El dia 8 de juny de 2006, Andrés i Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
L'Andrés que m'estava comentant, t'has adonat que el dimarts va ser el dia 6 del 6 del 2006?
Casualitats, casualitats.
Home, havíem d'arribar, eh? Havíem d'arribar.
I a les 6 de la tarda què va passar?
Però tu no saps que vam passar...
Ai, que fort que te sents ara.
Que ha passat? Per què te va passar al micro?
Vinc així, embalat.
Saps quin va ser l'any Capicua del segle passat?
No.
Que el podies mirar per dalt, al revés, donar-li la volta?
No.
El 1991.
No, el 1961.
El 1961?
Sí, si li dones la volta segueix sent el 1961.
Ah, d'acord. Sí, és veritat.
Home, el 1991 també.
O mires cap endavant, o mires cap endarrere és el mateix, eh?
Sí.
Bé, avui anem a l'antiga audiència.
Sí.
A partir de les 6 de la tarda, entrada totalment gratuïta.
Exacte.
I, lògicament, estem fent un cicle de cinema musical.
I avui toca una pel·lícula, que és una magnífica pel·lícula musical italiana,
però que es desconeix molt.
Es desconeix molt, però aquella persona que l'ava a veure amb la seva època no l'ha pogut oblidar,
perquè m'he trobat molta gent que quan els hi vaig dir que preparava el cicle musical em deien
escolti, no té pas posar en una pel·lícula que jo vaig veure,
vuguem dir que, esclar, no sabia si la posaríem.
Que Rossell Napolitano, doncs sí, està programada.
Ah, molt bé.
Aquella persona votava.
És una pel·lícula que és tota base de cançons napolitanes, però amb una miqueteta d'argument
al començament, que són un matrimoni amb els seus fills que van tocant el manubri pels carrers,
porten tot de partitures també, ve una ventada, el vent s'emporta les partitures volant
i una d'elles cau a l'aigua perquè està al costat del port, una miqueta de platxeta que hi ha,
i quan una de les filles va recollir la partitura, aquesta es va enfonsant fent una miqueta de balanç
cap al fons, hi ha un pam d'aigua, i el títol d'aquella partitura es transforma
en la primera cançó, que és una sona de pescadors, esclar, això va ser els anys principis del 1806,
i lògicament hi ha una parelleta que s'estimen, els pescadors se'n van a pescar,
el nòvio i la nòvia es despedeixen, però mentre els pescadors, els homes,
estan fora d'aquella localitat petiteta, costanera, arriben els moros o els turs,
no sé exactament qui són ara, i allà fan la desgràcia a padre.
Abusen de la noia, i la noia se suïcida, tirant-se per la cantilata avall.
Tot això ja és musicalitzat, amb balet.
Surt el balet del marquès de Cueva, surt l'Antonio,
surt una quantitat de personatges i de cantants fantàstics.
I així va seguint ja tota l'obra, surt la Sofía Loren, joveneta més no poguer.
Però tenim aquesta banda sonora també, Andrés, o no?
No, no la tinc, no la tinc.
Llàstima, veus?
No ho he pogut trobar mai, dona, la podria copiar de la pel·lícula, lògicament, no?
Però, bueno...
No en seria gens malament, eh?
La idea la podem, i tot per passar-la per aquí, per la ràdio.
No, avui la passem per aquí, com fèiem abans, que hem de passar pel·lícules.
Ara fa temps que no en passem.
A veure, eh?
Aquesta la podríem aprofitar.
Doncs sí.
Ja dic, és una pel·lícula que val la pena veure-la perquè és molt, molt maca.
Bé, tornem, doncs, aquesta tarda a les 6, eh?
Avui a les 6.
Avui a les 6.
Sí, sí, sí.
Entrada gratuïta.
Home, i no reclameu després que us tornin els diners de l'entrada perquè no, no n'hi ha.
Així m'agrada, que quedi les coses clares.
I això de portar crispetes d'amaga. Tot és malament, eh?
Sí, sí, perquè ja, escolta, ja ho et promete.
Perquè després s'ha de soroll i perds, i perds, i perds el fil de la pel·lícula.
Exacte.
Bé, anem per l'altra pel·lícula, que és la que estem passant aquesta setmana, que és Can Can.
Una pel·lícula que va fer Frank Sinatra, Cyril MacLeny, Maurice Chevalier i Louis Jordan.
Vinga.
Vam estar parlant del tema de la pel·lícula, vam estar parlant del tema del director i hem anat posant alguna de les músiques.
Jo voldria començar ara posant una de les músiques, que és curteta, que es diu You Do Som Marten To Me.
Aquí canta Louis Jordan. Escoltem aquest tema.
You do something to me, something that simply mystifies me.
Tell me, tell me, why should it be?
You have the power to hypnotize me You have the power to hypnotize me
Let me live beneath your spell Do do that voodoo that you do so well
For you do something to me For you do something to me
For you do something to me That nobody else can do
It's mystifying.
It's mystifying.
It's mystifying.
Hypnotizing.
Let me live beneath your spell Do do that voodoo that voodoo that you do so well For you do something to me
Let me live beneath your spell Do do that voodoo that voodoo that you do so well
For you do so well For you do something to me
For you do something to me That nobody else
That nobody else No, nobody else can do
That nobody else can do
Una altra de les peces musicals, Andrés, que es troben rins d'aquest cancant, eh?
Exacte.
I les deixem senceretes, ho hem de dir que les deixem senceretes per no trepitjar-les.
I ja que les posem, les posem bé.
Som peces que valen la pena.
Sí, sí.
Aquí podríem fer una petita interferència dels artistes, que també s'ho mereixen.
I tant.
Com són Maurice Chevalier i Louis Jordan, que havien fet, feia poc abans de començar aquesta pel·lícula,
havien acabat Gigi, de l'any 1958.
Em sona aquesta Gigi?
Eh?
No, és aquella Gigi, no.
És la Gigi de la Leslie Caron.
Sí, és el que et deia.
Sí, sí, sí.
D'aquesta pel·lícula.
Sí, sí, sí.
Que va tindre Òscar, la millor pel·lícula, i el millor director, que va ser Vincente Minelli.
amb aquest Bodeville, d'una manera preciosa, va ser il·lustrat pels temes també de Cole Porter.
Frank Sinatra repetia un altre cop amb la seva habitual propietat del paper que li sortia bastant bé,
que era d'home picaron, d'home espaviladet, i en fi, que sempre per no caure en el casament,
per preservar la seva solteria, que això per ell ja era quasi quasi una qüestió d'honor,
no ser enganxat per cap senyora.
Això és un petit resum del que fan aquests dos personatges, Maurice Chevalier i Louis Jordan,
amb aquesta pel·lícula.
I ara anem a il·lustrar musicalment, que jo crec que també agrada,
un altre dels temes de la pel·lícula Can Can,
que canten Frank Sinatra i Sile Maglany, que és Litz Dohit.
Andrés, fins demà.
Fins demà.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.


Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
.
Fins demà.
Fins demà.
.
.
Fins demà.
Fins demà.
.
Fins demà.
.
Fins demà.
Fins demà.
.
Fins demà.
Fins demà.
.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!