El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El nostre avi, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Si sempre li dic cantant, dic no, avui ho diré sèria.
Sí, no, jo quan...
Home, i ben posat.
Jo, escolta'm, jo quan te veig sèria...
Per què?
Dic, a veure...
Ai, ai, ai.
No, no, és que passa una cosa, que tu rient, rient, no rient...
No sé per on vas començar.
Avui l'he despistat una mica, eh?
Sí, ja m'he adonat, ja m'he adonat.
No, però em va bé, això, perquè així el cos me se posa...
I avi, cada dia és diferent.
Sí.
Encara que comentàvem l'altre dia que va volant, però clar, cada dia el cos el tens d'una manera diferent.
Per això, per això, jo...
I ja estàs amb més ganes, altres dies que no.
Jo, amb que sé com ets, ja quan vinc, pregunto, a veure, avui per on me sortirà?
Que, no, hem de continuar parlant de l'hem de marge, no?
Sí.
Perquè m'he comentat que hi havia una manifestació, que sortia a tothom...
No, així m'he adonat, si parles i sèria ja sé que entrem, doncs, en una cosa.
Ara, quan comences rient i rient d'aixòs, dic a veure, a veure, per on me sortirà.
Ja m'he posat sèria.
No, la gent que us prenguin, ja veuen, que si no ho féssim així, la vida és prou sèria.
I tant, i tant. I amb les coses que ha pogut veure vostè, avi?
El que m'agradaria és que algú truqués o et digués a tu, enviés alguna nota,
dient que parlés del programa que fem, com el fem...
Home, estic trucant ara que li diguin a la Núria, directament.
Sí, a la Núria, a veure què li diuen, i llavors ho sé que ens expliqui.
Doncs mira, parleu d'això, feu-ho això, o aneu bé tal com aneu.
Sí, sí, sí.
No feu històries rectes, no, feu així, vull dir que nosaltres estaríem més a gust.
No, ens donin alguna sugerència.
Sí, sí, sí.
A veure, nosaltres farem i continuarem a la nostra, no us volem enganyar,
perquè ja sabeu que l'avui reunió, com no ens coneixem de res,
és això, doncs anem sempre a la nostra, agafem un tema i allà, directo, directo, eh?
Sí, sí, perquè esperem que tot el camí...
Per això, anem cap a la rambla...
És que no podem preparar un programa.
Veus que no em deixa? Ara és vostè, eh?
No, no, per tu ja sé, ho faig perquè no em... Digues.
Oh, ah, digues.
Doncs això que li estava explicant, que el dia 1 de maig, que celebrava...
Doncs ja et dic, llavors, el primer de maig, doncs això, llavors veies això, no?
Aquell dia, doncs clar, era el dia del treballador,
i clar, la rambla plena de gent, i tot eren camises...
I es deixava fer aquestes manifestacions perquè era el dia 1 de maig, no?
Com s'hi deixaven fer? Si anés, qui les feien?
No, no, no, però dic... Va, d'acord.
Ah.
O sigui que també hi havia la vigilància prèvia que ningú sortís de la fila
i que tothom fes el que hauria de fer, no?
Però com ho he de fer?
Això m'hi refereixo.
Si tot eren camises blaves.
D'acord.
O sigui que d'alguna manera estava tot...
Vull dir que tot eren camises blaves.
Molt cronometrat, no?
En principi encara hi havia alguns requeters que anaven amb la...
Bé, la boina vermella portaven igual els falangistes, no?
Perquè els falangistes, com era falange espanyola tradicionalista,
que volia que era falange i tradicionalistes en la guerra,
després ja es van separar,
però llavors ja clar, va ser la falange espanyola.
Sí, sí, sí.
Vull dir que va ser una cosa d'aquestes que durant la guerra,
la guerra aquesta,
doncs era falange espanyola tradicionalista.
O sigui que eren falangeistes i tradicionalistes,
que eren els que lluitaven.
Per exemple, hi havia la columna de Navarra,
que eren tradicionalistes,
hi havia columnes...
En fi, tot això, quan l'anyes.
Després que va la guerra,
ja va ser arribar a fer la falange espanyola,
i el tradicionalista,
i era un altre partit de pàrdia.
Era una altra cosa.
Era un altre partit de pàrdia, saps?
Però llavors ja et dic, quasi tot eren...
I clar, i com que et deien,
de tal hora hem d'estar allà a la Rambla
per passar per davant del palco presidencial, no?
Clar, dona, si no servia fer una passejada,
si no hi havia algú per poder aplaudir,
i coses d'aquestes, saps?
I allí al palco hi havia les màximes autoritats.
I quan va haver aquest impàs?
Perquè clar, va haver un moment que,
no sé si ja es va acabar,
o ja no va sortir tanta gent, o...?
Sí, no, després ja es va...
Clar, després ja es va canviant, per exemple.
Llavors ja va vindre el 18 de juliol.
I el també li anava a preguntar?
El 18 de juliol, llavors...
Perquè també és una data d'aquelles importants.
Llavors el 18 de juliol el que feien eren els patrons
pagar un dinar als treballadors.
Un dinar, van començar per un dinar,
no era una pagar doble directament.
Un dinar.
I llavors anaves a un restaurant,
o la mateixa fàbrica,
el mateix taller,
doncs encarregaven, per exemple,
en un restaurant, doncs, el menjar,
i era això.
I clar, el patró, l'amo, com vulguis dir-li,
doncs també aprofitava per portar algun personatge allí,
perquè magés que també col·laborava...
Vull dir que sempre hi ha hagut la gran comèdia aquesta
de la vida,
de l'Io,
i aquesta cosa que sempre...
Sí, que, avi, perdoni-me,
jo estic encara amb la història
que es feien dinars.
Sí.
O sigui, d'alguna manera,
la paga doble,
que ara representa per tothom,
o per la gran majoria,
era un dinar de l'empresa
que es feia per gratitud, segurament,
de cara a la fidelitat i a la feina, no?
Llavors, clar, això del dinar quedava una miqueta allò,
i va ser quan va vindre la paga doble.
Que allà tothom contentíssim.
Clar, encantat.
En aquest moment, encantat de la vida.
Encantat, perquè anar a dinar,
anaves a casa, per exemple.
Ara, quan eres jovenet,
xalaves perquè, mira,
anaves a dinar, d'allò...
Era una festa, era com una festa.
Però el que era cap de família,
o el que sigui,
doncs hi va anar més bé la paga doble.
Com després, amb el temps,
la gent, com que a vegades el sou era petit,
i les coses anaven com anaven,
van sortir els punts.
Ah, sí.
Això sí que hem parlat alguna vegada.
Els punts.
I llavors, què passava?
Que el matrimoni o la persona
que tenia miqueta de seny,
bueno, seny no té tothom,
però vull dir que deia,
mira, escolta'm,
ara esperarem els punts
per comprar això.
Mira, ara, saps,
més de la nevera o qual cosa,
o això, això altre, mira,
ara quan cobrem els punts,
era una cosa com si...
La gent de dir,
ah, mira, ara quan cobrem els punts,
comprarem això,
com una cosa que et varia de...
Com si fos una extra de Nadal,
semblària, no?
Sí, com si fos una cosa
que et varia de...
Del cel.
Que et varia de tu mateix, no?
Perquè et varia del treball,
et varia el que sigui,
però com que era una cosa
que et trobaves durant el tallós,
mira, ara, tal fetge,
quan cobrem els punts,
comprem això per xiquet,
o comprem això per xiqueta,
o comprem això...
Jo recordo, avi,
ara això que ha comentat,
això de la nevera,
que me va comentar
una de les primeres neveres,
parada a contar.
No, eren de fusta, per exemple.
Sí, però dintre era gel.
Sí, sí, aixecaves la tapa
i a dintre havia un dipòsit de geng
i allà anava un pel carrer
amb un cotxet,
que per exemple tenia la fàbrica
aquí al carrer Reding,
me'n recordo com se deien,
en aquest moment no me'n recordo,
i allà tenint un cotxet
i anàvem pel carrer
i ja s'havia els llocs
que havia de repartir,
un quart de barra,
mitja barra,
els bars, el que sigui,
però en els cas particulars,
o si no,
anaves, els del serrallo,
anaves a la fàbrica de gel
i compraves un quart de barra
o el que sigui
i compraves allí.
I llavors al costat també hi havia
un grifo,
un grifo,
una aixeta per l'aigua
i a sota un dipòsit
perquè llavors s'omplia l'aigua
i si et descuidaves de treure-la
te trobes a terra ple d'aigua.
Que boníssim.
Després van sortir aquestes
que ja no cal.
No, que t'allà la fan gairebé tot, ja.
Llavors hi havia això.
Es congelen i es congelen soles,
no fan res.
Un tros de barra d'en gel allà dintre.
De gel.
I llavors també
i en Codí vaig explicar-ho
que era com una gavieta
amb tela metàl·lica
d'aquella fina,
allò tan fi
perquè no hi interessin les mosques
o el que sigui
i llavors penjava
el sol obert,
el terrat,
bueno, el terrat,
la finestra
que donava sempre sombra
i a dintre doncs
s'hi posava la cosa
que havies de guardar
per un dia o dos
en vez de posar-ho
la fruita, la verdura,
aquestes coses,
en vez de posar-les allí
però allà s'aguantava fresc.
Imagina't.
Avi, m'acompanya?
Sí, dona.
Que ens anem a ficar vostè i jo
a la nevera de la ràdio
perquè estiguem ben frescos
per demà que tornarem
una altra vegada, eh?
Molt bé.
Gràcies, avi.
Molt bé.
Adéu-siau, adéu-siau.
De la flota d'Ultramar
El timonet i el nostre amur
I catorze mariners
Eren escuts a Calella
Eren d'escuts
de la flota d'Ultramar
Quan el català
Sortia a les mans
Els nois de Calella
Feien un cremat
Mans a la guitarra
Solien cantar
Solien cantar
Visca Catalunya
Visca el català
Secure腰
Reveen un clac
A��
œn