Amb el Marc Xornet, com cada setmana, el cada dilluns,
parlem sobre les activitats que es realitzen des del Teatre Magatzem.
Marc, ens falta la Teresa avui?
Avui tenim la baixa de la Teresa, sí.
Bé, s'ha disculpat, vindrà ja la setmana que ve si tot va bé
i s'està perdent aquest cafè que ens hem fet, no?
Esplèndid, esplèndid.
I més amb aquesta tarda tan tormentosa que fa, va esplèndid això.
Doncs vinga, amb cafè.
I jo no sé si en programació ja per aquesta setmana
o parlarem més àmpliament del que ens espera.
Ja que estrenem l'any, podem parlar del que ens espera,
però el dissabte ja tenim coses, sí.
Però em sembla que estaria bé que parléssim de...
doncs de les estrenes, no?, de les sorpreses,
de les coses noves que estem preparant enguany
pel magatzem, pel públic.
De fet, vosaltres us planteja la programació,
si no m'equivoco, de tres mesos en tres mesos,
ho dic bé això o...?
No, no?
Sí, no.
Home, ara sí.
Per dir-ho d'altra manera, teniu tancat fins a... quan?
Procurem tancar fins de tres mesos en tres mesos,
que és el que intenta fer més o menys tothom.
Però, bueno, no està tancat, per exemple, encara a l'hivern
i em sembla que no està tancat per bé.
Esperem, vaja.
Vols dir que encara hi ha acabuda, no?,
perquè hi ha alguna sorpresa.
Encara hi ha acabuda per alguna coseta, a veure si...
A veure, a veure.
Espero que sí.
Molt bé.
Parlaves de novetats, de coses que potser no heu fet mai,
i dius, vinga, provem-ho.
I anem a provar.
Doncs sí, doncs sí.
Dues coses bàsiques, que són pel magatzem noves.
Una és un cicle que engeguem de comptes per adults.
I el cicle porta un títol magnífic que es diu
Comtes per adults assenyats.
Que l'organitza...
Els adults han de ser assenyats?
O els comptes, no està clar.
L'organitza el col·lectiu de comptes de Tarragona,
que són una gent que realment es mou molt,
amb col·laboració amb l'Ajuntament
i amb col·laboració amb nosaltres.
I això, doncs, ho farem l'últim dimarts de cada mes,
espera que no m'equivoqui l'hora,
a les 10 del vespre.
Llavors, tenim tancat des d'ara el gener fins al juny,
cada dimarts.
Les sessions duraran, si fa o no fa, una horeta.
Hi haurà dos comptes a cada sessió.
Hi ha comptes de molts indrets de Catalunya,
no només d'aquí.
Hi ha la gent que forma part del col·lectiu,
gent ja bastant coneguda,
com l'Agust Ferrer, la Montsa Plana,
l'Ima Pujol, la Rats de Oriant,
i algú que em deixo, la Carme González.
I després també hi ha gent de fora,
de València, de les illes,
de Vilafranca, de Salà de Pallars.
Hi ha propostes de diversos llocs.
I, bueno, és un...
Escolta, ja tindreu temps d'encabir tota aquesta gent,
sent que és únicament una nit al mes.
Sí, sí, sí.
Perquè aquesta gent, aquesta gent,
els comptes ho tenen molt ben organitzat.
En antros, pràcticament,
ens ha vingut ja tota la proposta donada i feta,
i només l'hem hagut d'acceptar.
Heu d'obrir la sala i deixar-nos...
No, no, no, però a part d'això,
nosaltres també vam voler aportar
el nostre granet de sorra a la proposta.
El granet de sorra va ser intentar-ho ubicar, això.
Saps que en algun programa parlàvem de les tres sales
i tot allò, les reformes del magatzem.
Bé, doncs aquest cicle hem decidit
que el posarem al pataté, a la sala petita,
a l'espai...
Ai, quina mà de neteja que haureu de fer.
Ah, no, és veritat, això.
Que ja està net com una pataté.
Aquest matí ja estava tothom allí.
No, el tercer espai,
l'espai que vam estrenar fa pocs mesos,
aquesta gent el van trobar un espai molt acollidor,
un espai més reduït,
un espai on es pot trencar el format teatral,
pròpiament dit, no?
On el públic pot seure molt, molt, molt més a prop de l'intèrpret
i l'intèrpret pràcticament es pot barrejar, no?
Compte a comptes es pot barrejar amb el públic.
Aquesta gent també tenia moltes ganes
que fos un acte amb salero,
un acte innovador,
que potser tingués, per dir-ho una manera,
una estètica de cafè, no?
Una estètica pròpiament dita teatral,
inclús, inclús no, fins i tot,
fins i tot a convidar els assistents a un te abans d'entrar
i a l'Antros ens va semblar molt bé la idea
i li hem intentat donar cabuda
i a part ens estem esforçant per tirar endavant aquesta proposta,
amb aquesta estètica de cafè,
cafè cantant amb compte a comptes, per dir-ho d'alguna manera
i, bueno, espero que vagi molt bé.
Ai, com si no tinguéssiu prou feina,
es tocarà fer de cambrés ara ja.
No, nosaltres no, nosaltres no.
Nosaltres no, però sí, ens procurarem
que el cambrer que vingui sigui un cambrer esprèndit
que acolli el públic molt bé
i que serveixi el millor te, com a mínim, de la província.
Bé, compte a comptes, a partir d'ara,
a partir d'allà, no, sí, d'aquest mes, diguéssim,
l'últim dimarts...
A partir del dimarts, dia 31, de gener.
L'últim dimarts de cada mes, a les 10 de la nit.
A les 10 de la nit.
Compte a comptes al morat.
Compte a comptes per adults.
Molt bé.
Sí, senyora.
Aquesta era la primera bomba, la primera sorpresa,
però tenia una altra.
Bueno, hi ha hagut una bomba, una bomba ha sigut això.
I la segona bomba, com diu la Núria,
doncs és que encetem un cicle de cineclub
els dimecres.
Els dimecres, a les 10 del vespre també,
doncs encetem un cicle
que el fem amb col·laboració amb el senyor Andrés d'Andrés.
Què em dius?
Cinema a Tarragona i us ajuda l'Andrés d'Andrés?
Sí, perquè és un senyor que en sap molt,
és un senyor que té molts recursos
i que ens ha vingut amb una proposta magnífica també
i nantros l'hem acceptat amb les mans obertes,
a part de que és que penso que és una proposta superinteressant
la que plantejava.
I encetarem aquest cineclub magatzem
amb un cicle de cinema japonès.
Bé, que l'Andrés ja ho ha anat provant,
això del cinema japonès,
i escolti, hi ha molta demanda.
Hi ha gent que la boiga buscant...
De cinema japonès i tant.
Per què?
Oh, perquè, escolta'm,
a Japó fa molts anys que es fa cine.
Hi ha una tradició...
No, no, en sèrio, hi ha una tradició,
clar, aquí què ens passa?
Que només veiem això de Hollywood,
de tant ens ve una cosa francesa...
Però no, però al Japó hi ha una tradició cinematogràfica immensa.
I a part el cicle està molt bé.
Al cicle hi ha algunes propostes,
interessantíssimes.
Hi ha autors com el Takeshi Kitano,
hi ha l'Akiro Kurosawa,
hi ha propostes més modernes, més antigues,
n'hi ha de dibuixos manga,
que evidentment tenen un pes específic en el cinema japonès immens.
Hi ha pel·lícules que han passat a la història del cinema,
com El Imperio de los Sentidos.
Va passar a la història com la pel·lícula més pujada de to.
Qui vingui, qui vingui, ja veurà de què parlo.
Quant de temps ens durarà aquest cicle de cinema japonès?
El cicle de cinema japonès ens dura fins a finals de març
i només acabar-lo, doncs immediatament,
ja estem començant a pensar en noves propostes,
en nous cicles per oferir,
amb la voluntat de...
Jo penso que els dos actes
estan pensats i fets per atreure un públic jove,
potser un públic diferent,
que no s'havia encara acostat ni al magatzem,
ni tampoc massa al metropol,
per dir-ho d'alguna manera, no?,
un públic universitari o de gent jove,
que, bueno,
que ens agradaria fer servir aquests actes
per atreure'ls i també per explicar
què es fa al magatzem
i quina és la filosofia del local.
I jo penso que aquestes propostes,
sincerament, han d'interessar molt.
Jo penso, com a espectador,
sincerament, crec que són molt interessants.
Doncs, nova col·laboració,
nou tàndem,
magatzem Andrés i Andrés,
això només pot donar bons fruits
i el primer d'ells serà aquest segle de cinema japonès.
Bé, heu d'estar...
Si heu de veure,
heu de veure prògoles de cinema japonès.
Està l'última al cinema japonès.
Home, ara no, ara...
Fora bromes.
No, però és veritat, eh?
Si tu ets un cinèfil,
on vas a veure certes pel·lícules?
L'oferta que es fa a la televisió
és bastant minxa
i aquest senyor realment té una filmoteca,
té una col·lecció.
Escolta, jo pregunto,
ja està preparat el magatzem per projectar, si no?
Això ho preparem ja.
En un plis plas.
És que està en polivalent?
Sí, bueno...
No, no, no.
Al mateix moment que el senyor Andrés d'Andrés
va sortir per la porta,
ja vam començar a plantejar-nos
com hi donaríem cabú de l'acte
i ja ho tenim tot ben arregladet.
i, bueno, hem de ser també sincers,
no tenim les butaques que tenen les Gavarres,
tampoc ho pretenem,
però em sembla que el cicle pot ser molt interessant.
A nivell d'espai es farà a la sala gran, diguéssim.
A la sala gran a la dreta.
Molt bé.
L'espai, bueno, no sé com dir-li,
si a l'altre li diem al patater,
aquesta li podem dir...
La sala dreta.
La sala dreta.
Talment el magatzem fos el nacional...
Tal com entres,
te'n vas a la dreta.
Exacte, doncs aquesta seria més o menys
el que vindria a ser la sala petita del nacional,
doncs això en versió magatzem.
Molt bé.
La sala patater seria la sala tallers.
Recordem, dimecres, dimecres a les 10 de la nit
a Cine Club, amb Andrés i Andrés al magatzem,
de moment amb aquest cicle de cinema japonès.
Eren les dues bombes?
Eren les dues bombes, bueno.
A part d'això...
Bombes perquè són novetats,
perquè són novetats que no s'havien fet mai al magatzem
i d'alguna manera o altra comencen a funcionar
per provar a veure com funcionen.
A part d'això, aquest mateix dissabte ja s'engega
un cicle de teatre familiar
que ja era un gènere que era...
Aposta forta, eh?
Aposta forta.
Ja hi apostàveu per ara cada cop més, no?
Sí, sí.
Bueno, a veure, era un gènere àmpliament tractat al magatzem.
Molta de la gent que hi treballava habitualment
ja es dedica al teatre infantil,
però ara aquesta tardor havíem més o menys frenat el cicle,
l'havíem reempres per Nadal
amb un pedit d'espectacle de producció pròpia
que s'anomenava Nadals i Nadales
i ara ja aprofitant l'embranzida del Nadal,
doncs ja no parem, ja seguim.
I l'aposta en guany és fer-ho els dissabtes a la tarda
com a novetat horària
per programar teatre familiar a les 6 de la tarda.
Teatre familiar dissabte a la tarda?
Sí, perquè saps què passa?
Que Tarragona, com que ens va fer en gran,
doncs comença a tenir ja bastanta oferta
de teatre infantil i familiar.
I el Metropol programa les seves matinals menudes
els diumenges al matí
i a part d'ara també ha encetat un cicle
d'espectacles familiars o espectacles ja no tant infantils
sinó més familiars, més per gent gran també
les pugui veure tranquil·lament
i això ho farà els diumenges a la tarda.
La Caixa Tarragona també fa infantils,
per tant nosaltres hem optat per obrir la via dissabte tarda
perquè a part creiem que és interessant
no abandonar, sinó al contrari,
potenciar la línia dels infantils.
Perquè educar el públic des de petitet
i perquè a part d'això ens ho passem molt bé,
perquè ens agrada, perquè molta de la gent
que treballem treballa en espectacles familiars infantils
i és una bona manera de recolzar la producció tarragonina
engegar un cicle d'aquest tipus de teatre.
Per tant, dissabte a la tarda ja es treneu
amb aquest nou cicle de teatre infantil, amb quina obra?
Dissabte a la tarda es presenta Animalades.
Animalades, que ja és un espectacle
que s'ha pogut veure alguna altra vegada a Tarragona,
tampoc massa, de fet,
només es va poder veure l'estrena al Metropol.
Però ha fet gira, no?
Sí, és un espectacle que ja fa més d'un any
que està donant tomets,
que ja ha tingut molts bolus,
que realment ha tingut èxit
en el sentit que ens ha portat bastantes satisfaccions
i aquells espectacles que quan el fas tu passes bé.
que els actors xalan molt i fan xalar molt el públic.
Es tracta d'un espectacle
que dura aproximadament uns 55 minuts.
és com una mena de circ per a nens, no?
És com, es tracta d'una mena de cabaret,
una mena d'espectacle de varietats per a nens
i en aquest espectacle de varietats
hi passen coses, com per exemple
que s'escenifiquen diverses fàbules,
entre elles la del flautista de Melín,
tota cantada,
i la comèdia del gall,
la típica història del gall i la guilla,
també tota cantada,
amb una música d'uns autors esplèndids,
molt ben interpretada
i jo penso que amb una posada en escena molt bonica.
Bé.
Toma ja.
Bé, m'has convençut.
T'he convençut?
Ja aniré, puc passar jo,
ni que la mitja d'edat ja no...
Bé, si et busques un nebot
per fer veure...
Bé, per justificar.
No, i tant, i tant.
A mi m'agrada dir que
això del teatre infantil
és un terme que es fa servir
quasi pejorativament, no?
Teatre infantil.
Segons com causa repelús, no?
Vinga, la canalla, el teatre.
Doncs no, el teatre infantil.
A mi, jo soc un gran forofo de cert,
de teatre infantil.
O sigui, del bon teatre infantil.
M'ho passo molt bé.
M'ho passo tan bé com la canalla.
Ho he de confessar.
Vaig a Tàrrega, a la fira,
i si puc veure els espectacles familiars bons,
doncs hi vaig perquè m'ho passo molt bé.
Perquè a part acostuma a ser un teatre
que està més...
No sé com ho diria, més...
Sense tantes manies
per posar en escena la fantasia, no?
Sembla, avui en dia,
que el teatre contemporani
tingui unes dèries...
Realistes, potser.
Realistes.
O si no són realistes,
són subrealistes o avantguardistes.
Ah.
Però en tot...
Sí, no?
Penso.
Però en tot cas,
lloc per la fantasia n'hi ha poc.
I al teatre infantil
li dóna molta cabuda
a certa fantasia, no?
A certes dosis de màgia
que et transportin en un món
que no acabi d'existir,
que et proposi l'artista, no?
Jo ho trobo molt interessant.
Se'n fa molt de terra infantil.
N'hi ha molt de molt dolent.
I a part,
no és el cutre.
O sigui,
n'hi ha molt de molt dolent
a llocs importants, diguéssim.
I també hi ha molt de molt bo.
I m'agradaria que aquest cicle
intentés ensenyar el bo.
Un cicle que comença
recordem aquest dissabte
i, en fi,
cada dissabte
a les 6 de la tarda, eh?
Uh-huh.
Ens comprometem fermament
a que cada dissabte
hi hagi un espectacle, i tant.
Molt bé.
Què ens queda, Marc?
Ja ho hem esgotat tot, no?
Què ens queda, home?
Ens queda encara
parlar de teatre.
De teatre per gent.
De teatre per adults.
Quan a teatre per adults,
bueno, per adults,
per a tothom.
Seguim una miqueta
amb la línia
que ja vam intentar ensetar
d'apujar
sobretot
produccions pròpies,
produccions pròpies
no ho he dit
produccions de dades,
sinó produccions
tarragonines.
En aquesta línia,
si tot va bé,
ja t'he dit
que aquesta era la pota
que ens queda més
per tancar,
he de ser sincer.
Si tot va bé,
a principis de febrer
podem veure una producció
d'una companyia
molt jove
d'aquí a Tarragona,
que són
Tubida en 65 Minutos,
que ja es va estrenar
l'any passat
i que
tenien ganes
de tornar a Tarragona.
Teatre per emportar.
Teatre per emportar
de la Menuda,
dirigit per la Menuda.
És una proposta
molt fresca,
que agradarà més o menys,
però en tot cas
és una proposta
molt d'aire nou,
gens encursetada,
amb grans manies
i realment divertida.
O sigui,
que al marge de tot
és molt divertida
i qui vingui
s'ho passa bé, segur,
veient aquesta proposta
a part de que
l'autor està molt de moda.
Sí, no?
L'Albert Espinosa,
que ara ja ens surt
per la TV1.
Ah, no ho sabia això?
Sí, sortia d'actor,
l'Albert Espinosa
sortia d'actor
a la sèrie aquella
que feia la Sardà,
no em faig dir,
com se diu?
Que feia qui?
La Sardà.
És igual,
no passa res.
És igual,
oi, estem fatal, eh,
tu ja.
Estan fatal, no?
Però l'Albert Espinosa
encara no s'havia estrenat
com a actor
a la televisió
i ja ho ha fet
i a part que aquesta,
que a los 65 minutos
n'estava fent
una versió cinematogràfica
amb la Maria Ripoll,
que ja se deu haver acabat
de rodar.
Doncs mira.
Mira, a veure si...
Està d'actualitat,
això, en tot cas.
Doncs vinga,
està per tancar,
però vaja,
cap a començaments de febrer
comptem de veure-ho.
Cap a començaments de febrer
em sembla que ja podem
comptar de veure això.
I després seguirem
amb altres propostes,
amb les subtils paraules,
que esperem repetir el cicle,
amb noves propostes.
també reposarem
alguna de les antigues.
També es podem presentar
en brevet
alguna que altra
producció sorpresa,
tipus algun musical
d'aquestos que de tant en tant
es fan al magatzem.
I a part d'això,
el magatzem està acollint,
que també val la pena dir-ho,
que el suport a la producció
és una cosa real,
està acollint
com a local
de sa,
o seu,
a gent,
que no és...
gent de Tarragona,
per exemple,
un col·lectiu
que ara està engegant
una proposta
amb ajut de l'Ajuntament,
que són els primats,
que són una gent
que estrena en nom,
que és un col·lectiu
que ja treballaven junts,
però en tot cas
estrena en nom,
i que suposo
que ben aviat
podrem veure
la seva proposta
al magatzem també,
i altres coses,
altres coses
que estan
encara a la nevera,
però que ben aviat
passaran al forn.
doncs ens agrada
tot això
que ens has dit,
Marc,
perquè per una banda
hi ha moltes coses
tancades
i coses novedoses
i que tenen
molt bona pinta,
però per l'altra
hi ha prou portes
obertes
perquè tinguem
més d'una sorpresa.
I això sempre és bo,
també.
Sempre és bo,
no?
Sí.
No ho sé,
perquè, home,
això també,
quan vas a Barcelona
ja el Nacional tanca,
com que ens asseblem
al Nacional,
com acabem de...
Doncs jo em comparo
amb qui m'assemblo,
no?
I el Nacional tanca
tota la programació
l'any abans,
escolta'm,
ja saps què faràs
el desembre de l'any següent,
més val dosis de,
no d'improvisació,
però sí de portes obertes,
com dius tu.
Molt bé.
Marc Chornet,
doncs ho deixem aquí.
La setmana que ve
ja ens hi tornarem a posar,
ja anant específicament,
no?
La setmana que ve
ja entrarem en matèria,
no?
Ja farem com a
de críticos teatrales.
Muy bien.
Fins dilluns que ve, Marc.
Gràcies.
Adéu.