Vamos, cálmense.
Tranquils, tranquils, tia està aquí, eh?
Sí, cálmense.
Guarden silenci, por favor.
Mira que comencem, mira que comencem.
Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ai, que fort, que m'has deixat sort de tot.
És que vinc amb unes energies renovadíssimes.
No, no, que se nota, eh?
No sé, no sé, és que he portat al compte
de les setmanes que hem deixat descansar
a tota aquesta generació d'audiència,
d'audients que tenim, però no, no.
Les coses bones tenen un fi
i això ja s'ha acabat.
Jo no sé què has fet al final del 2005,
però que tens unes piles,
dic que estaven, això,
que teníem més o menys un volumen així com a recte,
pausat, tranquil, i de cop i volta, boom!
Ja sóc aquí.
Ja s'ha arribat.
Ja està.
S'ha acabat la pau, justament.
Ahir mateix surten de Salamanca cap a Madrid
i jo ja estic aquí frisant
perquè arribin a remenar això del paper
és com anava a rebaixes, no?
Deia un munt de papers i vinga, remenar, vinga, remenar.
500 caixes, eh?, que es diu aviat, eh?
Oh, senyor.
Tu estàs segura que eren 500 caixes?
Tèricament és el que deien, eh?,
que van començar a dos quarts de set de la matinada a treure's
i jo no ho sé,
quan van estar dues hores o tres hores,
vinga, caixa, vinga, caixa.
Vinga, treure caixes.
Aquell home, aquells dos homes,
jo crec que al final somiaran amb les caixes,
no quiero más caixes, por favor.
Això és una paperassa.
Te voy a empapelar.
Mai m'he dit.
Marc, com està la revista del cor?
T'he de confessar una cosa.
Em sembla que m'has de confessar,
un moment, abans que comencis,
em sembla que m'has de confessar
una cosa que jo volia confessar,
només obrir micros.
El què?
No he llegit una sola revista
totes aquestes setmanes.
La mateixa.
M'he sorprès.
En sèrio, eh?
M'he sorprès per dues raons.
La primera,
hi havia coses que fa setmanes que han passat
i jo no ho sabia.
Com què?
Com a coses que comentarem ara.
Com a primícia de fa dos mesos.
Hi havia coses que dic,
si això ja ho sabíem.
Si quan jo vaig marxar allà a la muntanya,
com la Heidi,
encara hi havia,
encara hi havia pel món això.
perquè veigis, eh?
Jo crec que algunes notícies
t'estaven esperant.
No avancem.
Per què hem de pensar?
Esperem a la Mar, no?
A l'estampai fins que torni.
Mar, i què?
Tot la resta bé, no?
Bon any, que no t'ho he dit.
Jo sí, he dit bon any nou
amb un cridament jo que he deixat
sort de mig de Tarragona.
Però l'estava jo pensant.
Jo he d'estar pensant
en dues coses que he de dir.
Que fa lleig, eh?
El dia, quin dia és avui?
21.
El dia 21?
20.
21.
20.
Avui és 20.
Avui és dia 20.
oi, oi, oi, oi, oi.
Divendres 20.
Oi, nena, és que demà s'hi sap.
Xata, oi, xata.
A divendres dia 20
i encara desitjant bon any nou.
Oh, està bé, eh?
Home, queden...
Quants mesos queden?
11.
Està bé, eh?
No?
Però desitja bon any 2007.
Home, primer acabem el 2006
i el 2006 ja en parlarem l'any vinent, eh?
Ja en parlarem l'any vinent.
Escolta'm, que ens estem liant una mica.
I si comencem?
Som-hi.
Desde que tengo insomnio
me he viciado a buscar
el placer que no me das.
Las modelos de moda
hacen cola
en mi mundo
de nunca jamás.
Desde que tengo insomnio
soy el socio del mes
del videoclub.
Las estrellas del porno
ya me piñan
y un ojo se apago la luz.
Prefiero ser el pez
que se muerde la cola
a ser el surcista
que espera tu ola.
Prefiero al chiquillo
feliz con ojeras
que ser tu sabueso
tu mano estijeras.
Desde que tengo insomnio
soy califa virtual
con todo un harén.
Las sirenas del banner
me ofrecen
sus bailes psíquicos
y su piel.
Desde que tengo insomnio
soy amigo de loli
madrileña y madame.
Como yo.
Las cervezas
con luces
son calientes
y caras
pero no saben a sal.
Prefiero ser el pez
que se muerde la cola
a ser el surcista
que espera tu ola.
Prefiero al chiquillo
feliz con ojeras
que ser tu sabueso
o tu mano estijeras.
Prefiero ser el pez
que se muerde la cola
a ser el surcista
que espera tu ola.
Prefiero al chiquillo
feliz con ojeras
que ser tu sabueso
o tu mano estijeras.
Y tú me llamas
loco sin vergüenza
y tú me has echado
de la fiesta.
Labios de cera,
corazón cobarde.
En mi amor
no hay más leña
que la que arde.
Prefiero ser el pez
que se muerde la cola
a ser el surcista
que espera tu ola.
Prefiero al chiquillo
feliz con ojeras
que ser tu sabueso
o tu mano estijeras.
Prefiero ser el pez
que se muerde la cola
a ser el surcista
que espera tu ola.
Prefiero al chiquillo
feliz con ojeras.
Hem començat amb la música
de Paco en la luna, eh?
Molt bé, molt bé.
Que bon concert.
Perquè la darrera vegada...
Surgut, anem a dir-te,
la darrera vegada
que tu i jo
vam coincidir,
tu i jo lo sabíem,
que vam coincidir...
Paco en la luna.
Aquí, vols dir-ho.
En concert,
l'últim concert
que vam anar de l'any
va ser aquest,
el Teatre Metropol.
Jo crec que és una bona manera
d'acabar l'any, no?
L'últim concert,
en el cas de jo
i de tu,
i de tu i de jo,
l'últim concert
que vam sentir a l'any
va ser aquest.
Que bo, que bo, que bo.
Vaig disfrutar.
De fet, jo crec,
i ho he de dir,
i els he dit els protagonistes
i ho diré aquí en públic.
Digue'm.
Perquè tothom que va ser
a Llimpia Metropol
s'hauria d'arrestar
cinc punts
a la seva castilla
de concerteros.
Per què?
Perquè jo sàpiga...
Però tu i jo no, eh?
No, exacte.
Només hi havia dues persones
que aplaudissin amb ganes
i que ballessin.
I érem tu i jo
que estàvem darrere de tot.
Exacte.
No, no, no.
Totes les altres
sí que una miqueta més fred.
És veritat.
O és que no havia anat mai
a un concert de Paco
o és que es pensaven
que el Metropol
era per anar encursetat.
No ho sé, no ho sé.
No ho sé, va ser una mica raro.
És veritat.
Raro, raro, raro, raro, eh?
Però bueno, els hi perdonem
perquè ens ho apuntem pel proper.
Vinga.
Bueno, què?
Entrem, no?
Anem-hi, anem-hi, anem-hi.
Encara que semblés
una missió impossible,
anem amb matèria.
Anem-hi.
Bueno, comencem.
Suposo que en aquestes alçades
tothom hauria de saber
que parlarem del senyor Tom Cruise.
Que bona banda sonora, eh?
Doncs sí, per segons.
Perquè això, a les 6 del matí
acabada d'aixecar...
Què?
I és per fotre un cop de sabatilla...
A quina missió la tu posen això?
A quina missió la tu posen això?
La nostra, no, eh?
No.
Que posem bona música, eh?
Sílvia, deixa'm donar la notícia.
Ah, digue, digue.
Vinga.
Les eccentricitats
i els caprices del senyor Tom Cruise.
té una preocupació infernal,
per no dir-ho d'una altra manera,
pel seu cabell.
Qui dius?
Ell és capaç de pagar 600 dòlars
perquè li tallin el cabell.
600 dòlars?
Jo li faria molt més barato.
I jo també.
Ui, tinc unes mans jo per tallar cabells.
Uf, jo dos.
Jo en tinc dos de mans.
La qüestió és que cuida tant el seu cabell
fins al punt de donar uns banjos
de batidos de frutes exòtiques.
Què m'estàs dient?
Que a més a més es fa portar...
Això és el baracent, aquell que fa...
Oh, oh, oh, oh.
Sí, aquell famós...
Doncs es fa portar les fruites
de no sé quina part del món
que es tritura per fer-se els seus xampusillos.
Allò, tiqui, tiqui, tiqui.
És de pijo o no és de pijo, això?
Això és de mascarilla de la senyorita Pepi.
Exacte.
La qüestió és que, a més a més,
faria qualsevol cosa pels seus fills
com llogar en l'any 2001
tot un parc aquàtic
perquè ells sols
els poguessin posar els culs en remull.
Ai, però que avorrit.
Si l'important dels parcs aquàtics
és quan te trobes amb més gent
i pots comentar
i encara que no els coneixis...
Et salpica...
Exacte, i parles i dius
Ai, mira, aquest m'agrada.
Ai, quina cua, no?
És interessant el parc aquàtic.
Mira quin biquini més ortero.
Exacte, i pots comentar.
Ai, mira aquell, mira aquell.
Ells no, ells van anar.
Ai, ai.
Van arribar allí
amb tres helicòpters privats.
Massa quartos, d'aquesta gent.
I la broma als tobogans
i les piscines
només li va costar 70.000 dòlars.
¿Cómo?
Espera, que ve a fer comptes.
70.000 dòlars.
Més, després, lògicament,
la mascarilla pel cloro de la piscina
al cabell.
Vinga.
De frutes de la passió.
Vale, però no només és
en aquestes assenticitats
pels fills i per ell mateix,
sinó que per les seves nòvies,
amants i dones, també.
A veure, ja portem un bon pressupost, eh?
A la PNL, per cruz,
la va convidar
amb un centre privat de superlujo
a raó de 6.500 dòlars la nit.
Repeteixo, 6.500 dòlars la nit.
A veure, jo ho he comptat, eh?
Jo ho he comptat.
Tu ve sumant, tu ve sumant.
Jo ve sumant.
Perquè tu imagina't ja
els dies que haguéssim,
bueno, dies, setmanes i anys
que haguéssim mogut de treballar tu i jo
per poder estalviar aquests diners.
Però, bueno, a veure, això no és...
No ho pensis, no ho pensis.
No ho pensis.
No és res comparat
amb el fet de llogar tot un castell
amb 26 habitacions.
Què dius.
Perquè t'he de gust
fer-li una ballada romàntica
a la teva dona, Nicole Kidman.
Home, qui diu romàntica
diu una ballada de xiqui-xiqui, pum-pum.
No ho sé, perquè encara
en tantes habitacions...
Una habitació per aquí,
una habitació per allà.
Entre que visites tot el castell
se t'ha passat tota la nit.
Però t'imagina't la història...
En si.
Ella amb pelotica a picar per allà
i ell també.
Això és un horari infantil, Síria.
Esteve en un horari infantil.
Perdó, però allà com a Dani i Eva.
Bé, com a castell.
A veure, deixem de costar-te una mica
les xifres.
Vinga.
Per algú que té
730 hectàrees de lluna
comprades...
Com que de lluna?
De la lluna.
Ha comprat un...
Però...
730 hectàrees de la lluna.
Què es vol fer a la lluna?
Un castell també?
Un xalatet.
Un xalatet.
Un tros per anar a plantar pastanagues,
per anar allò a la parceleta.
Però no seria millor que arregléssim...
Però què?
Estic una cosa nerviosa.
No seria millor que arregléssim
una miqueta a la terra
abans d'anar a la lluna?
Home, potser pensa així
que les coses van maldades
anem per amunt
que li hi ha que tenim un terreno.
Exacte.
El dia que peti aquí
pujarem cap amunt.
Clar, jo el primer,
que ja t'impues tu.
Mira.
Ja tens quant, no?
Està grillada la gent, eh?
El que passa és que
quan tenen massa quartos
jo crec que ja no saben ni què fer.
S'avorreixen.
Exacte, jo crec que deu ser.
I un que jo no crec
que s'avorreixi massa,
però clar, s'ha de tinta,
s'ha de posar guapo...
Ja està.
Ja està.
Ja l'hi he tret, ja l'hi he tret.
Ja vull treure, no sabia com.
Però me l'ha posat així
com en calçador,
però me l'ha posat, eh?
Què tindrà a veure?
Tom Cruise amb Alejandro Sall.
Això no me pregunto,
no me lo preguntis.
Les comparacions són odioses, eh?
Me quedo amb Alejandro Sall.
Almenys ell del cabell,
mira, es fa un tinta
i tira cap endavant.
Sí, però, perdona,
et recordo que tu mateixa
em vas explicar
que en una roda de premsa...
I continuaré dient-ho, eh?
El que és?
Encara no he acabat d'explicar
que en una roda de premsa
ell va dir
que s'havia tenit el cabell
d'aquest color
perquè així la gent li mirava el cabell
i no mirava, doncs...
La panxa.
Les punjols que s'havia posat.
Clar.
Bueno, doncs, a veure...
Si és així...
Ara es para.
Anava a dir...
Si és així també de recordar
que fa cinc minuts
abans d'entrar a l'estudi
tu m'has dit
aquest home té
la crisi dels 40.
Sí.
M'ho has dit tu,
Sílvia García.
Reconeixes i creus
que el senyor Alejandro Sanz...
Sí, sí, ho reitero.
Crec que Alejandro Sanz
té la crisi dels 40.
Alejandro Sanz,
el telèfon deludits
és el 977.
Sí, sisplau,
truca'm, per favor.
Ja ho feia amb vistes,
a veure si és veritat.
Truca'm, Alejandro.
Ponyeteta.
Perdona, el telèfon, fill meu.
Perdó, 977-24-40-767.
Continua dient
que tens la crisi dels 40, eh?
El telèfon deludits.
Però truca'm, truca'm, truca'm.
Ja està.
Tu creus que caurà la història?
No ho sé,
però bueno,
escoltem,
el nom ja el tenim.
Seguríssim.
Però norma de gran.
Bé,
la notícia en si
és que Alejandro Sanz
i Heidi Mitchell,
Heidi, perdó,
és que això de la Heidi
m'hi tira molt.
Són más que amigos.
Molt bé,
me l'alegro molt.
Jo crec que són només amigos
i s'ha acabat.
Jo crec que són más que amigos.
Mira,
va aconseguir el senyor Alejandro Sanz
una entrevista
al senyor Jesús Quintero,
el periodista,
i jo crec que és l'única persona
que ha aconseguit
treure-li quatre paraules
de la seva vida privada
en una entrevista.
Saps que ell
mai parla.
Ja saps com ho fa,
que t'acaba avorrint
i tu dius
te voy a dar una exclusiva
a ver si se calla ja.
I por favor,
créeme.
Doncs el cantant
es va sincerar
i va comentar
que la relació
que manté
amb la seva ex-dona,
remeteixo,
ex-dona,
és com d'amics
i llegeixo textualment,
ella es un pedazo de mujer,
siempre lo ha sido
y siempre lo va a ser.
Somos mucho más que amigos.
Claro,
sois ex-maridos y mujeres.
En plural.
A més a més en plural.
I són pares d'una nena.
Això sempre unirà
i els tindrà junts
fins al final
de les seves vides.
Bé,
Alejandro Sanz,
no sé si calia
que destapessis
la caixa dels trons
per dir això
perquè tampoc
no t'has escaldat gaire.
No, no, no.
No és res que la Sílvia
no ho sabés.
Això mateix,
t'ho he de dir.
Per això penso
que és la crisi dels 40.
Truca'm.
No sé,
7, 24,
47,
67.
No te la vendo puertas
y lo que miren de nosotros
leven los labios

en fila de dos.
¿Qué tonta soy?
Sí?
¿Es ella?
És ella.
És ella, és ella.
Qué tonta soy.
Sí, Victòria,
sí, fill meu.
Pero lo mejor
es que ya empiezas a assumirlo.
Sí?
Tu creus?
Jo crec que cada vegada
se n'adona més.
Mira, pobre,
he tret a l'Alejandro.
Déu, Alejandro, eh?
No barreges les coses.
No, no barregem, no barregem.
Em fa moltíssima gràcia.
He llegit una notícia,
no és una cosa realment important.
Sí.
També hem de dir
que nosaltres fora d'antena
xerrem quasi tant
o més
que abans d'entrar en antena.
Digues.
Has de fer una cosa pública
que quan jo acabi.
Ah, però...
Perquè és tan flash
que a mi m'ha deixat
com a boca quadrada
més que de costós.
Bé, m'he fet creus
d'una notícia
en plan...
Bueno, i què?
A veure.
Bé, tu pots de ta situació.
Un vol Madrid-Londres.
Recorda que aquesta senyora
diu que
España huelea aajo
i que per tant
de tant en tant
ha de sortir del país
per ventilar-se.
Bé, doncs tan hiperventilada va
que ella va
amb la seva assistenta personal.
Sí.
I em sembla perfecta
perquè així dóna feina
gent que després xerra
tot el que veu
i es treu unes quartos
així en plan exclusiva.
En plan extra.
Exacte.
Ah, exacte.
Bé, doncs
hi havia una periodista
que va coincidir amb ella
en aquest avió.
Vol, recordo,
Madrid-Londres.
Ahà.
I ens explica
l'avergonyida que se sentia
aquesta periodista,
aquesta periodista
de veure
el que aquesta assistenta
havia de fer
per la Victoria Beckham.
Fins al punt de
agenollar-se...
Espera, espera, espera, espera.
Espera, que ho posaré bé.
Possibilitat A.
Possibilitat A.
No, no, no.
És que era cert.
No era no possibilitat.
És que va succeir de veritat.
Què me dius, què me dius?
Ella es va agenollar
davant de Victoria Beckham
el passadís
per posar-li bé la manteta
sota del culet
perquè no se li refredessin
les cames.
Ah, què me dius?
És a dir,
una senyora de genolls
davant d'una altra
es recol·locant-li la manta
sota el cul
perquè no se li gelin
l'entrecuix.
Nena, l'entrecuix.
Les cames, les cames, Don,
les cames.
Tot prou calentet.
Bé, en dues hores,
que és el que dura el vol,
aquesta periodista
diu que va quedar
en una dada
de veure
que la senyora Victòria
es foti entre
pit i esquena
dos benjamines
què dius?
barrejats
amb una naranja combinada.
Vale,
doncs, i què?
Cadascú veu
el que li dóna la gana.
A més, a més,
clar, naranja combinada
que...
Mira, que sembla
que no que rebaixi, no?
Exacte.
Vale, vale.
Però, clar,
per suposat,
l'únic esforç
que va fer
la senyora Victòria Beckham
era agafar la copa
perquè aquesta assistenta
va ser la que
va demanar
les begudes.
Opció A.
Va demanar
les begudes.
Opció B.
Possibilitat B.
Molt bé.
Va preparar la barreja.
Possibilitat C.
I, a més a més,
ho va posar
dintre del got.
No, així no.
Cling, cling, cling, cling.
I només li va...
Exacte.
L'únic que li faltava
era veure-s'ho,
fer una mica de grupets
i passar-li la boca
a la Victòria
perquè tingués
la meitat
de la feina feta.
sense comentaris.
Tant tonta
és aquesta xiqueta
que no se sap
tapar les cames
i demanar un cubata.
Que tonta soy.
Sí.
Sí, sí.
Baila con las porteras
sumilonga el sol.
Que no te'n vagis
cap a la lluna
que has de fer
una declaració.
Ah, perdona.
Pública, a més a més.
És veritat.
Mai més
defensaràs
l'Anna Obregon.
Mai més
defensaràs
a l'Anna Obregon.
No.
Jo ho repeteixo
per si a algú
no li ha quedat clar.
Recorda que
Anna Obregon
i jo
bueno...
Bueno, amigues
i aïllos.
Aceite i aïllos.
Aceite i aïllos.
Vale.
Però clar,
si jo poso
Anna Obregon
i mi té una balança
és que cremo
la balança.
Sencera,
m'entens?
Exactament.
Nom de la balança
titànic.
Vale.
De fet,
quan tu vas dir
que pobreta
Anna Obregon...
Sí, sí.
Ho vaig dir
en el seu moment
i això era l'any passat.
com ja ha plogut molt
clar,
i ja hem començat
un any nou
tu vas decidir
que com un any nou
la gent que es fa propòsits
el teu era rectificar.
Exacte.
I la rectificació
ve ara.
He estat...
T'he dit abans
que no havia seguit res
de les revistes
al cor.
I m'has enganyat.
No, no, no,
no ho he seguit.
És veritat.
El que he anat seguint
ha sigut un programa
que es fa de migdia
a City TV.
Molt bé.
A Aro City.
A l'Aro City.
Exacte.
I allà
anant donant pinsellades
de les notícies
d'Anna Obregón
i Victoria Beckham.
Victoria Beckham
i Anna Obregón.
La que no ha obert boca
sobre el que està passant
amb aquest tema
és la Victoria Beckham.
Ella i el seu home
m'hogeixen boca
i els altres
n'han cobrant
i n'han fent.
I ara últimament
qui està traient
o qui traurà
d'aquí a Poquet
una nova sèrie de televisió?
I una portada
El que me dices?
Una portada
El que me dices?
I qui està...
A qui li interessa dir
jo soy una senyora
i no quiero hablar
d'aquest tema
però no para
de parlar
del mateix tema?
i qui no para
de sortir-li amics
i històries
i que és a restaurants
que no entra
a Santa
que està aquí
a Los Beckham
a qui li interessa?
Ja.
Punts suspensius.
Estic veient
que el muntatge
no venia
d'on ens pensàvem
que podia arribar
a venir
sinó que la truita
estava girada
quan es va vendre.
Hem tingut sempre
molt clar, Sílvia
que a la senyora Beckham
no li fa faltes muntatges.
No, no, però ho entenc.
No ho necessita.
No, però és allò
que se va saber
amb massa detalls
i massa històries
que dius
en el seu moment
per defensar
el producte nacional
però ara veient
veig que el producte nacional
no està tan clar
ni tampoc està tan bo.
Feta la teva rectificació
l'acceptem.
Perdoneu-me, eh?
Perdoneu-me.
Mai més tornaràs
a defensar la Naubergón?
No.
I si ho faig algun dia
sisplau, truqueu-me.
Jo que estic més a prop
et donaré una colleja.
Com que torni
a sentir desvariar
d'aquesta manera
jo mateixa
m'ocuparé d'arreglar-ho.
It's the best, eh?
I call you
I need you
My heart's on fire
You come to me
Come to me
Wild and wild
You come to me
Give me everything
I need you
Give me a lifetime
promises
And a world
of dreams
Speak a language
of love
like you
know what it means
you
RosWS
Més cosetes
Anem
Anem
Diu que sí, que està prenyada.
Que es tracta del primer fill biològic, per tots dos.
Tu sí, sí, ja ho sé que sí, sí.
Tu ja eres en aquell moment de la inseminació?
Vinga, Brat, vinga, Brat, que tu pots...
Vinga, empuja.
I el tercer per l'actriu.
Què?
Molt bé.
Que no s'empuja.
Ah, doncs, escolta, m'he posat una cara de terror
després que tu ja has dit no sé què en l'àrea infantil,
que jo digui empuja tampoc no és tan greu.
La qüestió és que ella té dos fills adoptats.
Ara, és que com no ha de durar tres dies aquest programa,
si no em deixa acabar les notícies?
Digues, digues.
Que mira, ja no vull parlar més, de l'Angelina.
L'Angelina està prenyada, doncs s'ho sento per ella.
I si no me n'alegro.
Més contenta, això, això que ja portava temps.
Estem més contentes pel Brat Pit, que mira, doncs ja feia molt de temps.
Ha sentat el cap, una mica més.
No, que no el senti, a veure si...
No, no, que passa que, clar, ella buscava això.
Ella buscava una estabilitat amb una família.
Li venia molt de gust fa temps.
El que passa que, clar, les noies les quals se trobava,
doncs que això encara no, que la seva carrera era més important,
que ara no, que més endavant, que...
O que no sabien compaginar les dues coses,
com és el cas d'Angelina Jolie,
que està ara mateix rodant una pel·lícula
que el director no t'ho perdis.
Què?
En Robert De Niro.
Què dius?
Robert De Niro, director de la propera pel·lícula d'Angelina Jolie.
Jo no, perquè estic molt cansada en aquestes hores de la tarda.
Ja em posaré dreta per marxar.
No, encara no, eh?
És que jo no em puc posar dreta fins que no vegi la pel·lícula.
Bueno.
Bueno, més coses.
Producte nacional.
Què?
Carlos Lozano i Mónica Ollos.
És el fet d'una notícia...
Sí.
...que a mi no em sembla tal.
A veure, explica'm.
Diu i llegeixu el titular.
Carlos Lozano i Mónica Ollos,
de nuevo una família molt unida.
Vea.
Rompieron su relació en agosto,
però volen a estar junts,
com demostraron el primer dia de la guarderà de su filla.
Interessant.
Vale.
Oi.
Doncs i llegeixu les explicacions de què està bona parella,
que diu que de moment la niña no ha llorat molt.
Veus.
Otros niñons han llorat molt més que mi niña,
que és molt sociable i molt bona.
Deixa, que estem avorrint una mica l'audiència.
A veure.
Deixa-ho, Mar.
Jo de tu no seguiria per aquí, eh?
Tu creus que això vol dir...
Què?
...que estiguin junts?
És a dir, quan els hi han...
Per la Sílvia!
Quan els hi han preguntat si s'havien reconciliat,
ells han contestat que estamos como siempre.
Veus?
Bien.
Bien.
Això vol dir que estan junts?
O tant.
Ho deixa claríssim?
Claríssim.
És que no sé per què dubtes.
Cada vegada tinc més problemes per entendre les notícies.
A mi que me les pongan complicades,
perquè tan clarites jo no les veig.
Buenas dones, no ho veus?
Los niños están bien.
Nosotros estamos bien todos.
Está bien.
Tot està bé.
Deuen estar junts.
Bé, bé.
Bé.
Però molt bé.
Què?
Ha d'estar la clientela de la Raquel Mosquera.
Teatro.
Lo tuyo es puro teatro.
O hi deu haver mirat-ho allà amb la cadireta de fusta.
No, no, no.
Jo he de dir...
He de dir...
Esperant, no?
He de dir que no pensava que ho diria mai.
Raquel Mosquera.
Què t'ha passat?
Una xica i madre d'hoy en dia.
Se'n va a treballar els dos mesos d'haver parit.
Sí.
Amb son fill.
Molt bé, molt bé.
La nena, la nena, la feina.
És a dir, no aplaudeixis.
Per què?
Perquè això té doble filó.
A veure, aquesta senyora no té quartos per pegar una canguro que li cuidi el criu mentre treballa?
No.
Ja t'ho dic ara que no.
Vale.
Però aquesta senyora no treballa amb un forc de pa.
Treballa amb una perruqueria.
Furtó de laca.
Ai, és veritat.
Furtó de tins.
Furtó de tins.
I aquella criatura allí al maxi cosi damunt del rentacaps.
No, no, no, no, Raquel.
No anem bé.
Ai.
No anem bé?
No, no, no.
Té raó.
Mira.
A veure, Sílvia, tu dius, mira, tinc un apretot, no sé amb qui deixa els crius,
els porto a l'emissora.
Doncs mira, com a vol, trencaran un ordinador, quatre cables i desconectaran l'antena.
No.
Però, però, risc, risc, per ells cap, per tota la gent del voltant, una cosa com una bomba atòmica.
Però ells cap.
Però una criatura amb una perruqueria?
No, no, no.
No, és veritat, no és lloc, eh?
Almenys per estar unes vuit o deu hores.
Allí, tancadena.
La perruqueria funciona, eh?
Pobre nena, si és que no m'estranya, és que sortirà negra de veritat.
I el marit?
On està el marit?
Ah, no hi és, no hi és.
Com que no hi és?
Inclús diuen que no van passar ni al cap d'enjunys, eh?
Què dius?
Que ja estan...
No ho sé, no ho sé, jo no ho sé, no ho sé.
Saps el que vaig sentir?
Què?
Que durant...
Quan estaven de nòvios...
Sí.
Que la Monique aquest, el noi aquest...
El Monique és tu?
No sé, no dius.
Si la Monique és un de futbol...
No, no, però he dit un nom per canviar un altre.
Ah, sí, sí.
Que no me'n recordo.
Toni, Toni.
Ai, doncs aquest, el Toni, que estava liat amb un altre.
Què dius?
Que comencen les inicials, M, M.
M'hi quedava igual.
Una francesa, es veu.
Sí.
Sí.
Que es veu que estàvem liats.
Ai, Raquel, quina pena que em fas ara mateix.
Imagina't, eh?
Sense cangur.
La filla drogadicta.
No, no, no.
Home, es n'hi fan tot el dia amb un tub de tinta al nas.
Oh.
Mar, tampoc te m'ho poses així, per amor de Déu.
Saps què?
Tallem-ho, perquè això és molt dramàtic.
No, no, no, no.
Deixa-me aquí, deixa-me aquí.
Me la he de saber veneno, pobra xiqueta, pobra xiqueta.
Mar, que tornem la setmana vinent si ens deixen, eh?
Oh, no, oh, no, ja ho veurem, ja ho veurem.
De fet, jo...
Has començat una mica forta, que és l'any.
És que és any nou, hem quedat que és el 2006,
és un número que m'agrada, i això és perillós.
I, bueno, de fet, no és una amenaça.
No, no, no.
És una realitat, estem aquí.
És una promesa.
Hem tornat.
I tornarem.
Mena, mena, torna cada divendres.
Marc, que tornem la setmana vinent, eh?
De veritat, eh?
Molt bon cap de setmana.
Gràcies.
Adeu-siau.
El destino ha querido ponernos a prueba.
Puede que un día la vida nos dé una sorpresa.
conmigo.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
El aire sabe al veneno.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh.
Si no son todos los labios.
Los que besan los míos.
te quiero a mi lado.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Conmigo.
Sin mi música vive, yo vivo con ella.
Sin mi música muere, mi vida es estrella.
Soy un hombre difícil, pero así son las cosas.
Vosotros.
Vosotros.
Soy cruel, soy un ángel.
Yo te vuelvo.
Oye.
Sin duda, nuestro amor siempre ha sido tormenta en las venas.
Puede que un día la vida nos dé una sorpresa.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
El aire sabe al veneno.
Si no son tus labios los que besan los míos.
Te quiero a mi lado, el aire sabe al veneno.
Ay, si no son tus labios los que besan los míos.
Ay, te quiero a mi lado.
Ay.
Oye.
Sin duda, nuestro amor siempre ha sido tormenta en las venas.
Nuestro amor siempre ha sido tormenta en las venas.
Puede que un día la vida nos dé una sorpresa.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Ay, eh.
Arriba.
El aire sabe al veneno.
Si no son tus labios los que besan los míos.
Te quiero a mi lado, el aire sabe al veneno.
Ay, si no son tus labios los que besan los míos.
Ay, te quiero a mi lado, el aire sabe al veneno.
Ay, Rosita, Rosita.
Ay, ay, ay, ay.
Que me dejaste aquí colgado.
Ay, ay, ay, ay.
Y yo creyendo que vendrías a por mí.
Ay, ay, ay.
Pero me has dejado tirado, cariño.
Ay, Rosita, ¿por qué?
Ay, ay, ay, ay.
Porque yo te vi salir del brazo de otro hombre.
Ay, ay, ay, ay.
Y que seguro que estaba forrado.
Ay, ay, ay, ay.
Un anillo en un dedo.
Ay, ay, ay, ay.
Un diamante en el otro.
Ay, ay, ay, ay.
Una esclava de oro en la muñeca que ponía.
Ay, ay, ay, ay.
Amor de madre.
Un macarra, Rosita.
Eso es lo que era un macarra, mi amor.
Ay, ay, ay, ay.
Pues sabes una cosa, cariño.
Ay, ay, ay, ay.
Ay, ay, ay, ay.
Como no venías, no venías, no venías.
Ay, ay, ay, ay, ay.
Yo bebía, bebía, bebía y bebía.
Ay, ay, ay, ay, ay.
Bienvenido.
¿Y sabéis qué pasó?
Ay, ay, ay.
¿Y sabéis qué pasó?
Ay, ay, ay.
¿Y sabéis qué pasó?
Ay, ay, ay.
Que ahora el bar es mío.
Ay, ay, ay.
¿Y sabéis por qué?
Ay, ay, ay, ay.
¿Y sabéis por qué?
Ay, ay, ay.
Porque me enrollé con la dueña.
Fins demà!