A Ferran estem de festes, festes 2006.
I aquest diumenge, a partir de les 11 de la nit,
a la plaça de Ferran, actuació de Sicàries.
Per parlar-nos de qui són Sicàries i cap a on van,
tenim ara mateix en via telefònica el Josep Ferrer,
un dels components de Sicàries.
Josep, bona tarda.
Què tal, bona tarda, com estàs?
A mi això de Sicàries, és que de veritat,
m'adona un mal rotllo, em dona gent amb armes i coses perilloses.
No, no, en absolut.
El que passa és que, bueno, no sé,
a vegades per impactar una mica,
així has de buscar un nom, saps?, una mica guerriller,
però en absolut, simplement al revés.
Vull dir, les nostres cançons són per ballar,
per disfrutar-les, per rememorar els anys 80,
i precisament no som gens batallers en aquest aspecte, no?
Vull dir que és una mica, bueno, buscar un nom que impacti, no?
Perquè tota la gent et diu, i per què Sicàries?
Doncs mira, vam escollir Sicàries perquè ens va semblar divertit,
i bueno, i així estem, però que no, no, no,
en aquesta època, precisament, en tants de conflictes,
no volem buscar fullons.
Tot el contrari, no?
Exacte, sí, sí.
Per cert, que ho heu encertat, eh?
Però clar, sí que impacta, jo que dius Sicàries.
I dius, què ens portaran aquesta gent?
Ui, ui, ui.
Què ens donaran demà en Ferran?
Jo crec que no sabe la gent de Ferran el que s'espera en vosaltres, eh?
Bé, jo no ho sé, nosaltres ja hem passat per Tarragona,
vam estar al Palau de Congressos i tal,
ara ho hem canviat i hem reformat una mica l'espectacle,
i, bueno, es trobaran, doncs, això,
tres persones que canten el millor que poden.
Hi ha una, bueno, està la Vero Ejido,
la Elena Cuevas i el Josep Ferrer,
el Terego Soler de León.
I llavors, doncs, això, fem temes d'anys 80,
també fem temes propis,
però baix, els nostres repertoris d'Ona Summer,
Balastrace en Francinatra,
alguna cosa de Madonna,
però si anem a alguna cançó del musical de Chicago,
i després dos o tres temes nostres, així.
Però fem una cosa, Josep, anem per pams,
comencem per...
Anem per pams.
Com van néixer Sicàries?
Perquè jo sé que Telecinco té molt a veure
i el programa TNT en el qual el podíem veure també.
Sí, mira, va sorgir una vegada,
jo, a veure, jo he fet classes de cant una miqueta i tal,
però vull dir que no em dedico a cantar
i si he fet alguna cosa musical,
però no m'he llançat mai el tema musical.
Llavors, doncs, hi havia una noia
que està de maquilladora a Telecinco
i, bueno, doncs, anava sempre cantant i tal i qual.
I, bueno, aquesta noia,
jo sempre li dic què està fent a Telecinco a Maquillant,
perquè té una veu fantàstica, té una veu molt maca.
Estava perdent el temps.
És que l'havies de descobrir, l'havies de descobrir.
No, no, no, ja l'han descobert,
ja l'han descobert i ara té bastants projectes i tal,
però, bueno, però, doncs, bueno, el treball és el treball.
I llavors, doncs, a TNT, el programa de TNT,
cada persona que forma part,
que dona, o sigui, que està a la, ja ho diré demà,
que dona, bueno, que està allà,
que surt, sí, caram, que surt, això mateix, que no em surt.
Doncs totes les persones que surten
havia de buscar alguna persona darrere de plató,
o sigui, maquilladors, tècnics, etcètera,
i fer un...
Un duet o alguna cosa.
Un duet, exacte.
Llavors vam escollir aquesta,
i hi ha una altra maquilladora que també canta molt bé,
ens vam juntar, vam assajar el tema,
i a partir d'aquí vam dir, bueno, va,
anem a tirar endavant,
i de moment, doncs, hem anat actuant.
I així ha sortit, vull dir,
va sorgir d'una manera improvisada,
d'aquestes coses que a vegades dius és impossible,
i així va sorgir, ens portem molt bé,
hem assajat molt.
La Vera és la que ens porta més o menys
tota la part de veus i tal,
perquè, clar, canta tres veus,
el bonic és que hi hagi diferents tonalitats,
i color i tal,
i llavors, doncs, és ella la que més o menys
porta la part musical, no?
És una crac, la veritat, té la veu preciosa.
Jo m'imagino allà sobre l'escenari,
els tres,
i que el canvi de vestuari,
el ritme, deu ser...
No paguem en res, això també, físicament,
perquè, a veure, jo, bueno,
no sé si coneixes la meva amiga Soledat,
però és molt alta, i tal, igual,
i elles són com a més modernes, no?
O sigui, podria ser com la tieta
i les nebodes que van de bolo, saps?
No sé, si la Carmen Sevilla ara
tingués dos nebodes superfashions
i se les emportés a actuar
a temes d'any 80, vull dir,
una cosa així, una mica surrealista,
i aquest punt a la gent li agrada, la veritat,
perquè, doncs, molts canvis de vestuari
no fem, perquè ens agrada tenir
continuïtat en cançó, cançó, cançó, saps?
Estem quasi els tres tot el rato donant el callo
i llavors no tenim massa canvis de vestuari.
El que sí que tenim és una projecció audiovisual.
Sí, a veure, explica'm.
Sí, bueno, anem cantant les cançons
i llavors, a mesura que anem cantant les cançons,
cada cançó, doncs, té un...
bueno, una... com un missatge, etcètera, no?
Llavors nosaltres hem gravat videoclips,
o sigui, cada cançó té un videoclip
de... doncs, que es veu això,
per exemple, jo canto una cançó en concret,
que tampoc vull ara dir quina és,
però canto una cançó en concret, no?
Llavors, doncs, a darrere es veu la soledat,
doncs, com interpreta aquesta cançó,
com la viu, no?
Doncs amb un jacuzzi, amb cava,
amb criats, al gimnàs,
i és d'aquesta manera, és una mica cachonda, sí, sí.
O sigui, que els preliminars van ser tan intensos
com veure-us a sobre l'escenari després.
Sí, sí, exacte.
Perquè m'imagino gravant, mirant,
a veure com de quina manera es podia reflectir després,
tot allò perquè la gent,
el missatge que al revés fos directe, no?
Sí, sí, mira, per exemple,
vam estar a l'Orgullo Gay a Madrid,
i doncs, bueno, cantem un tema,
que és el Don't Let the Sun i tal,
i li vam ficar així una part una mica...
De veritat és que va ser un tema bastant garrer,
l'hem ficat... aquest sí que és una mica sicario.
No, vam fer una mica de crítica política,
i la veritat és que va agradar moltíssim, no?
Hi havia unes imatges molt...
Aquest no era videoclip nostre, no sortim nosaltres.
vam agafar imatges de la guerra d'Iraq,
d'aquí, d'allà, d'allí,
i la veritat és que va quedar molt impactant el tema, saps?
Sí, sí.
Què és el que us diu a la gent?
Una vegada que segurament deu acabar l'espectacle,
tothom drets, durant mitja hora aplaudim...
Bueno, no, no, no tant, no tant.
Home, vinga, posem 20 minuts, vinga.
Posem poc temps i encara ens falta rodar,
ara ens falta anar, saps?
Vinga, pobles, pobles, pobles, saps?
Perquè és el... és el que dóna... saps?
És el que dóna el ritme de...
La vidilla, també, no? Exacte.
Però no, a la gent li agrada bastant.
Sí?
I el guapo d'això és que els temes que toquem,
a part dels nostres, que no es pot...
Jo no diria que són anys 80, són nostres i punt.
Sí.
Doncs la temàtica d'anys 80, jo crec que la gent de 30, 40, 50, 20,
agrada molt.
Ens encanta.
Sí, sí, sí.
Ens agrada molt, jo crec, i llavors, doncs, de moment està funcionant.
I si no, fixa't, Josep, com les músiques que sortin ara,
normalment són revivals, o petites adaptacions de cançons
que ja cantàvem i ballàvem, doncs, als 80,
i fins i tot ara comencen a rascar una mica dels 90.
Sí, sí, mira, és curiós perquè la Vero, per exemple,
aquesta noia que canta, bueno, tots tres cantem,
però la que té així una veu molt potent,
fa poc va fer una cosa, un projecte que li van demanar i tal,
i va posar veu en unes cançons superhaus,
però superhaus d'aquestes de València,
de l'època del xocolat, de l'expuc i tot això,
i la cançó és supermoderna i tal, i superhaus,
però té una base com a molt, amb uns ritmes molt otxenteros, no?
I ella li va ficar la veu, vull dir,
jo penso que els anys 80 han marcat molt, no?
I espera, que encara hem de...
No sé si t'agrada a tu, però personalment...
Sí, sí, a mi m'encanta.
A més, jo crec...
És home...
I a més, espera, que encara hem de ressuscitar l'àcid, eh?
Te'n recordes?
Ostres, l'àcid.
Del moviment àcid.
Sí, amb aquest que movien els dits, l'àcid, i anaves girant, no?
I a més, aquella rodoneta, aquella cara,
que tothom portava el jersei de verd o de groc fosforito,
que tothom deia, tu, un moviment àcid, eh?
Sí, sí, sí, és veritat.
Encara falta el revival d'aquí,
que jo crec que no trigarà, eh?
No trigarà, no trigarà.
No trigarà massa.
Demà estareu a Ferran, però com ha anat aquest estiu per les sicàries?
Com esteu?
Aquest estiu hem anat actuant i, bueno, hem fet...
Vam actuar...
A veure, a l'hivern vam estar al Palau de Congressos de Tarragona,
a la sala de la Paloma,
amb una sala de Madrid de la Liberata,
i després aquest estiu hem anat actuant això,
a la Festa de l'Orgullo Gay,
i després hem tingut dos o tres bolos així sueltos.
i a l'agost, ara hem començat...
Home, això és el primer que ens ha sortit de Ferran.
És que anem molt poc a poc per sort.
A veure, cada cop tenim el nostre treball, saps?
Sí, clar.
Jo estic a TNT i a l'Homo Fapping i tal,
i elles, doncs, són maquilladores,
i després també estan en un projecte d'un disc.
Vull dir que, clar, si ens haguéssim de dedicar dels bolos,
em passaríem gana, eh?
Sí, no, home...
Perquè no en tenim masses, no som prou conegut encara,
i, clar, falta arrencar.
Però estem molt contents amb el que ens surt, m'entens?
No ha sigut un estiu de...
Hem estat aquí, allà, que van tots estressats, no?
Els grups així.
El que passa que, Josep...
La veja de bancoc i tal, nosaltres no.
El que passa que, Josep, vosaltres ara és el que dèieu,
també teniu la vostra feina.
Sí, sí.
Si us dediquéssiu al 100% potser a sicàries,
allò que dius, o trobar, jo cantaria.
Però ara per ara, vosaltres teniu que compaginar massa coses,
i, clar, és molt complicat i difícil, eh?
Perquè teniu la salvetat.
Sí, sí, és que saps què passa?
Que, a veure, dedicar-te plenament...
Bé, jo, a veure, ja he pres una opció de dedicar-me plenament
al món de l'art, més o menys, no?
Sí.
Televisió, teatre, tal.
Però dedicar-te en concret a un grup és molt arriscat,
perquè, vull dir, si no hi ha algú que s'encapritxi de tu,
que s'enamori, saps?
Que posi allò que digui, ostres,
vaig a apujar-los, vaig a recolzar-los al 100%,
vas fent, m'entens?
Però ja estem contents d'anar fent...
O sigui, ens ho passem de conya.
Vull dir, elles ara venen de Madrid,
volen conèixer Ferran, Tarragona, Salou...
I ja està, ja passa-nos-ho bé.
Vull dir que...
Jo ho estic veient com si fos la vostra vàlvula d'escapament, no?
Sí.
No, no, tot no.
És allò de, por favor,
que alguien...
Quiero ver sicarias, quiero ver sicarias, no?
Sí, sí.
I nosaltres us apunteu.
Nosaltres que el públic...
No, perquè no ens estressa,
perquè, clar, com tampoc fem cada setmana un bolo,
vull dir, que anem fent,
doncs sí, ens ho prenem d'aquesta manera.
I si no, és que és molt arriscat
i de moment no hem pregut la decisió de dir
vinga, va, anem a viure de sicarias,
de moment no.
Però el que sí que teniu és pàgina oficial,
que podem entrar a internet i podem esbrinar...
A veure si m'entens, l'internet,
ara vull dir, jo què sé,
ja no ets ningú i surto i tot.
Abans era la tele i ara és internet.
Si no tens la teva pàgina oficial a internet,
sembla que no estiguis, eh?
No ets ningú.
Si no tens un mòbil fashion.
Això.
I l'internet ja no ets ningú.
Abans eren els cinc minuts de glòria de la televisió,
però ara jo crec que va com que ja va disminuint.
Ja, però jo soc fatal per l'internet, eh?
Vull dir, m'ha costat un munt, eh?
Què m'estàs dient?
T'ho juro, vull dir, no, no, en sèrio,
jo soc dels que, amb la mecanografia,
ja estava content, t'ho juro,
soc molt antic amb això.
Soc supermodern, esteixo bastant modern i tal,
però amb el tema d'internet, vull dir,
hòstia, m'ha costat, ostres,
m'ha costat una mica, eh?
M'ha costat una miqueta, però bueno, ja m'hi he posat,
ja m'hi he posat. Sí, tenim pàgina web, sí, sí.
La dic jo o la dius tu, l'adreça?
Ah, digue-la tu perquè jo no me'n recordo.
Doncs és www.sicaries...
Sí.
No, perdó, sicries...
Sí, perquè la cafa d'aire...
Exacte, ho dic perquè s'ha d'apuntar així,
barra sister.magix.net.
i allà entrem i allà truquem...
Gràcies per dir-me-la, eh?
Perquè no ho sabia.
Me veig el Josep allà apuntant.
Sí, sí, estic apuntant.
Ara entraré.
A veure què surt per allà.
A veure què és el que hem fet, a veure què surt per allà.
Igual te truco i te dic,
no la donguis que surten coses així rara.
No, però bueno.
Doncs allà si entrem segurament que podrem veure-vos.
I podrem explicar una mica qui sou,
cap a on anem, d'on sortiu i tot això, no?
Biografia, fotografies, tot una miqueta.
Sí, crec que hi ha també una cançó que és nostra,
que és Tapates de Cristal, que aquesta agrada bastant.
M'estava esperant que me'l comentessis.
A veure quan arribarà aquest Tapates de Cristal,
que és el primer senzill.
Sí, aquest Tapates de Cristal,
el tema de composició el fa la Vero.
Vull dir, la Vero és la que porta les veus,
la que ens dirigeix una mica a les veus i tal,
i la que fa la part de composició, no?
Llavors, doncs, la va composar ella
i és així molt...
És un missatge que, bueno,
que segueixis el teu cor
i que cantis, no?
Que és la nostra història,
que ens ho passem bé cantant
i és com això,
com un himno a l'alegria i al canto.
És una miqueta cenicienta o no?
Això de los zapatos de cristal?
No, no, no.
No té a rebeure, no?
Què va, què va?
No.
Jo m'imaginava allà prendent les zapatos
i llançar-li al públic, no.
No, no, què va?
És què va, què va?
No, no, en absolut.
És així, mira,
Zapatos de Cristal va sorgir així
perquè surt en un moment,
en una estrafa,
això,
que no ens gusta llevar zapatos de cristal i tal,
perquè el que més ens gusta
és los zapatos de cristal.
Ah, molt bé.
Que mato.
Jo tinc ganes de veure-vos, eh, Josep.
Bueno, doncs, escolta...
Demà mateix a Ferran.
A quina hora?
A quina hora?
I on?
A veure, explica'm-ho.
Mira, demà estarem a les...
A veure, a les 11 de la nit,
a les 23 hores,
a la plaça de Ferran.
No hi ha pèrdua
perquè Ferran té dues places,
la de baix i la de dalt.
Vull dir que no hi ha cap problema.
Si no estem a baix,
estem a dalt.
I serà a les 11.
Pot ser que es retraci un quart d'hora,
a 20 minuts, com sempre.
I, bueno, doncs,
farem això a un show
d'una hora i mitja,
una hora i tres quarts,
una hora i...
Sí, entre una hora i vint
i una hora i quaranta-cinc.
Depèn de les improvisacions,
saps?
Perquè les cançons
estan molt marcades,
però a vegades entre cançó i cançó,
si el públic està obert, tal...
Després tenim un moment de publicitat...
Què dius?
També teniu publicitat?
Sí, bueno,
hem gravat tres gags...
És que són boníssims.
I que els posem
a meitat de l'espectacle,
com si anéssim a publicitar
a descansar
i surten tres missatges de sicàries,
així bastant garrillers, també,
i amb una mica crítica,
i són com tres anuncis publicitaris
que hem fet
que hem muntat amb nosaltres, sí, sí.
Doncs, recordo,
a les 11 de la nit,
a les 23 hores,
a la plaça de Ferran,
com em deia el Josep,
si no, un a l'altre,
busqueu,
si no pregunteu...
O la que hi ha al Castell.
No, fem una cosa.
Allà on vagi tota la gent de Ferran,
vosaltres seguiu-los.
Ah, vale.
Perquè segur que van cap allà.
D'acord.
Seguríssim, eh?
Perquè veu el cotxe
i seguint la gent de Ferran
que aniran cap a la plaça.
Exacte.
I a passar-ho bé.
A més, m'ha agradat molt
això que em deies,
que si no, a les 11, 11 i 20,
una cosa així.
Sí.
Però clar, acabes de sopar
i moltes vegades
acabes amb allò que dius
que encara no acabes de baixar
del tot el sopar,
que hi ha sus corrents.
No, és que el que passa
és que sopeu tranquils
i cap a les 11, 11 i 10
ja estarem allà.
Jo dic a les 11
perquè si els de Ferran
no senten que a les 11 i 20
em maten.
Vull dir, serà a les 11.
El que passa és que
nosaltres tenim que fer
prova de so,
prova de l'audiovisual
i tal,
i amb qui que estigui
tot així,
ens anem a maquillar
que és un tanto també,
és una bona estona
la que ens passem allí
i doncs sí,
cap a les 11, 11 i quart
estarem ja donant guerra
una hora i quart,
una hora i mitja.
Josep,
t'has d'adonar
que no he comentat res
de Doña Soledad?
Em fa molt de respecte
aquesta senyora, eh?
A mi també.
A mi me fa,
no respecte a por,
jo prefereixo parlar
amb el Josep
que m'ho estic passant
molt bé amb ell
i la Doña Soledad
si vols la deixem
per la nit de Ferran.
Com vulguis tu.
No sé si,
home,
ella sempre està
molt a prop meu,
eh?
La veritat.
Sí, ja m'ho imagino.
Per sort o per desgracció.
De moment està a prop meu.
No crec que per massa temps,
perquè jo crec que ja
és un moment
que he disfrutat molt d'ella,
m'ha fet guanyar dinerets,
l'he disfrutat molt,
però arriba a un punt
que ja no l'aguanto massa
i no sé si al desembre
o així faré un assassinat general
a una plaça de braus
i dir...
No,
l'has de donar vacances.
Jo igual que la línia.
Jo la meva línia
la vaig perdre un dia.
Saps allò de les línies
que surten ara
per la televisió?
Sí.
M'entento línia,
m'entento línia.
Jo la vaig perdre.
A mi me va caure un dia.
Però la pots recuperar, dona.
No, ui,
difícil ho trobo.
Doncs tu el mateix,
un dia que caigui,
m'ha caigut.
I després tornem-hi.
I un dia d'aquests
potser anant per Hawái
o això,
o per les illes aquestes.
A mi la trobes per allà,
però mira,
fins que no la trobis...
Home, és molt pija, eh?
Hawái sí que me la veig.
Veus?
O a Miami.
A Miami.
A Miami.
Allà amb tota la família.
O a Punta Cana.
Con el Julio.
Con el Julio Iglesias.
Exacte, Miami
amb el Julio Iglesias.
Con el Puma.
Jo la veu con el Puma.
Mira que te rigo.
Sí, no farien mal duet, no?
Per això, no?
I bumeram, bumeram,
i viva la generació.
I cabell amunt i cabell avall.
Ella no pot massa el cabell, eh?
Perquè la veritat és que
ella té porta perruca.
Ella no ho diu.
Ho trobo una mica encatronat,
el cabell,
que pobre.
I la cara.
Pateix, eh?
Me fa patir, aquesta dona, de veritat.
I està estirada, està estirada.
Està operada, operada, eh?
També, eh?
Sí, sí.
Josep, què li fa?
Què fa que t'adona?
Home, que...
La trobo...
A veure, si els seus amics són la...
No puc parlar massa, que està a prop.
Si els seus amics són la Isabel Freixler,
la Nàcia Bascal, tot això,
aquestes dones viuen por paràfia sobre si,
el bòtox i tot això.
O sigui, tenen totes les proposicions,
no de lleis.
Totes a favor del bòtox
i a favor de la ciutatia estètica
i a favor de tot.
Sí, sí, és una dona que es cuida molt.
Ets de les primeres que es va treure a les barius a Perpinyà.
Què dius?
Als anys 70.
Quan la gent anava a veure el cine allà, saps?
Que m'expliquen els meus pares.
Veus?
Que anaven a veure les versions així, no tallades, saps?
Sí, sí, d'aquelles de guarrindongues, de guarrindongues,
que es veia tot.
Exacte, que no estaven censurades.
Ois com m'agrada?
Josep, deixa la doña Soledad.
Ja parlarem demà amb ella, si vols.
Sí, la doña...
Ah, vale, doncs parlem amb tu i jo, no?
Sí, jo prefereixo parlar amb tu, eh?
Oi, acabem, no sé, que no sé com vaig jo.
Ui, però jo estic a les acaballes, eh?
Fem una cosa, convida'm a la gent que vinguin a veure sicàries,
que s'ho passaran també com nosaltres parlant ara.
Exacte, jo vull fer una crida així popular a tota la gent tarragonina.
Primer perquè soc tarragoní i no tinc massa oportunitats de venir a Tarragona
i quan vinc doncs m'agrada que estigui la gent de Tarragona aquí amb nosaltres
perquè Ferran, vulguis o no, doncs és Ferran,
però doncs estem tota la gent de Tarragona, de la Mora, etcètera,
d'aquests pobles d'aquí al costat, Altafulla, etcètera, que vingueu,
que s'ho passareu bé, que tindreu música divertida
i que estarà molt bé i que podeu ballar i tot,
perquè hi ha cançons que fem alguna lenta però que quasi totes són bastant mogudes
i us esperem a Ferran.
Els veiem moure el cul, eh? Això seguríssim.
Clar que sí, home, sí, a reencontrar la línia.
És tant.
Vull dir que...
Doncs Josep.
Estic convidat i espero veure't, val?
Esperem, esperem, és un plaer haver parlat amb tu.
Igualment.
Records a les altres companyes.
Molt bé, ja et donaré.
El dia que la perdis, no me l'envies cap a la ràdio, eh?
D'acord, molt bé.
Jo passi les mosques.
Un petó i molt bon estiu, eh?
Gràcies, carinyo.