El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, com està?
Mira, doncs com sempre.
Per cert, què li va dir la seva dona?
Què va passar cap de setmana?
Vam fer alguna cosa especial?
Escolta, el que he de fer amb la meva dona,
ho hem deixat de fer, això és cosa molt particular.
Home, ja, però com vam acabar el divendres, que no sé què,
si va guanyar la dona, que no sé què, em deia.
Dic, ara no sé si...
No, no, no.
Ah, no se'n recorda.
Clar, fa dos dies, fa tant de temps, i ara se'n recorda.
I com saps què passa, segur que segueixo una norma de vida,
doncs ja no té al·licients més o menys,
pot tindre els seus al·licients, però em refereixo que la vida és normal.
T'han de baixar a la platja, eh?
Bueno, sí.
A veure, mira, mira, mira, ara.
Ara ja estem a platja, ja sí.
Per això li deia, per això li deia.
Sí, cap de setmana anem allà baix a l'apartament,
doncs ja canvies una miqueta la rutina,
però vull dir res d'extra...
Si coneixi extra, ja t'ho diré.
Dic que la setmana passada, el dimecres, dijous i divendres,
vam compartir aquesta soneta de ràdio amb el senyor Rossell.
I avui via telefònica, la voldríem convidar,
però va patir un petit accident, recordo com vam estar comentant,
doncs animar la seva dona, la Carme Serra.
Carme!
Digue'm!
Com estàs?
Mira, més bé.
Me n'alegro moltíssim.
Gràcies.
És que m'hagués agradat també parlar una miqueta amb tu,
perquè avui l'avi volia fer una mica de publicitat d'una botiga,
la Mar de Maca, que hi ha al carrer Apodaca.
Encara tu, Sílvia.
No, encara no he passat, no.
A veure, eh?
Potser he passat per davant, però allò d'aturar-me, no,
perquè normalment vas amb el cotxe i vas d'un costat a l'altre
per fer segons quines qüestions i no vaig passar...
No, on passi la Sílvia per aquí quedarà sorpresa.
Sí.
Sí, perquè no és normalment la Sílvia, eh?
Perquè ja sabem que baixant pel carrer Apodaca, eh?
Baixant avall, doncs hi havia un establiment que amb sí
i era prou curiós d'aturar-te l'aparador
per veure els articles que hi havia.
Però ara, en homenatge el nàstic,
com que el nàstic és el nàstic avui en dia,
i està fet d'una forma, amb tota la gràcia,
perquè hi ha una maca.
O sigui, una maca on descansen la pilota, les sabates...
Que deuen estar esgotats, eh?
De tota la temporada...
Lo propi d'un jugador que deia ser el seu marit.
Sí.
I llavors hi ha la foto on hi ha el seu marit,
i després hi ha la bandera i aquestes coses.
Però a part d'això,
també hi ha una sèrie d'articles molt coquetons,
perquè aquesta botiga té una gràcia especial,
perquè, clar, a part de ser molt antiga,
molt antiga, s'ha modernitzat d'una forma
que trobes coses modernes i còmodes,
perquè des d'aquells sillons tan còmodes que teniu allí,
perquè jo quan vinc aquí,
el primer que faig és sentar-me.
A buscar.
perquè s'està tan còmode.
Molt moderns.
Sí, moderns i còmodes,
perquè n'hi ha d'altres gustos.
Sí, sí, això ho porta el meu fill, ara.
Sí, sí, per això quan vinc allí...
Hi ha la nena que l'ajuda, la nena que l'ajuda.
Sí, per això quan vinc aquí fem una xerretta amb ells,
i s'hi trobes a gust, a gust amb ells,
però a gust també per les comoditats que teniu allí de sillons i sillonets.
I l'he de confessar, Carme, que m'ha explicat l'avi,
que arriba un moment que entres, seus, i que dius,
ai, ja no sé si he vingut per descansar o per comprar alguna cosa,
ara no me'n recordo, de lo a gust que estàs, eh?
Sí, sí, perquè hi ha cosetes per crios.
Ah, molt bé, que maco.
Hi ha unes cadiretes, hi ha uns moblets per posar-hi les coses,
i pots posar-hi tu allò que dius,
mira, el meu m'ho posaré aquí,
doncs pots triar una xerra d'armariets,
moglets, d'allò, i sí que...
Això també tenim...
Que puc parlar?
Sí, endavant.
Tenim això de planxes aquestes per planxar,
i que s'hi posen els coleixonets a baix, tan modern,
saps?
És coses molt mones,
i uns armaris perfectes i uns mobles que no n'hi ha en tot Tarragona.
Però si ara, Carme, jo sé que aquesta botiga,
i al igual que m'ho ha comentat algunes vegades l'avi,
que té història.
Sí.
O sigui que sembla que l'hagim descobert avui a Tarragona,
però que no, eh?
Era del meu sogre.
Era del seu sogre.
Sí.
O sigui que ja té uns quants anys, aquesta botiga.
Sí, el que és el meu marit.
I ara últimment.
Ah, molt bé.
Sí.
I que ha canviat, podríem dir, de bando?
Sí.
De l'esquerra s'ha anat cap a la dreta o a l'inrevés,
i ara no ho sé ben bé.
Sí, el que passa és que allà on estava abans era molt antic,
i avui dia s'ha de modernitzar,
i ara queda molt coquetó.
Molt bonic.
I doncs tinc una jove que fa molt bé els escaparates.
Veus?
Que és l'escaparatista.
O sigui, pot estar molt orgullosa, no?,
del que es pot veure ara per ara aquí a Tarragona.
Sí, sí, sí.
I a la botiga.
Carme, m'agradaria fer-li diverses preguntetes relacionades...
La setmana passada vam tenir el seu home.
Com es viu la vida d'una dona que està esperant a veure quan li toca a fora,
quan li toca, podríem dir, treballar a casa?
Estem parlant dels diferents partits de futbol que li tocava fer.
No m'ho expliquis.
Clar, vostè estava segurament a casa, alguna altra vegada l'acompanyava.
I jo encara n'havia de casar.
Encara n'havia de casar.
Jo m'hi vaig casar l'any 40-20.
Sí.
I li vaig dir, mira, Miquel, o el futbol o jo.
Això és molt dur, eh?
Vaya pregunta, no? Vaya pregunta, eh?
Després diuen que les dones no teniu estratègies, eh?
Des del ego.
Cantes.
Si havia d'anar a jugar a Mallorca, marxaven el dimecres.
Clar, gairebé havíem de marxar una setmana abans.
Aquesta era una vida que no era vida.
Clar.
I vaig dir, doncs, no, no, pobre, ho vaig deixar.
I va...
I va deixar.
I va estar amb mi, bueno.
Oh, mira, va triomfar l'amor, no?
Després van vindre els nens.
Sí.
I no hi havia prou.
Per això, per això.
I llavors se m'anava amb el Valls.
Amb el Valls?
El Valls.
Aquí és més a prop, aquí ja...
Sí.
I ja era una altra coseta.
Veus?
Sí, però fixeu, sí.
No guanyava tant, però ja era una altra coseta.
Perquè vostè m'ho va dir, senyora Carme, que va estar a primera, clar.
Ens ho va comentar també el seu home.
Sí, sí, també.
Sí, però va...
Després de primera, ja se m'anava...
Ho va deixar.
Oh.
I llavors, doncs, va resultar que ja vaig dir, van vindre els nens.
Vaig tindre dos nenes amb onze mesos.
Hòstia, que deu-n'hi-do, molt seguidetes.
Un nen, que tenia tres anyets.
Dieu d'ell que jugava de pressa, però vostè també veurà de pressa, eh?
No, però massa, massa.
Tinc cinc, però tinc cinc fills.
I més orgullosa que deu estar, no?
Sí, molt, molt, molt, perquè són molt macos, són molt bons nois.
I filles també, molt bones xiquetes, i estic molt acompanyada amb ells.
En canvi, ara, els jugadors, n'hi ha que poden prendre la seva dona en pla de viatge, no?
Per això li preguntava, dic, si alguna vegada l'hi havia acompanyat, si havia anat a viatge amb ell.
Escolta'm, Alicia, i on t'anaven antes, doncs, tant de temps fora?
Oh, doncs mira, unes minivacances, depèn de com, no?
Amb la senyora, però antes no.
Llàstima, eh? Que se podia començar a estilar més una mica abans, eh?
I tant.
Que ara ja...
Ja no l'he set, deixeu jo.
Clar.
Us dir, imagina't, avui estàs a Mallorca, demà te'n vas cap a Madrid, l'altre cap a Saragossa.
I anar viatjant, anar fent, no? Amb el marit, al costat.
I el jornalet de llavors amb el d'ara també ha canviat bastant, eh?
Ara, quan veu veure el que cobra el que cobra, et deu dir, ara, doncs.
Oh, ara són milionaris d'homes.
És que ara...
Però llavors també amb el que teníem, i teníeu, també eren milionaris, la gent, eh?
Sí, perquè jo me n'enrecordo, quan anàveu a comprar l'oli, valia una pesseta en cinquanta.
Ves, ves.
I ara figures...
Ara van un euro, depèn de quin oli, i dos, i tres, i quatre, eh?
Sí, sí.
Si busquem d'oliva bo...
És tot.
Ara se'n va una mica.
Diferent a la vida d'ara amb vantes.
Carme, ja per acabar.
Molt bé.
M'agradaria que em comentés, què vas sentir quan el nàstic va pujar a primera?
O ja que dius, mira, amb el que he passat jo amb el nàstic, i ara que tornem a ser a primera, què vas sentir?
Mira, em va marxar amb el de ginoll, em va marxar tot, vaig sortir, i vaig posar la bandera bocó.
I des de més, una bufanda del meu net.
Ah, molt bé.
Perquè jo estic aquí damunt del màxim dut, i ja t'ho vaig dir.
Sí, sí, sí.
Doncs aquí visco jo, ja saps.
Sí, ho va poder veure tot a primer pla, eh?
Ho va poder veure tot.
Tot ho veia, i si molts dies no surto, hi ha vegades perquè tot passa per aquí al davant.
Sí.
Ja fa 60 anys que hi estic.
60 anys.
Sí.
I m'avance l'any passat, l'altre, un reportatge d'això de la Rambla 150 anys, que més n'hi ha dos de nascuts aquí a la Rambla, ara que són vius.
Nascuts, eh?
Sí, sí, nascuts a la Rambla.
Jo vaig néixer el 71, que és el lloc que jo té l'ara, que l'altre teniu la misura.
A número 71, n'estàvem abans.
I l'altre a Quadres.
I l'altre a Quadres.
Sí, a Quadres, a Josep Maria Quadres, i jo som els dos nascuts que hi ha.
Sí, perquè abans s'estil·lava molt, bueno, l'aixença a casa, no?
Hi havia una persona, la comadrona de torn, que ajudava des de casa.
Sí, sí, tot cinc fins al petit.
Ara tots corrents cap a l'hospital, eh?
Sí.
Cap a urgències i cap a dins.
Eren fortes, llavors, eren fortes.
Era un altre taranar, era un altre taranar.
Però no era gens net.
Era diferent, era diferent, deixa'm-ho així.
Sí.
Carme, moltíssimes gràcies, m'hauria agradat tenir-te aquí en persona.
Però ja que no ha pogut ser, dic, mira, per telèfon.
Ja es coneixerem.
A veure si és veritat.
Ja es portaré un regalet de la botiga.
Gràcies.
Eh?
Un patonàs.
Jo he passat per aquí a passar una mica de més serretet, eh?
Molt bé, sí.
Ja ho passaré, ja ho passaré.
Ja ho trucaré a la Sílvia uns dies antes i ja es portaré una coseta.
Moltíssimes gràcies.
Eh?
Gràcies.
Adéu.
Adéu, sí, adéu.
Adéu, adéu, adéu.
Avi, i vostè torna'm demà, no?
És verç.
Quin remei, eh?
Si no, el vinc a buscar.
Vostè mateix, eh?
Jo els nets que tinc l'haig de conservar.
Ara mateix també aquesta senyora que hi havia aquí fora mentre esperava.
Sí.
Quan s'ha arribat tu i ha dit,
Avi, m'ha mirat així d'una manera i m'ho he dit,
Coix.
Dic, sí, és neta meva.
I s'ha acabat estrellat.
Dic, no, sóc l'avi de Tarragona Ràdio.
Tinc nets de totes les edats.
Fins demà.
Adéu, adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada