Fins demà!
S'ha acabat de dir i així queden interrogants.
Ah, doncs va, tornem a començar.
Vinga, Marc, tens plans per aquest cap de setmana?
Doncs sí, vaig a una festa molt selecta.
Què dius?
Un sopar, sí, sí.
Què m'estàs dient?
De galà.
Però no et puc dir.
Pedicura, manicura, tot fet ja?
Ho tinc tot contractat per aquesta tarda, em puc sortir d'aquí i demà ja...
Si no arribaràs.
Sí que arribaràs.
Perruqueria, he vist que ja estàs ben posadeta.
Això ja ho tinc dit a comar.
Sí, sí.
I no em diràs amb qui estarà.
A qui vols enganyar, Sílvia?
A qui vols enganyar.
No em diràs amb qui estaràs, a què no?
Digue'm-ho, digue'm-ho.
No, no t'ho diré, així de clar.
Bé, ja està, eh?
Ara ja podem canviar de tema.
Sí, ara ja dic, no tenim ningú a què enganyar.
No, pregunte'm, pregunte'm, i tu què faràs?
I tu què faràs aquest cap de setmana, Sílvia?
No, ja havia pensat, ja que demà estem amb el Nàstic,
podia fer-ho, podia estar aquí, a la ràdio.
Aquí treballant.
Sí.
Bueno, però no és el primer dissabte que tu treballes.
No, ni el diumenge tampoc.
No.
Però el diumenge, aquest diumenge, mira que lliurem, eh?
Tens lliure?
Sí, que hem d'anar a votar.
Ah, molt bé.
No, això sobretot.
Lliure sota el dia per anar a votar?
Sí.
Sí que vas lluny a votar.
No, aquí al costat, però...
Ho he de repensar, aquestes coses s'han de pensar, eh?
Ah, però ho has de pensar dissabte.
Ho has de pensar dissabte.
Ja, però hem de començar ja avui.
Diumenge ho has de tenir claríssim, ja.
Però hem de començar ja avui.
Escolta'm, quina espessor.
Deixem estar els sopars de dissabte,
deixem estar les votacions de diumenge,
deixem-ho córrer.
Cadascú que supi o vulgui
i que voti el que li doni la gana o que no voti.
Els que no ens donen la gana són el que hi ha avui
i que comentarem-nos a les revistes del Cor.
Això no ho podem deixar passar.
Anem a veure quins són els protagonistes avui?
Vinga.
Entre d'altres, aquesta setmana,
qui ni i ti, que anem a Rocio Madrid,
Carmen Martínez Bordiu,
Brad Pitt i Angelina Jolie,
Tanto Monta Monta Tanto,
Priscila Presley.
Què li passa, que té bona dona?
Ja t'ho explicaré.
Tom Cruise.
I parlarem de bòtox i silicona.
I comencen parlant de nens,
perquè tenim bones noves, eh?
Sí, sí, sí.
Parlem d'uns quants de nens.
Vinga.
Un és un nen que jo no sé si serà a Tarragoni.
Tu creus?
Jo crec que sí.
Bé, la mare es diu Rocio Madrid.
Treballava a Càrnicas Marciana,
se n'en recordava, una noia com a molt,
ditxeratxera.
I ara estàvem en una sèrie de televisió,
que no recordo quina.
Jo tampoc.
Crec que és la de quatre tacones,
o tacones no sé què.
Con dos tacones.
Esa misma.
Perquè con quatre és difícil de caminar.
Jo li posava uns quants de més.
No sé, no sé què fa,
li he perdut el...
El seguiment.
El seguiment.
No, com se diu?
No sé què li he perdut en aquesta xiqueta.
L'he perdut.
L'hem perdut.
El que sí que sabem és que està embarassada.
Que estem dispersos avui.
Vinga, centrem-nos, centrem-nos.
Rocio Madrid, que està casada,
abans d'estar embarassada,
està casada amb un jugador de futbol.
Del Nàstic?
Del Nàstic, de Tarragona.
Bé, doncs aquesta senyora de jugador del Nàstic de Tarragona,
que es diu Rocio Madrid,
és que tot ho hem de dir,
està embarassada.
Ara sí.
Felicitats.
Tot això, per dir que aquesta xiqueta està prenyada.
Home, clar, però és una bona notícia, dona.
Això dels embarassos, a mi ja saps que m'agraden molt.
A mi s'ha de dir que el jugador del Nàstic de Tarragona,
l'Àngel Morales,
que és aquí, felicitem.
Perquè és que, clar, és el que tèiem.
Està calenturet aquesta notícia.
Ha sigut una cosa flash.
Pugen a primera, serà papà,
vull dir, no pot tenir.
Quina meravella, eh?
Si sembla de compte, això ja.
Es van casar fa un any,
i si no m'equivoco,
em sembla que no van poder,
per feina de tots dos,
no van poder fer viatge de noses.
Ja toca.
I es veu que segurament ho farien ara,
quan acabi el tema del Nàstic i tal,
i que potser podran veure el Mundial,
però des d'un altre lloc.
Veus que sona de compte, veus?
Que romàntic.
Ara ho deixaríem, eh, aquesta cançó,
però no ens adormirem.
Ens adormirem.
Aquest dia plora, eh?
Aquest dia plora.
És una nena i plora, plora.
Plora i té motius, eh?
Què ha passat?
Són pares, diu Brad Pitt,
sa mare es diu Angelina Jolie,
ja tornen a estar a casa.
De moment no hi ha plans de boda,
i això a aquesta xiqueta no li deu ni preocupar.
No, encara no.
Perquè hi ha altres coses en què pensar.
abans que penseixis uns pares estan casats o no.
Però primer, a veure, primer enganyant,
primer menjar, dormir...
Doncs han deixat Namíbia,
ja no són namívians de prop,
perquè van donar gràcies al poble,
gràcies al govern...
Veus?
S'ha d'estar agraït.
Una cosa...
Jo sempre ho he dit,
que s'ha d'estar agraït.
Vale, doncs han d'estar superagraïts
a qui ha fet córrer un rumor fastigós
en el meu parer.
A mi també.
D'aquesta xiqueta no és filla de Brad Pitt,
sinó que és filla d'un ex-nòvio
que Angelina Jolie va tenir.
Què dius?
Però no han vist les fotografies?
Si és un Brad Pitt petitet!
Si és que és idèntic a son pare!
Sí, jo li veig molt semblants a ella.
Ai, no ho veus?
Jo encara no li veig els morrets de l'Angelina.
La qüestió és que és allò d'aquesta xiqueta
que només té...
Què té?
No res.
Un mes?
No res va tenir?
Ni quatre dies, la xiqueta ja ha d'estar pensant
o no, qui és el meu pare?
No, jo crec que no.
Millor que no pensi això,
millor que s'alimenti, que creixi...
I que pensi en altres coses.
I que son pare i sa mare són la gent que el cria
i que està junts amb ell.
Que hi ha coses més importants que això.
Doncs també hi ha coses més importants que regalar a un crió.
I estem parlant del mateix crió.
Sí.
Un xomet d'or i diamants incrustats,
valorat en 17.000 dòlars,
és el regal que una casa,
una casa comercial que es diu
It's My Binky,
ha regalat en aquesta nena
per incentivar
la popularització, com si diguéssim...
De les joies centrales.
Sí, personalitzades.
És a dir...
A veure, a quina necessitat té aquesta xiqueta
o qualsevol altre nen del món
d'un xomet d'aquest tipus?
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
Jo el que trobo molt malament...
Com s'esterilitza un xomet de diamants?
Jo crec que no s'esterilitza.
Si cau a terra, mataries...
Ah, xumia!
Estiria matars!
Estiries corrent darrere del xumet.
Allò que escrius a vegades al parc que se'ls canvia...
No, no, no, les voltes!
Però, Mar, entre tu i jo,
hi ha alguns regals que jo crec que són innecessaris.
Jo recordo fa pocs dies
que apareix també d'una altra criatura...
Famosa.
Sí, famosa, i li van deixar a la porta
un cotxet d'aquells ben macos,
amb un munt d'ossos de peluix,
de ninotets...
Son pares d'Eto'n Cruz.
Exacte, per exemple.
Per exemple, no volia dir, però bueno, per exemple.
I penso...
Tots aquells diners...
Allò anirà a la brossa.
Està clar que aquella gent no necessita un carro
que tu li regalis,
perquè comprarà el que a ell li sembla
que és més fashion víctim.
Exacte, hi haurà un munt de gent
que aquell carro el mirarà amb uns ulls,
allò que dius que el tingués a casa,
que no arribo ja a final de mes
com per comprar un carro,
i aquell carro, potser, estarà allà a la porta
i fins que algun guardaespaldes de torn
l'agafi i el fiqui que va a dins,
i potser acabi el rebost o acabi...
Sí.
Acabi.
T'entenc, t'entenc.
Igual que el xomet aquest que dius
aquests diners, tant i com ells estan preocupats
per la fam del món i per aquestes coses,
hauria estat millor
que haguessin donat els diners que val aquest xomet
amb una ONG de nens, etcètera, etcètera, etcètera,
metges sense fronteres, per exemple,
que no regalar-li.
Però, de fet, és tot com un món...
Quan un famós pareix,
és un...
Si ens roba un pori, sembla que s'hagi tornat tot...
No, no, no, és un producte de màrqueting tan bèstia...
Home, ja, però tampoc, eh?
Tu tingues en compte que la roba que aquesta xiqueta porti,
les papilles de la xiqueta menj,
seran punt de mira per moltes mares del món
que volen el mateix vestit
que porta la nena de l'Angelina Jolie
perquè l'hi veus amb una revista...
La mateixa recada, la mateixa forma de vestir...
Som així, i clar.
I el mateix pentinat, com li ha passat amb el fill de l'Angelina Jolie.
Comercial, exacte.
Comercialment parlant, segurament és tot un negoci.
Ai, que vegin els nens com un negoci.
Només falta que li compri una samarreta ja...
Seguim parlant de negocis?
Oh, ja no sé per on vas, ara.
Carmen Martínez Bordiu.
Blanc, que irradial,
Te va la novia
Blanca, sí.
Radiante, possiblement també.
Però...
A veure, parla'm.
A veure, jo tremolo.
És a dir, exclusiva.
Me fas por.
Sí, sí, sí.
Exclusiva, en majúscules.
Revista Hola Ensenya.
A la portada...
Cosa que és que no m'ho puc creure.
No m'ho puc creure.
És que em faig un nus a la llengua només de pensar-ho.
d'avisar, te ho he de confessar.
És a dir, ensenyen exclusiva.
Jo no ho he vist mai a la vida.
O sigui, el vestit que, en segons la revista Hola, Carmen Martínez Bordiu, que em faig un nus a la llengua una altra vegada,
portarà el dia de la seva boda.
No pot ser.
Primer, no pot ser que una novia ensenyi el seu vestit abans del dia de la cerimònia.
A mi se n'hi ha d'encontre la mala sort que porta.
Un i dos.
No pot ser que sigui aquell vestit.
És que és molt lleig, eh?
Jo ho sento.
És molt lleig.
Ho sento pel dissenyador, ho sento per la modista que l'ha fet, ho sento per tota la gent que haurà treballat en aquell vestit.
Però no és que el vestit sigui lleig, és que no és parella.
No.
No és qüestió d'edat, no és qüestió d'estil, no, és que no és qüestió del vestit.
Simplement, no pot ser, Carmen, o sigui, no...
Cànvia-te'l, cànvia-te'l, guapa, encara estàs a temps.
Encara queden pocs dies, però encara podries canviar el miracle.
I si girem i fem una altra versió, és a dir, sí que és cara la boda, que ha d'ensenyar el vestit abans per cobrar una exclusiva.
Home, jo espero que no.
Mireu des d'aquest costat.
El seu futur marit crec que té calerons o no?
Però no tant com necessitarà per portar el nivell de vida al que ell està acostumada.
Ui, em fa por, eh?
Jo crec que no, el que em fa és pena.
Sí?
Més que por, pena.
Home, és que estava pensant en les futures novetats i històries que ens vulgui ensenyar.
És que per això t'ho deia.
Home, més que el vestit de nòvia...
Per això?
Jo crec que no.
I l'exclusiva de la boda i el que menjaran, el restaurant...
Això està clar que ens ho faran engullir,
encara que sigui a pressió.
Ui, ui, ui...
Bé, deixa'm el tema, Carme Mortínez.
Mortínez, que tinc llada allà de dir-li Mortínez.
Que és Martínez, guapa.
És Martínez, com a les Magdalenas.
Carme Cita, ja, com a per deixar de dir Mortínez.
Carme Cita.
Que et deixem estar que tu mateixa xata, tu ho veuràs.
És millor perdre-se que nunca embarcar.
Mejor tentar-se a dejar de intentar.
Aunque ya ve.
No puc, eh?
És que ara ens agafa el riure, però és veritat,
quan se't gira una paraula...
I mira que ho intentava dir bé, però no, xiqueta.
Ara ho diré només per tancar el tema.
Carme Martínez-Bordiu.
I ja està.
Ja està, ja està.
No ho repetiré perquè no vull jugar.
Ai.
No vull jugar amb la meva sort.
Escolta, parlant de vicis i molt dolents.
I per aquí venia el color Esperanza.
Exacte, perquè sempre hi ha un altre camí.
Parlem de Priscila Presley, no patiu.
Ah, ara m'has donat un ensurt.
Ella ha inaugurat a Michigan, als Estats Units,
un centre de rehabilitació per drogadictes.
És un local mitjanet,
per 120 pacients que estiguin allí intentant sortir de les drogues.
No passaria res si no fos perquè aquest centre
està vinculat a l'Església de la Cienciologia.
Ah, mira, la ciència aquesta està gaire bé a tot arreu, eh?
Exacte.
Està ramificant i obrint...
Sí, sí, sí, està obrint clíniques de tot tipus.
És a dir, no només t'ajuden a parir,
sinó que t'ajuden a sortir de segons quins vicis.
Mira, aquesta és una vessant.
Si t'ajuden...
Que és bona, jo almenys la veig bona.
Ara, no sé si és bo que treguin una cosa del cos
i et fotin alguna cosa pitjor al cap.
O millor, pitjor o millor.
La qüestió és que és diferent.
Això mateix.
De fet, hauríem d'investigar això de la Cienciologia.
Que ens expliquen.
A mi, a mi, ens interessen, eh?
I ens deixen entrar.
Que no truquem al Tom Cruise que ens expliqui?
Sí.
Home, ell, més que ell...
Home, ara està ocupat, eh?
Sí, què li passa?
Està negociant.
En què?
Que no t'ho creuràs.
No?
Doncs un contracte prematrimonial.
Per això no s'ha de fer...
Abans de casar-se.
Ah!
Perquè la bodaia era imminent, no?
Doncs de moment...
Que no és missió impossible.
No se sap.
Jo dic que és missió impossible perquè és molt difícil.
Recordem que ell va escapar d'un contracte prematrimonial...
Sí, sí, amb les seves dones.
Casos dies abans que acabés el pla de temps, el termini.
La quota.
Ah, exacte.
Doncs a Tom Cruise li costarà 3 milions de dòlars cada any, repeteixo, cada any, que estigui casat amb la seva nòvia Katie Holmes.
A veure...
Explica'm això, perquè encara no estan casats, estan en plans, i si tot així comencen a fer-ho abans, dona un mal rotllo.
Ah, exacte.
Això arribarà fins a arribar a un màxim de 33 milions de dòlars.
Quan aquesta xiqueta cobrir 33 milions de dòlars per estar casada amb aquest bon senyor, deixarà de cobrar.
Ah.
És com un contracte a la inversa del que havia fet.
Sí, sí, sí, però l'altre començava a cobrar a partir dels 10 anys.
Li sortirà més barata si està casada amb ella bastants anys que si...
Que no divorciar-se abans de...
Ah, exacte.
Això vol dir que aquests acords prematrimonials, que ja han firmat abans de la seva boda, els farà estar junts bastant de temps, perquè amb ella serà rentable.
Però això és una idea també de la cincologia? És una idea que li han donat els seus advocats després de l'experiència amb la seva exdona?
No ho sé. El que sí que sé és que aquesta xiqueta serà milionària només pronunciar el sí, quiero.
Però això té cua, nena.
Ah, clar.
L'advocat d'aquesta bona xiqueta és el seu pare.
Ah, veus, tot cae en família.
És un advocat de professió que ha lluitat duríssim perquè la seva filla ho aconseguís aquest benefici econòmic d'estar casada amb qui està.
I puntualitzem que no manté molt bona relació amb el senyor Cruz, és a dir, que el sogre i el Tom Cruz no s'acaben de convenir.
No m'estranya si abans de donar la teva filla li dius, xato, tu a pujinar aquí cada any trinco-trinco i t'estàs casat una ristra d'anys amb ella o aquí no hi ha res que...
Te'n recordes que et vaig comentar que hi havia el rumor que, just com que, res, com ell que diu, acaba de néixer el nen, es va estrenar el rumor que el Tom Cruz deixaria la Katie Holmes.
Doncs de moment ja han signat el contacte a fer un matrimonial. És el que diuen.
Clar, i et dic, és raro...
Encara no estan casats i tot això.
Però és raro que algú que tan fredament va deixar una relació de tants anys amb una persona, una relació en teoria estable amb fills, per novedar.
i que el que hagués de pagar faci ara aquest tipus de contracte.
Per això et deia que hi havia alguna cosa més, alguna poxeria, alguna història.
A mi em sona com si durant... A veure, queda lleig de dir, però com que jo sóc de sucre...
Vinga, sucrera.
Com si durant X anys ell li hagués de pagar...
Per aguantar.
Exacte.
Mirado con paloma que me han dicho que es de goma.
Parlem de silicona.
A veure, a veure, crec que no sé per què ens centrarem en algunes operacions d'estètica i alguns canvis de look aquells radicals.
És possible?
Sí, sí, sí. I a més a més són gent que coneixem.
La ex senyora de Tom Cruise, Nicole Kidman, té 39 anys.
Bé, doncs, i ha sortit una llista en totes les operacions que moltes, aquí en direm unes quantes, però moltes famoses s'han fet en els seus començaments com a actrius, com a presentadores de televisió, com a cantants.
Han fet un còmput del que s'han gastat en tot aquest temps i de tot el que s'han retocat.
Doncs vinga, comencem.
Això és, mira, mança l'obra.
Es frega les mans, la Sílvia.
La Nicole Kidman s'ha gastat uns 5.200 euros, que és bastant baratera.
No és molt, però no és molt, no és molt, no?
Té 39 anys i s'ha retocat els pòmuls, el nas i s'han fet uns llavis nous.
I només 5.000 euros?
5.200.
Però és poquet, perquè és un milió de pessetes, eh?
Home, és una poqueta cosa.
Sí, sí, sí.
Maria José Suárez, mis Espanya, 1996, 8.400 euros per 31 anys.
S'ha posat pit, s'ha fet una operació de nas, una rinoplàstia, plàstia, no, rinoplàstia,
i, a més, s'ha corregit l'estremisme dels ulls.
Veus, això ho veig bé.
L'estremisme.
L'Ara de Bildos ha invertit, entre cometes, 6.400 euros, s'ha operat en l'as i s'ha fet un tractament amb bòtox.
El bòtox el que fa és reduir l'arruga.
Jo ho estic veient que està sortint massa barat, eh?
Home, però l'Ara de Bildos realment ara no està gaire bé.
No, però jo dic que...
Són 6.400 euros molt llançats.
No, no, però jo dic que tots els preus que m'estàs dient són molt baratets, eh?
Jo crec que aquí hi ha gent que s'amaga coses, perquè la Marta Sánchez són 10.800 euros.
Veus? Aquí et sona una mica més raonables.
Però aquí diu que només s'ha rellenat els làbios i s'ha posat pòmulos i bòtox.
Per això te deies.
Ja, ja.
I la silicona dels pits?
No, però ella ja els té naturals, no?
Ah, que són seus?
Sí, dona, eren seus.
Anda.
A mi m'ho es van presentar.
Des de petita que les coneixes, tu.
No ho sé.
Ara, si compares amb els 11.400 de la Madonna...
És que la Madonna...
És que hi ha unes fotografies de quan anava rosa amb les celles negres i realment, clar.
Ella s'ha gastat 11.400 euros, s'ha retocat els llavis, els parpells, s'ha omplert les ratlletes aquestes que surten aquí sota el nas, damunt dels llavis.
Tot això d'aquí es diuen, ara ho llegiré bé, intento llegir-ho bé, surcos nasogenianos.
Clar, veus?
Això que amb aquest nom ha de ser claríssim, perquè només de pronunciar-ho ha de ser claríssim.
L'Elsa Pataki...
També, per si aquesta xiqueta ho té bé tot, no?
Doncs 10.000 euros, s'ha operat el nas, es va augmentar el pit i es va realçar els pòmuls.
Veus?
Per somriure més.
I la Jennifer López.
La Jennifer?
Sí.
Jo faia aquí 35 anys, s'ha blanquejat la pell, com el Michael Jackson, se li ha fet una dermobrasion,
que vol dir una operació que elimina les cicatrius i les marques de la cara, s'ha operat el nas i s'ha aixecat una mica els pòmuls.
Ui, filla meva.
No sé jo fins a quin punt, però xiqueta potser no calia tant.
Home, jo continuo pensant que els preus que m'estàs dient, algun deu faltar l'IVA o algun impost, perquè són molt baratets.
Sí, hi ha més, però jo crec que ja ho podríem dir aquí, perquè podríem parlar de la Maria Carey, de molta més gent.
Però clar, vull dir, no n'hi ha ni una que sigui natural?
Amb alguna trobaríem.
Jo crec que ara rascant, rascant, sortiria alguna.
Rascant, rascant, sortiria un sorpullido.
Unes coses.
Bueno, a veure què m'has posat avui.
Avui bé, eh?
Comencem, compleans, compleans feliços, eh?
Almenys ja tenim clar la idea.
De què anem a fer ara, no?
Bueno, ja està bé.
No hi ha música cutre, de moment, perquè no n'hi ha de música.
Ah, sí, hi ha un piano.
Uuuuh!
I això ja té pinta de compleans dels anys 70, per almenys.
Clar, no m'estranya.
Sí, sí, sí.
Bé, no caldrà tampoc que ens anem més enllà,
perquè n'hi ha poquets i acabarem ràpid.
No caldrà que patim molt de rato.
Magdalena de Suècia fa 24 anys.
Bé, bé, molt guapa.
Maria Barranco, 45.
Molt ben portats.
Marc Flores, 37.
Ho sento per tu.
No, no, no, que s'ha tret.
Ithier Bollaín, 39.
Ithier Bollaín.
Ah, no, que no t'he entès.
Com has dit així de carrerilla, no t'he entès.
Perquè si no m'equivoco, hi fa una altra vegada el ridícul.
Perquè ja, ja veus tu.
Cristina de Borbón, 41.
Molt ben portat.
Harrison Ford, 64.
Ja.
Ja.
Ja d'aquí un any a dia se'n tindrà, eh?
Ja es lloguïla, l'home.
Alaska, fa 43.
Molt ben fet, també.
Felicitats, Alaska.
I Donald Trump, 60.
Que si ens vol convidar a la seva festa d'aniversari,
doncs quasi que hi anirem.
Ei, que no direm que no, eh?
Que ens envigui aquí a la limousina,
el que sigui, que hi anirem, eh?
Que ens vingui a buscar.
El que convingui, Donald.
Que hem de marxar.
Sí?
Home, si em poses aquesta música, a mi no em fas marxar.
A mi tampoc.
Jo em quedo aquí sentada que faig ventosa a la càlida.
Queda lleig, però no sé.
Mar, fins la setmana vinent.
I tant.
Adeu, diàu.
Molt bon cap de setmana.
Llavors.
Música
Ella me dio cuánto se puede dar
Eso decía y yo la creí
Sabías, mujeres,
En esto de mentir
¿Quién no se asusta al ver que la verdad
Es tan distinta de lo que te dan
Sangre por agua a punto de salir
Si con su voz secó mi corazón
Si entre sus uñas yo también estoy
Para que ahora regresen años después
¡Vámonos!
Sara, oh, oh, Sara
¿Qué es lo que viniste a buscar?
¿Por qué diablos para aquí tu tren?
Oh, oh, Sara
Oh, oh, Sara
No repitas lo que te enseñé
Que la mejor agua está por llover
Oh, oh, oh, oh
Yo quedé y te raya y me quedé
Como a visión tan solo envejecer
En una playa vacía para mí
Vuelvo al principio, vuelvo a no creer
Más que mi perro buen amigo fiel
Quiero la arena tan solo para mí
Ahora de pronto vuelven a sangrar
Las cicatrices que me regaló
A la hora de partir
Años atrás
¡Oh, oh, oh, oh, oh, Sara!
¿Qué es lo que viniste a buscar?
¿Por qué diablos para aquí tu tren?
¡Oh, oh, oh, oh, Sara!
No repitas lo que te enseñé
Que la mejor agua está por llover
Oh, oh, oh, oh, oh
Se habrá vuelto a la ciudad
Crudo destino
Volver a sentir
Lo que se ha sentido hoy mal
No dejando que viví
Cuando la vea
Sé que volverá
Mis dos piernas a temblar
Mis dos piernas temblarán
Por Sara
¡Ey!
¡Ey!