El meu ami, el meu ami, el meu ami, ha arribat el dia.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
I el dia de preguntar-li a l'avi Ramon.
Tu anem preguntant, anem preguntant, anem comprometent.
Quan va ser que va començar en aquesta de seva casa de la ràdio?
Ui...
Ja està, ja li he dit bé, no?
Fa, fa anys.
Com fa, com fa?
Fa anys.
Jo recordo que jo abans anava a Ràdio Tarragona.
Llavors era a Tarragona, no sé com ara és nacional o què sigui.
I allí havia tingut alguns programes per l'estil d'aquí,
però allí portava entrevistes o explicava també coses de carrers i anàvem d'allò, no?
Però un dia, un dia no sé com va ser, que vaig parlar amb un de vosaltres.
Tu eres una noieta joveneta, el Josep Maria també, es diu Josep Maria, no?
En Joan, en Joan Maria.
Joan Maria, perquè no em facis cas que els noms ja són tants i tants d'aixòs que...
I un dia, allà a la plaça del fòrum,
hi havia una ràdio, hi havia una emissora, petita, molt mona, molt d'allòs,
i vaig dir, ah, mira, més curiós...
Però hi havia una coseta, però vostè ja havia fet ràdio.
Sí.
Si no li venia de nou.
No.
On havia estat?
Havia estat a Ràdio Tarragona.
Però què havia fet allà?
També havia fet col·laboracions?
Sí, sí, sí, sí, havia portat entrevistes, havia fet programes ja, com ara fas tu?
Sí.
També havia fet jo, amb persones, doncs, de d'allò, sí, havia fet d'allò.
Després allà vam anar una vegada amb representació d'això, vam anar a la Índia, a Bombay,
o sigui, era un post que teníem també molt bona col·laboració i molt bé, estava molt bé.
Però llavors va ser, que et dic, allà a la plaça del fòrum,
entro allà, tu ets la Mar de Boniquet, allò petit, molt bon, no?
Molt coquetó i d'això.
Ai, mira, i parlant, parlant, no sé qui va ser de Valtros,
no sé qui va ser de Valtros, potser tu, no penses que ets tu,
perquè sempre m'estàs embolicant, deuria ser tu.
No, i vaig ser que estava amb el francès,
que va estar amb el programa del matí amb el francès.
Llavors era el francès el que deia.
El francès em diu, ah, doncs, mira, ja que d'aixòs podries fer alguna cosa.
I després va fer amb nosaltres alguna cosa.
I em va enganxar, diu, mira, podríem fer un d'allòs.
I vam començar a fer una entrevista,
vam parlar de diferents coses de Tarragona, d'exposicions,
i així va ser com vaig entrar amb vosaltres.
I llavors, com que també amb el Sindicat d'Iniciativa i Turisme
fèiem exposicions, una vegada vau vindre a les voltes al Pallol,
que vam fer una exposició internacional de còmics
i allà vam fer la inauguració, després la cloenda,
per cert que tinc algun casset que és molt...
el que dia m'ho escoltava, era molt...
Porti-ho, home, porti-ho, per recordar una mica.
Sí, sí, un dia...
I ho posaríem aquí un trosset.
Tinc alguns parlant amb altres,
algun casset d'aquell temps, no entens.
Doncs, avi, de veritat, eh?
Sí, sí.
No demà, perquè ja demà és massa justet.
No, no, no, anem intercalant.
Exacte, això, porti'm algun.
Anem intercalant.
I així el sentirem,
i així recordarem les nostres veus d'aquell temps.
I si algun dia faig vacances,
doncs mira, podeu anar posant algun d'aquestes entrevistes?
No, no, no, no.
No el deixem fer vacances, avi, ja ho sap.
No, al més que ve, sí.
Li deixem algun dia que s'escapi i parar de comptar, eh?
No, al més que ve, sí.
Al més que ve, tinc que...
S'escapa?
Al més que pari uns dies, uns dies.
A veure, a veure, a veure.
Sí, a la dona també em convé de quan...
No ho sé, no ho sé, eh?
No sé si l'hi permetré.
Bé, doncs així va ser que vam començar allà dalt.
I llavors intercalava allà dalt amb Ràdio Tarragona, no?
Sí, sí.
Llavors a Tarragona ja vam fer allò que hi ha nacional,
o que sigui, es m'anava perdent,
i llavors vaig continuar amb vosaltres.
I llavors, d'allà del Plaça del Fòrum,
llavors ja vam canviar...
Sí, perquè vostè va fer el nostre recorregut.
Plaça del Fòrum, Carre de Nau...
Sí, després d'allà vam anar al Carrer de Nau
i llavors jo al Carrer de Nau
ja agafava els dissabtes a la tarda
i ja em passava, així com ara fem 10 minuts,
el que sigui,
i quan passava una hora...
Què dius!
Sí, sí.
I hi havia alguns que ara no hi són aquí,
doncs ja fem...
Un col·laborador, sí.
També havien fet alguna entrevista,
havien fet col·laboracions,
havien explicat històries,
però llavors, clar,
llavors com que tenia més temps, per exemple...
Clar, és que ara anem a Correcuita,
no ens ho veiem i ja s'ha acabat els temps.
Llavors ja, per exemple, a veure,
quan feien els presoners,
el porc que venien,
doncs havia fet tota una història d'aquella cosa,
o buscava ja coses ja llargues, seguides,
tot com una espècie de xerrada,
i a vegades allà està passàvem hasta una hora
i una vegada vam estar quasi dues hores
fent tercalat...
I després que diguin que ara mi Ramon no té corda, eh?
No, no, anàvem d'això, sí.
I llavors, del carrer de nau,
que allò va quedar petit i el que sigui,
vam passar a la Rambla.
Sí, sí.
Aquell lloc m'agradava molt.
A la Rambla.
A mi m'agradava molt.
Sé que s'havien de fer obres,
s'havien de fer coses,
però m'agradava molt.
A la Rambla ja també vam fer un programa,
que ho feia un dia a la setmana,
i també feia bastant de rato.
inclús portava gent,
vam fer entrevistes,
vam fer entrevistes,
vaig portar polítics,
vaig portar artistes,
vaig portar tot el que...
Perquè llavors, clar, teníem temps per fer aquesta cosa.
I llavors també el Chinchilla
també col·laborava
i cada vegada sortejàvem una màquina de fotografia,
i feien preguntes i coses d'aquestes, saps?
Sí, sí.
I llavors, clar,
a la Rambla estava més al centre,
estàvem més...
Saps el que m'agradava de la Rambla?
Ara el que acabo de dir,
que estàvem al centre,
quan feia carnaval.
Sí, sí.
Sorties al balcó
i explicaves el que es veia des del balcó,
per Setmana Santa,
des del mateix balcó.
És que tampoc feia falta moure's massa cosa.
Qualsevol cosa que es feia a la Rambla
o es feia de festa a Tarragona,
des del nostre balcó es controlava tot.
I saps què passa?
Quan portaves algú,
doncs ja estaves allí
i ja no era com aquí,
que estàs més apartat que últimament.
Home,
depèn de com,
mira, si has d'anar a comprar l'Herozki,
tens l'excusa.
No, no.
I llavors allà de la Rambla
ja vam estar amb temps,
i després vam venir cap aquí.
Festes, no, festes,
i fent programes.
I llavors,
va ser quan vam vindre aquí,
i ara això, clar, això aquí,
ara ja és...
Que aquí hi ha la tonta, la tonta,
ja estem a punt de fer 3 o 4 anys ja.
Sí, sí, sí.
3 anys farem.
I aquí això ja és gran,
ja...
Potser...
És una altra cosa.
Sí,
potser falta aquella intimitat
que hi havia allò reduïda
d'aquells puestos,
perquè ara, esclar...
L'avi,
hosti,
jo ja la busquem aquí,
ja busquem l'estudi més petitet.
Ara cadascú tens un locutori aquí.
Un locutori aquí.
Propis, propis.
A dir fora,
però jo com que ser l'avi,
com que tots són nets per mi...
I a més la família pot veure
que cada vegada és més nombrosa, eh?
No, no, sí, sí, més gent.
I m'hi trobo bé.
No, no, és amb bona gent.
M'hi trobo bé perquè tots són molt simpàtics,
molt agradables,
i avi aquí, avi allà,
i mira, això potser m'aguanta.
I per molts anys, eh?
Que vagi passant els anys.
I...
I em feu ser obert.
I hem de marxar, eh, avi?
I espero que els que s'escolten
també ens atinguin la paciència
d'anar aguantant.
Demà parlarem de la gent que ens escolta.
Què li sembla?
Sí.
La gràcia fora que...
I d'alguna d'aquelles senyores
que m'aturà ens trucava des de la Puda.
D'alguna d'altra senyora
que es escapava de la part alta.
La dona de l'oxegador.
Sí, sí, sí.
Això ho comentaré.
Jo farem una miqueta de memòria demà.
Ho recordaré.
Avi, gràcies.
Molt bé.
Acabem, doncs, això.
Recordem que aquesta setmana, el divendres,
fem 20 anys.
Molt bé.
Tarragona Ràdio.
20 anys, 20 anys, 20 anys.
20 anys, 20 anys, 20 anys.
Tarragona Ràdio.
20 anys, 20 anys.
20 anys, 20 anys, 20 anys, 20 anys.