El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del Català,
al millor barco de guerra de la flota d'Ultramà.
El timoner i el nostre amo, i que tot...
I sentim aquesta sintonia, donem la benvinguda a l'avi Ramon.
Bona tarda, avi Ramon.
Bona tarda.
És que volia canviar una miqueta, que sempre dic,
avi Ramon, bona tarda, ja entrem a sac.
No, no, avui situem-nos en la sintonia amb el meu avi.
El meu avi.
Sí, vinc d'això perquè ara venim, tinc fàcil l'autobús.
Sí.
Sempre l'agafo, no?
I coincideix que, clar, agafo autobusos com a la rebessada,
quan vaig aquí, quan vaig a diferents punts,
has d'agafar el 8, l'1, el 9...
I ara venia amb el meu bon amic Juanjo,
que és un xòfer d'autobusos, no?
Són molt macos, eh?
Sí, n'hi ha que d'això.
I per això, parlant amb ell,
i ara recordava jo,
que a vegades no jutgem
l'esforç que a vegades fan.
N'hi ha de tot.
Perquè a vegades això passa amb la vida social, no?
Que la persona que té mal caràcter el té per tot arreu.
Però hi ha vegades que una persona amb bon caràcter
arriba un moment que també,
perquè jo he vist escenes de, per exemple,
comprendre que un xòfer d'autobús
es passa 7-8 hores amb dos turnos,
o després passa també que canvien de turno.
Per exemple, van amb un número
i n'agafen un altre.
Clar, aquests canvis també a vegades
els descenten una miqueta, no?
Sí, lògic, com a persona que són.
Lògic.
Llavors, clar, quan puja gent...
Escolti'm que...
Saps com vull dir?
No.
Amb una mala educació seria la paraula.
I a vegades no pensen en aquella persona
si nosaltres quan anem pel carrer...
A vida, primer, no pensen que és una persona.
Clar.
Perquè normalment ens aderim amb ells
com si fos una cosa que ens fan al nostre servei.
Una persona que està complint la seva obligació.
Ells estan fent la seva feina també.
A mi no hi ha una persona assentada al banc
i ve l'autobús...
Ah, escolti'm, que passava de llarg,
que no ho ha vist aquesta...
Però clar, la vi sí, però que ho sap,
si ha de pujar o no pujar.
Ah, per això normalment diuen que has d'avisar
de l'autobús, de passar dret...
Entren una vegada...
Escolti'm que jo...
En fi, d'una manera...
I clar, aquella persona hem de reconèixer
que porta unes hores assentat allí
i passem cents de persones durant el temps.
I arriba un moment que la paciència...
I trobes...
Ens enganyem.
Jo una vegada vaig trobar-me també a l'autobús
que al pujar el xòfer va fer un esforç
de deixar pujar a dues o tres persones
perquè l'autobús aparentment anava ple.
pujo a l'autobús,
entro i la gent fins allà damunt del xòfer,
barretonats...
Jo, com que sé el que passa...
Sí, sí, que es queden tots a la banda del davant.
Jo, com que vaig poder, passo fins al darrere
i arribo al darrere hi havia tres seients buits.
Ah!
Dic, senyors, després dieu que ens diuen borregos.
És que ho som, eh? Ho som.
Dic, per què no ho deixava passar aquí a darrere?
I salto un.
Oh, potser hem baixat ara.
Dic, sí, en marxa.
Ha baixat la gent de l'autobús.
Per favor.
Vull dir que a vegades s'ha trobat el cas que...
I ara que per un autobús petitet al vespre,
que és ecològic aquest,
te trobes que només hi hagi 15 persones,
no hi ha cap més.
M'entens?
I clar, el xòfer va amb una parada
i el millor coincideix que sap que aquella persona
cada dia en aquella hora
agafa aquell autobús perquè plega...
Sí, sí, perquè és una rutina d'ell.
I després, el fumutesc, el pobre xòfer,
diu, bueno, jo aquest, si paro, on te'l poso?
Sí, sí, com no pugia a sobre la vaca.
I tant, és com a dir...
O sigui que hi ha tensions i coses d'aquestes.
Vull dir que...
Però, avi, això és veritat.
I això gairebé seria d'estudi,
això que m'ha comentat ara, eh?
A veure, perquè entres i ens quedem sempre
a la banda d'endavant del xòfer.
Sí, sí, sí, sí.
Però, clar, és perquè hi ha una petita muralla
infranquejable a la banda del nit
que ja no te deixen ni cap endarrere ni cap endavant.
I llavors el xòfer...
I te quedes allà parat.
I després dius...
I després dius...
Ostres, comences quan ja estàs una...
Jo que portes estona,
que estàs empassant-te la suor gairebé de tothom
d'allà al costat,
comences a veure que la banda del final,
oi, però sí, gairebé està buit.
Sí.
Llavors, te n'adones que hi ha
com una espècie de barrera humana
d'algú que ha de baixar,
a lo millor, a la propera
i que d'allà no es vol moure
perquè ha de baixar per la porta
i que ja no deixa passar.
Però a vegades hi ha persones
que diuen, ai, perdoni, passi, passi.
No, no, però quan no ho veus...
Però n'hi ha que d'escolti'm,
creieu que està ple?
Què vol dir que està ple?
Sí.
I el xòfer va a s'esforçar.
Per favor, passeu al darrere.
Per favor, però n'hi ha a favor que valgui.
A l'igual que...
I llavors, ben les baratlles,
ben les discussions, a vegades...
Avi, li he d'explicar una cosa
que m'ha resultat una mica...
Podríem dir que a final
va ser fins i tot còmica, eh?
Després t'explicaré una altra
de ben còmica.
Sí?
Arriba una senyora gran
i li vaig cedir el lloc.
I la senyora gran,
que al veure que jo estava embarassada
perquè va ser en aquell temps,
me va dir,
no, no, no, xiqueta,
queda tu que ja me poso dreta.
Doncs un senyor que estava
just al darrere,
en el moment que jo vaig fer
l'amag de tornar a seure,
ell, xiu, ja gairebé se m'havia assentat.
No me va arribar a seure
als seus genolls
perquè va faltar
allò, una mica de coordinació.
I clar, m'hi quedo una mica en plan,
ara què fai?
M'ha set que s'obre del senyor.
Perquè l'altra senyora
em va dir que no,
i jo li sedia a aquella senyora
i aquell senyor,
doncs va ser allò en plan,
venga, ràpido!
Bueno, però encara aquest cas...
Això graves en vídeo
i això és còmic.
Però encara aquest cas,
jo he fet,
d'anar al meu bastó,
tu he vist una persona
més malament que jo,
fer el detall,
no, és igual, no,
i mentrestant,
posar-hi un criu,
que encara és pitjor, saps?
Sí.
Un criu...
Depèn de com...
Home, depèn de com sigui aquest criu.
No, aquest criu
és per seure la falda
d'aquella persona.
També.
Saps com ho dic?
D'això que deia de còmic,
perquè dintre els xofers
hi ha de cachondos,
també, saps?
Ui, ui.
I un dia estava jo
aquí al carrer Colón
esperant l'autobús,
el 2.
Sí.
I al costat d'hi havien uns
esperant el de bona vista.
I hi havia un senyor
tot enfadat
i una altra també tot enfadada,
dues o tres persones,
i aquest autobús.
I jo dic,
perdona,
però no es poseu nerviosos,
perquè encara falten
12 o 13 minuts
per arribar a l'autobús.
I a més,
avi...
Doncs perdó.
Una coseta,
hi ha moltíssima gent
que aparca en doble fila
o aparca en llocs
o deixa enlloc...
Però a part d'això,
penseu que a part de...
No anava traçat.
Si no,
que faltaven...
No, però a gent
que es comença a posar nerviosos.
Dic, falten encara que...
Bueno, però els autobús
van com van de nou,
no s'han de posar nerviosos
i arriba el d'això,
l'autobús.
A més avançat a la seva hora,
perquè m'ho està dient.
No,
mentre discutia amb aquesta gent
es va fer l'hora.
I a veure...
I aquells...
Escolta,
no sé què,
el xòfer dius,
escúchame,
a mi no me digan nada,
diguele a este senyor
que és un concejal
de l'Ajuntamiento.
Què diu?
Què diu?
Un catxot.
I aquella gent
me miren a mi,
i què?
No hi ha dret,
vostès,
allí,
amb una vista,
allò s'han de preocupar,
vostè no sé quant,
perquè vostè és un...
Vaya bronca.
Jo,
jo per seguir la broma,
rient amb el xòfer,
jo seriós,
saps jo.
Escolti...
Que no hi ha dretxo,
no hi ha dretxo.
No hi ha dretxo.
Una bronca.
Per això et dic
que n'hi ha que són catxondos,
n'hi ha que així,
quan entres,
te pregunten
com estàs,
què, com va?
I alguns que saben
que sóc l'avi.
Què, avi?
Com va això ara?
Vull dir que hi ha una convivència
i el que falta
és entendre la gent
amb uns amb els altres.
Jo crec que s'ha de tenir,
avi,
el que dèiem,
educació i paciència,
que són les dues convivències boníssimes.
Perquè després hi ha una cosa
que jo sempre ja saps...
Perquè moltes vegades
esperem d'una i de l'altra.
Llavors ja saps
que també jo m'agrada
a vegades dir alguna cosa
que hauria de dir.
Perquè clar,
el que, per exemple,
dirigeix els autobusos,
està assegut en una taula
i dirigeix tota la cosa.
I a vegades
hi ha circumstàncies,
carrers i coses,
que el pobre xòfer
també ha d'aguantar les trombades.
No, no,
i algunes vegades
sembla que tingui que volar l'autobús,
però no volar,
ha de passar pels carrers.
Avui he tingut una bona notícia
que m'ha agradat
perquè la dona
ha hagut d'anar al Mare Nostrum
i ara, clar,
ara l'1
passa per la rebessada
d'aquests noves.
i van dir que sabent que no pararia,
però sí,
han tingut la sort
que diu que sí,
que pararà allà a la rebessada
i això ens dona un motiu
perquè el nou
passa quan passa.
O sigui,
en canvi,
si tens aquest
que pots agafar d'allòs,
és una gran...
No fa falta que m'arribi tan aviat,
que normalment aquí
l'avi arriba superaviadíssim.
Jo,
en nom de...
dels que tindrem aquesta satisfacció,
donem gràcies
també als autobusos
i als xòfers
que tinguin paciència.
Que tinguin paciència,
s'ho prenguin en plan
com ara jo,
que arribaran
també a avis
i tranquil·litat,
tranquil·litat.
Molt bona recomanació.
Avi,
fins demà.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Parcans.
Sortia a les mans, els nois de Calella, feien un cremat, mans a la guitarra solien cantar, solien cantar, visca Catalunya, visca el català.