Doncs sí, serà aquesta mateixa nit
quan tindrem els lacs d'en Busto a Calafell
per celebrar un aniversari força especial.
20 anys, que es diu molt aviat
per hora de fer-vos un o l'altre com que costa.
Abans de les efemèrides musicals,
recordàvem, a l'any 1986,
Lacs d'en Busto fa el seu primer concert al Vendrell,
concretament al Camp de Tir del Vendrell.
Des de llavors, aquella banda d'amics
i fins ara ja han passat 20 anys.
Ens hauria agradat tenir a tots aquí, in situ,
però, clar, si aquesta nit estan a Calafell,
avui i aquesta tarda aquí a Tarragona Ràdio
no seria compatible.
I com no som l'únic mitjà de comunicació
que segur s'ha posat en contacte amb ells,
ens conformem en parlar amb un dels seus components,
que sempre són goig.
I saludem el Jesús.
Jesús, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Felicitats, abans que res.
I què tal? Comproven aquests 20 anys?
Com estàs tu? Com et sents personalment?
Això de tenir ara 20 anys, musicalment parlant?
No ho sé, o sigui, suposo que ens passa a tots.
No s'ha de passar tan ràpid que jo encara trobo com si en fes molts menys d'anys.
Jo en posaria 10 o 8.
Sí, però 20, no, no?
Sí, jo és...
Jesús, els primers anys no compten.
No, no, fins que no vam acabar de fer i de refer tot el grup allò que dius,
ara ja em sentim, serien uns... allò que dius tu, no?
Entre 10, 8 anys, una cosa així.
Sí, a més, saps què passa?
Que els últims anys, des que vam fer i vam gravar el disc en directe,
jo he hagut com una revifalla de... no sé, potser ens hem sentit millor a l'escenari,
ens ho passem més bé, no ho sé.
Ens hem de sentir potser més joves que no pas quan érem joves, no?
No sé, el dia després de ressaca aguantes més que no pas quan eres jove, no?
És com si diguéssiu...
Anava a dir-te que és com si fos una segona... una segona... sí, una segona joventut, no?
Sí, sí, o potser, com que estàs això amb el món aquest de la nit i de tocar,
i la majoria de concerts són a la nit, a part del que és la gravació del disc,
a part fem altres coses relacionades amb la música que solta dia,
però amb el que són els concerts, doncs, d'alguna manera comuniques sempre amb gent jove
i no seria una segona joventut, sinó que intentes estirar fins al màxim.
A més, és això que...
Els Rollins Tons ens saben molt d'estirar-la, la joventut.
Oh, no us compareu mai amb els Rollins.
Jesús, no, perquè darrerament no dono una dreta, eh?
Bueno...
Ja saps per on vaig.
No hi ha concert que no hagi hagut un accident previ i s'ha hagut d'anul·lar.
No, però jo vaig anar a veure...
Han trepitjat alguna cosa, aquesta bona gent.
L'últim cop de Barcelona, ara fa dos o tres anys,
els vaig anar a veure i va ser un concert de rock meravellós
i amb una energia increïble i em va agradar moltíssim, eh?
Vull dir que no crec que en dos anys hagin perdut tant,
l'únic que sí que hi ha coses puntuals que me la sort, no?
No, per això te deia que segurament que hauran trepitjat alguna cosa.
Sí.
I a partir d'aquí una darrere l'altra, eh?
Que sembla impossible, però els hi ha passat, pobra gent.
Sí, sí, no, és veritat.
Tu te veus d'aquí uns quants anys així com els Rollins?
Així, l'axe amb vostè i tots amb una certa edat
i també pujant a l'escenari i matxacant a tot el jovent amb la vostra música?
No, jo no m'hi veig, però tampoc...
A veure, quan vam començar tampoc espantejàvem massa ni si ens veuríem als 25 anys,
ni els presenten...
Això és una cosa...
És una cosa molt del dia a dia,
de...
Va amb la manera de viure, va amb el dia a dia, va...
És una miqueta diferent, no?
És com si treballes d'avocat i al cap de 20 anys et veus continuant fent d'avocat,
és una mica diferent, no?
No planteges tant les coses a llarg termini.
Però el que sí que tenim a curt termini, ara per ara,
és el concert aquesta nit a la Macrodiscoteca a l'Ui Vega, a Calafell.
Per què heu triat aquest indret?
present per fer i d'alguna manera celebrar aquest 20è aniversari.
O ha coincidit en el temps, amb les agendes?
A veure, el dia és perquè avui exactament fa 30 anys
que havíem fet el primer concert amb el nom de l'Axem Busto
i amb els membres que en som actualment.
És el dia.
Abans havíem fet un parell de concerts,
però no érem tots els que som
i el nom del grup tampoc no era el mateix.
Llavors, aquest és el que considerem el primer.
I el dia és per això.
I el lloc, doncs s'havia mirat el mandrell,
però finalment hi ha hagut problemes amb l'Ajuntament
i coses estranyes.
I llavors, a Calafell ens han acollit de meravella.
Han obert les portes i us ho heu dit.
Perfecte.
Veniu cap aquí, que nosaltres sí que volem, no?
Sí, sí, nosaltres molt contents.
A més, sempre hi ha hagut moltes rivalitats
entre el mandrell i Calafell,
sobretot pel que és el hockey, el hockey sobrepatit.
Sempre hi ha hagut molta.
I és maco que pugui haver en aquest sentit germanor
i que sigui tot el contrari, no?
Que en aquest cas els de Calafell
hagin tractat molt bé els del mandrell.
No té res de dolent.
Jo penso que és molt maco, no?
Home, i a més, sempre podeu agafar
d'aquí a un o dos dies
o potser un mes, com a molt trigar
i tornar a rememorar aquesta data,
doncs hi pot ser fins i tot el propi camp de tir,
que seria fantàstic.
Ui, però allò...
És difícil, ja no hi és.
Aquest primer concert havia sigut un muntatge
que ens havíem treballat,
bueno, vam haver de muntar l'escenari nosaltres,
havia sigut una afanyada de por.
Sí, que no ho veieu, no?
No ho veieu una altra vegada.
Amb això sí que som grans.
Una afanyada de portar tots els trossos.
Bueno, havia sigut impressionant, eh?
Ara, com que ho sé,
era una experiència molt hippie.
Sí.
O el de fa anys, no sé,
jo recordo una parella corrent despullats per allà.
Què m'hi dius?
Sí, sí, unes coses,
n'ho deia mostiços o el rock and roll.
Oi, doncs m'agrada, eh?
M'agrada.
Que tornin a passar, que tornin a passar.
Que rulin.
Que bo, que bo.
I aquesta nit a cada fell,
què és el que ens oferireu?
A veure, segurament que un repàs
a totes aquelles cançons banderes
dels l'Axambusto.
Sí.
Serà això, no?
O sigui, la babeta dels fans de l'Axambusto
avui serà, inundarem Calafell.
Bé, una miqueta és fer això,
un recull.
Sí.
Per una banda.
Després, també, no sé,
convidàvem uns quants amics
i potser algú puja.
Tampoc no hem fet ni cap assaig,
no hem fet cap cosa d'aquestes
premeditades,
simplement hem cridat amics
i a lo millor pujan a tocar,
a lo millor no.
Segons com ho veiem en el moment.
Això va una mica sobre la marxa
i no sé, després farem festa
perquè és això.
Hem convidat gent que hem conegut
durant tots aquests anys
i serà no només un concert,
sinó també una festa.
I tot va lligat a un acte benèfic
de l'Associació Contra el Càncer.
Que hem de parlar també.
Ah, bé, si vols.
Sí, sí, sí.
Sí, sisplau, perquè són uns quadres,
ho hem anat comentant aquí a la ràdio,
que són uns quadres que uns pintors
van, podríem dir gràcies
a la Montserrat Oliver,
que d'alguna manera va ser la propulsora,
i també, sobretot, a la seva filla,
perquè és una fan incondicionar el vostre.
Doncs ella, mentre que anava pintant,
la seva filla anava sentint els Lacs en Busto
i va recrear alguns dels quadres
del que sentia de la vostra música.
I a partir d'aquí va sorgir
art més art, igual a més vida.
Sí, ho van fer uns quants pintors més.
Correcte.
Llavors, al concert ensenyarem els quadres,
això serà una mica més endavant,
que els ensenyarem en diverses poblacions,
faran exposicions i al final faran una subhasta
destinada als diners a la lluita contra el càncer,
però a part, els diners a l'entrada d'avui
també se'n van pel mateix motiu.
Sí, que val la pena avui estar allà
i després, per exemple, anar a la subhasta
que es farà al Teatre Auditori de Calafell
el dia 6 d'octubre.
És un bon motiu.
Sí, Déu-n'hi-do, Cita, que sí que ho és.
Moltes vegades diu a la gent,
fins que no tens aquesta malaltia a car pròpia,
que tinguis un mal a una persona familiar
o a algú que li hagi passat de ben a prop,
t'adones del que és patir, no?
Sí, jo penso que sempre tot el que és pensar
pels altres i no només per un mateix
sempre és un bon motiu.
En el que sigui, hi ha moltes facetes,
moltes maneres d'ajudar els altres.
Ja s'ho sé.
Aquesta és una.
Vosaltres, que heu vist els quadres,
us heu sentit reconeguts, allò que dius,
ostres, aquesta és aquesta cançó,
fins i tot abans que algú us ho digués.
Jo et seré sincer, jo no els he vist.
No els has vist.
N'hi ha tres al grup que sí que els han vist,
jo no els he vist,
perquè el dia que van anar a veure'ls,
jo no els vaig poder anar.
Llavors jo no els he vist i no puc opinar-te.
Ai, quina llarga.
O sigui, també serà una sorpresa per tu aquesta mateixa nit.
Sí, em fa gràcia,
perquè algunes de les cançons que han recreat
les he fet jo,
llavors em fa més gràcia encara, no?
Però ja et dic que avui serà sorpresa,
no els he vist, no els he vist.
Els que els han vist,
m'han dit que n'hi havia,
que els agradaven molt.
Ah, perfecte.
No sé per què crec que el Jesús es quedarà
amb algun d'aquests quadres, eh?
No ho sé, perquè...
També te'n diré la veritat,
aquest any, a nivell de cabells...
Una mica d'ajustets, no?
Com tots.
Sí, ja tinc una estuda de gravació
i aquest any estic fent una remodelació
i, vostre, els aparells de música són molt cars.
Sí, és veritat.
I a més a més,
l'Eure ens està fent una clata allà de tothom, jo crec.
I no aixequem cap, eh?
No aixequem cap.
No, a això tothom va igual.
Totes les coses són del banc.
Sí, això és veritat.
A tu també et passa?
Jo dic, ara tothom deu estar pensant el mateix.
Amb ells també, a nosaltres també.
Sí, tindré alguns aparells que seran del banc.
Home, espero que no.
Si me'ls deixen, ja m'està bé.
Jesús, nou treball discogràfic de l'Axambusso,
bombàs, i jots, apartament, xalets,
coses d'aquestes que aniran caient soles.
Perquè ens teniu mal acostumats.
Ara ja fa temps que no tenim nou disc, dels l'Axambusso.
Ara fa temps.
Ara ja fa una miqueta, eh?
Jo dic una cosa, el fet de cantar en català ja, diguem-ne que, ja, o sigui, t'impideix absolutament
aspirar a convertir-te en una estrella d'aquelles del rock que porten un Porsche.
A part que, per mentalitat, a mi personalment no me'l compraria mai, no?
Un cotxe molt bo, una cosa així.
A mi m'interessa molt més tenir una bona taula de mescles, per dir alguna cosa, una bona guitarra, no?
Doncs sí.
O altres coses.
Però, vull dir, però el fet de cantar en català significa un ambient diferent.
Vull dir, vivim en un món molt realistes, som molt realistes en aquest sentit,
i l'únic que ens uneix amb aquests tan famosos és simplement l'esperit del rock and roll,
però no els di més, no, no, en cap cas, cap artista català.
No, no, i el nou disc, i el nou disc que deies i tot això.
Què?
Doncs, bueno, per tot nou ves, primer s'han de tenir cançons, i en això estem.
Però el Jesús està treballant, que jo ho sé, que m'ha dit un ocell que tu continues allà,
jo sé que tens molta feina amb tota la remodelació, però que de tant en tant deixes caure alguna coseta.
Bueno, tots anem fent, tots anem fent.
Tots anem fent, intentar tenir cançons, que és el primer pas, sense tenir cançons no pots aspirar a fer un disc.
No li traiem res, el Jesús?
No, no, no, no, no, t'ho dic molt tard, nosaltres tenim l'intenció de treure un disc pel març com a molt tard.
Tenim aquesta intenció, el que passa és que, o sigui, sempre ho diem en prudència,
perquè quan tinguem, ja tenim algunes cançons, però quan ja tinguem els suficients per dir,
ara sí que estem convençuts que fem el disc, llavors sí que ho direm segur,
però bueno, la intenció ja és, sí, sí, pel març, i tant.
I nosaltres us esperem aquí amb els rossos oberts, eh?
Ja ho sabeu, Jesús, que cada vegada que teniu disc,
Arragona Ràdio està per allà intentant esbrinar quan veniu cap aquí,
o els amics de Global, si esteu amb ells,
doncs això que ens facin un truc més que convidats, eh?
Nosaltres encantats, tu.
A banda d'aquest concert que tenim aquesta mateixa nit, recordem que és per celebrar el 20è aniversari dels Lacs en Busta a la carretera,
que el que dèiem abans al principi es diu molt aviat, però costa amb el temps, els mesos i les hores, que són molt de temps.
Què més teniu?
Hem estat, podríem dir, una miqueta de banda dels Lacs en Busta, no sé si heu estat tocant molt aquest estiu 2006,
si heu estat de relax, allò que dius, ens centrem en altres coses i després ja tornarem de nou a la carretera.
Com heu estat? Com ha anat?
No, no, no. De fet, els dos últims anys són els dos anys que més bé ens han anat amb molta diferència.
Perfecte.
En concerts, amb el número de gent que ha fet concerts, amb els discos, amb tot, amb molta diferència de tots aquests anys.
O sigui que podríem dir, i sense adegirar, que estem en el millor moment.
Això és segur.
Fantàstic.
No sé, l'altre dia vam tocar divendres a fer la nit, i no sé si hi havia 5 o 6 mil persones.
Qui dius!
Sí, sí.
I una setmana abans, havien tocat l'oreja de Van Gogh i en tenien 9.000, per fer-te la idea.
Això a nosaltres ens impressiona.
Doncs sí.
Perquè ells venen un millor de discos i nosaltres no.
Vull dir, és molt diferent.
I l'altre, fa poc també, quan era diumenge,
diumenge Vilanova del Vallès, i també hi havia molta gent.
Aquest dia era gratuït el concert, però també hi havia un munt de gent.
I devia estar basat.
Estem al·lucinant.
Al·lucinant.
És la... no ho sé.
Jesús.
Potser per això també et tens més jove, perquè veus que la gent et respon i et ve, i encara més que abans, i et sorprèn.
A més, amb els pas dels anys, valores molt més bé les coses.
A més, tens diferents... perdona'm, deus tenir també... i veus les diferents generacions també entre el públic, no?
Això, per una banda...
Sí.
I això, sí, sí, és graciós veure els pares amb els fills.
I és maco, i és molt maco, eh?
I per l'altre, que també tu t'adones molt més, és a dir, tu has vist durant aquests 20 anys infinitats de grups que comencen, que no arriben endavant,
altres que ara arriben endavant però cauen, n'has vist de tot, saps?
Sí, sí, sí.
Tots uns que eren amics teus i que tu consideraves que ho feien bé, però ara funcionen, ara no, o no arriben mai a funcionar, i en canvi amb tu, tu continues.
Ha sigut fantàstic.
I això ho agraeixes molt més, perquè veus lo difícil que és aquest món.
Doncs sí, doncs sí. Jesús, ja per tancar, perquè no us queda massa temps, t'he de fer dues preguntes.
Una és, sisplau, ja sé que ha passat molt de temps, però què és el que dieu al llançat?
M'ha va dir un noi d'aquí de la ràdio perquè vam obrir telèfons i tothom va intentar, i això fa poquet, o no creguis que va ser quan va sortir el disc,
però encara ara tenim aquesta pregunta, què és el que es diu, lo del carpanta, de la manta?
A mi m'han dit que és un idioma suahili, que algú s'ho va inventar i que ho vam posar.
Això ja no ho explicarem mai.
Per què? Per què?
No, perquè és una preguntaria molt gran, i ens ho va preguntar tanta gent que...
Ja ho sé, per això.
Però el misteri, trobem que queda més maco una vida, perquè si no, trenques el misteri.
I l'última ja...
És com, no sabíem què comparar-te, però com veure, no ho sé, com veure les vots de segons quin quadre del Picasso,
que sense color no seria maco, no? Doncs és maco veure el quadre.
No pot ser, no l'hi traurem, eh, amics de Tarragona Ràdio.
Sembla que no ni suahili ni res de res.
A mi no, eh, però bueno, igual em trobes un tres copes de mes i t'ho dic a la base.
Ui, aquesta nit ens hem de veure, Jesús.
Punto poc, punto poc, és un crac.
Aquesta nit ens hem de veure, a veure...
No, bé, avui i després del concert sí que toca.
D'acord.
De festa, avui és dia de festa.
Per això, per això.
I l'última pregunta, com convidaries a la gent a que vingués?
A veure, què els diries?
Que seria aquell missatge que ja agafarien, com aquí diu el cotxe, i anirien cap a Calafell, a fer cua?
No, no, nosaltres intentarem passar-nos-ho la merda bé i que la gent s'ho passi la merda bé, i a part és per un bon motiu.
Llavors jo crec que a qualsevol que li agradi el nostre grup és un dia especial, no?
Jo crec que no sabria com dir-ho més bé.
Jo, de venedor, soc molt dolent, t'ho juro.
Diu, mira, que vinguem, que ens ho passarem bé.
La veritat és que, és el que et deia, que últimament hi ha molta unió entre el públic i nosaltres.
Sí, exacte.
Els concerts són molt macos, els dos últims anys especialment.
des que va sortir el DVD en directe, molt més encara.
Abans era maco, vull dir, però no sé si és que ara ho veiem més o és que realment és més, per número de gent, jo crec que és més ara.
I vull dir que no crec que aquest concert sigui diferent, al contrari, jo crec que serà més maco.
Per això que serà tot un somni, podríem dir, fet realitat, no?
Jesús, anys i anys per molts anys, perquè t'ho volia cantar, però dic no m'atreveixo, perquè així, si fa bon temps que...
Pots cantar, canta, canta, canta.
No, no, no, no.
És una discoteca, eh? Poc ploure gocs i barrals.
Ja, ja ho sé, ja ho sé, però prefereixo que no, que el bon temps també ens acompanya, encara que sigui de nit.
I que, res, el que et deia, que quan tingueu qualsevol notícia dels l'accent, aquí ens teniu per donar-la, per comentar-la, i sobretot per parlar amb vosaltres.
Moltes gràcies a tu, eh?
Un petonàs ben gros.
Molt bé.
Gràcies.
Adeu-s'hi adéu.
Adeu-s'hi adéu.
Fins demà!