se sortien
de les aigües territorials
una cosa
també una pregunta
sembla ser que Espanya
va estar a punt
de veure's involucrada
en la primera guerra mundial
a partir d'un incident
diplomàtic
sí, és un incident
una mica
mig diplomàtic
que van donar
cobertura
perquè per part
dels estaments
de la Marina
potser eren més germanòfils
diguéssim
i van donar
cobertura
a una entrada
d'un submarí alemany
al port de Cartagena
que sembla ser
que volia aprofitar-se
per recollir
una informació
o passar-li
una informació
confidencial
amb el cònsul
o amb algú
i els aliats
van assabentar
d'això
i van fer una protesta
formal contra Espanya
i arrel d'això
doncs
va haver-hi un petit incident
que després
no va passar d'aquí
perquè els alemanys
ja no van seguir
amb aquesta línia
i ja per acabar
doneu per tancada
la vostra investigació
o encara queda
alguna cosa pendent
d'investigar?
dels vaixells
aquests que hem tractat
bàsicament
n'hem arribat
al fons
de tots
a nivell
de documentació
gràfica
n'hi ha vaixells
que no hem pogut baixar
i que potser
ens hauria agradat
i potser
ho acabem fent
però ja no quedaria
diguéssim
plasmat en el llibre
perquè tot el que és
de documentació
ja està recollit
seria més aviat
potser per anar-los a visitar
i treure alguna imatge
però en quant al tema
central del llibre
diguéssim
ja ho donem
per acabat
bé pues
res més
moltes gràcies
per haver-nos atès
fins la pròxima
gràcies
molt bé
gràcies
adeu
segur que fa molt de temps
que no heu anat
a la catedral
de Tarragona
que sí
doncs sí
ja ho suposava
si us situeu
davant de la façana
de la catedral
segurament
quedareu meravellats
pel rosetó que hi ha
o també
per les estàtues
dels sants
però segurament
que us passarà
migenament
desapercebuda
un grup escultòric
molt interessant
però que
com que està situat
a molta alçada
i les figures són
petites
no acaba de veure's
amb prou claritat
i potser passa
una mica desapercebut
però com dic
és molt interessant
perquè representa
el judici final
i avui ens parlaràs
del judici final
de la catedral
de Tarragona
molt bé
és habitual
que hi hagi
una representació
del judici final
una manera
de cagar la gent
allò de temor
i la gent
quan entres
mira que t'espera
porta't bé
que si no
apareix
la figura de Cris
jutge
no sé què jutge
a tots
i com sabem
que és Cris
perquè mostra
les seues credencials
i quines són
que són
les llagues
de les extremitats
de les mans
i dels peus
o sigui
dels forats
dels claus
i la ferida
de la llanza
al costat
o sigui
el tio
diu
que sóc jo
i a més a més
per si això
no fos
no fos suficient
va acompanyat
de dos àngels
un a cada costat
que un porta
la corona
l'espina
i la llanza
són símbols
de la passió
i l'altre
també porta
la creu
i els tres claus
que no tenen res a veure
amb els àngels
que hi havia per Nadal
repartits per Tarragona
no?
allò era més aviat
festius
festius
aquells potser
demoníacs
ara no parlarem
dels àngels
que em donava molt malgrat
jo crec que hi falten
àngels
aquí en aquest retal
clar
en un judici final
haurien d'haver-hi
àngels
i què fan
els àngels?
toquen les trompetes
evidentment
ho han fet
tota la vida
toquen les trompetes
i fan despertar
els morts
perquè
en el judici final
s'han de despertar
els morts
perquè els jutgen
i aquí surten
els àngels
en les trompetes
i justament
baix dels àngels
apareixen
la ressurrecció
dels morts
però que ningú pensa
en una pel·li de zombis
ni res per l'estil
perquè són morts
que es desperten
encarnats
o sigui
encar
no en ossos
ni putrefactes
ni res
tal com diu el senyor
Ezequiel
si no m'equivoco
els personatges
que apareixen
al registre superior
que surten d'un sarcòfag
són
els ben aventurats
els que se salven
són 12 personatges
a la nostra esquerra
6 representants
del que podríem
anomenar
societat laica
des del centre
cap al lateral
hi trobem
l'emperador
un rei
un cavaller
un eremita
i un home
i una dona joves
i a la dreta
6 personatges restants
que són
o perteneixen
a l'església
així trobem
des del centre
cap al lateral
un papa
un cardenal
un arquivisbe
un abat
un clergui
i un monjo
la claritat
en què apareix
aquestes figures
contrasta
amb el que hi ha
avall d'elles
que és un caos
enorme de figures
que serien
els condemnats
que són els condemnats
apareixen nus
conduïts per dimonis
que són petits éssers
grotescos
a vegades simis
altres monstres
a més cames
tot això
està a la catedral
a veure
em poso davant
i on he de mirar
el timpà de la porta
o sigui
just dalt de la porta
que hi ha com un triangle
allí veureu tota l'escena
el que us hem de fixar
bastant bé
i sobretot
els dels condemnats
gairebé s'han de mirar
en prismàtics
però és molt curiós
perquè surten
dos boques
de l'Eviatán
que és una cert demoníaca
que surt a la Bíblia
i els condemnats
són conduïts
cap a les boques
que és com l'entrada
a l'infern
són conduïts
lligats
dins d'unes olles
també
o arrossegats
pels dimonis
i també és curiós
surt un rei
entre els condemnats
si veu un personatge
ah sí
ja se'l rei en amic
sí
el que és curiós
és que no surtia cap papa
que també en podria sortir
algun
però en fi
no deixa de ser
curiós
que si aneu a la catedral
prestéseu atenció
just dalt
de la porta central
no en vinguis
amb històries
curiositats
fem via
perquè el Manel
l'ha dit literalment
venga rapidillo
ràpid, ràpid, ràpid
curiositats de la història
poc es deuríem imaginar
el grec Claudi Galeno
fa un futur d'anys
l'any 157
l'any 157
l'any 157
de la nostra era
aquí hi havia romans
segurament
segurament
que l'any 157
que avui dia
el món de la cosmètica
mouria tants milions
i milions d'euros
tot i que no gràcies
a nosaltres tres
crec jo
no, no
ni gràcies a nosaltres tres
ni gràcies
en part
potser sí
gràcies una mica
al senyor Claudi Galeno
l'any 157
com dèiem
el grec Claudi Galeno
va ser nomenat metge
en cap de l'escola
de gladiadors
de Pèrgam
durant el seu temps lliure
aquest senyor
Claudi Galeno
es va dedicar
entre altres coses
a preparar cosmètics
per a les dones romanes
així
Galeno
es va convertir
en el creador
de la primera crema
hidratant de la història
quan va descobrir
que es podia mesclar oli
vegetal amb aigua
i cera de velles
el resultat
era una crema refrescant
que proporcionava a la pell
una gran elasticitat
l'heu provat vosaltres?
sí
abans entra al programa
bon provell
saps nota
més elàstics
escolta a veure
donem la recepta
un altre cop
oli vegetal
mesclava oli vegetal
amb aigua
i cera de velles
i així es fa una crema hidratant
i ja està
els orígens
i no a París
a Pèrgam
a Pèrgam
notícies
i és curiós
perquè avui la cosa va de cosmètics
es veu
ah sí?
sí
perquè fa tres anys
vam trobar dos cossos
mumificats
en uns pantans
situats
a prop de Dublín
en les localitats
irlandeses
de Pèrgam
i Clonicaven
i els estudis portats a terme
en els teus cossos
mumificats
han permès datar-los
en 2.300 anys d'antiguitat
i també descobrir
que utilitzaven fixador
pel pèl
de la mateixa manera
que avui en dia
fem servir gomina
o espuma fixadora
un dels cossos
tenia el pèl pentinat cap a dalt
o sigui de punta
amb l'ajut d'un fixador
elaborat
amb oli vegetal
i resina de pi
materials que segurament
procedien
de la península ibèrica
a més
l'estudi dels cossos
molt ben conservats
ha servit també
per conèixer millor
la seva dieta
i la causa
de les seves morts
que sembla ser
que va ser molt violenta
molt bé
oh que curiós
sí
o sigui
els celtes
anaven ja
engominats
punquis
eren punquis
més de 150
no mentira
més de 195.000
visites
o persones
van visitar
l'exposició
Caravaggio
i les mestres
de la pintura realista europea
quan parlem de mestres
de la pintura realista europea
també parlem de
Josep de Rivera
lo Españoleto
Diego Velázquez
Artemis Argentileschi
o Francisco de Sorbaran
una exposició
que es va tancar
amb un èxit no rotund
sembla ser
extraordinari
quasi 200.000 persones
el passat 15 de gener
a Barcelona
a Barcelona
sí
amb NAC
i de Barcelona
a Síria
perquè el llaciment
de Tel Amukar
situat a Síria
molt a propet
de la frontera Mirac
un grup d'arqueòlegs
de la Universitat de Chicago
de la Chicago University
això mateix
però jo no soc tan
ingles com tu
i han trobat
les restes
d'una gran batalla
o millor dit
d'un gran assedi
de fa 5.500 anys
és a dir
3.500 anys
abans de Crist
molt bé
Jordi vas a provar
matemàtiques
i la ciutat
ara excavada
va ser assediada
i destruïda
fins i tot
les muralles
van ser destruïdes
s'han localitzat
també més de 1.300
vales
o projectils
de fang
cuit
llançades
a l'interior del recinte
pels atacants
que segons sembla
procedien del sur
o sigui de la zona
o de la ciutat d'Uruk
aquest descobriment
demostra
que ja durant
el quart mil·lenni
abans de Crist
hi havia civilitzacions
amb estructures militars
prou organitzades
i sòlides
com per coordinar
l'enviament
d'una expedició
a centenars de quilòmetres
no és fàcil agafar
i dir
anem a 200 quilòmetres
a construir una ciutat
necessites
i menys
una coordinació
i menys
fa 5.500 anys
exacte
perquè es portava
logística
armes
soldats
etc
manteniment
alimentació
tot això
i em canso de pensar
i després arribar
i encara barallar-te
i després barallar-te
destruir
després
tenies l'entreteniment
de saquejar la ciutat
matar la gent
robar
i això era a Síria
fa 5.500 anys
fa 5.500 anys
era una ciutat
de 2.000 habitants
que per l'època
era molt
tot i que avui en dia
ens pot semblar
poca cosa
i que
ha permès
aquest descobriment
reforçar la tesi
que el nord mesopotàmic
es van desenvolupar
d'una manera autònoma
civilitzacions urbanes
i que aquestes no van ser
fruit de la colonització
d'Uruk
com es pensava
fins al dia d'avui
i gairebé per tancar
de Síria
cap a Vespey de Gaiyar
i és que el turó de Mas
d'en Blanc
de Vespey de Gaiyar
s'ha convertit
per mèrits propis
en un dels símbols
més destacats
de la resistència
contra les tropes franquistes
i és que en aquest indret
el 17 de gener
de 1939
hi van morir
més de 50 combatents republicans
en el marc
de la guerra civil espanyola
per aquest motiu
diumenge passat
es va fer una commemoració
sota el lema
mai més
un món sense tothom
un acte
que commemorava
la mort
d'aquests combatents republicans
i en què
s'ho manatjava
tots els ciutadans
que lluiten per la llibertat
un acte que pretén ser anual
i que en aquesta ocasió
va reunir
aproximadament
unes 50 persones
el rellotge del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
ens veiem
la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
i el proper
No envinguis amb històries
el naixement
el naixement de l'escriptora
britànica
Virginia Woolf
també la creació
gràcies a la proposta
del president nord-americà
Wilson
de l'Associació General
de Nacions
i el treball infantil
durant la revolució industrial
i entre altres coses
també
la relació entre el doctor
Joseph Bell
i Sherlock Holmes
Ja tinc ganes
que arribi la setmana
que ve
Manel Jordi
Ah sí?
Sí?
Sí?
I això?
No ho sé
Pel programa
pinta molt bé
No sé que pinta bé
Fins la setmana que ve
Va, marxem
que no tenim temps
És veritat
A més no
que això del treball infantil
durant la revolució industrial
molt de suc hi ha aquí
I últim dia
la propera setmana
serà l'últim dia
que teniu per participar
a la nostra enquesta
Recordeu
història
arroba
tarragonaradio.com
Quins són els millors llibres
publicats
i història
durant el 2005
I ara sí que m'on anem
Tchau