El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba a dormir al català.
Avi? Avi? Hola, hola, hola.
Avi, què li passa? No, no, no.
És que el trobava avui, des que ha vingut per la porta, el trobo una mica extraig. Què li passa avui?
No, és que mentre no esperava, estava recordant.
I com que aquí tots són records, el que fem, el que sigui, estava recordant en una època.
Sí.
Ja fa anys que Ràdio Tarragona, Ràdio Nacional d'Espanya, feia concursos, com feu altros ara.
I era interessant perquè llavors tenia una miqueta de picardia,
en el sentit que feien preguntes a vegades molt buscades, de Tarragona.
I igual te preguntaven un altar de la catedral, com un carrer de Tarragona, com un fet,
però a Tarragona hi ha d'altres èpoques, el que sigui.
I clar, llavors, érem diversos concursants, no?
Sí.
Però érem tres que se les picàvem sempre.
O sigui que sempre estaven allà al quite.
Sí.
Un era el Boada, l'altre era l'Ambrosc.
Records des d'aquí, els Ambrosc?
Sí.
I estava pensant en ell.
Estava pensant en ell?
En ell, quan se les picàvem.
En canvi, després, tots tres hem sigut molt amics, no?
Però en aquells no els coneixíem pràcticament.
Només se sentien per la ràdio i es picàvem.
Si aquest truca jo també, vinga, anem a veure, no?
A veure qui ho aconsegueix.
I tal carrer.
Clar, que aquest no l'endivina encara, encara hi ha temps, encara hi ha temps.
A veure si, a veure si me'n recordo.
Tal carrer.
Va, avui he guanyat dió.
Saps com vull dir?
Que l'interessari, crec que te l'ambrosc.
Però que era un concurs que es feia cada dia, o era un concurs que es feia a la setmana?
No, no.
Com anava això?
Es feia bastant seguit.
Ah, o sigui, gairebé cada dia.
Sí, sí, sí.
Inclusiv hi havia prèmits, eh?
Ah, molt bé.
Com quin?
Se'n recorda algun especial que diguis, mira, això ho vaig guanyar a través d'aquest concurs?
Bueno, hi havia diferents prèmits.
Jo recordo que una vegada vaig guanyar una caixa de cervesa.
Oh, està molt bé.
En fi, diferents...
Llavors també podies demanar el disc que s'ho ha sol·licitat.
Ah.
I dedicaves un disc a una persona.
Això baixant-ho, l'avi.
Depèn de com ara ho fem a través del CCMS, poceta coseta per internet.
Llavors dedicaves un disc a una persona determinada.
I clar, també, si encertaves que tu t'admetien el disc aquell, també t'hiies un prèmit, no?
Però, però, en aquest de l'Ambrós, recordo, perquè tenia de Tarragona té una gran coneixença, també.
Ui, història, tot el que te vulguis.
A més, ha ajudat amb moltes...
A més, ha ajudat amb molt, amb els vestits, etcètera.
Això és el que t'anava a dir.
Els nanos...
O sigui, que allí el casc antic, el carrer Merceria, que tenia la cesteria,
ara, afortunadament, encara ha pogut resistir els jubilars, no?
Perquè, quan et jubilars, dic, calla, és una època que has passat, no?
Però em refereixo que ens picàvem.
I ara, ara jo li pregunto a ell, escolta, vols dir que si ara preguntessin
segons quins carrers la feia fora nostra?
Perquè igual te diuen, el carrer Antoni Guàrdies, on tens?
O el carrer tal, on tens?
Ai, ara li pregunto jo, on és aquest Antoni Guàrdies?
Em sembla que està, em sembla que està per allà, el Joan XXIII, potser.
No ho sé, hi ha uns quants carrers de rebona...
Ah, d'aquests nous que han posat.
D'aquests nous, d'acord.
No em preguntis, perquè ara...
Com a la plaça de la Generalitat, sí, no? Que arribem?
Sí, bueno, això sí, això.
I més, aquests noms que han anat canviant ara.
I els de músics, no?
Perquè...
La banda d'allà, de la Rabassada, que és hermosa...
Sí, però quin?
Sí, sí, no, no.
Perquè la Vall de Rabassada hem posat un munt de noms nous, sí, que són...
Mozart, Fuster, però quin és aquest carrer?
Si és el primer, si és el segon...
Més o més, tens, com ell deu tindre, una idea de més o menys cap on cauen.
Cap on enfocar, no?
Però com que han fet tants barris nous, i hi ha tants noms per posar,
perquè ara mateix, allà al costat de la Vall de Rabassada,
però abans d'arribar a la Rabassada, pel carrer Casanovas,
allà dintre han fet una sèrie d'edificis.
I estan que continuen fent-ho.
I allà hem posat noms més aviat de, diré, capellans, o poetes, o gent d'aquella època.
Però quin és el carrer determinat?
Saps com vull dir?
Buscar l'ubicació.
I com que molts planets d'ara encara no porten aquests noms,
així com llavors tenies la picardia de tindre el planeta a punt a veure,
buscar, buscar, buscar, ara no buscaries, no trobaries.
O sigui que ara m'agradaria un dia que es trobéssim i dir,
busquem, que resto jo ara.
O sigui que...
Doncs, avi, hauríem de fer vostè i jo alguna vegada això,
precisament també per donar un cop de mà a tota la gent
que encara no ens situa, i jo seria una d'aquestes, eh?
Jo aniria per allà, i mira, perquè més o menys te saps orientar
perquè has passat alguna vegada.
Però hi ha carrers que han canviat i molta gent recorda un carrer.
Per exemple, el carrer Gasòmetro.
És carrer Gasòmetro perquè hi havia el gas,
però també va ser carreter de Lleida.
Anna, però això no ho sabia.
Vull dir que...
I ara com el dintre Ribadulla...
O sigui que un carrer sol ha tingut diversos noms,
com la plaça dels carros,
per naltre sempre ha sigut el carrer, la plaça dels carros.
Sanjurjo, ha sigut diferents d'això.
Vull dir que hi ha hagut carrers, per exemple,
que per si sol com el que era la Unió.
Carrer de la Unió, Hermanos, Landa...
Però clar, a vegades confondria.
Però no.
Carrer de la Unió per què?
Perquè anava de la Rambla allà baix i unia els dos barris.
O sigui, que hi ha la Rambla Nova i la Rambla Vella.
Per naltre sempre serà Rambla Nova i la Rambla Vella.
Sí, sí, però com es deia la Rambla Nova?
Hi havia de Sant Joan, hi havia de Sant Carlos,
hi havia... O sigui, depèn del nom...
I del tram, perquè clar, el tram era diferent.
Llavors em posava allà, no?
Per què?
Perquè aquell ingenier, aquell ministre,
doncs va fer aquell tros de carrer, allà, no?
Clar, el moment, Hermanos Landa,
aquells dos germans que van matar, el que sigui,
Hermanos Landa en aquella época.
Però després, la gent, com ara mateix l'altre dia,
una senyora diu,
escolti'm, la plaça dels Candaus,
que faria un favor de dir-me on és?
A la mitjalluna, eh?
I jo llavors, com que saps tu que vas dir-te que hi havia,
que el Bagueroles va fer un barco
i va posar de ferro damunt d'aquella forma.
I tot ple de Candaus.
I llavors, clar, com que llavors de Tarragona
hi havia comandància de marina,
doncs clar, els marinos, quan els licenciaven,
pujaven al carrer de Podaca
i allí deixaven el Candau aquell
que portaven del Macuto, com siguéssim.
Del Petate.
Del Petate aquell, deixaven allí.
Clar, i una senyora de fora,
es veu que per orientar-se,
li van dir, vostè,
quan trobi aquella plaça que hi ha als Candaus,
doncs allí...
I ja està, ja es va quedar a la plaça dels Candaus.
I aquella senyora, doncs, de fora,
preguntava per la plaça dels Candaus.
I l'altra preguntava al mig de Lluna
i l'altra pel general Prim.
O sigui que tot depèn de carrers, de carrers.
I ara ja m'agradaria...
Ara riuríem el...
El dia l'hem d'acomiadar, avi, eh?
Ara ho hauríem...
Encara hem de dir que és un fidel oient
d'aquesta casa de Tarragona Ràdio
i la seva dona de la seva dona.
Ara un dia d'aquí a tu li diré que vingui.
Sí, sisplau.
I aquí tots dos recordarem èpoques,
perquè, clar, hi ha molta cosa a recordar.
I se'n recorda aquell primer concurs que es van picar?
O se'n recorda així en general?
No, després saps què va passar?
Que jo llavors ja tenia d'aixòs
i ell també va anar canviant
i llavors ja s'hi posava la dona.
A vegades, que segons quin, doncs...
Regonet, te'n recordes?
I bon, saps com ho dir?
Llavors comentàvem i parlàvem.
Sí, sí, sí.
Llavors tenia la seva feina, tenia la meva feina.
Però, escolta, mira, que llavors fomuta, eh?
Perquè et feien preguntes una miqueta...
El meu et preguntava...
Oh, s'ha de guanyar, s'ha de guanyar el regal.
Sí, sí, llavors no era...
No em deia regalar res.
Hi havia aquest boada, també, que, escolta'm,
s'apicaven, perquè igual te preguntaven una cosa
d'un altar de la catedral
i tu pensaves, on deu estar això?
Va cap als dies de la catedral.
I l'Oconvalla, què?
On està l'Oconvalla?
Aquella làpida que està...
Una làpida així, on deu estar, on deu estar?
Quan està el carrer Coineret?
I els hi feien moure?
Els hi feien moure?
No només el cap, sinó...
I carrers...
Anem a esprimar-ho?
I llavors preguntaven carrers que eren punyateros
perquè no estaven coneguts.
Com quin?
El carrer Oviedo, per exemple.
Bueno, el carrer Oviedo...
Carrer Oviedo?
Home, era una travessia d'allí
de l'Avaixada de l'Avinguda de Catalunya.
Un carreró d'allí.
A mi et preguntaven...
El carrer dels noves junyats.
Com que m'entés això?
I era el carrer Santana, aquell carreró que hi ha.
Vull dir, una sèrie de carrers
que en aquell moment...
Ves a pensar, ara.
Però d'un carrer d'aquests...
Reconeguts, el carrer Adrià,
el carrer que ells tu deies,
bueno, sí, l'Adrià deies,
bueno, ja deies més o menos,
amb terra, no?
Clar, hi ha aquell hotel que es diu L'Ària,
ha de seguir.
Deu ser per allà.
Buscava referències, saps?
Però vull dir que...
Que van passar unes èpoques molt agradables.
Doncs és que la invitació la llancem a l'aire
i a veure si l'on dia...
Sí, sí, ara quan el trobi,
quan el trobi, diré,
escolta, un dia,
prens-se d'acord
i hem de venir aquí a recordar aquest temps.
Doncs, avui, tornem demà, eh?
Molt bé.
Gràcies.
Jo, el timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.