La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, culinetes i turons.
Cada 15 dies saludem els dilluns a la sintonia de Tarragona Ràdio el Beta.
Beta avui també, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Sobretot educats, et saludem.
Sí, sí.
A partir d'aquí ens expliques notícies científiques, tecnològiques, avanços.
Avenços, avanços, científics, tecnològics i, com diu el títol d'aquesta secció,
la terra és plana, molt seriosos.
Bé.
Bé, doncs...
Què tenim avui, miscel·lània de notícies?
Bé, en tenim dues que van passar ja fa una setmana.
Van passar el diumenge, dia 15 de gener, i tenen relació amb l'espai.
El tenim dos petits articles i el primer, o dues petites notícies, la primera fa referència al caçador de cometes.
I és per això que avui la nostra musiqueta de fons volem que sigui el Cosmos,
que és la sintonia d'aquesta sèrie de televisió que va presentar Carl Sagan,
Cosmos, feta pel Vangelis.
Una música que ens transporta al més enllà, en aquest cas, a espaiar-la.
No estem parlant de paracicologia ni molt menys.
Sí, perquè, com he dit abans, el caçador de cometes és una de les primeres notícies que tenim,
que va passar el 15 de gener, que és 2006, el diumenge dia 15,
i que fa referència a la nau Estardust, que va tornar a la Terra amb mostres del cometa Wild 2.
I amb això va posar punt i final a una emissió de 7 anys de durada.
Déu-n'hi-do.
7 anys fent tomets.
Sí, van enviar una nau o una sonda i al cap de 7 anys va tornar.
Coses de...
Què havia de fer, però, aquesta nau, aquesta sonda?
Doncs bé, el nom de la mateixa ja dona una pista, Estardust.
Tu, no sé com ho tindràs, això, però és un nivell d'anglès bastant elemental.
Si no t'atreveixes, ho dic jo.
Anava a dir polvo, pols d'estrelles.
Això mateix.
Polvo d'estrelles.
Sí.
Pols d'estrelles.
Això mateix.
Aleshores, doncs, és molt senzill.
Aquesta nau s'ha dedicat a recollir durant aquests 7 anys,
no sempre, sinó en moments puntuals,
aquesta pols d'estrelles.
I la tornada aquí a la Terra
perquè els científics puguin esbrinar,
si més no, de què està fet l'univers.
I han anat recopilant i ara els científics
se'ls ha muntat tota una feinada, no?
Sí, sí.
Perquè, clar, arriba ara, després de 7 anys.
Va arribar la setmana passada.
I el més bo de tot és que diuen
que tenen feina per una dècada.
Bé.
És que l'estudi de l'univers és molt complicat.
Bé, si et sembla,
explico quatre dades sobre aquesta història
i així la gent se farà una mica més
a la idea de què és el que ha passat
durant aquests 7 anys.
Doncs bé, resulta que la primera sonda de fabricació humana
que ha sortit a l'espai per recollir partícules d'un cometa
va tornar a la Terra
el passat diumenge, dia 15 de gener.
i la càpsula Astardust, com hem dit, es diu així,
de la NASA, va caure en paracaigudes
en una zona semidestètica pròxima al Sea Lake City,
a l'estat de Utah, Estats Units.
Després d'un viatge de 7 anys de durada
i 4.630 milions de quilòmetres de trajecte.
Déu-n'hi-do, el contra quilòmetres de la nau...
No, no, hi ha fet moltes voltes ja.
Bé, això és una llicència que ens han permès
nosaltres fent referència als compta quilòmetres dels cotxes.
Doncs bé, la preuada de recompensa serà un miler de granets
de pols del cometa Wild 2
i un centenar de partícules de pols interestel·lar.
Una càrrega de poc més d'un miligram de pes
que tindrà ocupats 180 científics d'arreu del món
durant una llarga temporada.
Amb els instruments d'altreprecisió disponibles actualment,
la càrrega que transporta la sonda Estardast
és molt més del que podem analitzar
durant tota una dècada.
Això ha dit Donald, l'Only, director científic del projecte.
És el que dèiem.
Una càrrega que, a més, fa no res un miligram de pes?
Sí, sí, sí, sí.
Invita això.
Poca cosa, eh?
Poca cosa, poca cosa.
Però és clar, són partícules de pols.
Bé, són dues coses.
A veure, durant aquest trajecte primer es va situar a un punt determinat de l'espai
i va obrir com una mena de bossa.
Com una xarxa, sí.
Sí, una xarxa.
O diu una raqueta de tenis.
Sí, sí, és perquè, esclar, és un nostre nou
i per ficar similituds podem dir xarxa, raqueta de tenis.
Bé, el que vulgueu.
I va captar primer la pols interestel·lar, o sigui, la pols que està fotant per l'espai.
Això va ser una de les primeres captacions que va fer i, en aquest cas, va ser entre el febrer i el maig del 2000.
Doncs aquesta va ser la primera vegada que va recollir aquestes partícules.
I la segona vegada que va decidir o que es va programar que recollís partícules va ser entre l'agost i el desembre del 2002
que es va dedicar a recollir les partícules del comete Wilde 2.
Bé...
Se'n va anar a seguir un comete en especial.
Sí, sí, sí. Es veu que estava tot calculat, l'òrbita, i en un moment donat havia de coincidir amb l'òrbita d'aquest comete Wilde 2
i es va ficar al darrere, bé, a certa distància, però va anar captant totes les partícules i els gasos que anava deixant.
la cua d'aquest estel, la pols de l'estel, Estardust. Què et sembla?
Molt bonic. Sempre és molt agradable parlar d'emissions especials.
Sí, doncs bé, només podem afegir que el Wilde...
Bé, que les 72 imatges captades per la sonda mostren que el segon comete descobert per l'astrònom suís Paul Wilde,
d'aquí el nom de Wilde 2, el 1978, té uns 5 quilòmetres de diametre i està cobert de fractures i grans depressions.
Un dels descobriments més sorprenents d'aquesta part de l'emissió va ser que el comete Wilde 2
té més de 20 forats, però ens desprenen el gas i pols a l'espai.
Després de 6 hores de visita, la nau nord-americana va fer una maniobra per allonar-se del comete
i tancar hermèticament el captador on s'acumulen les mostres.
Li diuen captador, però bé, té forma de xarxa de raqueta de tenis.
I es veu que només va estar 6 hores al darrere de la cua, prou temps per poder recollir totes aquestes partícules i gasos.
I això, perquè clar, allò dels 7 anys, 7 anys a l'espai, més que res és pel viatge d'anada i tornada o per la missió que havia de fer allà?
Bé, sembla que va ser per la missió, per col·locar-se a l'òrbita, per poder coincidir amb el pas d'aquest comete, el Wilde 2,
que, repetim, va descobrir que és suís el 1978 i va ser el segon comete que va descobrir, per això li van ficar número 2.
Si ara li dona per descobrir un tercer serà el Wilde 3.
Però bé, aleshores, els càlculs del pas d'aquest comete a prop de la Terra van fer coincidir amb la seva òrbita i el seu viatge interestel·lar.
Bé, coses desastrònoms, tampoc nosaltres no entenem, però si va estar 7 anys, duria de ser per alguna cosa.
Sí, sí, està clar.
Sí, sí, per arribar al punt, perquè aquesta nau també no és de les naus d'aquelles que havíem a la ciència-ficció,
que despeguen, se'n van a velocitat de llum, al punt...
Fan el cant de fer i tornen.
I tornen. No, no, no, això és una cosa que va al seu ritme, portar placats solars.
Home, a més, no estava tripulada.
Això mateix. I aquestes sondes, doncs, tenen la seva velocitat i, esclar, necessiten anar al seu temps.
Fins que no aconseguim nivell de ciència-ficció d'aquelles pel·lícules,
de moment hem de programar els viatges així, a llarg termini.
I és com per anar a mar, diuen que la tecnologia que tenim avui dia s'està en el seu temps.
Sí.
I aleshores, doncs, s'estan pensant de fer les persones, de fer-les hivernar i aquestes històries
perquè puguin suportar aquests viatges llargs actualment amb la tecnologia que tenim ara avui dia.
Déu-n'hi-do si anem de veure de coses.
De moment ens esperen 10 anys, doncs, això d'estudi meticulós d'aquestes partícules que ha recollit la sonda.
Això mateix. I deixem dir-te, doncs, que els americans, en aquest cas la NASA,
s'han gastat 140 milions d'euros per fer tota aquesta història.
I, com passa sempre, ells són els que van al davant de tot i els europeus intentem arribar al seu nivell,
però encara anem al darrere.
I és aquí on volíem arribar nosaltres, que la pròxima missió especial,
que tindrà un objectiu similar al de l'Ester Dust, serà el projecte europeu Rosetta,
que després de molts problemes tècnics i 10 anys de viatge,
tocarà el nucli del comete...
A veure, aquí anem amb cuidador perquè ens podem enganxar.
El comete porta per nom Shumirov-Herasimenko.
D'hauria ser un rus que el va descobrir...
És que no podem competir, no podem competir.
Sí.
S'ha de triar noms de cometes més fàcils, home.
Sí, en aquest cas li diran CG i acabarem abans.
I aleshores, doncs, diu que tocarà aquest nucli d'aquest cometa CG a l'any 2014.
O sigui, que els europeus encara ens queden.
La pregunta és, si ja ho fan els americans, per què els europeus ho han de fer també?
Amb el cost d'inversió monetària i de temps que això significa.
Bé.
No? Una mica de coordinació i de dir tu fas això, jo faig allò.
Sí, però sembla ser que les investigacions que ara trauran d'aquestes partícules que han captat
seran en benefici dels propis americans.
Crec que no compartiran gaire i si descobreixen coses, doncs, s'ho guardaran per ells, per avenços, històries
i aleshores les dents europeus.
Sembla ser que en aquest sentit també volen...
S'han d'espavilar.
S'han d'espavilar i han necessitat la seva línia d'investigació a banda.
i s'han de gastar els seus euros, també.
Ai, llàstima, llàstima.
Coses, sí, podíem anar tots aplegats, però sembla que de moment això encara és una utopia.
Bé, aquesta és una de les notícies que teníem avui, que va tenir lloc, doncs, aquest passat,
diumenge dia 15 de gener, tot va anar bé, va aterrar com havia de aterrar,
i ara, és el que hem dit, tenen feina per gairebé una dècada,
per investigar tot això i per treure conclusions.
Bé, és, en el fons, el que vol arribar és veure, intentar esbrinar com es va formar l'univers,
i a través d'aquestes partícules interestel·lars i aquests cometes que venen de saber on,
doncs, podem saber una mica més com està format l'univers,
perquè, esclar, si nosaltres podem...
tenim la Terra i tenim emportat pols o Terra de la Lluna, només tenim dos...
Dos mostres d'anàlisi, no?
Això mateix, dos mostres i l'univers és molt gran, i hem de saber més com està format, i bé, coses de científics.
Però bé, la qüestió que aquestes notícies sempre són molt vistoses,
surten molt poc a televisió, els mitjans de comunicació,
i nosaltres aquí, a la Terra Espana, evidentment, ens hem de fer referència.
Doncs bé, l'altra notícia, que fa referència també a l'espai,
però en aquest cas ja no és de cometes,
sinó a una història que porta per títol fronteres a l'espai,
i que segueix així, d'aquesta manera.
La nostra intimitat està en perill?
Ens espien impunament des de l'espai?
I això ho lligam amb una notícia que vam donar al començament d'aquesta secció,
això l'any passat, que feia referència a que entraus una pàgina a internet
i mitjançant un satèl·lit podies acostar la imatge
fins a poder arribar aquí a Tarragona,
a nivell de carrer i veure les persones.
Doncs bé, aquests satèl·lits que nosaltres podem veure per internet
són també utilitzats per altres qüestions, no?
Però fins a tal grau de precisió arriben?
Que poden arribar a veure-nos a nosaltres ara mateix?
Sí, possiblement els a internet no arriben tan finets,
però els que fan servir els militars non-americans i els russos i els xinesos, sí.
O sigui, el tanto que des de dalt, si estàs al carrer llegint un diari,
te poden llegir el diari com vas al metro i hi ha una persona al darrere que t'està llegint.
Doncs el mateix des d'un satèl·lit.
Bé, doncs la qüestió és que això té a veure amb un programa,
em sap greu dir-ho passat perquè no es van poder assabentar temps, sí.
El nostre servei d'informació no és tan ampli, però ho podem arreglar, Núria.
Ho podem arreglar, sí.
És un programa que també es va emetre fa una setmana,
el diumenge 15 d'aquest mes,
curiosament van passar moltes coses,
i el programa es deia 30 minuts de TV3.
Es deia així, Fronteres a l'Espai, però no passa res,
perquè TV3 té un servei que es diu TES a la Carta,
de vídeos, i es poden recuperar aquests programes.
Només heu d'entrar a la pàgina de TV3,
que en aquest cas és www.tvcatalunya.com,
i allí buscarà TES a la Carta,
busqueu el vídeo de 30 minuts,
que és diumenge dia 15 de gener del 2006,
titulat Fronteres a l'Espai,
i tot això que ara us comentaré pel damunt,
ho podrà veure en imatges,
i és molt interessant perquè no sabeu fins a quin punt
ens estan controlant des de dalt.
Digues, digues, però no diguis a aere fort,
no sigui que ens escoltin.
Resumeixo el que la gent que estigui interessada,
si no ho va veure,
em pot rescatar a través d'aquesta pàgina d'internet.
Diu així,
l'espai ens espera.
Cada vegada s'hi fan més coses.
Ara ja s'hi poden tancar negocis,
per exemple.
Els satèl·lits regeixen la nostra vida quotidiana
des de més de 6.000 quilòmetres de distància,
ja que intervenen en les operacions bancàries,
en les programacions de televisió,
i en el funcionament d'internet i de la borsa,
per exemple.
Ho veuen i ho senten tot.
Són part d'una indústria que mou moltíssims diners
i que pràcticament no està regulada.
Una indústria que ha donat els primers multimilionaris
que es poden veure en el reportatge.
Ara s'intenta controlar l'espai,
s'intenta privatitzar per part dels inversors i els estats,
que els consideren vital per a la seva seguretat.
Segons el Tractat de l'Espai Exterior,
l'espai pertany a tota la humanitat
i només es pot utilitzar en finalitats facífiques,
però s'està convertint en un terreny militar
que ja compta amb conflictes actuals
i que en tindrà més en el futur.
Per exemple, durant la invasió de l'Afganistan,
els Estats Units van comprar totes les imatges de satèl·lits
d'aquell país perquè ningú no pogués veure què hi passava.
Un altre exemple.
Es creu que els Estats Units, la Xina i Rússia
intenten fabricar armes que puguin destruir satèl·lits enemics,
ja que durant els conflictes militars
compleixen moltes funcions
i poden ser objectius estratègics de gran valor.
A més, l'espai s'està nuclearitzant.
De moment, l'energia nuclear només s'ha utilitzat com a combustible
per aquest sol fet ja representar un parell.
De moment, també, a l'espai no hi ha armes,
però cada vegada que s'ha mirat de prohibir-ne,
la presència a les Estats Units s'hi ha oposat,
la presència d'aquestes armes.
I, finalment, a l'espai manen els més grans i els més forts.
I ara que s'està comercialitzant i militaritzant,
hem de vigilar que els inconvenients que això comporta
no superin els beneficis que en traiem.
O sigui, aquest reportatge dona a entendre,
es deixa veure que si això segueix com va,
com s'està perfilant,
possiblement algun dia podem veure una estrella de la mort,
controlant l'espai i què vulgui passar per aquí,
un ratx làser i començar a destruir...
És el futur que s'acosta,
i perillosament.
I ja és la conquesta que queda, eh?
La terra se'ns queda petita.
Sí, sí, sí.
Fronteres de l'espai.
I el reportatge comença així.
Fins ara, l'espai era l'última frontera,
però pot ser que algun dia caigui.
També començava així la sèrie Star Trek,
l'espai, l'última frontera.
És veritat?
És veritat.
Però pot ser que algun dia caigui aquesta última frontera.
sense ficció, en realitat.
És un còctel una mica perillós,
perquè el futur...
Ai, el futur que ens espera.
Fem un viatge...
Cap al passat.
Doncs sí, sí, sí, sí.
Fem el viatge a vinil.
Hi ha un planeter que s'ha quedat al passat,
perquè, esclar, com diu el seu nom,
està ple de vinils,
i això és honest i que ha passat a la història.
Però bé, nosaltres ens agrada rescatar
aquests plàstics negres, rodons,
i que bé, si les ficaves una agulleta,
sonaven, sonava música.
I músiques dels anys 80,
que bé, al nostre país vam fer fortuna,
més o menys.
Bé, i avui volem encetar
una sèrie de cançons
que tenen molt a veure també
amb els 20 anys d'aquesta emissora,
perquè m'he assabentat
que pel migdia
se fa un programa
aquí, en aquesta casa,
que repassa en temes
que van sonar l'any 86.
Doncs nosaltres no volem ser menys
i també hi volem ficar
el nostre granet de sorra.
I d'aquí al nostre aniversari,
que serà el 17 de febrer,
20 anys,
Tarragona Ràdio,
volem escoltar cançons
del nostre país
que sonaven el 1986
o que se van enregistrar
en aquest any,
per ser més exactes.
Doncs bé,
i avui farem una mena de bucle,
perquè si la nostra careta
és la terra esplana
del Quimi Portet,
tornem als començaments
de tot plegat
i rescatem un Quimi Portet
que el 1986
enregistrava el seu primer disc
en solitari,
però no volia dir
que hauria deixat
l'últim model de la fila.
Ell seguia tocant
amb l'últim model de la fila,
el que passa
que va fer una escapadeta,
va decidint
enregistrar
persones estranyes
i dins d'aquestes
persones estranyes
del 86,
insistim,
va fer una cançó
una mica així
d'amor,
de samor,
que deia
d'aquesta manera,
que en farem
del nostre amor?
Bé-te,
gràcies,
torna de l'espai exterior
i la setmana que ve,
no,
d'aquí 15 dies,
ens trobem,
gràcies.
si hem de descansar,
la gent,
des d'anys,
descansi,
descansi.
M'al·leixo el dia
que et vaig trobar
tot si m'acuseixen,
et juro que cridaré
el teu nou on.
Vam ser feliços
com ningú aquest món
i t'ho vas estimar
i què farem
del nostre amor?
No et torno a casa
perquè mai n'he tingut,
vaig deixar-ho tot
per tot al teu costat
i t'ho vas estimar
que ens farem
del nostre amor.
Ets una dona
i jo sóc un nen
però si no et poseguen
et juro que cridaré
el teu nou on.
Algú m'allunya
em deixo a rossegar
de totes maneres
et juro que mai
hi he estat tan sou.
Tu saps que vam néixer
per estar junts
dels nostres somnis
va sortir molt nou
i tu vas estimar
i tu vas dir-me
què farem
del nostre amor.
Què farem
del nostre amor?
Què farem
del nostre amor?
Què farem
del nostre amor?
Amor!
No torno a casa perquè mai n'he tingut
Passejar-ho tot per fora al teu costat
I convertir-me en aquest parent del nostre món
Amor!
Me les xorrien i et vaig trobar
Però si m'hi posen, et juro que cridaré el teu nou