Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda.
Ja és divendres.
Medalles perquè t'avorreixo?
No, que tinc una mica de son avui, eh?
Això de començar...
De començar què?
No, aquestes hores.
Normalment estic a la migdiada, aquestes hores,
i clar, com que m'enganxes una mica...
Tens cos de migdiada, però jo sé quin és el problema.
El problema és que no m'has fet el cafè.
Perquè la veritat és que ella em fa el cafè amb mi
amb l'excusa de prendre-se'n un ella.
És veritat.
I avui no m'has oferit cafè.
Ui, què fa jo?
Ja fa no sé quantes setmanes...
Sílvia, t'ho he de dir.
No sé quantes setmanes que no em portes galetetes de té
d'aquelles roades del fordapà del cantó.
Ja fa no sé quantes setmanes.
T'he dit el que em passa a mi amb el cafè?
No se puede estar sin el...
Doncs ens trobo a faltar.
Si algú d'aquí de l'emissora és una mica...
Una ànima caritativa...
Exacte, caritatiu anava a dir.
Caritatiu, eh?
Caritatiu.
I ens està sentint, cosa que s'hauria d'agrair,
més que res, perquè s'ha de fer una mica de pàtria,
que ens piqui aquí la porta, que nosaltres obrirem,
encantades per agafar aquell cafè.
Jo, sisplau, tallat curt de cafè.
Amb la llet calentona.
Bé, anava també per una altra història, eh?
Digue'm, digue'm.
El vedall.
Sí.
Què t'ha passat?
Quina música m'has dit que comencem?
Home, t'he dit que em posis alguna cosa del Sueño de Morfeo.
Bé, anava, t'he dit que em posis alguna cosa del Sueño de Morfeo.
Es un hombre en la pared y el tuyo junto a él borrado de pensar.
Que nunca volverás, que nunca has estado allí,
que todas las promesas que hizo no eran de verdad.
Que nunca volverás, que nunca has estado allí,
que todas las promesas que hizo no eran de verdad.
Home, esperem que aquesta promesa sí que ho sigui, eh?
M'encanta, m'encanta aquesta cançó.
Bé, doncs, sí, ella...
M'encanta, m'encanta.
Ella es diu Raquel del Rosario, una noia canària,
que festeja, mira per on ves per on...
I les cases de la vida.
...en Fernando Alonso, el campió de Fórmula 1.
Bé, doncs fa tres mesets escassos que estan junts,
però això no ha sigut un impediment,
perquè el senyor Fernando Alonso clavi el genoll a terra...
Què dius?
I li demanin a aquesta xiqueta que es casi amb ella.
¿Quieres casarte conmigo?
Li ha demanat la mà.
Jo crec que no li ha de donar perquè la necessita per agafar el micròfon.
Ah, i ella el volant.
Exacte, o sigui que les mans se les han de respectar.
I, en teoria, es casarien a l'octubre.
Anna.
Des d'aquí, Tarragona Ràdio,
volem fer entendre al senyor Alonso i a la senyora Raquel
que hi volem anar en aquella boda.
Mira, ens fa gràcia.
Jo també m'agradaria...
Ens fa gràcia.
Tu, per qui veies a seure al costat del Schumacher?
A mi m'és igual on me sigui.
La qüestió, encara que sigui al costat del lavabo,
però jo quiero ir a fer el xafari...
Sí, no sabràs parlar.
Al costat del Fisiqueta.
Què li diràs tu al Schumacher, si no saps parlar?
D'igual.
Bueno, no saps parlar.
Tu bueno, tu bueno.
I ella, amb una cara de velocitat, com diu això.
I a més a més està amb el seu jefe de files, de la Renault.
Bueno, bueno, bueno, no sé, no sé, no sé.
Deixem-ho, deixem-ho.
Jo més aviat, tu aniràs pel tema esportiu.
Ai, m'encantaria, eh?
Jo aniré pel tema musical.
A mi que m'assenten amb una taula amb tots els músics i cantants.
A totes les filles de Morfeo.
Amb tota la gent que es dediqui a la música, que hi vagi la boda.
Jo sé, sí, sí.
Ai, ella, que posada també, que te posaries?
Que te posaries?
Ai, jo saps que en qualsevol drapet ja estic vestida.
Això és veritat, i ben maca, eh?
És el que té, perquè ja ho saps, si és veritat.
Les que són guapes.
Sí, però hem de parlar d'una altra Raquel, crec, no?
De Raquel a Raquel, i tira, perquè me toca.
Home, jo no sé si les del barrio...
Però tota la premsa...
Els del barrio, els de la calle, tota la premsa, la meitat del món mundial...
Això passa per estar sempre pendent de les revistes del cor.
Això passa per passar 35 dies en un hospital.
En diferents hospitals, perquè es veu que sí que ha estat a dos hospitals.
A veure, a veure.
La qüestió és que la perruquera ha tornat a casa,
aparentment molt tranquil·la, no m'estranya,
deu anar adopada fins a les celles.
¿Pero se puede saber de qué estás hablando?
De drogues per tranquil·litzar-la.
De drogues per tranquil·litzar-la.
Es veu que ella ha tornat...
Ella ha tornat en companyia del seu marit, el Toni...
ni... no diré el cognom...
Anif-qué.
Anif-qué.
Anif, sí.
Exacte.
Aniki.
I que es veu que...
Bueno, han tornat al xaler madrilenyo,
en plan, a veure si ara ens deixen descansar.
Jo dic que els deixaran descansar entre exclusiva i exclusiva.
I no cal tornar a recórrer o a recórrer a estar en una clínica ingressada.
Bueno, ja ho veurem.
Deien...
Les males llengües.
Sí, perquè jo no sé si al final ho va ser.
Jo crec que no.
Que la Raquel Mosquera ja estava planejant...
Sí?
Les seves sortides o les seves entrevistes per televisió,
ja gairebé des de l'hospital.
Abans de sortir...
No ella directament, però a través dels seus advocats.
Recordem que el Toni, el senyor Nifke,
va sortir així de casualitat,
la setmana passada o l'altra potser va estar ja...
Amb una...
Amb una salsa rosa d'aquests.
Amb una salsa rosa o amb un d'aquestes,
amb un d'aquests, ja aclarant el que ja havia aclarit
i també defensant-se de les declaracions d'un tal Toni,
que resulta que és amic de sempre i que no es coneixen de res.
I que explica meravelles sobre ells.
Un follon.
El món està girat.
Sí, sí.
I jo no sé si aprofiten un forat en el temps
però et deixen anar de poques soltes
i de poques vergonyes.
És que el dolent és que hagin d'anar poques...
O sigui, no deixin d'anar poques soltes.
El dolent és que hi hagi gent que pagui aquells poques soltes
perquè diguin les coses que diguin.
Doncs ara jo et diria que anéssim a fer un tom per a l'Argentina.
Què ha passat?
Oh, i seguirien parlant de poques soltes, eh?
Sí?
I tant.
Balla, smart.
Agafa't fort.
No et trepitges, eh?
No, no, no.
Mira, mira.
A veure si saps fer això.
Mira, mira, mira.
Ara, ara, la volta, eh?
Ara toca la volta.
Ei, ei, ei, cont amb els peus.
Ara és el moment d'aquell que vas ràpid amb els peus, eh?
Del creuat, el creuat.
Fixa, fixa, fixa, fixa.
Ja està.
T'he trobat, eh?
Un plau que sí, nena.
Xata.
Som unes cracs.
Sí, sí.
Vam-nos a mirar com ho bailen.
Vinga.
Com si no hi ha aquest concurs.
No, encara...
Ja s'ha acabat, ja s'ha acabat.
Continua la tercera part.
Oh, per tant, la rosa, la rosa de Gran Hermano.
També va bé.
I guapíssima que està.
I s'ha primat un munt, eh?
Oh, però bueno, encara que no s'hagués primat, està guapíssima.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, tot això per parlar de poques vergonyes i no pas de la rosa.
No posis aquesta cara.
No.
Hem anat a Argentina perquè, mentre Espanya se'l reclama i se'l sol·licita un ingrés immediat a la presó,
decideixes que te n'has d'anar a Argentina a passejar perquè la teva nòvia té feina a Argentina.
Això no és de poca vergonya?
Julián.
Julián Muñoz.
Mira, mira, t'ho diria, t'ho diria, sí, mira, mira com t'ho diria.
¿Pieres a que él tiene un problema o a que él es el problema?
Me refiero a que o tiene un problema o te juro que lo va a tener.
Doncs sí que el tindrà el problema.
De fet, o dóna la cara davant de la justícia espanyola o realment ell, ell sencer, serà un problema.
Julián Muñoz, el novi etern de la cantant, Isabel Pantoja, està exercint de turisme.
Allò de fer-hi de turista amb la càmera de fotos i les xancles.
Però turista accidental i de llarg, no? Sembla que s'hagi de quedar durant un setembre, no?
De moment està a l'altre costat de l'Atlàntic fent d'acompanyant, de partener de la Isabel Pantoja,
mentre, ja et dic, el jutjat de la penal número 5 de Màlaga el sol·licita perquè ingressi imminentment a la presó.
Jo no sé.
Està fotut, eh?
És a dir, jo no sé fins a quin punt, perquè no hi entenc del tot, això és un oïdo de la lei, alguna cosa d'aquestes?
Buscar captura, quan no sé.
Home, deuen tenir un temps per poder presentar-se davant de la justícia.
La millor encara està dintre del pla d'entrega.
L'advocat de l'exalcalde presenta un recurs per evitar l'ingrés al presidi.
Per això et deia que encara, segurament, fins que no s'acabi aquest recurs,
segurament que aniran cap al...
Constitucional.
Exacte, Constitucional, Suprem.
Apel·laran segurament que totes les qüestions que puguin fer i més perquè no arribi a la presó.
I si al final potser ha d'entrar a presó, segurament que hi haurà uns atenuants.
Ui, filla meva, que hem llegit, que hem vist de pel·lícules, tio, d'aquestes.
T'ho anava a dir, tu n'has vist moltes de pel·lícules.
I tant, i tant, i tant, del CSI.
Hosti, tu.
Oh, oh.
D'on surt el nom, ja em sortirà en un moment o altre.
Quin, quin, quin?
El Perry Mason.
També, també hi vaig veure, també hi vaig veure uns quants, eh?
Del Perry Mason.
Escolta'm.
Què?
No parlem de Perrys Mason, sinó de Britney Spears.
Què li passa a aquesta bona noia?
El que no li passi a ella, xiqueta.
Mira, oh, oh, oh.
Ja es queixa, ja es queixa.
Encara no hem parlat i ja està.
És que té motius.
Però què li passa? Digue'm-ho.
No, escoltem, no? Escoltem, una miqueta.
Home, no sé si val la pena o no escoltem-la.
Encara que només sigui la seva veu no és amagant, sinó cantant.
Com tu vulguis.
A veure, si creus necessari que la sentim...
Tres segons, mira.
Ja caldria, ja està bé, ja no cal més.
Total, per dir que es confirma que torna a estar embarassada.
Una altra vegada?
Sí, i que, a més a més, s'ha pres uns dies de relax a Hawaii.
Digue-li tonta, eh?
Va viatjar amb el seu petit, el seu impreston,
i que té cinc mesets,
i una nani, una...
Una supernani.
Una cangur, que vigila del seu cliu mentre ella pren el sol,
però diuen que l'artista ha fet fora una altra vegada el seu marit,
el que ha vingut, Federline, de casa.
És a dir...
Ai, ai, ai, ai, mira aquesta noia que ja tenia antecedents
amb el que va passar precisament amb el seu marit i la seva ex d'ell,
que la va deixar embarassada per una altra història.
Bueno, doncs amb ella, de moment, no és que ell l'hagi deixat embarassada.
A veure, sí que està embarassada, però no l'ha deixat,
sinó que és ella la que està fent fora de casa
per segona vegada el seu marit.
Bueno, recordem que la primera vegada va ser després del part,
postparto, jo crec que...
Histèrica aguda.
Deprimida, però clar, ja ha perdut la seva línia,
o almenys ara mateix no la té definida.
Té una altra línia.
Exacte, totalment diferent.
Ara ja és mami,
i que el seu home, com que tampoc tenia massa idees clares,
jo crec que del que volia.
No, no, és que ni del que volia ni de res.
Ni del que volia ni de res.
Sí, sí, sí.
És el que té quan et vas al llit amb crius,
pixat t'aixeques.
Mira ella.
És una traducció literària fatal,
però més o menys s'entén, no?
Jo te lo busc, jo te lo com, no?
Ai, ai, ai, si no fuera, perquè...
Digueu, dona, no te tallis.
És tímida.
És tímida.
Que tonta soy.
Vamos a hablar de ellos.
Qui són ellos?
Ah, de ellos, a veure què m'ha de posar ara.
No, és que no sé, ara estic en dubtes.
De què m'has de posar?
Bé, és que de fet passem de tonta.
Aquesta, aquesta, aquesta.
Això es diu espines i roses.
I aquest moment de cul que acabes de fer.
Oh, per la cançó del David.
És que se l'heu perdut, un remeneu que, bueno...
Bueno, la gestió que anava dient,
que de tonta a tonta,
parlem de la Britney Spears
i ens dóna pas a parlar de Victoria Beckham.
Oh, que tonta soy.
Que guapa.
Sí, fill meu, però reconocerlo es un paso adelante.
Bé, la qüestió és que
es veu que aquesta gent que s'avorreix
i no sap què fer
ha decidit tornar-se a casar.
I per què no m'has demanat la nupcial, dona?
T'ho he demanat, també t'he dit,
prepara'm la nupcial,
que la gent sense cap mena de suc
es torna a casar.
La qüestió és que els anglesos més internacionals
han trobat una nova forma de gastar
el seu incumensurable compte corrent
perquè han decidit que volen tornar a passar
per l'altar,
com ho van fer ara ja fa sis anys.
Es van casar ja fa sis anys.
Però una cosa, Mar,
entre tu i jo,
això no es fa a les boses de plata,
a les noces d'argent, perdó,
parlem amb propietat,
o a les noces d'or,
i amb els estiguals...
Però això deuen ser les noces de paper de plata.
Ah, de paper de plata.
Clar, les de sis anys
deuen ser les de paper de plata.
A mi era una que no m'has dit
que són d'espart o una cosa d'aquestes,
que tu ja saps,
de fibra de vidre...
De fet, és una d'aquelles boses
a les que no cal que ens convidin
perquè jo no hi vull anar.
Oi, jo sí?
Ai, no, no.
Clar.
Jo no em faig la pedicura
per anar en llocs així.
Jo sí que m'agradaria.
Jo sí que m'agradaria
només per veure l'Elton John.
Encara estan discutint
on es faria,
però sembla ser,
i aquest és un dels motius
per quals jo no hi vull anar,
sembla ser que Espanya
és un dels llocs
que no està ni de bon tros
a la llista.
Què dius?
I se'ls ha passat pel cap.
Home.
Doncs mira, saps què?
Mira, millor m'ho posen així,
puc viatjar una miqueta...
Però xata, vull dir,
no, no, no, no...
A veure, no pots...
Prens-ho com si fos unes vacances.
Mossegar, home,
que t'està donant de menjar.
Però passa-ho com si fos unes vacances.
Mira, planteja-t'ho.
Però és un patiment,
això no són unes vacances,
és una tortura.
Però ells ho paguen tot, no?
Que ho paguen tot.
Home, no ho sé jo això,
que tu han dit a tu
que t'ho pagaran tot.
Ai, no.
Ah, xatona, xatona.
I que la gent és molt pija, eh?
A veure on t'aniran a parar,
a veure si s'hauran de prostituir
per pagar el viatge.
Això no diguis de broma,
per l'amor de mi.
Nena, nena, no, no se sap mai.
Xata, tu creus que arribarà a aquest punt?
No.
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
Jo no hi vull anar.
Jo què prefereixo?
Mira, tenen quartos,
no saben com gastar-se.
Segurament que convidaran a tothom
a un hotel magnífic, majestuós,
Si és així, la Sílvia,
a tu te deixem anar.
Clar, dona.
Jo no, jo no.
Jo sí.
A més te trucaria,
ai, no saps qui he vist.
Saps en qui parlo?
Espera que te'l passo, espera que te'l passo.
Elton, passa't guap, eh?
Ai.
Perquè a més a més recordem
que el Don Joan és el padrí
dels fills dels Bécam.
Sí, sí, sí.
Per això que ha d'estar,
ha d'estar a aquesta boda.
Amb el seu marit.
Ah.
No, tio.
No ni de sol.
Ara acabo de fer la boca a aigua.
No, no, però millor, millor.
Ai, ella.
Un de boig, és per allà.
Ai, ella.
O aquí a més ho passaria.
Mar, has de venir.
Jo no em faig la pedícula
ni em poso mitges
per anar a veure en aquesta
pelandrusca que hi ha.
I és que mira que em cau malament, eh?
No ho pensis.
Tu pensa que aniràs a veure el Bécam i el Don Joan.
I ja està.
Tu, senta't en lo masculino.
Bueno, que d'aquí a les hores
encara passarà molt de temps.
És veritat.
Hi ha altres bodes pel mig.
Perquè és un any fructífer, eh?
És un any...
Sí.
Sí, sí, sí.
I hem d'estar al via per regals, no?
No, què de regals?
Tu saps que aquí els regals per les bodes
són màrqueting de la ràdio.
Sandrers, xancles d'estiu,
motxilla,
les agendes del 20 d'aniversari,
coses d'aquestes.
Que també fan servei, nena.
A vegades tu et sembla
que estàs fent un regal friqui
en aquella persona
que té tants milers d'euros,
en aquell moment no porta boli.
Ah, doncs mira.
I tu no treus un boli
i t'arregues a la ràdio
i te'l guanyes, tia.
I tu ho dic jo.
Ah!
Ah!
Ah!
Tengo una mala noticia
No fue de casualidad
Yo quería que nos pasara
Y tú, tú
Lo dejaste pasar
No quiero que me perdones
Y no me pidas perdón
No me niegues que me buscaste
Nada, nada de esto
Nada de esto fue un error
Oh, oh
Nada fue un error
Nada de esto fue un error
Oh, oh
Nada fue un error
Yo te digo
Los errores no se eligen
Para bien o para mal
No fallé
Cuando viniste
Y tú, y tú
No quisiste fallar
Aprendí
La diferencia
Entre el juego
Y el azar
Quien te mira
Y quien se entrega
Nada, nada de esto
Nada de esto fue un error
Aquí ja no podria estar allà
Per què?
No, no, perquè la Paulina no caldria sentir-la
Home, però hem d'acabar amb una cançó sencera, dona
Sí, però no cal aquesta
A veure, jo t'he demanat una cançó bonica per acabar
I ja m'està bé
Però ens està deixant descansar
Fa moltes setmanes que no parlem de la Paulina
Traiem-la, traiem-la, ja està
La, la, la, la
Exacte
Més val esquivar el tema
No fos cas que es pensi que encara pensem en ella
I que la trobem a faltar
I qui ens doni de què parlar
No, no, no
I aquesta
Què tal?
Vinc perquè el dia 7 de març
Crec que tenim nou disc, eh?
Oh
Ho saps, no?
No, m'ho acabes de dir, m'acabo de quedar
El Bàsico 3 està ja en marxa
Déu meu, senyor
De Revolver, ho sabies?
No, no, no
Ja t'informo
Ai, que dolent, aquest
No sé si estarà aquesta
Una cançó preciosa
Una ciutat preciosa
Mira, ella
International Geographic
No, però ho he de dir
Vull dir, jo
Em passejava per allà i pensava
Osti, tu
Ai, quites cançons
Amb les vegades que he plorat
Jo amb aquesta cançó
Però la Sant Dimar
Bueno, va, ja callo, va
No, no dic per anar acomiadant-nos
Ja saps que tu i jo
Quan comencem a acomiadar-nos
Com que allarguem, allarguem
No, no, i que de fet
És que jo m'hi m'han de fer fora
Jo sento que sembla que faci ventosa
Aquí a la cadira
No marxo mai
De fet, de totes maneres
Bon divendres
Molt bon cap de setmana
Fins dilluns
Per tota l'altra gent
No, i tu i jo el divendres
Tornem
Recorda, sisplau, cafè i pastetes
Ai, no, perdó
Que encara no puc marchar
Que he de fer les efemèrides
Bueno
Fins d'aquí una estona
Veus, ja començava a fer caminèria
Jo sí que marxo
Ja et porto el cafè jo
Perquè aquí ningú s'ha molt d'estar
A veure, ara ens mirem una cara
Com que no us hem sentit
Ah, poseu la ràdio
Poseu la ràdio
És que sou d'aquesta manorata
Bon cap de setmana
Fins d'aquesta manorata
Mi última oportunidad
Foro que alumbras al mundo
Alumbra mi vida
Fotos y cartas marchitas
De cuando planes y sueños
Aún vivían en su pie
Dos vidas en dos maletas
Entre Lisboa y Madrid
En una estación de tren
Él se durmió para siempre
Con su billete en la mano
En un banco del andén
Y ella se apagó de golpe
Como se apaga una vela
Después del amanecer
Faro que alumbras al mundo
Por encima de la tempestad
Devuélveme la esperanza
Y que brille mi estrella
Pero no en soledad
Oye mi voz
Mi última oportunidad
Faro que alumbras al mundo
Alumbra mi vida
No en soledad
No en soledad
No en soledad
No en soledad
Te alab跟你
Quem fue любой
Estoy seguro
No en soledad
No en soledad
No en soledad
Cuando me quedo
Con transporte
Pero no te agrade
En si dudes
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!