Un dimecres més, donem la benvinguda
als nostres col·laboradors, el Manel Magí
i el Jordi Ximeno, que jo crec que els afecta
excessivament la primavera.
Tu creus, Manel?
Jo crec que sí. Avui estem una mica desesperats.
Esteu lelos, atontats, cansats.
Sí.
Això em passa a mi cada any quan arriba la primavera,
quan ve el canvi d'època,
que ben bé. No saps què et passa,
però et passa alguna cosa.
Ho surto un serpullido a mi.
Hauràs de recuperar el ginseng.
Hauràs de recuperar les pastilletes de ginseng.
Igual sí, o el Red Bull.
També preneu d'això, els historiadors?
De tot, els historiadors prenem de tot i més.
Benvinguts, no em vinguis amb històries,
al magazín de divulgació històrica
de Tarragona Ràdio.
No em vinguis amb històries, aquesta setmana...
Aquesta setmana els nostres protagonistes són
la pintura barroca d'Anton Van Dijk,
el retorn a Espanya de Ferran Seté,
l'atac japonès a Pearl Harbor,
els bombers a l'antiga Roma,
la batalla de Baix durant la Guerra de Francesc,
i entre moltes altres coses també parlarem del llibre
La conquista biològica de noble David Cook.
Aquest senyor va néixer en Beres
i va iniciar el seu aprenentatge pictòric
a l'edat de 10 anys,
i ben aviat es va relacionar amb el taller de Rubens.
La personalitat de Rubens va presidir el barroc de Flandes,
i al seu taller es van formar tots els mestres més importants.
Van Dijk va ser un gran retratista.
Va fer diversos retrats de Carles I d'Anglaterra,
la duquesa d'Oxford,
o un autorretrat amb Sir Endymion Porter.
I en la seva obra ho neix la vitalitat flamenca
amb la finura anglesa.
1814. Ferran Satè retorna a Espanya.
Amb el Tractat de Balançai,
Napoleó i Ferran Satè van pactar el retorn del monarca espanyol
sense la intercessió de les Corts de Cádiz.
Tal dia com avui, de l'any 1814,
Ferran Satè travessava la frontera
per dirigir-se a primer València i després a Saragossa.
En totes dues ciutats va ser rebut de forma entusiasta
i a la capital valenciana
va arrencar la placa de la plaça dedicada a la Constitució
i la va substituir per una altra
en què es podia llegir,
Reial plaça de Ferran Satè,
tot un símbol de la nova situació política
afavorida alhora per una reacció europea
a favor de l'absolutisme
al voltant de la Santa Aliança.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Un monogràfic amb títol de pel·lícula avui, eh?
El Harbour.
O una pel·lícula amb títol de fet històric.
De monogràfic, sí.
Avui m'ho situarem a la Segona Guerra Mundial,
al Pacífic.
Una època que us encanta, reconeixeu que us encanta.
A Manel li agrada més, eh?
Sí, molt, a mi molt.
Segurament a la meva altra vida vaig estar-hi.
Sí, eres pilot japonès o...?
Oh, qui sap.
Era Kamikaze, jo crec.
Igual sí, igual sí.
Tota la pinta de ser Kamikaze.
El Kamikaze de Vitem.
Bé.
Vinga.
Vinga.
Ja parla l'SS de Reus.
En fi, anem a Hawái, l'any 1941.
Però primer centrem-nos en què va dir el senyor Chuichi Hara,
almirant de la flota imperial japonesa,
que va reflexar molt bé el que pel Harbour va significar
tant per al seu país com per als Estats Units.
En una sola frase ho va resumir.
El president Roosevelt hagués hagut de condecorar-nos
als japonesos per haver atacat pel Harbour.
I, efectivament, aquell atac del que, si no m'equivoco,
en un any se complirà en el 7 de desembre, 65 anys,
va abocar el Japó a un veritable desastre,
mentre que va elevar els nord-americans
a la categoria de primera potència mundial,
lloc en què, per cert, encara s'hi mantenen.
Quan el Japó va atacar pel Harbour aquell 7 de desembre,
Estats Units no és la superpotència militar
que avui en dia coneixem.
Era la 17a potència militar del planeta
en quant a forces aèries i d'infanteria
i la segona o la tercera en quant a marina.
Passa que també les forces europeeses
estaven bastant debilitades.
Bé, en aquests moments portaven ja dos anys de guerra.
Per això.
Però imagina't tu, era el 17è país.
O sigui, saps què passa?
Que els Estats Units havien tingut,
fins en aquell moment, una política aïllacionista.
Havia passat de tots els problemes
o de totes les guerres que hi havia a nivell mundial,
exceptu en un any que va participar
a la Primera Guerra Mundial.
Llavors, no li feia falta tenir un exèrcit més gran
perquè no tenia, al continent americà,
rivals directes que el poguessin fer una mica d'ombra.
La principal intenció va ser, primer,
consolidar el poder dins del mateix territori nord-amèricà
durant tots aquells anys.
I bé, tot i que, com hem dit,
la guerra a Europa feia més de dos anys
que estava arrasant la vella Europa,
Washington anava per lliure
fent aquesta política d'illasonisme, no?
Una política en què passava completament
dels problemes mundials.
I era una política, a més,
que entre un 60 i un 80% de la població defensava.
Però,
quan va començar la guerra a Europa,
al poc temps,
Japó es va adherir a les potències de l'eix.
O sigui, va formar pinya
juntament amb Alemanya i Itàlia.
I va continuar més força que mai
l'expansionisme que havia encetat anys enrere
ocupant Xina i Manxúria.
I, a més, tenia les raons Japó
per expansionar-se.
Per què?
Doncs perquè Japó és un país molt pobre
en matèries primeres
i necessitava urgentment
llaciments de petroli,
de ferro, de couchú,
que es troben de manera abundant
al sud-est asiàtic.
De fet,
aquesta necessitat bàsica dels nipons
per obtenir matèries primeres
va ser agreujada encara més
pels propis nord-americans.
Ja que, davant l'expansionisme japonès,
Estats Units va iniciar
un embargament contra l'imperi japonès.
O sigui,
mireu,
el 26 de juliol de l'any 40,
Estats Units va suspendre
el subministrament de petroli al Japó.
I poc després,
el 10 d'octubre del mateix any,
Washington suspenia la venda
de ser els japonesos.
Per què?
Per la seva participació?
Clar,
perquè veien que s'estaven expandint molt,
s'havia anat allà,
al costat d'Alemanya i d'Itàlia,
i els veien com un perill
que estava creixent.
Però què va passar?
Que el privar-nos d'estos subministres
encara van força més
que els japonesos
continuessin aquesta expansió militar
pel Pacífic
en busca de...
Van accelerar els feits.
Sí, exacte.
Finalment,
també,
el 26 de juliol de l'any 41,
els Estats Units
va congelar
tots els fons i propietats japoneses
que hi havia
dins del seu territori.
Aquella mesura,
com he dit,
va anar incrementant
aquest expansionisme nipó.
A part d'aquestes mesures econòmiques,
els nord-americans
també van augmentar
el nombre de forces navals
al Pacífic
ja des de l'estiu de l'any 40.
I el 26 de maig
de l'any 1941,
Roosevelt
es comprometia a ajudar
amb tota la seva capacitat
el president xinès
Xi'an Kai-shek,
que lluitava
contra l'ocupació japonesa
del seu país.
O sigui,
que va apoiar
un rival directe
que s'estava afrontant
en Japó.
En aquest ambient temps,
ja des del mes de gener,
al mes de gener
de l'any 41,
l'almirant
Isoroku Yamamoto
va encargar
a l'almirant
o l'almirant
Onishi
i al capità de Fregat
a minor urgenda
que li fessin un estudi
sobre un hipotètic atac
contra la base
de Pearl Harbor.
O sigui,
anava pujant
l'atenció,
uns s'embargaven
o s'han anat
apoyaven
als enemics
del Japó
i els japonesos
en previsió
del que pugués passar
van dir
atacarem Pearl Harbor
o preparem un estudi
per a...
Per què Pearl Harbor?
Perquè era la base
més avançada
situada al mig
del Pacífic
dels americans
i la principal base
de tota la seva flota.
Va ser una lluta
per controlar
l'oceà Pacífic
bàsicament.
Els japonesos
van anar avançant,
els americans
ja controlaven Hawaii
i va arribar
un moment
en què van xocar.
Aquest estudi
va estar enllestit
dos mesos després.
L'opció militar
però només quedava
reservada
com a última opció
i això va quedar
molt clar
la reunió
que va tindre lloc
el 6 de setembre
d'aquell any 41
entre l'emperador
i els principals
responsables
civils i militars
del país.
Si fos necessari
Japó
aniria a la guerra
contra els Estats Units,
Anglaterra i Holanda.
Holanda
us preguntareu
per què?
Perquè tenia colònies.
Tota Indonècia
era una colònia.
Les Índies holandeses.
Però
recordem
que en aquesta
època
en què es deia
tenim aquesta opció
Japó ja estava
participant
de la Segona Guerra Mundial.
No.
Bé,
tenia
la seva
pròpia expansió
a la zona
estava lluitant
a la Xina
però encara
no havia entrat.
Si estava lluitant
contra els
anglesos
els havia pres
ja alguna colònia
crec
Singapur
o sigui
diguéssim
que la participació
d'aquestes dos potències
a la Segona Guerra Mundial
en realitat
va ser una picabaralla
entre els dos.
Sí,
però llavors
com a els Estats Units
li interessava
bastant
entrar-hi.
Què va passar?
Que els japonesos
no ho veien clar
perquè sabien
que enfrontar-se
als Estats Units
i potser Anglaterra
ja no tant
però els Estats Units
era una gran potència
tot i que no tingués
un gran exèrcit
industrial.
Per tant,
l'atac
se deixava
només
com a última opció.
Primer
tractem de negociar,
tractem de solucionar-ho
per via diplomàtica
i si això falla
ja tenien el seu estudi
preparat
per atacar pel Harbour
doncs anem a la guerra.
Però només
com a última opció.
Mentre s'anava esgotant
aquesta via diplomàtica
l'11 d'octubre
Yamamoto va reunir
a 50 almirants
i oficials superiors
per a revisar
els plans navals
previstos en cas de guerra.
I tot i que van haver
moltes reticències
el pla d'atac
sobre Pearl Harbour
va ser aprovat.
Una setmana després
el 17 d'octubre
el general Tojo
que era el líder
de la facció
més militarista
dins del Japó
va accedir
a la jefatura
del govern militar
Nipó.
Per tant,
s'anaven aplanant les coses
perquè la cosa
acabés en guerra.
També a finals d'octubre
es va iniciar
la instrucció
dels pilots
per a l'atac.
Passant unes poques setmanes
i a l'17 de novembre
d'aquell 1941
l'esquadra japonesa
encargada de l'atac
inicia la seva concentració
sota el comandament
de l'admirall
Chuiti Nagumo
i el 25 del mateix mes
els més de...
no, 31 vaixells
31 vaixells
participants
o que tenien
que participar
en l'atac
rebent l'ordre
de partir
des de les illes
Kurils
al nord del Japó
cap al seu objectiu.
l'ordre és
la següent.
executar primer atac
alba dia D.
Stop.
Si negociacions
en curs
resulten
l'esquadra
serà cridada
immediatament
de tornar
del Japó.
Stop.
Finalment
com veiem
els japonesos
no...
Fins i tot
fins a l'últim moment
ho deixaven
com a ultimíssima opció.
Com a última opció
primer
la via
diplomàtica.
El que passa
és que
finalment
el dia 2 de desembre
l'almirat Nagumo
rep la clau
que indica
que les negociacions
definitivament
han fracassat
i que té
que atacar.
Escaleu
el món
ni taca.
Aquesta era
la clau
per a que
se donés
ja l'ordre d'atac
que es va fixar
per al dia
7 de desembre.
La historiografia
oficial nord-americana
ha sostingut sempre
que l'atac
els va agafar
completament
per sorpresa
i no van
poder reaccionar.
I vosaltres
us ho creieu això?
Espera't un moment
i veuràs com
no mos ho creiem.
Vale.
No mos ho creiem
en absolut.
A més
hi ha molts
de paral·lelismes
en un altre fet
de fa 4 anys,
de fa 5 anys.
És que clar,
si això era
l'última opció,
si pel mig hi havia
negociacions,
jo crec que a algú
se li devia escapar
alguna cosa.
I tant que sí,
i tant que sí.
Si estava
tot l'espionatge
mundial...
I a més
amb tant de temps
allò,
tots preparats.
Hi ha però
molts historiadors,
no només naltros,
que pensen que això
no va ser així.
I locutores de ràdio
també.
Hi ha molts indicis
que apunten
que el president
nord-americà
Roosevelt ja sabia
que s'anava a produir
l'atac
i que no va fer
res per evitar-lo.
Aquell atac
era el pretext
perfecte
per entrar
a la guerra
i que hi ha
d'una vegada
les veus
majoritàries
partidàries
de la política
que hem comentat
abans
del aïllacionisme.
Entre els que pensen
això,
hi ha una de les veus
més qualificades
sobre la Segona Guerra Mundial,
el suïs
Eddie Bauer,
que afirma
el següent.
Un cop a Washington,
el coronel
William Friedman
i el seu equip
de criptòlegs
van aconseguir
desxifrar
amb temps suficient
les claus
diplomàtiques
japoneses.
Com s'explica
que a Pearl Harbor
la flota del Pacífic
no fos advertida
de la maniobra
que es preparava
per sorprendre-la?
Doncs perquè
el president Roosevelt
i els seus consellers,
el general Marshall
i l'almirant Stark,
van decidir
fer-la servir
d'esquer
al tigre japonès
i que el risc
que s'exponia
d'aquesta manera
era l'únic mitjà
de provocar
l'agressió
que portaria
als Estats Units
per fi
a la guerra.
Però la pregunta
que suposo
que ho anaves a explicar
ara és
quin interès
tenia especial
als Estats Units
en entrar a la guerra?
Als Estats Units
tenia l'interès
que d'aquella guerra
s'hi sortiria
segurament beneficiat
perquè les grans potències
mundials d'Europa
estaven molt debilitades
i sabia que
el pastís
que en sortiria
d'aquella guerra
una gran part seria...
Home, i tenien
l'arma nuclear
no?
No, en aquell temps
encara no la tenien.
No, encara no.
Encara no.
Ensumaven una mica
però no,
que estava molt alluny.
Ja en parlarem
en un monogràfic
que farem sobre...
Jo pensava que
l'arma nuclear,
les bombes típiques
d'Hiroshima i Nagasaki,
hi havia sigut una resposta
pel Harvard.
No, això va ser l'any 41
i les bombes
van ser l'any 45
al final de la guerra.
Vale, vale.
Van passar 4 anys
de molta lluita.
Sí, no va ser immediat.
No, no va ser immediat.
Això, la resposta d'aquí
va ser que va entrar
en guerra als Estats Units
i va començar la lluita
a les illetes.
A les illetes.
A les illetes.
A les illetes.
I, bueno,
hi ha altres veus
que parlen
d'aquest interès
dels americans
per haver-se deixat atacar
i així haver pogut entrar a la guerra.
També el prestigiós
història d'un militar
J.F.C. Fuller
escriu en seva obra
Batalles decisives
de la Segunda Guerra Mundial
el següent.
Sostenint una dèbil flota
del Pacífic a Hawaii
com a invitació
a un atac per sorpresa
i negant al seu cap
la informació
que li hagués permès
rebutjar aquest atac,
el president Roosevelt
va portar a la guerra
als Estats Units
el 7 de desembre de 1941.
Va llançar
una sobreexcitada
nació a la lluita
sense que ningú
pogués sospitar
fins a quin punt
l'atac japonès
encaixava
amb els plans presidencials.
Tot i que
desastros des del punt
de vista naval
l'atac a Pearl Harbor
va constituir
el preludi diplomàtic
per a la completa derrota
de les forces
de l'eix.
O sigui,
tota l'opinió pública
favorable
als Estats Units
era contrària
o la gran majoria
a entrar a la guerra.
Solució per entrar-hi
que ens ataquen
que provoquen
ara veuràs
les xifres
més de 2.000 morts
esfonsen uns quants vaixells
i llavors ja no hi havia
pretexte
per no entrar-nos en atacat
per tant
tenim que entrar a la guerra.
Guanyar-se a l'opinió pública
que s'ha de fer.
I què va passar
fa 5 anys
als Estats Units?
Bé,
podria fer un cert paral·lelisme
però bé.
No, no, ja veus
que parlen d'això també.
Sí, però bueno.
Aquí van haver-hi moltes...
Hi ha moltes teories conspiratives.
I perquè no parlen
de l'assassinat del Kennedy,
que també podria fer monogràfic.
Tot això és culpa del francesu
a partir del segle XVIII,
tanta teoria conspirativa.
Bueno, bueno.
No sé, eh?
Tu diu conspira
i acertaràs.
Llegiu massa
el Código de Vinci
i històries d'aquestes?
El Código de Vinci
no parla res
de pel Carbur.
No, no, ja ho sé.
Però molt de teories conspiratives.
Home, però això no és una teoria conspirativa.
Sembla ser que el senyor Roosevelt
sí que ho sabia.
Havien de xifrar
les claus diplomàtiques
en què es comunicava
l'ambaixada
japonesa dels Estats Units
amb Tòquio.
Ells sabien que la frase aquesta
d'escaleu al món
ni taca
volia dir
ah, taqueu ja pel Carbur
que això ja no s'hi aguanta.
Exacte, i hores abans
ho sabien
i a més van haver-hi
tota una sèrie d'errors
en el mando de comandament
en les comunicacions
com més o menys va passar
l'11 de setembre, Jordi, també.
El pas és que no hi va
a mi no m'agrada fer aquestes comparacions.
No es va avisar de cap manera
la flota que hi havia allà.
No, no, no, inclús gent
que aguàixin
tot el dia
i que si estem a punt
de ser atacats
aviseu
no, no, tranquils
ja avisarem
i es va produir l'atac
i bueno
als Estats Units
va entrar a la guerra.
Mentre els pobres marins
feien surf
Sí, a més
curiosos
van atacar un demetge pel matí
els japonesos
a les 8 del matí
sabeu per què?
Després de missa.
No.
Per què?
Perquè
l'any d'anterior
exacte, havien sortit de farra
tots els mariners i tal
i era un demetge
de ressaca
un matí de ressaca
Jo voldria que em confirmés
un dia una cosa
que no sé com va sortir
un dia a la conversa
i tal
moltes guerres
s'han iniciat en un diumenge
Ah?
La guerra civil espanyola
no sé en un diumenge
Sí?
Mirem un dia, home
no sé
Moltes guerres s'han iniciat
un diumenge
Ja ho mirarem
Bueno
la segona guerra mundial
no és que s'inicia
el diumenge
l'1 de setembre
no sé què era
de l'any 39
No sé si que ho han dit
però este taxi
vull dir clar
anaven tots
en una ressaca tremenda
els mariners
i els van presentar
els japonesos
i va passar el que va passar
Molt bé
Per acabar
Atacant xifres
Sí
Els japonesos es van llançar
contra Pearl Harbor
en dos onades
d'avions
La primera va començar l'atac
a les 7.55 del matí
i van adotar-me
43 cases 0
51 bombarders en picats
bal
49 bombarders cate
i 40 bombarders torpeders cate
La segona olejada
va atacar una hora després
a les 8.50
i estava formada
per 35 ceros
i 77 bombarders bal
Recordem
que eren
bombarders en picat
i també 54 bombarders cate
Què significa
bombarders en picat?
Són bombarders
que llançaven les bombes
picant
com els estuca
Molt bé
Un contrapicat
en un picat
Exacte
En més que els altres bombarders
normal llançaven
les bombes horizontals
Sí
Ells no
Aquests es llançaven
contra l'objectiu
en picant
I això és més efectiu
perquè estàs més a prop
o què?
Suposo que sí
que et permet
Sembla això que va funcionar
Va ser un èxit
Bueno, no
Va ser un èxit
Relatiu
Però bé
Un bon cop de força
Hi havia una tercera onada preparada
que no va arribar a atacar
El Mirall Nagumo
ja es va donar per satisfet
en les informacions
que li arribaven
que estaven molts barcos
en flames i tal
i va ordenar ja
la retirada de la flota
I per què aquestes
per què dues o tres onades
amb una hora de diferència?
És una estratègia
Es devien pensar
Es devien pensar
que ja estava
que amb una onada
ja s'hauria acabat tot
i llavors van tornar
O potser per evitar
que hi haguessin tants avions
sobrevolant alhora
la base
que podria portar-los problemes
No ho sé
En fi, la qüestió és que
tot i que vam
podem dir que les pèrdues
van ser elevades
se van quedar
més de mitja centenada
de vaixells
els tallers
estillers
magatzems de provisions
i depòsits de combustible
amb 700.000 tones
de combustible
intactes
que en la tercera onada
haguéssim pogut
acabar d'arrasar tot
i no
ja no ho van fer
Els japonès
van perdre 29 avions
i 5 minisubmarins
que van enviar també
que van ser completament ineficaços
Un total de 65 morts
o capturats
Per part dels japonesos
Per part dels japonesos
Per altra banda
2.403 nord-americans
van morir
i 1.778 van ser ferits
Això també entre civils i militars
Bàsicament militars
Bàsicament
No sé si hi ha
algun cívil
perquè bàsicament
es van centrar
en els barcos
i en les instal·lacions militars
Van perdre 8 cuirassats
6 dels quals
van ser reparats
posteriorment
3 creuers
6 destructors
i diversos vaixells
auxiliars
També van perdre
246 avions
Això és molt, eh?
Però sí que era pute
Sí, però
els 3 portaavions
que eren
la peça bàsica
de la flota nord-americana
curiosament
no estaven
a Pearl Harbor
Ah
O sigui
el senyor Rus
va dir
Ah!
Ah!
I després va ser
la base dels atacs
contra...
Què passa, Jordi?
A veure, pot ser Jordi?
No, sí, sí
Pot ser perfectament
Però demostra-m'ho
que sí que és...
Home, creu-teu això
Lo de l'11 de setembre
no t'ho vull dir
Molt bé
Estats Units ja estava en guerra
I què va passar?
Va acabar guanyant la guerra
tant contra el Chapó
contra Europa
contra Alemanya i Itàlia
I d'allí va sortir
Sortia en fortida
després del 1945
Controlava la meitat del món
Sí, l'altra meitat
L'altra meitat
encara estava controlada
per la Unió Soviètica
i avui en dia controla
després de l'11 de setembre
que li ha permès
establir bases
per tot el centre asiàtic
controla pràcticament
tot el món
Però això...
Això ja és una altra història
descaradíssimament
No en vinguis amb històries
Curiositats
I us preguntareu
qui era Marc Licini-Cras?
Algun conspirador?
No
Marc Licini-Cras
pel nom jo us podeu imaginar
que era un ciutadà romà
que va viure
aproximadament
entre els anys
115 i 53 a.C.
A més a més
del ciutadà romà
era prestamista
i senador romà
Aquest senyor
va organitzar
el primer servei
de bombers de Roma
Increïble
Que era l'època de Neró
Perquè era una fanyada
devia tenir
No, no, no
Jo no m'han donat
la vegada
No, però
bé
La fanyada la tenia igualment
Perquè el curiós
és que també va crear
una brigada
d'incendiaris
que li procurava
a la vegada
activitat
i negoci
Tenia per una banda
els que provocaven
els incendis
i per una altra banda
també cobrava
O sigui, me critiques
a mi que parlo
de conspiracions
i això era tremendo
Tremendo
Però totalment
Però és com era
un conspirador
Són els que passen
a la història
Els conspiradors
Estos romanos
Estos romanos
Están locos
No envinguis
amb històries
La nostra història
Avui té ganes
d'explicar batalletes
Ja semblen
d'explicar batalletes
Avui això és una mica
complex
Perquè avui parlarem
de la batalla de Valls
Ja no estem al segle XX
No, ni al XIX
Com que no
Això és una batalla
que va passar
fa gairebé
200 anys
El 25 de febrer
de l'any 1809
És al segle XIX
La primavera
En fi
Situemos
Aquí està la troca
molt ja de Catalunya
perquè estan
els senyors francesos
invadint-ho tot
Però què passa?
Que tenim el general
Redding
al qual li tenim dedicat
un magnífic carrer
a la ciutat de Tarragona
Manava un exèrcit
que Déu-n'hi-do
10.000 homes
situats aquí a Tarragona
i 15.000 senyors més
en una línia defensiva
que anava des de Tarragona
fins a Olesa de Montserrat
Per altra part
tenim els gavachos
els francesos
18.000 tios
capitanejats
pel general
Saint-Cyr
Aquí ve lo de Saint-Cyr
suposo
o no ho sé
Què va passar?
Que el Redding
que era molt xulo
va dir
Ara
atacarem els francesos
i els aïllarem
perquè la base
dels francesos
era Barcelona
Arribarem a estar al mar
i així els aïllarem
el Penedès
els aïllarem
de la seva base
però els francesos
que eren més llestos
que el senyor Redding
van atacar primer
van atacar primer
a Igualada
i les forces espanyoles
se veu que es van
uns cap aquí
els altres cap allà
i el Redding
que estava
Ollamos por la derecha
També, sí
i el Redding
va anar a pujar
va pujar
a Santis Creus
i a Montblanc
per ajudar
a algunes d'aquestes tropes
que havien fugit
i quan tornava a baixar
cap a Tarragona
què va passar
a l'alçada de Valls
se va trobar
en les tropes franceses
Estaven fent una calçotada
les tropes franceses
Estaven fent una calçotada
i se veu que sí
perquè els van sorprendre
primer
a un pont
hi havia un pont
sobre el riu francolí
que es deia
el pont
de Goy
van passar
i van passar
el pont
els espanyols
i si haguessin sigut
el senyor Redding
una miqueta més atrevit
se veu que els van
agafar un fraganti
i els haguessin pogut derrotar
però en vés d'això
va tornar a creuar
el riu
se va situar
a la part dreta
del riu
i va dir
ep
atrinxerem-nos aquí
fiquem-nos a la defensiva
a veure què passa
oh sí, sí
ara és molt xulo
dir-ho això
des de la distància
però clar
és la meva interpretació
ja ho veurem
molt valent
jo no hi estava
molt valent
calla, conspirador
què va passar?
que els francesos
tenien una altra divisió
al Pla de Santa Maria
i van dir
aneu-los a buscar
ràpidament cap aquí
que aquí es va liar a la troca
i llavors ja
i ara hi va haver manera
i llavors què va passar?
van entretenir
les tropes espanyoles
que si una mica
de tiroteo
de fusileria
que feien
que es retiraven
que si no i tal
els altres esperant
i en sec va venir
i en sec van arribar
se van ajuntar
totes les tropes franceses
i van creuar el riu
i imagina't
el que va passar
una sangria
una sangria
al·lucinant
increïble
primer van
l'artilleria espanyola
va causar baixes
mentre cruzaven el riu
els francesos
però sabeu que
els francesos
van atacar la valloneta
i en cavalleria
imagina't la cavalleria
en els sables
van començar
a tallar
extremitats
caps
sangria
pensem que és el francolí
no és l'amazones
sí
segurament l'amazones
no
sí
segurament no baixava ni aigua
i què va passar
que les tropes espanyoles
es van dispersar
com salve ser
quien pueda
i el propi Reding
que va ser rodejat
pels genets francesos
es va tindre
que defensar
ell juntament
amb el seu estat major
es pas en mà
o sigui
la van atacar
i va ser ferit
va rebre 5 ferides
de les quals
va morir a Tarragona
dos mesos després
les xifres
també
deu-nidò de la batalla
les tropes espanyoles
van patir uns 3.000
3.000 baixes
entre morts
ferits
i presoners
i els francesos
més de 1.000
o sigui que
no va ser
poca cosa
notícies
notícies
notícies
notícies
se vol dir que no en tenim cap
o que no?
sí que n'hi ha
sí
conspiracions
el que vulguis
boxos
si començo accelerat
jo en vull de descobriments
sí n'hi ha
descobertes
per començar
una descoberta a Tarragona
ja que s'han localitzat
sota l'ajuntament
d'aquesta ciutat
dues de les portes
que donaven accés
a l'arena del circ
d'on sortien
les quàdrigues
o les vigues
depenen
del tipus de cursa
que hi havia
és a dir
comparat amb la fórmula 1
actual
el que serien
els box
molt bé
que diuen que ja sabien
ja sabien que estaven allí
perquè ja se sabia
la tipologia
de l'edifici
per l'estructura de l'edifici
se sap
però el que passa
és que no s'havia excavat mai
i no sabien en quin estat
estaria
abans
que ajuntament
havia estat un convent
sí
va ser un convent
primer franciscà
del segle XIII
i a partir del segle XVII
dels Dominics
i mai s'havia excavat
perquè l'edifici
estava allí
i escolios que ara
han anat a fer un ascensor
que ja era hora
que fessin un ascensor
a l'Ajuntament
de Tarragona
perquè la gent
que va en cadira de rodes
no pot accedir
al primer pis
i ara a fer l'ascensor
han trobat això
sembla ser que
se podrà visitar
o almenys
és tradicible
diuen que ho integraran
amb la reconstrucció aquesta
són les anomenades
càrceres
sí
les càrceres
d'on sortien
els carros
a punt de sortida
i després tu també volies més
descobriments d'estos
no?
doncs a Xipre
han trobat un sarcòfag
de fa 2500 anys
que té escenes pintades
en color
dels poemes èpics
d'Homer
de la Ilíada
i l'Odissea
que veu que surt el senyor Ulisses
lluitant contra el cíclope
i no deixa de ser
no deixa de ser
amb colors
amb colors
molt vius
de fa 2500 anys
sí
només se n'havien trobat
de sarcòfags
d'esta tipologia
un parell
que estan al
Metropolitan Museum of Art
de Nova York
i este
sembla ser que
és de més
de més qualitat
i està més ben conservat
era una tumba
segurament
se pensen
que d'un guerrer
molt bé
i ara
com si fos un concurs
com si es tractés
d'un, dos, tres
responde otra vez
exposicions interessants
per anar a veure
per exemple
Persepolis
a Caixa Fòrum
Barcelona
i està
encara no m'ha anat a vore-la
i de veritat
m'estic ja
hem fixat una data
per Setmana Santa
Manel
però això és un concurs
Persepolis
Caixa Fòrum
Barcelona
sí
és una exposició
molt interessant
sobre l'art persa
del segle VI
V, V
que sí
que no t'enrollis
que només cal dir
de les exposicions
jo puc venir
no ho sé
si pagues el sopar
si pagues el sopar
sí
no, el dinar
el dinar
si pagues el dinar
vinga va
fet
què més tenim?
a veure
tu vas veure
l'Un, dos, tres
de petit
no, no, perdona
però aquí tu no ho veig
de xulo
el que no tenim
és temps
bé, Artífax
Inginyeria Civil Romana
el tinc la d'un
número 1
del Port de Tarragona
també
exposició sobre
Max Ernst
no?
a la Fundació
Caixa de Tarragona
aquí a Tarragona
ai no, Caixa
de Caixa
a Tarragona
què més?
quines exposicions
i una exposició també
al NAC
a Barcelona
molt interessant
de Francesc Ximeno
el gran pintor oblidat
de Tortosí
de finals del segle XIX
principis del XX
també molt interessant
de descobrir
i possiblement
moltes altres exposicions
però que ara mateix
no recordem
Aquesta setmana
et recomanem
el següent llibre
Com s'hi diu?
La conquista biològica
Las enfermedades en el nuevo mundo
Qui l'ha escrit?
Nobel David Cook
Editorial?
Siglo XXI
És molt tocho?
O sigui, 280 pàgines
i el preu
Molt assequibles
16 euros
L'intercanvi biològic
entre el bé
i el nou món
va començar
en el moment
en què Colom
va arribar a Amèrica
l'any 1492
un intercanvi
molt complex
i els resultats
del qual
no sempre van ser beneficiosos
pels dos bàndols
Aquest llibre
de Nobel
David Cook
ha anomenat
La conquista biològica
a les enfermedades en el nuevo mundo
tracta justament
d'això
sobre l'impacte
de les malalties
la verola
el serampió
el tifus
la peste bubònica
la malària
la febre groga
etc.
Les poblacions
són exposades
durant un munt
de generacions
és a dir
durant
els indígenes
nord-americans
bueno
nord-americans
doncs
després de l'arribada
dels americans
feia milers d'anys
que no
tenien
aquelles
infermetades
segurament
no s'havien
ni conegut
doncs aquest llibre
ens parla d'això
de les malalties
al nou món
sobre l'autor
podem dir
que actualment
és professor
d'història
d'amèrica colonial
a la Florida
International University
a Miami
entre altres coses
el rellotge
del temps s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
ens veiem
la propera setmana
a
No envinguis
amb històries
a Tarragona Ràdio
Primer programa
de la primavera
no és tan malament
bueno
moltes batalletes
eh
traves?
sí
moltes conspiracions
què canviareu
la setmana que ve
de tema o què?
és possible
no penseu res?
los deus diran
no
mentre no hi hagi
cultura popular
pues sí
la setmana que ve
parlarem del
seguici popular
de Tarragona
jo vull
no
sí?
bé
bé
Manel, Jordi
gràcies
adeu-siau

Fins demà!