Parlem d'aquest diumenge, dia 20, la cindriada i la traca.
A dos quarts, a 11 de la nit, a la plesa de l'Escol,
dins de la cindriada...
Recordem a 10 dècims la tallada, a tipa,
refresca i renta a la cara, nit de rumba amb el Ramonet.
Que ja el tenim via telefònica, però abans l'he de conferir una cosa.
És que abans d'entrar a l'antena li he dit
és que no tenim el disc, per això hem posat la sintonia.
Ramonet, i ara què fem?
Aquesta tredeta, quan acabis, passes per la botigueta,
n'agafes un, perquè si estigués aquí te'l regalaria
amb molt de gust, però quan no pot ser, t'ho fas tu.
D'acord.
Tinc que dir que per mi és un gran honor
venir a aquesta festa i a Tarragona, que considero casa meva.
Jo de petitet venia molt per aquí
i conec el Serrallo, conec tot Tarragona,
tots Reus, tota la plana de per aquí
i estic molt identificat amb aquest sector de Catalunya.
I com és que...
Tu a Barcelona, gairebé, deu ser com el rei, no?
No.
Com que no?
Jo estàs a la Montcloa.
Però, bueno, sí que he de dir,
donant les gràcies a la Generalitat d'aquí,
d'aquí jo he tingut l'honor de tancar quatre mercès aquí.
Quatre mercès?
Sí.
Déu-n'hi-do.
A Barcelona.
Però, també, una vegada he dit això, Barcelona,
però Barcelona no és l'únic juntament que hi ha a Espanya,
que hi ha a Catalunya, català, oi que no?
Bé, i aleshores hi ha una cosa que hem de reindibigar entre tots,
que és la catenalitat de la nostra rumba.
Exacte.
Això és com la cava, saps?
Sí, sí, la denominació d'origen l'hem de buscar a casa.
Molt bé.
I aleshores, doncs, hem de dir als consellers de cultura,
perquè, perquè ser conseller de cultura,
el primer que s'ha de dir què és cultura, no?
Clar, exacte.
Molt bé.
Almenys tenia allà un bon patrimoni, saber-ne de què parles, no?
Molt bé.
Aleshores, ens trobem que et sorprendries si que fessin poble per poble
i entréssim en un ajuntament i diguéssim perdó.
L'última vegada que vostès van fer rumba catalana i el ball de bastons,
quant va ser?
Una o dos, o ni se'n recorden o no ho saben, segur, eh?
O no ho ha fet mai.
Exacte.
I això no pot ser, perquè, veuràs,
la joventut es troben que es confonen a nosaltres amb els xichos.
que ho fan molt bé, o poder millor,
però no té res a veure amb el que fem nosaltres.
Què passa?
Que llavors equivoquem amb la gent i es creuen que som l'ailo, l'ailo.
Comprèn.
Clar, ho posen tots al mateix pot, no?
Exacte.
Ho tanquen i vinga.
Exacte, i això no pot ser, veuràs.
Jo vaig llegir en el doctor Chivago, que deia,
si escarbes dintre un rus, de seguida sorra un pagès.
I jo dic, si escarbes dintre un català, de seguida sorra un rumbero.
Això seguríssim, perquè les palmes ho tenia de tarannà, eh?
I el ballar, nen, eh?
També, també és cert.
Mira, les dones que van de millor rumba catalana del món,
no les busqués a cap més lloc que aquí, que són les nostres.
Sí.
Perquè teniu algú, és com la cava, això.
Ho portem a la sang.
Ah, exacte.
És una cosa fina, no?
Que dèiem abans.
Ara, ara, ara.
I això, és clar, ho dono a la terra i no ho podem evitar.
Per això quedo molt sorprès quan vaig i veig aquests ajuntaments,
que o no n'han fet mai, o no tenen ni idea del que estàs parlant.
M'entens?
El ball de les Gitanes.
Quantes vegades l'has vist?
Doncs unes quantes, no?
Ah, glòria al senyor, eh?
Glòria al senyor.
Jo que he estat bastonera,
jo quan m'has dit lo del ball de bastons dic m'has tocat la fibra.
Glòria al senyor.
Escolta, per fi no en trobo un.
Doncs, escolta, amb premi, home, premi.
Tinc que dir que també aquest any jo vaig dir-ho a TV3, això,
i vaig fer un escàndol.
L'Ajuntament de Barcelona ho fa, eh?
El què?
Ara m'he perdut.
El ball de bastons.
El ball de bastons.
Que també tocava aquí, ja.
Home.
Però veuràs, a tots els ajuntaments,
això els hi dius i és com si els hi parlessis d'un ball rus o...
Sí.
Ni ho saben ni què dius.
I d'on surt aquest ball, no?
Aquesta gent que fan, no?
Aquests bastons.
Però és que estem parlant de coses autòctones nostres.
Exacte.
Van venir de la pagesia, per cert.
Vale.
Després, en el ball de les Gitanes,
aquell ball tan preciós que posen el bastó i van passar en la cinta,
saps?
Sí, sí, maquíssim, també.
I llavors, entre ball i ball sempre hi ha un vers,
que en un principi, d'origen, era català.
Però, clar, amb època passada van haver de canviar un castellà, no?
Diguem que algú ens ho va imposar, no?
Exacte, exacte.
Però ara ja ho podem dir un català una altra vegada.
Vale, doncs tampoc es fa.
I això no pot ser.
Doncs, Ramonet, et convido a les festes de Santa Tegla,
que podrem veure el ball de Gitanes.
Ole.
I ja veuràs com et sorprendrà.
Ole.
Això m'ha agradat molt, a mi, aquestes coses.
A més, de cara al final de festes,
consta com a ball parlat,
i fan una sèrie de parlaments,
i una sèrie de coses, la mà no m'ha tocat.
Ah, això, això.
Doncs és això el que vull dir jo.
És això el que nosaltres hem de fomentar.
Fixa't una cosa,
que venen els turistes,
i saps què compren aquí?
Quan passen per la Rambla.
Doncs algun barret segurament mexicà i algun toro.
Sí, senyor, mira.
Aviam, com s'entén això?
Bueno, això, algú té l'ocup, bueno.
I tant.
Jo crec que estan una mica desviats, eh?
Clar, doncs els hem de portar cap al terreno que ens convé,
que comprim barretines...
Exacte.
I que les coses...
Ah, per cert.
Digue'm.
El màstic a primera, eh?
Estic molt content, eh?
Home, ens ha costat, eh?
Gairebé 50 anys, eh?
Que anàvem de ronda.
I que dir-te que jo havia vist gimnàstic Reus.
Gimnàstic Reus, sí?
Sí.
Quan estàvem tots dos a la mateixa categoria.
Mare, quins partits tan macos, nena.
Era meravellós, allò.
Ramon, en què te'n parla de tu, home?
Que hi ha treballes gitanes.
I ara en nàstic no parlarem de com serà aquesta actuació
perquè em convides a la gent?
Tens raó, tens raó.
Digue'm, digue'm.
Doncs mira, si Déu vol, si Déu vol i ens trobem bé...
Sí, espero que sí.
Que esperem que sí, sí.
Tu que em fusta.
Ho passarem molt bé, riurem molt i disfrutarem molt.
I sempre dintre de lo nostre, que tenen realitat.
I veuràs tu si véns a tu un paraula que disfrutaràs.
Perquè veuràs, és...
Per la tele surt en diuen, és lo nuestro en castellà, no?
Sí, és cert.
Vale, doncs és lo nostre.
I a tots els nostres concerts que fan de rumba,
que quan n'agafen algun el busquen de tercera divisió...
Desgraciadament.
Vale.
Hasta en aquests disfruten.
Perquè és que és una cosa maca nostra,
que és tan comercial com el rock,
tan divertit com la salsa,
i quan ho fem en directe, si véns,
veuràs la gent que diuen als castellans,
pates per arriba,
doncs es veuràs pates per arriba.
Perquè és que la gent s'enerva.
O sigui que no serà indiferència, no?
El que veurem.
Exacte, mai.
Al contrari.
Empregats.
Et quedarà curta a la plaça de les Cols.
Mira què t'ho dic.
És una revolució.
Tindrem que lluitar contra el Barça espanyol.
Això sí, eh?
Ui, ho tens guanyat, eh?
Ja t'ho dic ara.
Però lluitarem.
Hi ha una cosa que es diu vídeos
i que encara funcionen
i ho poden gravar.
Això del Barça espanyol.
Ho poden gravar tranquil·lament.
O si no, un que escolti la ràdio
i els altres que vagin ballant.
Exacte.
Que hi ha gol, que ho comentin.
Hi ha gol, i ja està.
Sí, sí.
Doncs estarem estupendament bé.
Tinc que dir que també
que tota la gent que ve amb mi
és molt maca
perquè tots són, en una majoria, cristians,
vol dir, etcètera, etcètera, etcètera, no?
Tot això.
Sí, sí.
Que no beuen alcohol,
que són gent que...
Gen molt sana.
Com ha de ser.
Que es fan les coses rectes
i com han de ser.
I ben fetes.
Com manen els canons catalans.
I qui és la gent que t'acompanya
sobre l'escenari?
A veure, digue'm-ho.
Els millors.
A veure, presenta'm-los.
Mira, porto dos teclats
que són dos nens joves
que són dues joies
que no van de res.
Només de cafè?
Sí, home,
han acabat de dinar
per un carajillo i sé quant?
Home, clar,
una miqueta tampoc cal abusar,
però també una miqueta, sí.
No abusen de res, eh?
Hasta molts ells ni fumen.
Jo sí que fumo, veus?
Els altres ni fumen.
Tabac ho parlem, eh?
Ah, clar.
No havia pensat en una altra cosa.
Clar.
Doncs això,
totes aquestes coses
són molt importants.
Tots els que venen amb mi
i els veuràs
quina classe de categoria,
com a persona,
que és el primer que virem.
I després,
l'artística.
Però el primer,
com a persona.
Home, és que són molts viatges
que s'han de fer junts,
moltes actuacions
que s'han de fer plegats
i clar,
tot això arriba un moment
que el calibro,
la família,
ara,
és la que comporta, no?
Exacte.
Té que haver allò que diuen
d'un bon rotllo,
un bon tarannano,
que puguis fer broma
tot el dia
i tot el dia
és una broma contínua, no?
Tot el dia estan rient,
hasta, escolta,
digue'm,
de vegades arribes
que fa mal a l'estómac
i dius això,
he de gust menjar alguna cosa
que m'ha sentat malament.
No,
és el que he de jugut.
Fantàstic.
És que Ramonet no m'estranya,
eh?
Mira que fa poquet
que ens coneixem
vostè i jo,
i déu-n'hi-do,
quina xerrera que portem, eh?
I el dia que vinguis
que vinguem en persona
encara més,
dona,
ja ho veuràs.
Ui,
ho trobo perillós, eh?
Ho trobo perillós.
No, no, no,
tot és molt maco.
Dic que l'hora d'inici
és a dos quarts d'onze de la nit.
Fins a quina hora
abans tindràs ballant?
A veure,
perquè abans de repassar...
Normalment són 45 minuts,
però no estic mai 45 minuts, eh?
És que no et deixem.
Sempre estarem més d'una hora.
Clar,
és que no et deixarem.
Llavors ja depèn del públic, no?
I també depèn de les forces,
eh?
Que arriba un moment
que dius,
escolta,
estic cau.
Clar,
tot ajuda.
I quedar com un iogurt.
Estic com un iogurt, ja.
I quan quedes com un iogurt,
doncs ja no queda més remei
de dir, guapos,
fins l'enca bé,
si tu vols.
Això ho portem a una cadira
que continuem.
No, no,
ni en cadira,
és que arriba un moment
que no, home,
arriba un moment
que ni en cadira.
Quedes com un iogurt,
que no t'ho dic jo,
com un iogurt, saps?
Ja dius,
plego,
no puc més, mort.
Però,
però és maco.
Ens agrada donar-ho tot
a l'escenari.
Home,
jo penso que allà a la part alta
segur que tens
moltíssims seguidors
i segur que hi ha gent
que coneixes
que t'han seguit a Barcelona
i per tot arreu
on has comptat
i segurament que hi ha
sobres segurs, eh?
Clar que sí,
clar que sí.
Això segur.
I algun amic de joventut
també trobaré per aquí.
Segur, eh?
Clar, home.
Compte'm el que es fa
que ja saps que
el món és com un mocador
i el trobem tothom, eh?
Sí, sí, sí.
Si aquí a Reus
i a Tarragonea
ja t'ho dic que
jo m'hi...
Per això, per això.
M'agrada molt.
Jo m'hi venya molt aquí,
saps allò,
el mirador a la Rambla?
Sí.
Aquella platja de baix
com s'hi diu?
El Miracle.
El Miracle, veus?
Jo aquí estic cansat
de banyar-m'hi
i si això
és un dels llocs meus,
comprens que
és un dels meus ragons, això.
O sigui que
un cop de cotxe
ja tenim per aquí.
Exacte.
A mi m'agrada molt Tarragona
i tota aquesta banda d'aquí.
Per això
sento més pena
quan en trobo
amb algun ajuntament
que ve que porten temps
que no saben ni el que és això.
I això no pot ser
perquè és privar el poble
d'una cultura nostra
que ningú té dret
a amagar-los.
Doncs Ramonet,
aquest diumenge
tens l'oportunitat
de començar a posar
les piles per aquí, eh?
Sí, però també
compto amb vosaltres.
Això ja ho saps.
Ja t'ho he dit
que si vaig a comprar
el disc,
ara no perquè estem en antena.
Bueno.
I clar,
fins que no acabi el programa
jo no puc morre'm d'aquí.
Tens raó.
Però anirem a comprar
i la gent de Tarragona Ràdio
abans que arribi el diumenge
sabran qui és el Ramonet, eh?
Ah, exacte.
Això em perdo a tu
perquè deixem les coses
en el seu lloc.
A més a més,
què m'hi diuen
que et diuen,
malgrat la rebondància,
l'Elvis de la rumba?
Veus com et deia
allò del rei
i tu m'has tirat
pilotes fora?
No, no.
No, veus el que passa.
És que jo abans,
abans,
m'agradava molt
fer rocs per rumba.
Saps?
Sí.
I, clar,
com que feia rocs per rumba
i llavors
el meu sistema de rumba
és quan vull jo
és agressiva,
aleshores què passa?
Que ells,
la seva forma d'explicar-ho
i perquè la gent entengui
el meu estil,
volien dir que
algú com a espècie
de rumba roc,
rumba roc,
l'Elvis.
I mira,
i això ho ha pogut dir-ho ells.
Ni Elvis ni res.
Ramonet, català
i ben català.
Explica'm com ha anat
el treball exogràfic
perquè aquest treball exogràfic
el rumba fina
és el que ens presentarà segur
a la plaça de l'Escola
aquest diumenge.
Sí.
Com ha anat la gravació,
com ha estat tot?
Resulta que
m'han agafat
i he tingut la sort
de conèixer
un productor
que
que vaig quedar meravellat
per acceptar jo,
jo no presumo per reno,
però
per acceptar
la superioritat musical
d'un altre senyor,
la veritat que em costa.
Em costa.
A més a més,
si tens les idees molt clares
del que vols fer,
encara més.
Per això,
per això.
vaig conèixer un senyor
que es diu Pedro Borruezo,
que fa molt de dents
i és músic,
i aleshores
vam començar
a parlar de flamenc
i el tio en sabia més que jo.
Vam començar a parlar
de salsa
i el tio en sabia més que jo.
Molt bé.
Vam començar a parlar
de blues
i el tio en sabia més que jo.
Aquest tema
era un catedràtic, Ramonet.
Espera't, espera't, espera't, és que quan vam acabar tots els temes
que coneixem nosaltres,
llavors se m'ocorreix dir-li jo, en broma,
això li vaig dir en conya,
dic, escolta, de l'Àsia, què coneixes?
Els coneix a tots, Tina.
Què dius?
Vaig quedar ser rifat.
Tots els estils de música i els artistes de l'Àsia.
Moros, africans, xinos, japonesos...
Però això què és?
Fes el que et deia, aquest home és un catedràtic.
Ho és.
De la música.
Vale, doncs, després ell,
les meves composicions,
va començar a dir-me,
això jo ho veig d'aquesta manera,
feta però així.
Això hauries de fer-ho igual però like.
Amb garra no, no amb garra no, amb like.
I jo de vegades pensava,
m'assembla que s'equivoca aquest senyor.
Però una vegada feta, no, té raó.
O sigui que encara amb els anys que portes dintre el món de la música,
o sigui que encara estàs aprenent?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Honradament, tinc a confessar que sí.
Després em va fotre el violí a dues alentes que em faig,
que amb xou no les faig,
perquè, esclar, la gent ve a divertir-se, no?
I em faig dues que són per plorar.
Home, però aquí està també per poder ballar una mica més així.
Per això no les faig en directe, perquè són per plorar.
Oh, no, per plorar no.
Aquestes són les guardo a casa.
Però on vaig a parar és que va portar una noia violinista,
d'allà, de l'Europa aquella d'allà baix.
D'Europa de l'Est.
Sí, de l'òpera no hi ha cap caràcter.
Però de la forma que ell la va fer tocar,
és que tu dius, bueno, és que el violí plora.
És com si ho estigués sentint també el violí, no?
Sí.
Com si digués ell mateix.
La veritat és que ratllo a una categoria superior a la meva.
Estic molt per sobre de les meves possibilitats gràcies a ell.
Perquè va muntar-ho d'una forma curiosíssima,
que jo no entenia, de vegades,
fins que no m'ho havia acabat, i ara sí que ho entenc.
Perquè hi ha coses que jo les feia en garra, no.
Ho fas d'una manera que te n'ha ensenyat de sempre.
Exacte.
I llavors ell deia, no, això ha de ser light.
No ho cantis amb terció, no, no, no.
No ho cantis amb pebrots, per entendre's.
Sí.
Canto light.
Ah, bueno, pues light, pues vale, no?
L'entrenador sempre té raó.
Sí.
I va demostrar que sí.
Quan ho veguis, no és mèrit meu, igual t'ho diria.
Home, també, també.
Tot està allà.
Tot està allà.
I veuràs de quina forma compaginen les coses.
Déu-n'hi-do.
I tant.
Qui t'ho anava a dir que amb aquest darrer treball geogràfic
trobaries una persona d'aquesta mena?
Sí, i poder fer les coses d'aquesta categoria.
Precisament, mentre estaven gravant,
van venir uns senyors de l'òpera
acompanyant aquesta nena, no?
Clar, ells ja pensaven que un romper-ho té ritmic, no?
I que té sovint.
Això ja ho tenien ells suposat abans de venir.
Però quan van sentir el que jo feia,
els veig amb la boca oberta.
I els dic, que ha passat alguna cosa, que hi ha alguna cosa?
Sí, i em van confessar.
Diu, no, tu és que no esperàvem trobar aquesta claritat.
I jo també vaig dir la veritat, i jo tampoc.
Però sóc jo, eh?
I però aquest sóc jo, eh?
No pensin vostès que...
Que aquest ha ajudat molt, però jo també, eh?
Això esperem, que tot vagi més si tu vol.
I tant.
A banda de l'actuació d'aquest diumenge, dia 20,
cap a on te'n vas?
Hi ha més actuacions?
No tens encara aquest final de most?
Però no ho sé, perquè veuràs, és que estic compaginant ara.
Alguna festa que em van cridant, més la promoció.
Clar, és més complicat.
I clar, mai de cap.
Em van trucant i em van dient, nen, nosaltres parlem així,
toregem el dia tal, toregem el dia l'altre.
I és que és veritat, toregem.
Nosaltres no cantem, no anem a cantar, anem a torejar.
Entens?
I no ens diuen, nen, toregem el dia 20.
Però, vale, toregem.
Compte amb les banderilles, eh?
Sí, no passa res.
Toregem sense armes.
Molt bé.
Que són les...
Home, les armes són les guitarres, la veu, les ganes, la força, no?
I el públic.
I les nenes guapes catalanes, que es volem a totes allà.
Esperem que sigui així.
Ramonet, que no ens queda més temps.
Que continuaríem parlant, però és que ja se'ns ha acabat.
És clar, és el problema sempre de la ràdio, el temps.
Per això t'ho deia abans, dic, com no, anem en matèria.
El teu marit, els teus fills i venir tota la família, que disfrutaràs.
Doncs mira, no t'he dit que no.
Amb això de venir tota la família al complet.
Tota la família junta.
Que passa que si veus una mitjboja que va corrent darrere de dos nens, sóc jo.
Bueno, quan beixarem més riurem, tranquil·la.
Això també, això també.
Doncs Ramonet, que ha estat un plaer, moltíssimes gràcies.
Per mi un honor.
I un petonàs ben gros.
Gràcies.
Fins diumenge.
Gràcies, Pai.
Bona tarda.
Deu.