Un dimecres més, el Ja Tardes, parlem sobre la mar en els seus diferents aspectes.
I un dels aspectes que teníem més ganes de tocar és el dels fars.
Segur que més d'una vegada us heu quedat mirant un far,
fins i tot alguna vegada algú de vosaltres haurà tingut la possibilitat de visitar-lo.
Molts escolars de Tarragona ja ho han fet, han visitat el far de la punta de la banya,
em sembla que es diu aquí a la ciutat de Tarragona,
i han estat molt ben guiats pel Marcelí Torres i Costa.
Marcelí, bona tarda.
Bona tarda.
Ets el Marcelí o ets el Jordi?
Ara sóc Marcelí.
Ara ets Marcelí.
El Marcelí és un farer de tota la vida, no? D'aquí de Tarragona hi vius el far de la banya.
Bé, bé, això és una mica complicat.
Tu pensa que el faro este és un faro del segle XIX,
i este faro abans estava a la punta de la banya d'Alta i l'Ebre,
per això se n'hi diu far de la banya.
I llavors, aproximadament als anys 80, allà en vam fer un de nou,
i com que s'estava fent mal bé,
doncs lo van traslladar, lo van desmuntar i lo van traslladar cap aquí.
Els anys 80.
I jo li venia el faro, de regalo.
Els anys 80, però això fa quatre dies, com que diu, no?
Sí, sí, això fa quatre dies que este faro està aquí.
Abans estava a la punta de la banya.
A la punta de la banya és un far que es va encendre,
si no recordo mal perquè la memòria em falla,
es va encendre l'any 1864.
Ah, i saps com funciona?
Bé, clar que ho saps, perquè tu hi eres,
però com funcionava, doncs, aquest faro abans?
Quan es va encendre el faro, per primera vegada, funcionava.
El combustible que es feia servir era oli d'oliva.
Després, doncs, els faros van anar evolucionant,
i després es va fer servir altres combustibles,
tipus olis minerals, petroli, també després el gas.
El gas va ser molt important, perquè va ser gràcies a això
que els fars van poder funcionar automàticament,
vull dir que no havia de...
Una mica el paro a tots.
Clar, això devia ser molt dolent, no?
Sí, però en altres sí,
per a la comoditat i per a els diners que se talviaven,
doncs ja no tant.
Clar, perquè abans, quan funcionava oli d'oliva,
què passava?
El faré havia de viure a dins del far, no?
Exacte, el torré, perquè no es diu faré,
sinó que es diu torré,
ha de viure al far i ha d'estar pendent
de tot el que faci falta,
és a dir, de procurar que tot estigui net,
que tot estigui a punt per a funcionar,
que hi hagi combustible suficient,
ha de vigilar, doncs, durant la nit,
que no s'apagui la llum,
això és el més important.
Clar, la gent se pensa,
quan pensen en la figura del torré,
que molts estem tot el dia mirant les mosbranyes,
i això no és així, vull dir, que n'hi ha molta feina,
i a part que és una feina dura,
perquè depèn d'on et toca,
doncs, no és fàcil de viure.
Pensa, per exemple,
quan vivíem a la punta de la banya,
a finals del segle XIX no hi havia res,
l'únic que hi havia era arena.
La torre allà deixada al mig del no-res.
Exacte, sí, sí,
és més, quan pujava la marea,
si tot el faré es quedava envoltat d'aigua,
en la qual cosa,
el subministrament de les coses,
del menjar els combustibles,
d'això mos ho fèiem per barco,
i no mos podíem moure d'allí.
Clar, imagina't tu,
està en un espai molt, molt reduït.
Això vol dir que els torrers
eren persones una mica especials.
Jo me'ls imagino
com una persona d'aquestes una mica,
doncs, místiques,
que viu en una ermita, no?
Home,
si tu vols mirar així,
no ho sé,
això mira,
potser si m'ho trobéssim cara a cara,
ja m'ho diria,
si soc especial o no.
Això depèn de cadascú,
depèn de cadascú
i de lo bé que ho porti.
Però, clar,
tu imagina't,
doncs,
està segons quins puestos.
Segons quins puestos,
doncs,
tens temps per fer moltes coses
i per avorrir-te una mica de vegades,
també.
Però, bueno,
se porta bé,
se porta bé.
Aquest Far de la Banya,
doncs,
que ara tenim aquí a Tarragona,
també devia tenir un habitacle,
doncs,
perquè el torrer hi fes vida,
no?
Exacte.
Com és aquest habitacle?
Vull dir,
què feies tu?
Doncs, mira,
l'habitacle,
avui en dia ja no es pot veure això,
perquè ara el far l'han convertit en un museu,
un museu molt maco
que ens han deixat molt ben representats,
però,
abans,
doncs,
hi havia l'habitatge del torrer,
que en aquest cas,
doncs,
n'hi hauria un llit,
n'hi hauria una cuina
i poca cosa més,
no et penses que cap gaire cosa més,
per exemple,
i no n'hi havia vàter.
Oh,
i com t'ho feies,
Marcelí?
Doncs mira,
a fora.
Al mar, no?
Sí, sí,
clar,
és el que n'hi ha.
Déu-n'hi-do,
un llit,
una cuineta,
suposem que devies menjar bastant de peix o...?
No,
això és el que mos portaven,
perquè, clar,
nosaltres no n'anàvem a comprar,
llavors,
doncs,
el que mos portaven,
de subministrament.
De qui depenien els fars?
Qui us pagava?
Els fars,
mira,
això depèn del Ministeri d'Obres Públiques,
eh,
Ministeri d'Obres Públiques,
i llavors,
doncs,
ells eren els que se'n cuidaven de totes aquestes coses.
I per l'època,
tu diries que el fars de la Banya era un fars avançat al seu temps,
o era un més?
Home,
és un fars,
jo no et sabria dir si avançat o no,
però és un fars curiós,
és un fars curiós,
perquè està,
doncs,
pensat justament pel lloc on havia d'anar.
Els que hagin estat mai al fars de la Banya
veuran que està sustentat damunt d'unes potes metàl·lices.
Sí, és una mica diferent dels fars
que acostumem a assimilar tradicionals molt rodons,
no?
Exacte.
Exacte.
Està sustentat per així,
doncs,
justament pel que comentàvem abans,
perquè el fars es quedava inundat.
Clar.
I llavors,
doncs,
per a que no pegués directament l'aigua sobre,
en aquest cas,
sobre si fos uns fars de pedra o de formigó,
directament,
doncs,
ho feien així,
perquè l'aigua es pogués colar entre les potes.
Molt alt, molt alt,
tampoc és el fars de la Banya,
no?
Molt alt, molt alt.
Ara no et sabria dir,
jo,
els metres,
espera que m'ho recordin aquí.
Els metres que té el...
19,
19 metres.
Això per un fars és baixat.
És un fars molt alt,
tampoc és un fars gaire potent.
Pensa que este fars és un fars
que té 10 milles d'abast,
sol,
i és un fars,
podríem dir,
petitet.
No és un fars de primer ordre,
podríem dir.
Evidentment,
es necessitava un combustible,
deies que el primer combustible
que es va utilitzar al fars de la Banya
va ser l'oli d'oliva,
però després no n'hi havia prou
en fer una fogarada.
Això s'havia de transmetre
o amplificar la llum,
no?
Exacte.
Amb reflectors,
o com funciona?
Exacte.
Bueno,
primer,
històricament,
sí que es feien servir reflectors,
miralls,
per a concentrar la llum
cap al mateix punt.
Però després ja,
pràcticament,
tots els fars van començar
a funcionar en lents,
lents que ajudaven
a que el far,
el far pugui,
o la llum del far
pugui arribar molt més a lluny.
I això que veiem
dels fars que fan toms?
Això,
bueno,
això és per distingir
un far d'un altre.
Suposo que tothom
ha vist alguna vegada
algun far,
que donen voltes
o a vegades no donen voltes,
sinó que senzillament
sense ni s'apaguen.
Amb una llum fins i tot
de color a vegades,
no?
Pot ser?
Sí.
No és l'habitual.
No és l'habitual.
Normalment,
sempre els fars
tenen la llum blanca,
però n'hi ha alguns fars
que sí que tenen llums de colors.
I,
doncs això,
i sense ni s'apaguen
justament per distingir
un far d'un altre
i cada un dels fars
té una aparència diferent
en la qual cosa
els mariners
en les cartes nàutiques
es poden esbrinar
quan és de nit
de quin far es tracta,
mirant,
doncs,
les pampallugues
que fa en aquest cas,
doncs,
i mires també el temps
que tarda
i vas veient,
doncs,
si és un far,
si es tracta d'un far
o es tracta d'un altre.
Perquè el far de la banya,
llavors,
què era?
Dels que va girant la llum
o dels que fa en la llum?
No,
el far de la banya no gira,
sinó que sense ni s'apaga,
en aquest cas.
Com s'aconsegueix,
doncs,
aquesta intermitència?
Com s'aconsegueix la intermitència?
Clar,
avui en dia va en electricitat.
Clar,
és que avui no té secret,
això.
I llavors,
doncs,
hi ha un mecanisme
que acciona això
i avui en dia
és bastant simple.
Abans,
giraven,
justament,
bàsicament per això,
perquè era difícil,
doncs,
de poder encendre i apagar.
Llavors,
al girar,
hi ha moments
en què la llum es veu
i hi ha moments
en què no.
I per això
es feia d'aquesta manera.
I ja feia intermitència.
Exacte.
De fet,
els fars,
m'assembla que n'hi ha de dos tipus.
Un que mostren simplement
són de posició,
de dir,
aquí estem,
i aquí hi ha la costa
i estàs a tal lloc,
i uns altres
que són per il·luminar.
Pot ser això o no?
No,
exactament no.
És a dir,
el far,
la funció del far
és un senyal,
un senyal nocturn,
en este cas,
i un senyal de llarg abast.
I que el que senyala
són els perills,
bàsicament,
la costa.
La costa,
si n'hi ha,
doncs,
la costa molt a prop
o,
doncs,
tota la forma,
aniria assenyalant
tota la forma de la costa.
En los plans d'enllumenat,
per exemple,
que es van fer
a finals del segle XIX,
doncs,
van procurar
o van intentar que pràcticament
tota la costa,
en este cas,
tota la costa espanyola,
quedés il·luminada
pels fars
i sempre pugués
o sigui possible
de veure un far
et trobes on et trobes.
Això, a vegades,
no sempre passava,
però sí,
en els llocs
més perillosos,
doncs,
es feia d'aquesta manera.
El que sí que s'ha de dir
és que n'hi ha
altres tipus de senyals,
és a dir,
quan es veu una llum
no són tot fars,
sinó que n'hi ha
altres tipus de senyals,
que,
en este cas,
la funció és pràcticament
la mateixa,
però moltes vegades,
per exemple,
no són tan potents.
I, per exemple,
la gent que visca
en un port,
veurà de vegades
que n'hi ha llums
de color.
En este cas,
sí,
que són llums vermelles
i llums verdes.
Aquestes són
les llums de port.
I quan entres tu al port,
doncs,
a la banda de la dreta,
si tu entressis en un vaixell,
veuries que totes les llums
són verdes
i a la banda de l'esquerra
veuries que totes les llums
són vermelles.
Vindria a ser com la il·luminació
que posen a les pistes
d'aterratge dels avions
per delimitar.
Per a que els barcos
vegin on estan
els extrems dels molls
i no es xoquen
quan entren.
Quina és la pregunta?
Perquè el Marcelí...
Bé, primer una altra cosa.
Marcelí,
tu vas estar,
tu vas viure en aquest far,
però suposo
que no devia ser
l'únic torrer
al llarg del temps
i devien viure més torrers,
no?
Sí, sí,
està clar.
Bueno,
tu pensa,
tu pensa que,
clar,
jo porto ja molts anys,
però al principi
vivíem dos torrers
al far de la Banya.
Ah?
Vivíem dos.
I m'ho imagina't,
si era petita la cosa,
doncs encara
era més petit.
Ereu col·legues,
us repartiu la feina?
Mira,
ara m'ho recorden,
52 metres quadrats
té l'habitatge.
Bueno,
com els pisets
que fan avui.
Sí, sí,
però, bueno,
el que passa
és que tu surts del piset,
surts de casa,
pots anar al carrer
i aquí no.
Aquí t'havies de quedar.
Clar,
aquí et trobaves
una gran esplanada.
Escolta,
què li van fer
al far de la Banya
quan els anys 80
el van portar cap a Tarragona?
Com el van arreglar?
El van desmuntar,
és a dir,
per a traslladar-lo,
si algun dia
vos acosteu
al far de la Banya
veureu que està tot fet
amb planxes de ferro
i en tornillos,
de tal manera
que el que es va fer
va ser desmuntar
tots els tornillos,
es va prendre cap aquí
i es va tornar a muntar
una altra vegada.
El devien pintar,
no?
Sí, sí,
després va haver
una feina de restauració
i de posar-ho tot a punt
i deixar-ho ben maco.
I va haver una època,
recordo,
jo no hi vaig estar
però m'ho van dir
que fins i tot
a dins del far
hi havia un restaurant.
Sí, sí,
va haver-hi un moment
en què abans
que precisament fos museu
va funcionar
com a restaurant,
va ser una de les funcions
que va tenir.
I avui en dia
és un museu?
Sí, Mercè,
perdona,
és que tinc Mercè
aquí al davant
i fa cara així
com dient
no pot ser,
no pot ser.
La Mercè ja ho sap,
que ell era un restaurant.
Ja, ja,
no vull dir
no pot ser
que fessin això,
que agafessin el faro
que és un faro
del segle XIX
o hi fotessin un restaurant
a dintre.
O, bueno,
amb aquesta excusa
assegura que molta gent
el va visitar,
no?
Molta gent el va conèixer.
No sé, no sé si va
per guina
i, mira,
no vaig anar mai a menjar
però no sé si va tenir
molt d'èxit la cosa.
Bueno,
de moment ara
està tancat,
el restaurant ja va passar
i ara tenim un museu.
Exacte.
Com és que hi ha?
Doncs, mira,
en el museu
podeu repassar,
doncs,
veure
què és un far,
quins tipus de senyals
podeu veure
en el mar,
si mai ho veieu,
doncs,
com,
tot això que us explicava
dels plans d'enllumenat,
doncs,
els fars que podem trobar
també a la costa
bàsicament de Tarragona,
també algunes coses
d'objectes d'ús quotidià
del torré,
totes aquestes coses.
Sí,
hi ha algun objecte
d'aquests d'ús quotidià
que fos curiós?
Per exemple,
no,
curiós,
doncs,
mira,
objectes molt normals,
doncs,
per exemple,
l'uniforme,
hi ha uniforme,
alguns elements
de l'uniforme del torré,
també hi ha...
T'havia de ser un uniforme
bastant resistent,
suposo,
a tota altra gent
que portàveu
i, a més,
al temps,
no?
Sí,
era un uniforme,
doncs,
es portava una gorra,
es portava una,
antigament,
una levita,
és a dir,
com una jaqueta així...
Llarga.
Exacte,
la llarga,
doncs,
per als temporals,
i, bueno,
quan feia fred.
S'assembla una miqueta
el vostre uniforme,
pel que jo sé,
perquè la gent
se faci una idea,
els que portaven
amb aquelles pel·lícules
que hem vist
els conductors de tren
a vapor,
no?
Bueno,
sí,
sí,
més o menys,
més o menys.
I perquè la gent
no es faci una idea.
Nosaltres hem volgut,
ara,
com que ara m'ha obert
l'escola de Torres de Fars,
però els xiquets i xiquetes
que venen a visitar-nos,
hem volgut que l'uniforme
sigui així una mica
l'antiga.
No l'hem pogut reproduir
exactament,
perquè és complicat,
però sí que hem volgut,
almenys,
que se facin la idea
de lo que era
estar al faro
al segle XIX.
Ara parlarem
d'aquesta escola,
que crec que és molt interessant
el projecte.
Un torrer
estava comunicat
dins d'aquest aïllament
que tenia?
Tenia algun aparell
de, no ho sé,
de senyal morse,
per dir alguna cosa?
Estava comunicat
amb els vegells?
Això va ser
alguna cosa més posterior,
però al principi
estava la cosa
bastant aïllada.
També depèn
del lloc
on estigui el far.
Hi ha fars
que estan perfectament
comunicats
en les ciutats.
Hi ha fars,
per exemple,
quan estava el far
a la punta de la banyera
més complicat.
Tampoc era un far
de condicions extremes.
Però hi ha fars,
per exemple,
que estan situats
en illes,
en la qual cosa,
doncs sí que aquí
la comunicació
era més problemàtica.
depèn de la situació.
Doncs, Marcel,
hi parlem d'aquesta escola
que teniu de torrers,
sí?
Que els hi ensenyeu
als nens d'aquí de Tarragona,
o tothom que vingui,
als escolars,
els hi ensenyeu
què s'ha de fer
per ser un bon torrer,
no?
De moment,
els venen en grup
i els vestiu.
Sí, venen en l'escola
i llavors
els intentem ensenyar
l'ofici de torrer
perquè ells
se puguin,
el dia de demà,
convertir en torrers
i ens ajudin
a fer
aquest ofici tan maco
que és el de torrer.
Els vestiu,
com dèieu,
ha fet els uniformes
en borrata.
Es converteixen en aprenents,
els hi posem
l'uniforme d'aprenent
i on anem
a treballar el faro,
a treballar
i a veure
què és el que
s'ha d'aprendre
per a fer tot això.
I, a més,
els hi paguem.
Tenen un sou
de sis rals,
que és el sou
de l'aprenent.
Ah, sí?
I tant, i tant.
Molt bé.
Escolta,
quant de temps
s'estan
amb aquesta escola?
No, mira,
això venen un dia,
ja ho tenim
tot molt organitzat ja.
Venen un dia,
jo els explico
el bàsic
que han de saber
i llavors,
com que ells tenen
els seus profes,
doncs ja
els mestres
els acaben d'ensenyar
tot el que necessiten
i llavors,
a final de curs,
hi ha un tribunal
designat pel Ministeri
d'Obre Pública
que els fa un examen.
Si aproven l'examen,
llavors els hi donen destí.
Si no,
doncs a repetir l'examen.
Llavors,
depenent de la nota
que treguen a l'examen,
els hi donen
un destí millor
o un destí pejor.
Ah, clar,
perquè hi havia...
I els aviso
que espavillin
a treure bona nota
perquè si no,
segons em toque
ja m'explicaràs.
Clar,
és que és això,
ja no es pot triar.
Hi ha destins i destins.
Exacte, sí, sí.
Escolta,
i quin tipus de preguntes són?
Digue'ns en algun home.
Ui,
preguntes per l'examen?
Sí, sí, sí.
Ui, això no ho sé jo,
que això ho fan
els del Ministeri.
Sí.
aquestes coses,
home,
doncs mira,
el batxin que s'ha de saber.
És a dir,
doncs,
un,
per què serveix un fart,
com s'encén,
és a dir,
quins mecanismes
fa servir,
quins són els combustibles,
que parlàvem abans,
del tema de les òptiques,
tot el tema
de com estan situats
els farts a la costa,
com funcionen
les aparències dels farts,
tot això,
que jo els explico
així ràpidament
el primer dia d'introducció.
Molt bé,
es queden amb ganes
de més, no?
Sí, bueno,
amb ganes,
es queden una mica espantats,
quan veuen que
a final de curs,
després de Sant Joan,
que ells se pensen
que han acabat el col·le,
vindran els del Tribunal
i fan l'examen,
doncs la veritat
és que n'hi ha molts
que no estan gaire contents,
però bueno,
així seran
homes i dones de profit.
Què és el que més pregunten?
Hi ha alguna pregunta típica
que sempre facin els nens?
Doncs mira,
una de les preguntes
que et fan
precisament
ha estat
per què giren els farts.
És una de les preguntes
que intentem,
que intentem resoldre
en aquest cas.
Molt bé.
Doncs Marcelí,
no ho sé,
m'assembla que això
seria tot.
Ara l'estiu
potser pareu
de fer aquesta escola
de Torrés
o continueu?
Bueno,
si n'hi ha
algun grup interessat,
sempre tenim nosaltres
les portes obertes,
em sembla,
mira,
si no recordo mal,
que justament aquest estiu
tenim un grup
que vindrà
a fer
tota l'activitat.
Molt bé,
per tant,
això és qüestió
ja que l'escola
es posi en contacte
amb el Museu del Port.
Exacte,
el que hem de fer
és l'escola
o qualsevol grup
que vulgui
posar-se en contacte
amb el museu.
I també,
si es vol,
es pot fer
l'activitat
en famílies,
però també
s'han de posar
en contacte
amb el Museu.
Famílies
i grups de lleure,
també.
Però això sempre passant
abans pel museu,
que jo totes aquestes coses
no les porto.
Molt bé.
Tu ja tens prou feina,
no?
Ens vindrà
i apagar el far.
Ja tinc prou feina
i els del Museu del Port
se'n cuiden tot
que tot estigui
ben a punt
i d'ajudar-me
tot el que faci falta.
Marcelí,
la imatge
del Torrer,
de la persona
que està al far,
així ja et dic,
una mica aïllat
i en pla místic,
és com a molt romàntica.
Jo suposo
que a l'hora
de la veritat
no ho ha de ser gaire
perquè és una feina
molt feixuga.
No, no,
és una feina feixuga
i una feina dura.
Clar, penseu vosaltres
avui en dia
ja no es veu això
però penseu antigament
quan hi havia temporals,
per exemple,
doncs
era un problema important
estar vivint
a dintre del far
en un temporal a fora
i en un temporal
que qualsevol moment
una onada
et podria tirar
el far a terra
en tu a dintre.
Perquè tu tens constància
d'alguna anècdota
que hagi tingut lloc al far?
No ho sé,
que alguna vegada
s'hi hagués calat foc o...
No, en este far no
però mira,
si vols te n'explico
una que va passar
per exemple
l'any 1865
no en este far nostre
sinó que va passar
en un far
de la illa de Mouro
que està al nord.
Va resultar
que va haver-hi
un temporal
i contem
que les onades
del temporal
del mar
passaven 25 metres
per damunt
de la cúpula del far.
En la qual cosa
a dintre
n'hi havia dos torrers.
Estaven a dalt
a la llanterna
i quan una de les onades
resulta que va trencar
els vidres
de la llanterna
i la força
de l'aigua
es va emportar
els torres
escales avall.
Per sort
es van poder salvar
i se los van
se los van
poder rescatar
quan va amainar
el temporal
però
perquè us feu una idea
vosaltres
de les condicions
que
que seria
viure
en un far
com aquest.
Déu-n'hi-do.
Doncs tot això
és el que explica
el Marcelí Torres i Costa
amb aquestes visites guiades
o escola de torres
si vosaltres voleu
que organitza
entre altres activitats
el Museu del Port
de Tarragona.
Marcelí,
moltes gràcies.
Jo ara et demanaria
abans de marxar
que ens passessis
un moment
amb el Jordi Salvador.
Sembla que el tenim
per aquí, no?
Sí, el tenim aquí.
Jordi, bona tarda.
Bona tarda.
Doncs el Jordi
és el que dóna vida
al personatge
del Marcelí.
Escolta,
ets actor,
ets historiador,
què ets?
Bé, de tot una mica.
Sí.
De tot una mica
s'ha de saber
fer tot en aquesta vida.
Has après moltes coses.
Una mica d'història,
una miqueta de tot.
Quant de temps fa
que fas aquestes visites
guiades al Marcelí?
Doncs que fem
la visita al Fars,
si no m'equivoco,
són
dos anys,
dos,
tres anys
que es fa.
És una dels tallers
jo crec que triomfa més
aquest i el de Pirates,
m'assembla, no?
Són els que tenen més èxit.
Bé, són els més,
aquest i el de Pirates
són els tallers
que potser surten
una mica
de més del normal,
no?
Que no parlen tant
de història,
sinó que
plantegen potser
en aquest cas
una visió
més
més romàntica.
Tot i això,
sí que intentem
trencar aquests mites
una mica, no?
I veure que
tot i que
el que ens ha quedat
de les pel·lícules
o de les novel·les,
aquestes coses
doncs a vegades
n'hi ha part
que sí que és cert
però n'hi ha
molta part que no.
Intentem desmitificar
també una miqueta això
i veure que les coses
doncs,
per exemple,
el far
que era un ofici
que era un ofici
d'avui
que era un ofici
que havies d'estar
preparat per fer-lo.
Has après molt
sobre fars?
Déu-n'hi-do.
Documentant-te-sí?
Déu-n'hi-do.
En aquest temps?
Sí, sí,
Déu-n'hi-do.
Vull dir,
clar,
vas aprenent
quan has de fer
una cosa nova
doncs
has d'aprendre coses
que no t'hauries
plantejat mai
que aprendries,
no?
Vull dir,
jo de fars
doncs no en tenia ni idea
i mira,
doncs gràcies a la feina
que fa el museu
també,
el Museu del Port
i la bona voluntat
de tots
doncs hem anat
documentant
i anar veient
per on podia tenir
la cosa.
Hi ha prou documentació?
Hi ha prou escrit?
S'ha estudiat prou
el tema dels fars?
No,
home,
documentació així
per parar un tren
no n'hi-ya.
Vull dir,
s'has d'anar
rebuscant,
rebuscant
i hi ha algú
que sí
que s'ha dedicat
a recuperar informació
i a estudiar el tema
però tampoc
és un tema
que s'hagi estudiat
sobradament.
Recomanem
doncs a tothom,
no Jordi,
que visitin
el Fars de la Banya
sinó per dins,
per fora,
a part dels grups
escolars,
suposo que també
teniu algun horari
d'opertura
perquè l'enginyem
el que li veus.
Sí,
el Fars s'obre
el diumenge
al matí,
s'obre el diumenge
al matí
12 a 2
i la visita
és gratuïta.
Molt bé,
doncs mira,
val la pena
fer un tomet,
no?
I tant,
i ara que ve
el bon temps
amb el solet
si està la mar de bé.
Jordi,
Salvador,
doncs moltíssimes gràcies
per atendre
l'entrevista
de Tarragona Ràdio,
felicitats per la feina feta
i a més jo crec
que hem d'extendre
aquesta felicitació
a tots els monitors
que esteu des del Museu
del Port de Tarragona
treballant amb nens
perquè coneguin
una mica més
tots els aspectes
de la mar.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.