Passen 17 minuts, gairebé 18 de les 6 de la tarda,
i com cada dilluns, o bé cada 15 dies, per ser més exactes,
donem la benvinguda al Ricard Monclús.
Ricard, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Amb el Ricard parlem cada 15 dies sobre economia,
la seva secció es diu Afers Econòmics,
i avui ens porta a un tema molt d'actualitat
i sembla que molt relacionat també amb l'economia,
a curt termini, fins i tot.
Estem parlant de les conseqüències econòmiques del canvi climàtic.
Aquest tema, Ricard, suposo que va generar a causa d'una notícia d'actualitat,
que va sortir fa poquets dies a la premsa britànica.
Sí, aquest va ser el motiu pel qual em va inspirar parlar sobre aquest tema,
el fet que a finals d'octubre, fa 15 dies pràcticament,
la premsa, es feia ressò d'un informe del govern britànic
presentat a Londres pel primer ministre Tony Blair.
En aquest informe, a part de moltes altres coses,
se'ns deia una qüestió que, per primera vegada,
un govern la posava sobre la taula,
i és que l'escalfament del planeta podia ocasionar,
en unes poques dècades, un crec en l'economia mundial,
semblant el que va provocar les dues guerres mundials
del segle XX i la gran depressió del 1929.
Això és molt seriós, perquè fins ara havíem cridat l'atenció,
ens havien cridat l'atenció sobre el canvi climàtic,
amb qüestions d'ecologia,
però ara sembla que la conseqüència econòmica
que comportaria al darrere potser sí que farà
que la situació canviï o els governs prenguin mesures.
La qüestió més interessant d'aquest informe precisament és això,
i és que, per primer cop, un govern diu aquestes paraules.
Aquestes paraules, fins ara, les havien estat dient,
inclús repetidament, per una part, científics,
en les quals la majoria de les vegades les seues aportacions,
els seus estudis, no deixaven de ser una notícia d'un dia.
És a dir, nosaltres agafàvem un diari i vèiem
que un determinat científic, mitjançant els seus models informàtics,
havia obtingut les conclusions que, per exemple,
el 2070 tot el casquet polar quedaria ja completament sense gel.
Aquesta notícia impactava, però quedava un dia únicament al diari.
altres, també els grups, els grups ecologistes,
també s'havien fet ressò d'aquestes notícies.
El que passa és que els grups ecologistes,
si bé en moltes qüestions,
les seues aportacions són molt encertades,
en determinades qüestions els ecologistes moltes vegades
diuen les coses que, d'una forma pot ser un tant extremista.
És a dir, clar, és molt bonic agafar i dir
que estem en contra de l'energia eòlica
perquè crea un impacte, un impacte visual.
En les nostres muntanyes hi ha uns molins i crea un impacte.
Però si nosaltres volem calefacció, ara que ve l'hivern,
si nosaltres volem agafar el cotxe,
nosaltres necessitem una energia.
Llavors, en aquest aspecte, els ecologistes sí que ens donaven
una sèrie de tocs d'atenció,
una sèrie de llumetes vermelles,
és a dir, compte amb el que s'està fent.
Però, ja dic, moltes vegades no ens donaven alternatives.
És a dir, l'alternativa quina era?
La d'apagar els llums a les 8 de la tarda?
La de no anar en cotxe?
Clar, i per això potser se'ls ha titllat sempre una mica d'alarmistes
i, per tant, no tenen tanta credibilitat, no?
A vegades van atreure trement d'això.
Aquest és una mica el problema dels moviments ecologistes,
que en el fons tenen certament raó.
El que passa és que, per exemple, no sé,
ara se m'acut la seva fixació amb els camps de golf, per exemple.
I jo, quan vaig a un camp de golf,
el primer que veig és molt de ver allí, molts arbres.
I jo, no ho sé, potser no n'entenc,
però el camp de golf és ecològic,
o almenys dona aquesta sensació.
Possiblement, el que s'hauria de fer, diríem,
és procurar que les aigües que s'utilitzin allí
siguin unes aigües depurades,
procurar tota una sèrie de qüestions.
Però, d'entrada, agafar i dir, no als camps de golf.
I no als camps de golf perquè resulta
que són promocions urbanístiques encobertes.
Bé, potser sí.
Fiquem una mica l'èmfasi en allò,
però no agafar i dir, senzillament, no als camps de golf,
quan resulta que el que veu és el que deia abans,
és a dir, molts arbres i tal.
Sense voler ser alarmistes,
el que passa és que sí que tenim dades,
i ara aquest informe n'ha aportat més sobre les conseqüències,
si més no, a nivell de la terra, no?,
a nivell ecològic, del canvi climàtic.
Comentaves tu abans això, dades com, per exemple,
que el gel del Pornol està disminuint espantosament, diguem-ne,
perquè tens aquí moltes xifres, Ricard?
Sí, xifres agafades d'aquest propi informe,
és a dir, xifres serioses,
xifres que, en definitiva,
un govern està recolzant aquest informe
que va fer un economista, un tal Nicolás Ester.
Per exemple, dates impactants,
és el fet que, des que hi ha registres,
els 10 anys més calorosos s'han produït des de 1990,
per exemple,
i que el més càlid dels anys ha estat el 2005,
i això ho tenim molt recent, perquè estem al 2006.
A més, això és una cosa constatable, no?,
que tots hem notat a la nostra pell,
allò de dir, bé, una setmana, com a mínim,
una o dues setmanes de calor intens a l'estiu,
això està clar.
Després, el que parlàvem del gel del Pornol,
la disminució que està tenint en aquests moments
és de 37.000 quilòmetres quadrats cada any.
37.000 quilòmetres quadrats.
Clar, és una magnitud que, segons com,
si nosaltres ens imaginem un quilòmetre,
que això sí que ens ho podem imaginar,
i un quilòmetre quadrat també me'l podem imaginar,
clar, en el moment en què això ho multipliquem per 37.000,
hi ha la xifra, és tan desmesurada
que l'única referència podria ser, si ens diguéssim,
bueno, és que això és com la província de Tarragona,
i abans dius, caramba, això és molt,
això és com tota Catalunya, tal.
Llavors, moltes vegades el problema de les xifres és això,
és una magnitud que nosaltres no som incapaços de captar,
però, per exemple, n'hi ha una que, en relació al gel,
és molt fàcil de captar.
El gruix mitjà del Pol Nord era de 3,1 metres.
I en aquests moments...
Gruix de gel, eh?
Gruix de gel.
I en aquests moments és 1,8 metres.
Llavors, això sí que ens dona una magnitud.
és a dir, hi ha la meitat del gruix
del que hi havia, diríem, anys enrere, no?
Llavors, i el que també és fàcil d'entendre,
i és que, segons aquest estudi,
el 2070, si no hi fem cap tipus d'esmena,
és a dir, si seguim fent el que hem fet fins ara,
el 2070 haurà desaparegut el gel a l'hemisferi nord.
Però això és ja, eh? Perquè el 2070 és ja.
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
És a dir, aquest és una mica el problema, no?
El problema és que no estem tenint una gran consciència
del que ens pot passar,
inclús el que nosaltres podem viure.
Perquè, clar, que a nosaltres se'ns digui
que d'aquí al 2070 pot pujar 2-3 graus
la temperatura mitjana,
és una qüestió que dius,
bueno, sí, patirem calor.
Però sembla que ja queda aquí, no?
Patirem calor.
Però, clar, no és solament això.
Aquests 2-3 graus faran
que es fongui el gel del Pol Nord.
Lògicament, això comportarà una pujada estimada,
perquè són qüestions complicades
de saber exactament quin és el volum de gel
i com afectarà això al nivell del mar.
Però, per exemple,
de 20 a 80 centímetres ens pujarà el mar.
Clar, si un se'n va
si un se'n va al balcó del Mediterrani
i es posa allà dalt i diu
a veure, el mar ens pujarà uns 20 centímetres
o com a molt ens pujarà 80 centímetres.
Clar, si nosaltres estem allà dalt al balcó del Mediterrani
és poca cosa
si vas a mirar el que pujarà.
Però, per exemple,
a Catalunya tenim una zona
que es veuria tremendament afectada
i és el delta de l'Ebre, per exemple.
El delta de l'Ebre
l'altitud màxima que hi ha allà
en tot el delta són dos, tres metres.
Llavors, clar,
el fet que pujés 80 centímetres
és realment una catàstrofe.
És realment una catàstrofe.
I allí hi viu molta gent.
Ja no parlesem dels cultius
i tota una sèrie de qüestions.
Allà hi ha moltes cases.
I clar, estem parlant
que això pot passar en aquest segle.
Aquestes qüestions.
No només amb qüestions líquides,
bec per aquí també ens afectaria.
Tens algunes xifres relatives a matar?
A gas matar?
Sí, clar.
Pensa que tota la zona de Sibèria
i tota la zona d'Escandinàvia,
allí la terra està permanentment gelada.
És a dir, sobre la terra
hi ha un gruix de gel.
Aquest gruix de gel,
que no es fot mai,
el que fa és una mica
com si fos d'envàs
de la terra aquí a baix,
que lògicament va tenint
tot el seu procés
i es va podrint
i llavors va generant
un gas que és el gas metà.
Llavors aquest gas
és un gas que és 20 vegades més fort
des d'un punt de vista
d'efecte hivernacle
que el CO2,
el que normalment parlem
de l'anídrit carbònic.
Llavors, clar,
si el gel es va fonent,
lògicament aquest embolcall
que té la tundra,
la terra aquesta permanentment gelada,
lògicament desapareixerà
i llavors el metà anirà sortint
amb el qual l'efecte serà tremendo.
Clar, hi ha moltes qüestions d'aquestes
en les que és difícil imaginar
on pot arribar
i quines són les conseqüències.
És difícil.
això no només afectaria
la nostra qualitat de vida
a la que més o menys
ja ens hi podríem adaptar
de dir, mira, fa més calor,
tirem d'aire condicionat,
en fi, més o menys
tenim capacitat d'adaptació
però és que canviaria també
l'hàbitat, el medi ambient,
espècies d'animals
que es veurien afectades,
conreus, com deies tu,
que desapareixerien.
Sí, per exemple,
hi ha una qüestió
ara que s'està fent
una nova cumbre
d'aquestes
sobre el canvi climàtic
a l'Àfrica.
Per exemple,
el fet que a Kènia
estan desapareixent
una professió,
és els pastors.
Els pastors estan desapareixent
i degut a què és això?
Doncs degut, senzillament,
a la sequera que hi ha.
Llavors, aquesta sequera
ha fet que m'inveixen
els ramats
i llavors hi ha moltes
moltes persones
que la seva activitat
era el pastoreig
que en aquest moment
ha desaparegut.
Les espècies animals,
evidentment,
també es veuran afectades.
El que passa és que,
en aquest aspecte,
unes desapareixeran,
altres es canviaran
de latituds,
lògicament.
Això ho estem veient.
Estan apareixent
un mosquit tigre
que no es tenia
massa notícia,
està apareixent
una mosca negra
que resulta
que pica moltíssim,
tota una sèrie
de qüestions
que, en principi,
no formaven part
dels animalons
que tenim
a la nostra latitud.
Llavors,
clar,
si aquí fa més calor,
lògicament,
són qüestions
constatables.
Fa 15-20 dies
estàvem florint
els cireres.
Sí, de nou,
no?
De nou,
pensaven que
ja s'havia passat
i ja estàvem
a la primavera
i tot això.
És a dir,
tampoc són fets
que siguin
extraordinaris.
Molts d'aquests fets
s'han produït
de quan en quan.
És a dir,
el problema
és una mica
que sembla
que entrem
en una continuïtat.
Llavors,
per exemple,
és habitual
que l'arròs
al Delta de l'Ebre
es planti
un mes abans
del que es plantava
fa 10-15 anys.
Llavors,
això és una qüestió
constatable.
És a dir,
hi haurà un efecte
del canvi climàtic
i serà més difícil
de veure,
però que l'arròs
en aquests moments
s'està plantant abans
i lògicament
s'està recolectant abans,
això és un fet
constatable.
És un fet...
Tenim una sèrie
d'indicis,
ja fa temps que els tenim,
ja fa temps que s'està avisant,
ara sembla que han quedat
més palesos
amb aquest informe
de Nicolás Stern
que va donar a conèixer
el primer ministre
de la Britanya.
Bé,
a la Gran Bretanya
es va donar a conèixer.
Evidentment,
ja ho sabíem
i ara ho tenim clar,
portarà conseqüències
econòmiques
al canvi climàtic,
però no podem oblidar
que a gran part,
jo suposo,
de la culpa del canvi climàtic
també la culpa
és econòmica.
Llavors,
quines mesures
s'han de prendre
i qui les ha de prendre?
No sé si a nivell econòmic
o aquí ja és
a nivell polític.
Evidentment,
les mesures econòmiques
les han de prendre
els polítics.
Les mesures,
a veure,
els polítics
són una mica
els responsables
i per això
els votem
i per això
els paguem també,
no?
És a dir,
per a què prenguin
un seguit
de mesures,
diríem,
i aquestes mesures
han d'anar encaminades
amb el,
se suposa,
el nostre benestar,
no?
siguen mesures econòmiques
o siguen mesures
de tipus social
o de tipus,
en aquest cas,
d'energia,
per exemple,
o d'ecologia,
no?
És evident
que s'han de prendre
mesures dràstiques,
s'han de prendre
mesures valentes
per poder reduir
les emissions
de gasos
de l'efecte hivernacle.
Aquests gasos
venen provocats
bàsicament
per combustibles
que són fòssils
com són el carbone,
el petroli
i el gas.
I llavors,
sols d'aquesta manera
nosaltres podem frenar
l'increment
de les temperatures.
Llavors,
en aquest aspecte,
per exemple,
seguint amb Anglaterra,
Anglaterra ha proposat
unes targetes
de crèdit
de CO2
per a les famílies.
Allí se'ls adjudicarà
un tope
de despesa
de CO2,
per dir-ho d'alguna forma,
i si no s'arriba
se'ls beneficiarà
amb diners.
O sigui,
serà com una espècie,
diríem,
de targeta prepagament
d'aquestes dels telèfons.
I com se sap
si arriben?
Com se sap la despesa
que es fa?
Bé, sí,
hi ha unes calculadores,
diríem,
de CO2.
En això,
i ara ens saltem
una mica
de tema
d'un lloc cap a l'altre,
però, per exemple,
ara s'ha ficat
en marxa
una web
que,
per si a algú
li interessa,
que és sobre
ecologia,
bé,
és sobre canvi climàtic,
bàsicament.
Aquesta web
serien
les 3W
baixes
clàssiques,
punt
0CO2
punt
org,
O-R-G.
3W
0CO2
punt
org.
I allí,
per exemple,
nosaltres el que tenim
és una calculadora
que ens medís
el consum de CO2
que nosaltres estem provocant.
Llavors,
en aquest aspecte,
doncs,
aquesta tarda
que proposa
el ministre
de Medi Ambient
anglès,
el que faria
seria assignar
a les famílies
en base
als seus components,
el nombre de persones
de la família,
en base
al lloc
on residissin,
lògicament no és la mateixa
residir en ciutat,
residir en el camp,
i després també
la zona climàtica
en la que estan,
si fa més fred
o fa menys fred
dins pròpiament
de la mateixa
de Gran Bretanya.
I llavors
se'ls donaria
aquesta tarda.
I llavors
aquí tindries tu
com un consum màxim.
Seria una mica
com els punts
del carnet de circulació.
Sí, Ricard, Ricard,
però aquí hi hauria
la persona que et diria
bé, molt bé
que això es faci
a nivell personal,
cadascú té la clau
per canviar una miqueta
el món i tal,
però a veure,
ni que nosaltres
estalviem
amb el que serien
els gasos emisors
i tot això,
si les grans empreses
i en definitiva
els països
que tenen grans empreses
que es dediquen
a aquesta contaminació
no hi fan res,
poc hi podem aportar
nosaltres.
Sí,
aquest és
aquí
diríem
per intentar
que els països
prenguin consciència
i sobretot
consciència
jo suposo que la tenen.
i sobretot
adoptiguem
mesures
i tinguem
un compromís.
El que es va crear
fa uns anys
va ser
el protocol
de Kyoto.
Llavors,
aquest protocol
de Kyoto
el que va fer
va ser
obligar
a les nacions
industrialitzades
a reduir
un total
del 5,5%
de les emissions
de 6 determinats
gasos
d'efecte hivernacle
en relació
en relació
als nivells
de contaminació
diríem
d'emissió
que tenia cada país
el 1990.
És a dir,
cada país
tenia d'adoptar
un compromís
i aquest compromís
era
amb data
es prenen com a referència
a les emissions
del 1990
i s'havien de reduir
una mitjana
del 5,5
fins al 2012.
Llavors,
aquí per exemple
teníem
que els Estats Units
tenia que reduir
el seu consum
un 7%
les seues emissions
al Japó
un 6%,
a la Unió Europea
una mitjana
d'un 8%.
Llavors,
en aquest aspecte,
per exemple,
Espanya,
que en aquells moments
no era un país
plenament desenvolupat,
se li va permetre
que incrementés
mentre que els altres
estem parlant
de reduir,
Espanya podia incrementar
fins a un 15%
les seues emissions
de CO2.
Tu em pots preguntar
i ho han fet?
Bé, bé,
no, clar,
ho han fet
i bé,
el cas més escandalós
és potser el dels Estats Units
que potser és dels països
aquests capdavanters,
no?,
en emissions
i que em sembla
que ni tan sols
està complint,
no sé si són els únics,
però sembla que no estan
complint ni tan sols
el que van signar.
Bé,
de fet,
ells no ho van signar.
O sigui,
els Estats Units
no van signar el protocol.
Es van negar
a signar-lo als Estats Units.
Se li va dir
que tens que rebaixar
un 7%
les teves emissions.
Pensem
que els Estats Units
emet
entre un 25%
i un 30%
del total de CO2
que produís l'home,
és a dir,
que reduir aquest 7%
era importantíssim,
però lògicament
aquí van haver-hi
una sèrie de factors.
Les petroleres
als Estats Units
tenen una força
molt gran
i més
amb el govern
bus
encara tenen més força
perquè van apoyar
i van
la seva campanya
i la van promocionar,
diríem,
i la van pagar
en definitiva.
Llavors,
lògicament,
en aquest aspecte
bus
que tampoc
sembla que estigui
molt per aquestes
qüestions ecològiques,
però evidentment
amb les petroleres
al darrere
es va negar
a signar
el compromís
de Kyoto.
De fet,
també hi ha altres països,
l'únic que passa
és que, clar,
tenint en compte
la magnitud
dels Estats Units,
el fet que
Austràlia
tampoc ho va signar
o països
més propers
al nostre
com Turquia
o Croàcia,
tindrien ja
una mica
menys
d'importància.
Japó,
però,
per exemple,
la Japó està complint,
que seria una de les potències
potser també
a qui se li demanava
aquesta reducció del 6%,
una reducció important?
Sí,
Japó està complint.
Sí,
Japó està complint.
A veure,
els països
en aquests moments
a nivell d'Europa,
per exemple,
més incomplidors,
diríem,
estaria,
bueno,
Espanya,
Espanya en aquest aspecte
se'ns va permetre
incrementar un 15%
i estem
en valors
del 50%.
Manigample,
eh?
Manigample.
Allò que diuen,
et donen el dit
i t'agafes el tal.
15%
i ara tens un 50%.
I ara tens uns problemes,
diríem,
perquè, bueno,
hi ha unes penalitzacions
per a aquestes qüestions.
I, a part,
és que suposo
que és una qüestió
perquè aquí,
en principi,
en realitat,
estem parlant,
quan parlem d'increment
de CO2,
estem parlant
d'increment
d'industrialització.
Per tant,
arriba un moment
que si tens tanta indústria
i t'has acostumat
a un nivell de vida
i amb un nivell
d'impostos relacionats
amb la indústria,
clar,
no pots anar
tancant fàbriques.
No.
Fa de mal solucionar
quan t'has passat
del límit.
Sí,
a veure,
el que passa
és que
el que tens
que procurar
és mantenir,
evidentment,
totes les fàbriques,
totes les indústries
que tinguis,
però incrementar
el cost
de depurar
aquests gasos
que emets,
no?
O sigui,
el que has d'intentar
és minimitzar
l'impacte
mediambiental.
Evidentment,
el protocol de Quioto
té unes respostes
diferents.
Fixa't que,
ja he dit,
Espanya,
com en aquells moments
era un país
que no tenia
el nivell
d'industrialització
que ara tindríem,
en aquells moments
se li permetia
incrementar el 15%,
mentre que,
per exemple,
a altres països
se'ls obligava
a rebaixar.
Llavors,
en aquest aspecte
també tenim
que països
que tenen
en aquests moments
unes emissions
importants,
com pugui ser
la Xina,
com pugui ser
la Índia,
Mèxic,
Brasil,
doncs aquests països
no tenen
cap compromís
amb Quioto.
És a dir,
no estan contemplats
perquè ells
són països
que estan
en vies
de desenvolupament
i llavors,
els països
en vies
de desenvolupament,
doncs de moment,
se'ls ha dit
vosaltres podeu
contaminar
tot el que vulgués.
No és que se'ls hagi
dit això,
però,
s'entén
que en els moments
inicials
o en els moments
incipients
d'industrialització,
doncs és molt difícil
que comencis a demanar
reduir les emissions
que tinguies en compte
en la tala dels arbres
en tota una seria de qüestions.
I no hi ha d'haver,
o hi va haver fa poc,
potser m'equivoco,
una revisió del protocol
de Quioto...
No, no,
que jo sàpig
que no hi ha hagut
cap revisió.
Ni està previst
perquè, clar,
com que ha canviat
tant la situació,
no és tan en tant
s'hauria d'anar a revisar.
No,
en aquests moments
hi ha,
el que abans comentaven,
una conferència
a Nairobi
sobre el canvi climàtic
i en el que
s'està ja
és començar
a pensar
en el
Quioto 2.
El que sí
hi ha,
més que una revisió
de lo de
Quioto 1,
per dir-ho d'alguna forma,
seria el fet
que es comença
a veure necessari
que els països
en vies d'industrialització
degut
a la quantitat
d'habitants
i a la quantitat
d'emissions
que estan produint,
el que sí
s'està intentant
és no donar-los
aquesta màniga
ampla.
Però, en principi,
fins al 2012
el compromís
de Quioto
és el que és
i ells
no tenen
aquesta obligació.
Bé,
Estats Units
seria una de les potències
que si es posés
les piles
i en aquest sentit
reaccionés
arrossegaria.
Seria potser
la força moral
per arrossegar
els altres països
que també complissin
els seus compromesos
amb aquest tema.
Des de l'administració
avui
sembla que no
estan per aquesta qüestió.
No sé si
hi hagués
un canvi
polític,
un canvi de color
polític
als Estats Units.
Potser ho tindria
més fàcil.
Crec que Algor,
per la seva banda,
s'ha compromès
bastant amb el tema.
Sí,
el que passa
és que
Algor
és el que va perdre
a les anteriors eleccions.
Llavors,
Algor,
en aquests moments,
el que
narra,
diríem,
és un documental,
una espècie
de pel·lícula
que es diu
Una verdat incòmoda.
Llavors,
el que busca,
sobretot,
és el ciutadà
americà,
perquè,
de fet,
els governants
tenen informació
i els governants
jo penso que
estan sensibilitzats.
L'altra qüestió
és que estiguin
fent més coses
o menys coses.
O que els deixin fer
perquè, clar,
tenen les grans
empreses al darrere,
com comentaves tu.
D'acord,
d'acord.
Aquesta, diríem,
seria un altre problema.
Llavors,
el que s'està buscant
és una mica
la sensibilització
del ciutadà.
Amb la sensibilització
del ciutadà,
lògicament,
el que es farà
serà
permetre
als polítics
combatre
aquestes empreses
que hi ha al darrere
amb uns interessos, diríem...
Amb el fet social, diguéssim.
Però aquesta conscienciació
tampoc és tan i tan gran.
Per exemple,
ja cada mes
es fa un baròmetre
del Centre
d'Investigacions Sociològiques,
el CIS.
Llavors,
ens pregunta
una sèrie de persones
moltes qüestions
per saber una mica
quin és l'estat
de la nació
en determinats aspectes.
I, per exemple,
a la pregunta
de quin és el problema
que a vostè personal,
li afecta més,
resulta que
els problemes
medioambientals
ocupaven
la setzena
d'una llista
de trenta.
És a dir,
que inclús
aquí a Espanya
tampoc
hi ha una conscienciació
molt gran
en aquest aspecte.
És a dir,
hi ha la necessitat
d'una feina
en el sentit
de conscienciar la gent.
Que la gent,
per exemple,
moltes vegades,
i això ho veiem
fàcilment.
S'agafa el cotxe
per fer 500 metres
per portar
la canalla
al col·le.
T'ho pots permetre,
però ha d'arribar
un moment
en què la persona
ja no es planteja
de
m'he puc permetre
aquesta despesa?
O sigui,
segurament
sí que ens podem
permetre aquesta despesa,
però s'ho pot
permetre la terra,
s'ho pot permetre
el nostre
medi ambient.
possiblement
aquesta seria
una recapacitació
que s'hauria de fer.
És a dir,
qüestions que
de moment
tampoc
ens han d'afectar
necessàriament
a la nostra comoditat.
Ser una mica
cuidadosos
en l'aigua,
per exemple.
Avui se'ns deia
que pujarà
un 30%
l'aigua.
Què és?
Que per prendre
consciència
de les coses
sempre
les tenim
que pagar més?
Sembla
una mica
aquesta...
No sé,
penso que
la persona
hauria d'anar
per davant.
És a dir,
evitar el consum
d'aigua
sense que sigui
necessari
que ens ho pugi
en un 30%
i llavors
prenguéssim
consciència.
Com està
la situació
ara
aquí a Espanya?
Parlàvem abans
que això
se'ns va donar
en màniga
ampla,
un 15%
i ens hem agafat
tot a l'hora
com és típic
i estem
hem pujat
les emissions
en un 50%.
Inclús
diuen
d'un 52%.
53%,
però s'ha quedat
en un 50%
que sembla
que és una bona
xifra
per començar.
De fet,
com comentava abans,
a Europa
hi ha una sèrie
de països
complidors
i en una sèrie
de països
incomplidors.
Incomplidors,
per exemple,
tindríem a Turquia,
Portugal,
Grècia,
Irlanda,
Finlàndia,
ens pot sobtar
una mica,
però Finlàndia
i Itàlia,
així com els països
més importants,
juntament amb Espanya
que també som
incomplidors.
I després,
dins dels països
complidors
i també països
ja una mica més petits
com Polònia,
Bulgària
i Hungria.
Llavors,
és evident
que el govern espanyol
i en aquest cas
la ministra
de Medi Ambient,
la Cristina Narbona,
ha de prendre
algun tipus
de mesura
per poder
reduir
i llavors
el que es pensa
fer és
d'entrada
baixar
d'aquest 50%
a un 37%
a partir
de plans
d'estalvi
i d'eficiència
energètica.
És a dir,
aquí entrarà
tota una campanya
de conscienciació
per part nostra,
de conscienciació
per part de les empreses
i m'imagino
que també
diríem
en quant
a l'eficiència
energètica
de penalitzacions
o
afavoriments
diríem
per a aquelles
empreses
que demostren
aquesta eficiència
energètica.
I l'altre 20%,
atenció perquè això
també és un tema
que et volia preguntar,
digues Ricard,
com aconseguirem
baixar aquest altre 20%?
Bé,
hi ha un mercat,
o sigui,
que és curiós,
però diríem,
hi ha el que se'n diuen
drets d'emissió.
Llavors,
els països
tenen uns drets
d'emissió
i lògicament
si tu
no els gastes
els pots vendre.
Llavors,
pot haver un...
contaminar un 15%,
si només en contamines
un 10%,
aquest 5%
el pots vendre
en un altre país
perquè pugui ampliar
la seva quota.
Bé,
més que perquè,
sí,
diríem,
perquè compensa.
A veure,
com la Terra,
diríem,
és una cosa
en què el que ens interessa
és la mitjana
de tot.
O sigui,
clar,
el que interessa
és que en tots
els països del món
baix sigui aquest 5,5%
que comentàvem abans.
Llavors,
si resulta que hi ha un país
que no pot baixar,
però n'hi ha uns altres
que sí,
llavors se compensaria
una mica.
Sí que seria bo
que tots baixessin,
però llavors
el que s'ha creat
és un mercat,
un mercat
dels drets d'emissió.
Llavors,
en aquests moments,
una tonelada
de CO2
val 12 euros.
És a dir,
llavors,
tu pots anar a un país
que és molt cuidador
d'aquests que parlàvem abans,
França,
per exemple,
està bé
o Dinamarca
i llavors
pots agafar
i comprar-li.
Això,
aquest 20%,
en aquests moments
s'ha calculat
que ens costarà
als espanyols,
perquè això ens costa a tots,
encara que ho pagui
l'Estat,
ens costarà
entre 2.000
i 3.000 milions
d'euros.
Compararem drets.
Entre 2.000
i 3.000 milions
d'euros?
Sí.
Són d'aquestes quantitats
que ja són tan grans
que ja ens resulta
difícil d'imaginar
com parlem dels 37.000
quilòmetres
quadrats
de gel,
2.000,
3.000 milions
d'euros,
però és una quantitat
molt gran.
Ricard,
sense haver d'entrar en xifres
i tot això,
però perquè ens quedem
també una mica
amb la consciència
tranquil·la o no,
realment és tan important
la nostra petita
d'aportació,
aquest fet de no agafar
el cotxe
per fer els 500 metres
que van a l'escola
o realment
aquí qui està
perjudicant més
són les empreses?
A veure,
és evident
que
la empresa
té una capacitat
molt més gran
de contaminar
que la persona individual
que agafant
el seu cotxe
el CO2
que pugui emetre
el seu tub
d'escapament
segurament és petit,
però també pensa
que al món
hi ha
7.000 milions
de persones
i llavors,
clar,
si tots agafem el cotxe
això és una contaminació
gran.
I després hi ha
una altra qüestió,
és a dir,
si nosaltres
ens acostumem,
per exemple,
a que quan entrem
a una entitat
financera a l'estiu
i que gairebé
ens hem de posar
jaqueta
perquè fa un fred
li diem
a la persona aquella
com és que teniu tant?
Perquè clar,
la entitat financera
pot gastar
els diners que val
el tindre
l'aire condicionat
a 20 graus,
però,
evidentment,
allò comporta
un consum
d'energia elèctrica,
aquell consum
d'energia elèctrica
o aquella energia elèctrica
s'ha de crear
i llavors
es crea
a partir
de l'energia nuclear
o a partir
de l'energia
tèrmica
o a partir
de la hidràulica.
llavors,
lògicament,
no es tracta
que ells puguin
tindre un aire
condicionat
sinó
que
amb aquell estalvi
en aquells 23-24 graus
que possiblement
és un nivell de confort,
és a dir,
hi ha moltes qüestions
en les que nosaltres
hi podem contribuir
en aquest aspecte.
El típic de molta gent
que ara anirà
aquest hivern
anirà per casa
amb samarret
de maniga curta,
no?
Potser no cal tenir
la cadafacció
tan a tope.
Clar,
perquè quin avantatge
té?
i sobretot
després d'un estiu
tan llarg
que hem anat
amb maniga curta
fins fa 15 dies,
llavors,
possiblement,
doncs,
posa la calefacció
a una temperatura
que et permeti
estar sentat
i confortablement,
però després,
potser,
quan te'n vagis
al llit,
doncs,
fica't una manta
i aquella sensació
tan agradable
d'entrar a un lloc
així escalfadet
i tal,
perquè clar,
si tens 25 graus
dins de casa,
et poses al llit
i no et taparàs,
llavors,
estem inclús
perdent sensacions
agradables
d'abans
en aquest aspecte.
A veure,
entrem,
si et sembla,
Ricari,
en el millor dels casos,
bé,
conscienciam
la població,
no?,
i baixem
el 37%,
després,
l'altre 20%
el comprem bé
i els altres països
també farà el mateix.
Tothom compleix
el protocol de Kyoto,
que això ja seria
una posició,
doncs,
molt positiva.
Així,
complint a Kyoto,
ja està solucionat
el problema?
Ja no hem de patir
pel canvi climàtic?
No n'hi ha prou.
Ja m'ho pensava.
Almenys això
és el que diuen
els científics,
és a dir,
els científics
diuen que
per evitar
que d'aquí
a l'any 2050
la terra
o la temperatura
de la terra
s'enfile
un parell de graus,
s'haurien de reduir
les emissions
entre un 60
i un 80%.
Clar,
aquest 60-80%
comparat
amb el 5,2
o el 5,5
que se'ns demana
amb el protocol
de Kyoto,
lògicament
és una cifra
molt gran.
que és el que passa
que evidentment
en totes les qüestions
és començar,
és iniciar
el procés aquest,
és canviar
una mica,
és com canviar
la curva.
Fins ara
hem estat
emitint
sense posar-hi
cap tipus de remei,
sense cap tipus
de fre.
I ara
arriba un moment
en què això
canvia.
Llavors,
a partir d'ara
que nosaltres
hem pres consciència,
el que es va prenent
consciència
de que s'ha de reduir,
serà més fàcil
nous sacrificis
per a reduir-ho.
O sigui,
és important,
no n'hi ha prou,
evidentment,
però és important,
és un pas important
el fet de canviar
la inflexió
o la tendència
que teníem
fins ara.
Tenint en compte
que tenim
poc temps relativament,
estaríem parlant
de l'any
2070,
2050,
sí,
2050,
2070,
amb aquest poc temps
val la pena
fer aquest procés
cap enrere,
aquest retro procés,
o potser
seria millor
invertir el temps
i els esforços
en dir,
mira,
això passarà igualment,
aquí arribarà
el canvi climàtic
perquè ja és massa
tard per tirar enrere
i pensar en les solucions
i en la possible adaptació.
Bé,
però és que
si aquí arriba
el canvi climàtic,
això pot voler dir
que nosaltres
no tinguéssim platges.
Per això et dic,
començar a preparar
ara ja
el canvi econòmic
que pot significar.
Què vols dir?
Començar a ficar
barreres
a la platja?
No,
però per exemple,
no tindrem platges
i farà molta més calor.
Segurament,
el sector del turisme
se'n ressentirà.
Aquest sí,
però potser
millorant en altres.
Ara imagina't,
això, doncs...
Igual ara resulta
que això és una mica
el que va dir Putin
quan en un...
Putin també
té unes sortides
bastant extravagants
de quan en quan,
i llavors
quan
en una d'aquestes conferències
en les que ell acudia
va dir,
diu,
a mi això del canvi climàtic
em sembla estupendo.
Diu,
perquè tenint en compte
el fred que tenim a Rússia,
diu,
a partir d'ara
les temperatures
ens pujaran,
tindrem turisme
i tota una sèrie de qüestions.
A veure,
el problema del canvi climàtic
és que
si no l'aturem
el que els científics
ens estan dient
és que
la humanitat
patirà molt.
O sigui,
no és que desaparèixi,
però és que hi haurà zones,
per exemple,
a Àfrica
que seran totalment
inevitables.
O sigui,
per dir-ho d'alguna manera,
llavors això portarà
unes corrents migratoris.
Aquella gent,
abans parlàvem a Kènia,
hi ha tot...
la meitat de la població
que es destinava
al pastorets
en aquests moments
i no ho pot fer-ho.
Llavors,
aquesta gent,
lògicament,
no seguirà allí.
Els seus governs
a sobre són pobres,
no els poden alimentar.
Llavors,
clar,
això originarà
uns corrents migratoris.
Aquesta gent marxarà.
Llavors,
o sigui,
ens podem imaginar
que dintre 50 anys
a Europa pugui afluir
molta més gent
de països
que,
degut a les temperatures,
són pràcticament
insuportables
o inevitables
a estar allí.
no?
Llavors,
clar,
totes aquestes qüestions,
l'únic que passa
és que les veiem
molt a lluny.
Les veiem a lluny,
encara que estem parlant
de 50 anys.
Però les veiem lluny.
Sí,
però és ja,
però no obstant,
el fet
que pugui pujar
al mar
aquests 30,
40,
50 centímetres,
és clar,
és el que deia
la persona
que està a dalt
del balcó mediterrani
i diu,
bueno,
no ho sé.
I què?
Parlem ara també
de països,
doncs,
com deies tu abans,
que no estan inclosos
en el protocol,
no estan contraplats
en el protocol de Kyoto
perquè estan en vies
de desenvolupament,
però,
clar,
van creixent.
Què passarà
quan tots els països
estiguin a l'alçada
de consum
semblant als Estats Units
o de la Unió Europea?
Bé,
això ja és
totalment inimaginable
i,
de fet,
seria una qüestió
gairebé
totalment insostenible.
Pensem una cosa,
per exemple,
als Estats Units
hi ha un cotxe
per cada
1,8 persones.
O sigui,
per dir-ho
en números redons,
diríem
que cada dues persones
tenen un cotxe.
Però és que, Ricard,
si això no es canvia,
aquí estem amb el mateix
anem pel camí, eh?
Sí, sí.
O sigui,
a Europa,
per exemple,
tenim un cotxe
cada tres persones,
cada dos com a vuit.
A Àfrica hi ha un cotxe
cada 110.
A Xina hi ha un cotxe
cada 1.350 persones.
Però, clar,
els xinesos
estan aspirant
a canviar la bicicleta
pel cotxe
i els cotxes
consumeixen combustible.
En la majoria dels casos,
llevat casos d'aquests
que van en alcohols
i tot això,
la majoria dels casos
a partir del petroli
i combustible.
És que, a més,
això del canvi climàtic,
al canviar tota aquesta situació
no només afecta,
per exemple,
això,
a controlar
que les indústries,
que les empreses
no contaminin,
que tinguin un bon sistema
de depuratge i tal,
sinó que afecta
qüestions també
tan diferents
i tan bàsiques
com és millorar
el transport públic
per evitar tot això.
Bé, amb el transport...
Afecta tota una sèrie de departaments,
és enorme.
Sí, sí,
amb el transport públic,
el que permet, diríem,
és que es reduïssi el consum
o el transport individual
i, lògicament,
hi ha menys consum.
És com el d'abans,
dius,
és important que la persona
faci els 500 metres de peu
en lloc d'agafar el cotxe.
És tan important
com que la persona
s'acostumpli a agafar
el transport públic,
però, lògicament,
per poder agafar el transport públic,
que aquest ha de ser...
Ens ha de servir
per a nosaltres.
És a dir,
el que nosaltres
no agafarem
el transport públic
i ja no vull parlar
aquests dies
de tot això
de la Renfe
que se'ns para
que dades per...
O sigui,
clar,
perquè dius,
bueno,
és que jo vull estar a Barcelona
a les 10,
a quina hora de sortir?
A les 5,
a les 6,
què em passarà?
Però, bueno,
això suposa que
som fets circumstancials
en aquests moments
i quan estigui a l'AVE
doncs ja no hi hauran
aquestes haveries d'aquests dies.
Ricard,
per anar acabant el petroli,
la gasolina seria
el gran mal
de tot això?
L'energia base
que hem d'atacar?
Perquè parlaves ara
d'uns cotxes
que van amb alcohol.
Ho he sentit bé,
jo, això?
Sí,
bueno,
tenen un...
Són uns motors híbrids.
Sí,
això...
Hi ha les colzes
i hi ha una sèrie
de cereals
que permeten,
diríem,
a partir d'elles,
obtenir uns combustibles
que,
en aquest cas,
per exemple,
en Brasil,
l'ha utilitzat molt.
No obstant,
tampoc aquí
els científics
tenen molt i molt clar
que sigui,
a veure,
va bé
en el sentit
que no seria
una energia
fàcilment
agotable,
no?
O sigui,
el petroli
se'ns acabarà
en uns determinats anys
perquè,
lògicament,
hi ha uns depòsits,
per dir-ho d'alguna forma,
que són limitats.
La colza,
els cereals
d'aquests,
lògicament,
es poden anar
plantant cada any
i es poden anar
obtenint tal.
Ara,
el que passa
és que
el seu impacte
com a...
dins
del medi ambient
tampoc
és...
tampoc
el reduïs tant
i tant.
Llavors,
en aquest aspecte,
diries,
el petroli
o la gasolina
és el culpable
de tot.
No,
jo no diria tant.
l'únic que passa...
Tenim unes xifres aquí,
doncs,
que també donen
que pensar,
eh?
Sí,
bueno,
o sigui,
estem consumint
82 milions
de barrils
de petroli
diaris.
Clar,
i estem en el d'abans,
82 milions
de barrils,
o sigui,
és una animalada.
O són molts.
El 2010
seran 90 milions
i el 2030
121 milions.
En aquests moments,
poc més o menys,
s'extrauen mil
barrils de petroli
cada segon.
Llavors,
clar,
el problema és...
Sí,
mentre estem parlant,
pam,
mil barrils.
mil barrils cada segon.
Ja hem estat parlant
bastant més
d'un segon.
Això vol dir
que no ens queda
petroli gaire,
ja?
Aquí,
aquí és una qüestió
en la que,
en principi,
diríem,
hi ha petroleres
en què diuen
que per a 40 anys.
Però,
diríem,
en aquest aspecte,
jo he llegit
científics
que diuen
que
de petroli
n'hi ha
per a bastants més anys.
L'únic que passa
és que
cada vegada
costarà més car
arribant a aquest petroli.
És aquell petroli
que està de reserva,
no?
Allò ben amagadet.
Que està molt avall.
Molt avall,
molt avall.
Bé,
si només ens dura
el petroli
per 40 anys
no hi ha problema
perquè com que d'aquí
a 40-50 anys
també s'haurà
fos als pols
i tal,
estarà tot inundat
i tindrem una ola
de calor brutal
que no hi podran viure,
s'acabarà el món.
Vull dir que tampoc
no hi portarà.
Esperem que no.
Ricard Monclús,
ho hem de deixar aquí.
Moltíssimes gràcies
per aquest tema
tan apassionant
tot i que una miqueta
depriment.
Tu has vist la pel·lícula?
No.
La pel·lícula del gor?
No.
Es diu una veritat,
com es deia,
ho teníem per aquí?
Sí,
una veritat incòmoda.
Tens ganes de veure-la?
És fiable?
N'has sentit a parlar bé?
No, no.
No, no.
Ho deixem.
En quant a ganes de veure-la
m'agrada el cine
i com a documental
el miraré.
Doncs ho deixem aquí
en suspens.
Fins d'aquí 15 dies.
Ricard, gràcies.
Molt bé, gràcies, Núria.