Bona tarda, senyorina. Hola, guapa.
Molt bona tarda.
Què fa vostè per aquí, jo amb aquestes grenyes?
Per fi, és divendres.
Ah, ja ha arribat.
Ja estem a divendres. Divendres tarda, a més a més.
Perdoneu-me que me poso els pantalons perquè m'acaba d'enganxar en casa.
M'he despistat avui, marx.
No, no, estic aquí, és divendres.
Jo deia, t'he mirat i dic, no pot ser.
Què fa a la demà d'aquí?
Sí, avui he pensat, seria un flash que m'ha vingut,
però dic, no, digue'm, jo he vingut a buscar alguna cosa.
Per això m'ha estrenyat la cara d'alegria que has posat quan he entrat,
de dir, hombre, marx.
I jo dic, guaita, tu, què li passa?
Guaita, què fa ara?
Guaita, aquesta dona que avui es sorprèn i està contenta de veure'm.
Sí, home, ja saps que sempre estic contenta de veure'm.
Quan normalment és, ei, hola, marx, va i fins ara,
el tercer dia estic amb tu, vés fent, vés fent.
Atabalada total.
Jo dic, hòstia, tu, quines atencions.
Què li passa avui?
Ostres, perdona'm, eh?
No, doncs bueno, ja està.
No, a veure, a mi m'ha dit,
Núria, vinga, entreu, que aneu, que anem preparant i tal.
I clar, sentit, ja està.
Oh, que l'absorç.
Ja està, estem al amunt.
Doncs sí, sí, avui és divendres.
Que molt de coses hi ha a les revistes del cor, marx.
I això és, mana, mana.
Escolta'm.
Oh.
Digue'm, digue'm.
Fem una cosa, com que veig que no en tens ni idea,
t'he portat un CD.
Sí.
Un CD que vull que em poses la primera cançó.
Vale.
Hi ha moltes maneres d'interpretar la música.
Espera.
L'estàs buscant?
Sí.
Hi ha moltes maneres, com t'estava dient,
d'interpretar la música.
I una d'elles és potser versionar els millors.
Que acostuma a passar, sí.
Madonna ho ha fet últimament versionant el Zaba.
És veritat.
I ella, la sentirem ara mateix,
ho fa versionant-la amb ella.
És a dir, ella es diu Terremoto del Corcón.
Terremoto del Corcón?
Versiona a Madonna versionant els Zaba.
T'ho poso ja?
I mentrestant et poso el dia
del que ha passat durant tota aquesta setmana.
Doncs vinga.
És això?
Ai, ai.
Què és això?
Què és això, Marc, que m'has portat?
Com ho sé que es deia?
Terremoto?
Del Corcón.
Del Corcón.
Un poc en fan les Supremes de Mòscoles, més o menys?
Jo crec que no té desperdici.
La lletra és impressionant.
Bé, i...
Doncs sentim-la.
Sense comentaris.
Després m'expliques on es treta això, eh?
Time goes by, so lonely.
Time goes by, con loli.
Time goes by, con loli.
Hoy la terremoto y vengo de Alcorcón y hoy estoy aquí de promoción.
Te vendo este vídeo de Nadia y Dodi.
T'ha pensado mi día pa' ti.
Niña, toda lista, vamos a calentar.
Suelta el bocata ya.
Seis flexiones, cuatro parma y una abdominal.
Y ahora descansar.
Time goes by, so lonely.
Time goes by, con loli.
Time goes by, so lonely.
I don't know what to do.
Vente a mi gimnasio, no lo pienses más tranquila.
No vas a adelgazar.
Si sudas un poco, luego hay que comer.
No ocupe, so voy a mantener.
Mosquera y la campo vienen a mi.
Yo les doy, nociones de Ay, lo vi.
Cada vez que pagues la mensualidad, te daré.
Pagada en mi coral.
Rin, rin, rin, suena el teléfono.
Una lupada se quiere apuntar.
Mira bonita, deja de molestar.
Llámame con veinte kilos de más.
Y enfundaré el calentador.
Ponte tu maia, te lo pido, por favor.
Yo quise ser bimbabo.
A veure, Mar, on ha estret aquesta dona?
A veure, que no tinc res en contra.
Però, a veure, jo crec que d'aquí a poc faré del club de fans, eh?
Sí?
Jo, de fet, és el suon de no tenir vergonya.
Sí, és una mica...
Fa diversos mesos que em van fer sentir una versió del Love is in the Air.
Sí.
Cantat per aquesta senyora que, bueno, t'ho dic ara, et juro, no té desperdici.
I, bueno, és allò que vas buscant per internet.
He anat, bueno, de fet té una discografia que...
Intensíssima, no?
Que ni Elvis Presley.
Una cosa impressionant.
I a cada versió, millor.
Més treballada, no?
Més treballada.
I per tant, en una festa, vaig demanar al dijòquet que em posés la versió de Madonna i em va sorprendre amb això.
I vaig dir, és que no pot ser.
No, no.
Soy de Terremoto, és que realment és sense comentaris.
No, i a més, a més, a veure, jo l'explicava a la Mar, dic, és una dona que és així, així, així.
M'agrada molt Chanel número 4.
Sí.
I quan fan la promoció moltes vegades del programa, al Canal 4, doncs surt una dona que va vestida exactament igual que la Madonna,
ballant a sobre de la taula que tenen allà el Boris i l'Anna.
I, clar, surten allà ballant i tal, i clar.
Doncs és ella, és una dona morena, amb el cabell a mitja melena, rissadet.
Però molt, molt, molt rissadet, no?
Exacte.
Però en plan molt escandalós, perquè ho porta així molt bufant.
És això, és el sumunt de voy a charler morro.
I tant.
I li està sortint bé, no?
Perquè ara per ara tothom s'hi apunta.
Exacte, avui ja et dic, jo potser devia ser a l'estiu que la vaig sentir per primera vegada.
Imagina si veiem de redira, jo també.
Ah, exacte.
I ara, el desembre, és allò que, inclús la gent m'ha comentat que l'ha sentit a la tele, a la ràdio, a qualsevol avisor.
És a dir, que en un boom, en un flash de 3 o 4 mesos...
Marc, què fas aquí, parada?
Agafa 3 o 4 versions, anem a cantar tu i jo, dona.
No, no, serà millor que no, per la saulita auditiva de la Gira de Tarragona serà millor que no.
Que sí, dona, mira, fem una terremota i anem a veure el Boris i tota aquesta gent.
O terratrèmol.
No, no, no.
In the winery, terratrèmol of Tarragona.
Anem per feina, terratrèmol.
Vinga, que t'embales, que t'embales.
Vinga, aquesta hem d'enhorabona, que hem de felicitar la Rosa Ario.
Sí, ja està aquí, ja està aquí Pedro Antonio, ja el tenim aquí.
Veus? Antonio pel seu germà, recordem que sempre ho va dir, eh?
I Pedro pel seu pare.
Veus?
En aquest cas, l'avi de la criatura.
Correcte.
Ai, Mar, hi ha una cosa que no, eh?
Sí, m'he confós, m'he confós, m'he confós, m'he confós.
Digues, digues.
Que Pedro és el nom del pare de la criatura.
Val, és que jo deia Pedro.
El pescaïlla es deia Pedro.
Diu, però va ser que no, eh?
No, no, Pedro, la zaga, és el pare de la criatura.
Vale, vale, veus?
Exacte, és el segon fill per la Rosa Ario, està supercontent, ens l'ha ensenyat i és una monada.
És aquella coseta...
Ai, petitona, molts mofletes de xutxar.
D'aquelles que les...
De xutxar.
Ja s'hi troba, ja, ja.
A més, més fa, els gestos així amb la mà.
A mi és que tot això tan tubet m'encanta.
De fet, bueno, Rosario, felicitats.
I tant, que sí que s'ho mereix.
No és l'única.
Qui més?
No que hagi perit, sinó que estigui a punt o que hagi sigut mare.
Tenim, per una altra vessant, a la Meg Ryan.
Vinga, posa música de celebració.
Ah, exacte.
Vinga.
Després de lluitar mesos i mesos per mantenir el secret,
les agències d'adopció s'han filtrat.
Al final, a última hora, ho hem sabut, Meg Ryan.
Algun bocas que li ha escapat i...
Ja és a casa amb la seva nova filla, una nena xinesa,
que va adoptar que només no ha arribat ni a complir l'any.
Vull dir, només té uns mesos.
Oh, que petitoneta, no?
I recordem que ella ja té un fill de 13 anys,
de la relació matrimònia amb el Dennis White.
I ara, doncs, bueno, ella en solitari ha decidit tornar a ser mare
d'aquesta altra manera.
Molt llogable, per cert.
Ja la tenim a casa.
És un secret, en el fons, un secret a veus.
Tu no pots arribar d'un dia per l'altre sense parella reconeguda
amb un criocasa, amb aquests rasgos tan orientals
i fer creure a tothom que no passa res.
Que t'ha caigut al cel.
No, que ha caigut al cel que no.
No, no, Santa Claus no porta aquestes coses.
El que passa és que la filtració devia ser de dintre,
directament de l'agència.
De l'agència d'adopció, però seguríssim.
Jo, possiblement, més que el secretisme que era adoptada,
que dubto que sigui cap notícia en si,
és el fet del secretisme que ella estava fent els papers.
Possiblement.
Els seus advocats, ella només segurament que mirant
i signant que en tocava.
Perquè no ho molestessin, perquè no ho fessin nos els periodistes
en el tramit o alguna cosa així.
Ho trobo jo, perquè arriba un moment i ja...
I perquè la gent no ens hi hem de posar, excepte tu i jo.
Som uns xafarots.
Som uns xafarots.
Excepte tu i jo que ens posem a dintre de la nevera de qui sigui,
si s'ha de fer el xafarot.
Jo depèn de quines neveres.
Fa fàstic.
Mira que obriria i tot, eh?
Però la nevera diu molt de la persona, la nevera.
T'ho dic jo ara.
Estic fent un estudi sobre neveres.
És el més friqui del món, però t'ho juro, funciona.
I parlant de friquis...
És que m'ho he explicat abans la notícia,
quan estàvem sentint aquí de la terremoto.
Sí.
M'ha dit la notícia en especial,
i clar, m'ha dit, això és que ja és friquisme pur i dur, eh?
Es tracta, no podia ser d'una altra manera.
I t'avanço jo els titulars de Michael Jackson.
A veure, abans de titular, què passa amb Michael Jackson?
Aquesta cançó li cau, com en ell, el dita la notícia.
A veure.
De fet, els excessos i les locures de Michael Jackson
ja no tenen cap fi.
Ja no tenen fi, no?
Ha arribat un moment en què no hi ha límits suficient per ell.
És allò de sal infinito i massa allà,
doncs ell se l'ha passat però pel forro de les sabates.
És el bus light gear.
Per no dir una altra cosa.
Bé, aquest senyor que ara mateix es troba a Beren,
és un país àrab situat al Golf Persi,
que amb els seus tres fills...
En el qual teòricament ha anat allà
per quedar-se a viure, perquè ja no...
Per descansar, per meditar, per relaxar-se,
per allunyar-se de la vida banal
i el que vulguis dir-li que portava fins ara,
per no provocar més escàndols
ni que parlin d'ell.
Error.
M'ha agradat, eh?
I ara que m'ho has dit això.
No, tornaré a repetir.
Diga.
No, perquè cada vegada...
Deixa'm acabar la notícia.
Cada vegada que intenta passar desapercebut,
i aquesta és la notícia en què el cret,
encara la caga més,
i jo puc dir per a l'altre perquè sóc de sucre.
T'explico.
Després et donaré una consegada.
Aquest senyor es treballia amb els seus tres fills
i se'n van de compra.
Sort en una tarda, com tu pots sortir amb tons fills,
el carro, la compra...
I anem.
El bolso...
Anem a l'Eroski, que el tenim aquí a costat,
ha vingut de Roma.
Anem-hi, anem a comprar.
I pim-pam i carregada.
I toma el bocata, nen, i bebeté de zumo,
i aquestes coses que totes les males del món
fan quan surten al carrer amb els seus fills.
Doncs sí.
Perfecte.
Tu, quan surts de casa, tu un fill, què fas?
El rentes, el pentines, li poses la colònia,
la jaqueteta, la bufanda, perquè fa molt de fred,
i aquest cap de setmana apretarà més encara,
i ja està.
No cal disfressar-lo més perquè no estem encara estoltes.
Encara.
Respira, eh?
No, no, és que estic ofesa.
No, no, és que t'hi veig encesa, eh?
Estic ofesa.
Bé, doncs ell surt de casa amb els seus tres fills
i tots els escoltes i guardaespaldes possibles
del món que té aquest senyor,
i a més a més resulta que surt amb l'extravegant idea
de vestir-se amb una túnica àrab
d'ús obligatori per a dones musulmanes.
Què dius?
És a dir, va vestir de negre, ell i els tres crios,
de negre, de cap a peus,
amb una túnica que comença el monyo
i acaba a les ungles dels peus,
i si no te l'has estallat se t'enganxa en una túnica,
i només es veuen els ulls.
Però això està prohibit.
Bé, de fet, el llibre està molt mal mirat
que un home es trasbasteixi de dona,
perquè encara que ens agradi o no,
allò és un, entre cometes, uniforme
per a una dona que surt al carrer.
Exacte.
A més, això ho tenen...
Es vesteixi de dona...
Aquestes coses ho tenen molt sagrat, aquestes coses, eh?
Ho tenen molt, però molt mirat, eh?
En comptes de prendre-s'ho com...
Mira, este senyor el que he passat per inadvertido...
No, exacte, que ningú el vegi,
però que sembla un punt negre,
doncs, sí, un punt negre, però de los gordos,
però com un dels de les carateres, eh?
La qüestió és que el que fa sembla una provocació.
Sí, sí, sí.
És a dir, vull passar en advertit, però que tothom em vegi.
Perquè si no, no li cau cap més explicació.
Jo crec que si anés vestit normal i corrent,
però normal i corrent,
un pantaló en taxa, una camisa blanca,
i a mi jo anés una mica pentinat d'una altra manera,
o fins i tot estallés el cabell curt,
a mi jo passa pel carrer i ningú el reconeix.
Jo trobo que només li caldrien unes ulleres de sol,
una mica grans i ja està.
No ni això, perquè ja saps que les ulleres de sol
del maquillat són de metre 80.
Veus? Ja està, ja l'hem trobat a les ulleres de sol.
No dius això.
Jo no sé, Michael, però cada vegada...
Cada vegada et costa més ser menys.
Sí, és veritat.
Pobre, pobre, pobre.
Me levanto muy temprano con café en mi mano
Con noticias que son rancias en mis circunstancias
Noticias rancias en mis circunstancias.
Que buscate, eh?
És una lletra enrebuscada, enrebaçada, remolinada.
Una cosa.
Rancias en mis circunstancias.
Però que veig, és que ha de rimar.
Que està rancia aquesta xiqueta.
No, però...
Està contenta.
Però una cosa, entre tu i jo.
Després es veu que se li va oblidar la lletra, eh?
Per què?
Na, na, na, na, na.
Després hi ha moments que és allò de dir,
a veure, si algun dia en directe se va oblidar la lletra,
tiro del na, na, na, na, na.
No, no, no.
Un bon artista sap que si li falla la lletra en directe
la gent ha de seguir cantant.
I ell fa veure com si no res.
I t'es contenta.
I inclús fa així monotròfon de cara al públic
i la gent encara crida més.
Clar, així.
La gent que són famosos, i això ja ho sabem.
Bé.
Sobretot jo que canto.
Futs suspensius.
Però canto un rato llarg.
La qüestió és que et xeno, oi?
Aquesta és la notícia.
No sé què em passa avui que me'n vaig cap a Mòstoles.
Sembles jo avui?
Com t'acaba dient, Sílvia, la xenoa està de bona notícia
perquè resulta que es veu que hi ha hagut reconciliació.
Amb qui?
Amb el seu nòvio.
Amb l'Àlex.
Ai.
Què diu?
I em fa molta gràcia.
M'havies espantat perquè hem vist l'anell que portava l'Helenita tablada.
No, no, no.
I havia pensat amb el Bisbal.
Amb el Bisbal, no pot ser.
No, un compari, els autossiu no amb la velocitat.
No.
Elena és una cosa i Xenoa, després de superar la Quijis que els ha fet plantejar-se
inclús tallar aquella relació, que no havien acabat de tallar,
han decidit que han de continuar apostant pel seu amor i per la seva relació.
i m'ha fet moltíssima gràcia, perquè de fet és cert, com que sortirà el sol demà, encara que el tapin els núvols,
que l'Àlex m'ha fet gràcia perquè fa un comentari que explica dient que ell no és el nòvio de Xenoa.
Ah, no?
Ell és Àlex i és actor.
Ah, perquè no se'l conegui com el nòvio de la Xenoa.
Àlex, el nòvio de.
Va, molt bé.
A veure, Àlex, jo, em sembla perfecte.
Àlex, nòvio de Xenoa.
Perdona, em sembla perfecte.
Fins que tu no eres el nòvio de Xenoa, no et coneixia ningú.
Això és veritat.
Em sap greu dir tu.
Perdona, nòvio de Xenoa.
Però les coses són així, d'aquesta menorota.
Però digue-li així, ho sento molt, nòvio de Xenoa.
Sí, ho sentimos mucho, Àlex, nòvio de Xenoa.
Dolenta, dolenta.
Malvada.
Doncs me n'alegro que la Xenoa és su nòvio.
I si no li agrada que ens truqui, ens ho diguis.
Me n'alegro molt.
El 977, digue-li, digue-li.
Àlex, truca.
Tinc ganes de guerra, home.
Truca, Àlex, truca, nòvio de Xenoa.
Digue-li el telèfon.
977 24...
47 67.
Pues ho sabies tu.
Àlex, telèfon deludits, però si el deus tu...
No, Àlex, no.
Nòvio de Xenoa, sisplau.
Vinga, truca.
Qualsevol nòvio de Xenoa que ens truqui i ens ho expliqui.
Ara ve quan no només no truca ni Déu,
sinó que se senten com el Fargo.
saps aquells rostolls secs que van pel missa.
Des d'aquí a poc.
Menys mal que no esperem cap trucada, que si no...
No, no.
Bueno, passem, no?
Que ve de tema.
Passem full.
Vinga, passem full.
I després de parlar del nòvio de la Xenoa...
No puc parlar, estic guallant.
I no puc fer dues coses a l'hora.
Home, xata.
No veus quina hora és?
És divendres.
No sé quina hora és, però és divendres.
No m'estressis.
Mira l'hora i te'n donaràs que et donaràs per feina.
I Whitney Houston.
Hola, Ella.
Veus?
Bé, és que estem...
L'obtenim avui tot com a pamat.
Com si tinguéssim un guió i el seguíssim.
Perquè d'aquí on tenim...
Què sembla?
Què sembla?
Tira, tira.
Mira, mira què passa aquí.
Tira, tira.
Whitney Houston.
Oh, quin estrès que em portes avui.
Què passa avui?
Què s'està passant l'hora del que feu?
Com és això?
Què que sí?
Whitney Houston, Bobby Brown...
T'hi ha a veure amb el nòvio de la Xenoa?
No.
No.
No, Àlex, nòvio de la Xenoa.
Ara no parlarem de tu.
No.
Whitney Houston i Bobby Brown podrien estar preparant el seu divorci.
Impossible.
A veure.
Impossible.
No, no, no, no, Sílvia, sisplau, deixa'm acabar.
No, no, que no m'ho crec, que no m'ho crec.
Jo després de 14 anys de fer-se la vida impossible l'un a l'altre,
de 14 anys de dependència, de pellisses i de tot tipus de dependències,
ja seria hora.
Potser es farien un favor l'un a l'altre, eh?
Ai, jo crec que està més enganxada la Whitney Houston al Bobby Brown que les pròpies...
Ja saps per on vaig.
Coses que es posen pel nas.
Exacte.
Bueno, no sé fins a quin punt, Whitney.
Jo només m'agradaria que per un sol moment ella mirés la vista, posés la vista enrere,
inclús l'oïda enrere i sentís la veu que tenia, però jo què sé, fa 10 anys.
Sí, quan sentíem aquesta cançó, per exemple, que era de 86, 90...
Exacte.
En què s'ha convertit la seva vida després de l'esclavitud del matrimoni.
D'aquest matrimoni, eh?
I després que es midi el mirall.
Ai...
Has vist les últimes fotos de la Whitney Houston?
Ai, hi ha moltes que maten.
Has vist les últimes fotos de la Whitney Houston?
Està molt malament, aquesta xiqueta.
Però fatal, eh?
Està, està.
A lo guapa que és, perquè de veritat, jo crec que si ara ja comences a cuidar-se una
miqueta més, mirés per ella i deixes algunes coses, tornaria una altra vegada a ser
potser la Whitney Houston que vam conèixer, no?
Sí, però Sílvia és a part, anava a dir.
Físics a part.
Sí.
No, no, que clar, tot el que va venir després...
Aquesta xiqueta, a part de guanyar-se la vida per ser una noia molt guapa, es guanyava
la vida per tenir una molt bona veu.
Sí.
I això avui en dia...
Sense comentaris, que no, que ja no hi queda tanta.
Marc, què fem?
Que tenim per aquí, no sé què, d'una boda, que anem de boda?
No, ja hem arribat tard.
Què dius?
Què ha passat?
Què s'ha casat?
S'ha casat, s'ha casat el senyor Javier Sardà.
El Javi Sardà?
El mateix.
Nuestro marciano?
El marciano, mas marciano, de todo Marte, es va casar el dissabte amb la perruquera de
los marcianos.
Que si rulos per aquí, que si te se ven las canitas...
Sí, espera que te la cardo un poco.
Què?
La melena.
Ah, chata, és que dius unes coses que t'han...
És que no, no, no, és que tu no em deixes d'acabar.
Ja, ja, ja.
És que espera que te ponga un poco de laca, que si...
Que això te queda mejor así que no así, que qué buen gusto tienes para la ropa.
Que si te doy un massaje cuando te lavo la cabeza.
Què dius?
Home, tu a quina perruqueria vas, que no et donen massatges quan t'alenta en el cap?
No, no, perdona, perdona.
O és que tu no vas a la perruqueria?
Sí, sí, sí.
Bé, la qüestió és que es veu que entre massatges, rulos i ensuflades de laca, repeteixo, ensuflades de laca, no diguin després que nosaltres deiem mentides, Javier Sardà i Ana Gutiérrez, l'EAC, la perruquera de Javier Sardà.
Peus? Personal?
I intransferible.
Ara, ja més que mai, són Marit i Moller.
Felicitats, molt bé, molt bé.
No, d'aquí me n'alegro, eh, perquè semblava que seria el solter d'or per excel·lència, eh?
Tota la vida del món mundial.
Sí, però clar, ja tenia una edat.
I dos.
Jo diria per quatre, ja, eh?
Tenia quasi cinc edats.
Sí?
I estava solter.
Tanta.
Bé, doncs hem hagut de venir de perruquera a posar-li el rol opuesto, nena.
Perquè vegis.
No saps mai on has trobat l'amor de la teva vida, eh?
Això parla d'un nen, i sé que ens hem deixat un nen per dir, no?
Una nena.
Una nena, oi, a la qual cosa.
Una nena.
Una nena.
La mare d'aquesta criatura, perquè el nom de la criatura encara no la sabem, la mare es diu Brooke Shields,
i no estava segura de fer públic, però està tan emocionada que ho ha decidit, no puc esperar més.
Seré mare una altra vegada, la meva filla tindrà una amiga germana, i ho havia de fer públic a tot el món.
Vull dir-ho, vull dir-ho a tothom que ens escolti els Milbent.
A tothom, no, ho va dir la revista People.
I amb una suma?
Ah, hi està.
No sé, no sé, no sé.
De fet, la nena, en aquest cas, naixerà el mes de maig,
i no sé exactament si el tema era, vull fer-ho públic perquè necessito fer-ho públic
o perquè necessito comprar el Maxi Cosi.
Home, hem de comprar el Cuco i tot el que vingui, clar, clar, no, això...
Ei, que no venen amb el pa sota el braç, eh?
Que jo encara estic buscant dos pans, eh?
Que algú se'ls ha menjat i no he sigut jo, eh?
Els teus els han portat.
No, no.
Potser és que no has de demanar o no havies de demanar.
Devia ser això, devia ser això.
Què? Aquesta sí, eh?
Quin canvi, quin canvi, ja et deia, ni millor ni pitjor, diferent.
Hem començat, podríem dir, amb la Madonna,
amb una versió de la Madonna i acabem amb ella, ara, de veritat, no?
De fet, hem començat amb una versió de la Madonna
i acabem amb una versió del Zaba.
Ai, doncs mira, quin munt de versions, eh?
Ei, i no té res a veure...
Són tan moltejables.
I no té res a veure amb el nòvio de la Xenoa.
No, no, no, Àlex, tu tranquil, nòvio de la Xenoa, no parlem de tu.
No, tranquil.
De totes maneres, molt bon divendres, molt bon cap de setmana.
Ai, ja marxas, ja?
No és que marxi, és que em fas fora.
No, jo encara no he dit res, eh?
No, perdona, a veure, fora d'antena m'has dit.
Acaba ràpid, xata, que no anem bé de temps.
No, jo no he dit res.
Jo he dit això.
Què m'estàs dient?
No m'ho has dit, m'ho has fet així amb un gesto com dient
talla el rotllo i plega, guapa.
Gràcies per l'udu, guapa.
Fins demà, no vinen.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu.
I'm caught up.
I'm starting up on you.
Waiting for you to call, baby, night and day.
I'm clear, I'm tired of waiting on you.
Time goes by, so slowly for those who wait.
No time to hesitate.
Those who run, seem to have all the fun.
I'm caught up.
I don't know what to do.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!