El meu ami, el meu ami, el meu ami, el meu ami...
Ha passat la setmana, volen dies divendres i tenim amb nosaltres l'Avi Ramon.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
I avui ens anàvem al teatre, crec, no?
Sí, sí, sí.
Però continuem el nostre viatge a Cuba, per ser aquells que no estan indecisos
i no saben ben bé on anar de vacances.
Mira, Cuba seria recomanable.
No, però dic que Cuba seria recomanable.
Jo ja no parlo.
Encara que jo ho recomano també a Mèxic, Cancún.
Sí, sí.
No sé com va quedar després de l'huracà aquell, però allò és preciós per visitar
i a més hi ha unes runes fantàstiques.
Doncs bé, això...
Però continuem, anava a un teatre, avi?
On estava aquest teatre?
Sí, hi ha una plaça molt important, un teatre molt important.
Que és curiós encara perquè fora l'entrada encara hi havia aquells retratistes
que hi havia abans a Colón i aquí a la Rambla, la Rambla,
sota l'estàtua de Roger Dúria, hi havia aquest retratista de carrer
que et feia un fogonassum amb una galleteta
i et feia la foto al moment.
Sí, sí, sí.
Va ser curiós perquè encara hi havia fotògrafos d'aquestes, saps?
Ostres, no m'estranyava.
És el que li deia abans, que depèn de com,
si tanques els ulls i escoltes segons quines coses
o veus segons quines coses,
sembla que el temps no hagi passat a Cuba.
No, no.
Perquè els cotxes són...
Bueno, ara ja...
Escolta, jo et parlo, i que em perdonin,
jo et parlo d'uns anys enrere.
No, no, a veure, jo de la gent...
Ara jo ja no hi entro.
Últimament, la gent que he parlat...
I les meves vivències, eh, cuidado, eh?
No em poso amb ningú ni còmplica.
No, no, no.
Doncs, bueno, és curiós que llavors
vaig simpatitzar amb la noieta que hi havia allí
dels que se'n cuidaven de l'entrada i dels papers,
en fi, allò, l'entrada i això,
i parlant, parlant, diu,
anem, diu, l'acompanyaré.
Entre, entre.
Sí, bueno, vam pagar l'entrada per veure una cosa.
Però llavors, tot el que més, diu,
això no ho ensenyem ni es veu.
I vam començar a ensenyar al teatre,
vam ensenyar mentre ensenyaven,
després vam anar on pintàvem els decorats.
Jo, clar, jo saps que el meu,
també la pintura és d'això,
que, clar, jo he tingut l'avantatge, potser,
com que he tocat tantes coses.
Bueno, o m'agrada conèixer tantes coses,
te trobes en cada cosa amb el teu ambient.
És un, perdonar-me l'expressió,
és un cul de mal seient, l'avi Ramon, eh?
En aquest aspecte.
I llavors, clar, si això ho fan així,
perquè això, coi, va vindre el decorador,
vostè, si entendia, dic,
jo no entiendo, jo sé,
que això...
I llavors, li vaig parlar, doncs, de decorat,
com se...
En fi, vam estar parlant...
No, perquè vostè ha estat també amb el teatre i...
Per això et dic que cada cosa,
i que ho he pintat, i també improvisat,
i el que sigui,
i aquell llavors va quedar...
I bueno, i vam començar a parlar,
i allí vam estar, mira, preparant el decorat,
fent-lo així, fent-lo i aixà,
o sigui, i que no t'ho dones compte,
i convius, convius amb la gent,
saps com ho dic?
I és bonic això,
perquè llavors, d'un altre poest,
anaves a un altre poest...
Tal com m'ho està explicant,
mira, que no li van fer fill adoptiu,
per això, eh?
No.
Per això de petit, eh?
Per una ungla, no li van fer fill adoptiu.
Després anaves a poestos i trobaves,
per exemple, hi havia una espècie de...
com si hi haguéssim uns magatzems,
que al mig hi havia una placeta,
hi havia un d'aquells,
i allí hi havia, al mig també tocaven,
i com que hi havia una miqueta de bar,
també hi havia una que cantava,
altres quants m'havia trobat en altres cases,
però era una que havia sigut artista també de la televisió d'allà,
però que era grània,
ara ja era l'època de decadència.
I no sé com va ser,
que es veu que jo, voluntària,
allò que passa que a les cames llavors me ballaven,
perquè m'agrada sempre ballar,
la tia em va veure que jo seguia el ritme,
perquè quan sents aquelles...
No, no, sí, a més amb la música de cubà,
és que se t'enva el peu...
I em va agafar,
i em tens allà al mig, amb ella, doncs, ballant...
Que idioma!
Vull dir que...
I llavors, clar, veus això,
i llavors al darrere ja veies una casa mig ensorrada,
d'aquelles colonials,
que pel davant encara s'aguantava una mica,
però per dintre estava mig ensorrada,
mig ensorrada per aprofitar el lloc,
perquè, clar, què passava?
Com que la casa era petita i habitava més gent,
fent una espècie d'allò de trastet,
un trastero, com se diu ara allò,
que fa un...
Un altillo.
Un altillo d'aquestos, saps?
I, clar, llavors et trobaves...
Que no em sortia en castellà i en català.
En català, per això no em sortia molt allò.
Perquè, clar, parlant, parlant, parlant...
Veus, una pregunta,
hem d'anar a buscar el diccionari, avi.
No, clar.
Un altell no seria el mateix.
Sí, sí, la gent l'entén.
Doncs, clar, llavors què passava?
Que en una casa d'aquestes venia més gent,
els crios, el que sigui,
un altillo d'aquests, un altell d'aquestos,
i per la part de darrere veies una casa mig...
En canvi, pel davant encara veies la façana tota...
Que estava tota aguantada.
Sí, sí, sí.
I, clar, llavors això veies...
I anaves, clar, pel malecón,
que és el lloc més típic, el lloc de concentració,
a la nit...
I també passeja moltíssim per allà, no?
A la nit les parelles, a la nit d'això...
Que s'ha passat a la platja.
Sí, sí, tocant la platja.
I allí amb una roca, dintre hi ha una mare de Déu.
Ah, no ho sabia, això.
Sí, sí, hi ha una mare de Déu,
que és el típic d'allí.
O sigui, dintre l'aigua, amb una roca,
hi ha una mare de Déu,
que és el que...
I és curiós perquè allí, clar,
en sec ve una ola i no passa res.
I ho recordo que anava amb la dona
i dic, nena, tu em vas per dir
que aquí està mullat i és capaç de...
I ara, que déixos.
I el passava a vindre una d'aquelles
i escolta'm...
Pau damunt, xop.
Vull dir que anècdotes aquestes...
I la gent riu, perquè...
A mi, és veritat que...
A veure, jo li pregunto, no ho sé, eh?
Que comences a ficar-te dins
del que seria la platja de cop i volta
te trobes que està buit?
Jo que esfondo.
Sí, sí.
Que hi ha pocs metres de platja.
Això ja és al revés del malecón.
O sigui, l'altra part de l'Havana.
El malecón està dalt on hi ha tota la muralla,
hi ha tot el...
Però a l'altra part de baix
hi ha una platja que és això que dius tu,
una platja que no és...
Però el que passa és que hi ha uns grans hotels
i hi ha uns grans hotels
que aprofiten la part darrere de l'hotel
Va ser platja privada, diguem, no?
Una miqueta de platja.
No és privada, però no...
La gent no hi va gaire.
Perquè, doncs clar, és una miqueta de terra,
una miqueta de sorra, que no és sorra.
Vull dir...
Que són més pedres, potser.
Llavors, quan les platges ja t'anar-te'n
ja més cap dintre,
llavors sí, llavors ja tinc aquelles grans platges
i te'n vas a tots aquests puestos que hi ha a platja,
que tot és...
Allò és turisme.
Bueno, turisme, vull dir...
No, no, no, que sí, que sí, que sí.
És una altra manera que es guanya la vida, la gent d'allà.
I allà, per exemple, hi ha un cas curiós
perquè nosaltres vam anar uns dies
només amb una guia,
amb la guia xòfer i la dona jo.
vam tenir l'ocasió aquesta
de poder aprofitar d'això d'aquests,
que vam conviure amb allò
i vam anar per donar un tomb en barco,
aquests barcos que són turístics,
per fora del malecón.
Però resulta que només podíem anar la dona i jo,
ni la guia, ni el xòfer,
aquests no vam poder pujar.
Per què?
Només hi havia els que estàvem controlats del barquet aquest.
Perquè com que anàvem fora milles,
per evitar, saps?
I llavors va ser curiós
perquè llavors va ser quan va poder haver tot el malecón,
el malecón, tot el racó,
tot el que és l'Havana per fora.
Vull dir que era emocionant i era bonic
perquè vas conviure amb aquells mariners.
Vull dir, era això el bonic, saps?
I avi, encara que ens hagués agradat...
Després t'anaves a una fàbrica de puros,
que els hi veus com feia el puro i ells...
Amb aquelles fulles grosses.
I reiem, saps?
Però el curiós és que allò de...
No té...
No li sobra un dòlar, saps?
No, no, no.
Ells intentaven vendre, no?
Vull dir que d'això, saps?
Avi, que li anava a dir que m'agradaria continuar viatjant,
m'agradaria continuar de braçeta amb vostè,
però tot això...
Però se'ns acaba el temps.
Jo, escolta, saps què passa?
Que potser com que ho vaig rivint...
A més, m'agrada perquè l'avi està traient una rielleta d'orella a orella.
No, la satisfacció de recordar...
Sí, sí, sí, no, no, és...
Ara, és el que diem.
De l'aturaria, eh?
És l'època de les batalletes, un altre dies,
però hi ha una altra batalleta.
Aquesta, perquè tu m'has provocat amb aquesta cosa...
No, home, que m'ho estic passant a l'armar de bé.
Sí, sí, sí.
Un altre dia, una altra cosa, vull dir que...
Home, el dilluns és una altra cosa.
Sí, sí.
A veure què ens porta el dilluns, eh?
El dilluns, escolta, parlàvem aquest dia,
parlàvem de cases i coses de Tarragona.
Recordarem...
Sí?
Un pesto de Tarragona.
Doncs vinga, recordarem un altre lloc de Tarragona.
Avui, per un cap de setmana i fins dilluns.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.