.
Andrés i Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
És que vals un imperi.
Què dius ara?
Argentina.
Ah, bueno, jo tot...
També, també, també ho vals, també ho vals.
M'està bullant-ho.
Sí, sí, sí, sí.
Avui què tenim? Perquè hem d'anar al cinema primer, no?
Sí, sí, sí. Avui tenim el Centre Cultural del Pallol, abans, antiga audiència,
una de les pel·lícules musicals més boniques que s'han fet,
i sobretot de la versió d'Oliver, una pel·lícula anglesa de l'any 68,
i que va dirigir Carol Reed, i surten Rod Moody, Mark Lester, Oliver Reed i Hugh Griffith,
entre altres.
Una pel·lícula que, cuidado, dura una hora, o sigui, 145 minuts, o sigui, dues hores i 25 minuts.
No, no arriba, dues hores, no arriba.
I ho dic perquè, esclar, hi ha gent que han d'agafar l'autobús, han de tornar cap a casa...
Que facin plans, no? Que facin plans abans d'anar.
Exacte, que sàpiguen que si la venen a veure, la volen veure tota, sortiran una miqueta més tard a casa.
Home, però sí, comencem, Andrés, a les 6 de la tarda, compta més o menys a les 8 i estaran.
Sí.
O sigui, tampoc és tanta tard.
No, a les 8 i pico, eh?
Bueno, 8 i alt, vinga, deixa'm un.
8 i alt, sí.
Bé, ahir estàvem parlant de l'imperi argentina, vam sentir dos temes d'aquesta magnífica cantant,
i s'ha de dir que un dia seria el seu marit, un home nascut a Aragó, un gran productor també i director de cinema,
que va ser Florian Rey, la sent cantar per primera vegada a un teatre de Madrid.
Va ser per ell un gran descobriment.
Era en aquells temps encara l'època del cinemut i Florian Rey la contracta per fer la pel·lícula de l'època del cinemut,
l'hermana Sant Solpicio, que després faria en versió sonora.
Bé, doncs aquesta primera pel·lícula, això ja era al final dels anys 20,
perquè resulta que l'any 1931 se'n va als estudis francesos de la Paraumunt,
que la Paraumunt té precisament allà a França, a Joinville,
i allà té ocasió de treballar, entre altres, amb Maurice Chevalier,
que en aquells temps ja començava a ser l'ídol de París,
i també amb Carlos Gardel, amb la pel·lícula Melodia de Raval.
I escoltem ara un altre tema de la Rocío.
Comencem amb el primer, perquè escoltarem dos.
Ahí va ser Rocío.
Doncs vam acabar amb aquesta.
Avui serà Ai, Mari Cruz,
un tema que ha durat tot el...
Des que es va estrenar fins ara encara es recorda.
Escoltem Ai, Mari Cruz.
Es Mari Cruz la motina, la más bonita del barrio de Santa Cruz.
El viejo barrio frío, un rosal florío, le amaba un rosas de luz.
Y desde la magarena la vienen a contemplar,
pues su carita morena hacía los hombres soñar.
Y una noche de luz, el silencio rompió, la guitarra morona y una voz que cantó.
Ay, Mari Cruz, Mari Cruz.
Ay, Mari Cruz, Mari Cruz, maravilla de mujer.
Del barrio de Santa Cruz, eres un rojo, la ves.
Mi viejo no eres tú y por jurarte yo eso.
Me diste el ramo con besos y aún me quedé más.
Mar y cruz, ay, Mari Cruz, ay, Mari Cruz.
Fue como pluma en el viento,
tus juramentos y a sus querés traicionó.
Y aquellos brazos amantes huyó inconstantes y a mucho después desplegó.
Señoritos con dinero la lograron sin tardar
y aquel su cuerpo hechicero hizo a los ojos de pecar.
Pero solo un hombre que con pena sin llorar
recordando su nombre y esta copla canción.
Ay, Mari Cruz, Mari Cruz, maravilla de mujer.
Del barrio de Santa Cruz, eres un rojo, la ves.
Mi viejo no eres tú y por jurarte yo eso.
Me diste el ramo con besos y aún me quedé más.
Mar y cruz, ay, Mari Cruz, ay, Mari Cruz.
Mi viejo no eres tú y por jurarte yo eso.
Me diste el ramo con besos y aún me quedé más.
Mar y cruz, ay, Mari Cruz, ay, Mari Cruz.
Quina veuessa que tenia Imperio Argentina, eh?
Era una gran actriu.
Sí, sí, sí, i una gran cantant.
I també ballava, eh?
Sí, ho tenia tot.
Era una dona complerta, podíem dir, per l'espectacle.
Estava preparadíssima.
Dona, ja he dit que havia estudiat molt aquesta dona de cara a l'espectacle.
O sigui, que allò de mama quiero ser artista, no fa falta que ella ho hagués dit a sus pares,
perquè sus pares ja la preparaven per això.
Sí, sí, sí, és aquelles persones que va tindre sort perquè els pares la van tirar endavant.
Bueno, resulta que llavors torna a Espanya, sempre de la mà de Florian Rey,
que ja és el seu marit, i es produeix el cas més espectacular de popularitat i prestigi d'aquesta dona.
Imperio Argentina, en aquells temps, comença a destacar per sobre de totes les estrelles que havien al nostre país.
Estem parlant naturalment del cinema.
Naturalment, com és lògic, no d'actrius o cantants, sinó de persona.
De cinema, d'actrius.
Exacte.
Primer, va causar un impacte d'una pel·lícula que ja hem passat amb les pantalles de la meva filmoteca,
que és Nobleza Baturra.
Una història d'una noia...
Amb aquesta ens hem de posar drets, eh?
Amb aquesta pel·lícula.
La història d'una noia que la seva honra va de copla en copla.
Com galant, figurava precisament Juan de Ordunya, actor abans de convertir-se en director.
Imperio, o Malena, com agradava de ser nomenada pels seus amics,
es va posar allà en aquelles cases d'aquell poble d'Aragó,
una temporada bastant llarga, ben bé uns tres mesos,
a casa d'unes germanes del seu marit,
i ho va fer per assimilar a l'ascent regional, per sentir-se aragonesa.
És que passa, eh? Te s'enganxa, eh?
Per poder ser, i ho va aconseguir, perquè amb la pel·lícula aquesta,
doncs, en fi, es nota que ella està compenetrada.
S'ha de dir que era molt exigent en si mateixa,
i ningú en realitat que no coneixés l'ascenten de l'ús habitual d'ella,
el més pres per aragonesa, sentint-la parlar amb aquesta pel·lícula,
que és el que t'acabo de dir jo ara, saps?
Perquè és que, bueno, és que és aragonesa, ella.
No, no, almenys ho semblava, no?
Per la forma, per l'alternat que va argumentar d'alguna manera la pel·lícula.
Sí, i ara jo voldria, ja per acabar,
Home, no m'ho demanis d'això, home, no m'ho demanis d'això.
S'ha de fer una cançó, que també, de Quintero, Guillén i Mostazo,
que es diu El día que nací yo.
Doncs el día que naciste tú, hauríem de posar això a la Rambla.
I me'n vaig corrents cap al Centre Cultural del Pallol,
que hem de fer la pel·lícula Oliver, ara a les 6, entrada gratuïta.
Adéu, fins demà. Adéu, adéu.
Adéu, fins demà.
El día que nací yo, que planeta reina vivía,
por donde quiera que voy, quemar la estrella me guía.
Estrella de plata, la que más reluce,
¿por qué me llevas por este carvario llenito de cruces?
Tú vas a caballo, por el firmamento, yo cieguecita sobre las tinieblas,
a pasito lento, el barco de vela de tu poderío, me trajo este puerto donde me se ahogan los cinco sentíos.
El día que nací yo, que planeta reina vivía, por donde quiera que voy, quemar la estrella me guía.
Estrella de naca, déjame ser buena,
Dí que me pongan en estos barrotes, mi reloj de arena.
Yo haré lo que mandé, rey de los luceros,
y cuando digas que la lleven presa, le diré, te quiero.
El día que nací yo, que planeta reina vivía, por donde quiera que voy, quemar la estrella me guía.
Amén.