El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del Català,
al millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El timoner i el nostre amor i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat.
Feien un cremat, mans a l'aigua...
Avi, hola, bona tarda.
Bona tarda.
Són una miqueta tristons, eh?
Mira que contenta estàs.
No, no, no, no és veritat.
Perquè és el que estàvem parlant fa un moment
i que estàvem així una mica clar,
que avui és el últim programa.
Doncs anem de vacances, el que sempre ens agrada.
Que hem de tornar.
Durant l'estiu també vindré a veure's.
Espero, eh?
Perquè, avui, quantes coses s'està preparant
per aquest amén seva
de coses que es fan a Tarragona
i que vostè sempre està per aquí al mig.
Digui'm alguna, digui'm alguna.
No t'ho puc dir perquè
estic per una cosa
i aleshores m'avisen per una altra,
em demanen per aquí.
És que és per això que sempre té feina.
O m'agrada anar,
a vegades fan coses i m'agrada anar-les a veure, eh?
Vull dir, m'agrada tot el que és qüestió.
Vostè ja sap que el dia 30 el van convidar
per venir a la inauguració de l'exposició de l'emissora
allà a la Casa Canals.
Sí.
I què m'ha dit?
Que no podia perquè...
Perquè resulta que l'Antonieta, l'Enric, la Gemma i companyia
fan una exposició...
Enneburació de l'exposició seva.
Una exposició.
El d'això és del Castell de Torredembarra
i com que hi va l'alcalde, regidor
i a mi em van demanar per fer la presentació.
Veu, veu...
No vaig poder dir que no ara
perquè com que ja estava preparat
no podien canviar.
Però això no té importància.
No, no, aquesta és una de les moltes, eh?
Una altra que d'això.
Ara estem preparant ja pel dia 7 de juliol
al port...
Veieu el que estava dient?
El timblat número 1, que està convidat tothom,
el Sindicat d'Institut i Turisme,
que és l'exposició que fem de treballs artístics,
tenint en compte que nada menys
s'hi presenten 120 participants.
120?
120 participants.
Escultura, pintura...
En fi...
Fantàstic, Avi.
O sigui, tots estan convidats.
Després, si no recordo malament...
El que pugui aconseguir, com a mínim,
una copa de cava la tindrà.
Mira, home, ja està bé, no?
Després, Avi, alguna cosa de romesco
que arriba a alguna flaire...
No, aquest any no.
Aquest any no toca.
Ai, és cada dos anys, és veritat.
Però llavors hi ha altres llocs que m'han dit
per fer també unes presentacions i tot...
Però això, de totes formes,
té una explicació, ja no ho dic per què, d'aixòs, no?
Ja saps que a mi fa 10 anys
que em va agafar una embòlia
i em va deixar mig cos inútil.
Però com que sempre vaig estar pensant en coses,
això em va superar aquella cosa
i porto 10 anys que, gràcies a Déu,
he anat superant-ho i és això.
I el metge ja m'ho diu.
Diu, el teu medicament és aquest.
Que sempre estiguis en actiu.
En actiu.
Cap amunt i cap avall, sempre.
Ja saps que aquest peu, com el tinc aquest peu,
que també vaig...
Jo, però, arrenquejant, vaig caminant.
O sigui...
I arriba a tot arreu, ho puc asseure.
I després també és procurar, doncs, anar...
Perquè ara també m'he d'anar a vacances uns dies a fora,
un dia o un altre d'aixòs...
Ai, això m'ho ha de tornar a explicar quan tornem, eh?
Quan torni ja t'ho explicaré.
Agafi a punts, eh?
Perquè ara li diré diferents llocs, no?
I clar, és això.
O sigui que la vida, jo crec que les persones
haurien de fer i assimilar les circumstàncies
i aprofitar tot el bo que ve.
Doncs sí.
En el sentit de ser oberts.
Sempre.
Sobretot oberts, viure la vida amb ironia.
No amb mala...
Amb mala...
No, amb ironia, amb broma.
Hi ha moments serios perquè la vida...
Sí, sí, fer un sonriure i...
I també hi ha cops...
Et donen catarròs.
Hi ha cops que no te'ls esperes.
O sigui, doncs...
Però superar-ho tot i prendre-s'ho d'aquesta manera.
I això ho ve.
La gent conviu amb la gent.
Això crec que és el millor que dius.
Perquè diu, o 80 anys.
Sí, però els anys no compten.
Compta la vida d'una persona.
Doncs sí.
Perquè a vegades dius...
L'edat.
L'edat a vegades no es veu amb una persona.
És el que ell ha aprofitat.
Veus gent jove, amargat, o un de grans, alegre, o al revés.
No, no.
La vida no és...
El temps passa.
El temps passa.
I tu el que has de fer, viure el temps que passa, però viure-ho, doncs...
De la millor manera possible, a mi.
Sí, sí, obert, amb ironia, sense ironia, amb broma, no amb broma.
Quan és serios, és serios.
Quan és de riure, és de riure.
Quan tu trobes un cri que plora, fer el callar, però no fer el callar, criant, no.
Hi ha moltes maneres.
Vull dir, jo no sé si és perquè hombre viejo dos veces niño,
jo amb els nens petits m'ho vinc a la mar de bé.
Potser és això, perquè ser dos veces niño, potser ens avenim.
Vostè podria venir cap a casa, és que jo tinc dos.
Bueno, també, escolta, no et creguis.
Jo els hi deixo, eh?
Oh, no ho sé, no ho sé.
No, no, no, ja ho he trobat amb persones i diu,
com s'ho fa aquest xiquet que està amb mal d'allòs i ara està mirant a vostè i està rient i està...
Bueno, potser és la cara de tonto que faig, o potser és això dos veces niño, i ens avenim.
Doncs ja parlem vostè i jo de negocis.
I aquesta nit què farem, la nit de Sant Joan?
Com la passarem? Sortirem una miqueta?
No, de pèm.
Amb la família menja la coca?
De pèm, de pèm, potser a l'apartament, potser, doncs, no sé si vindrà la neta, no vindrà.
Ja sap que aquesta nit de petar se sentirà per tot arreu, ja fa dues o tres setmanes.
Això dels petars, per exemple, és una cosa que també s'hauria de controlar,
perquè hi ha molts incontrolats que tiren coets.
Una cosa és tirar petars i coets en pla de verbena.
Però n'hi ha que els tiren...
I en el dia en qüestió.
N'hi ha que els tiren amb una miqueta de mala...
M'entens com ho dic?
Perquè no surts tu, per fer agressions, saps com ho dic?
I això és el perillós, això és el perillós.
Jo he vist persones que inclús una va morir per culpa d'un...
Sí, va morir d'això d'aquest i la canya que va caure d'un coet d'aquests grossos
li va agafar aquí el cervell, li va agafar per allòs i va morir, no?
No, no, són molt perillós, sempre ho he dit.
I era, i era per allà a prop del barri teu, d'allà dalt.
Bueno, no dic noms perquè...
No, no, jo estic de cap clar, sí, sí, que era per allà a banda, per a banda de Torreforta...
A la Granada, no, per a prop de la part, no parlo d'anys, eh, parlo d'anys, eh.
Vostè estàs dient de la part alta.
I gent que la mà i el braç, sí, sí, vull dir que...
Sí, sí, ens han trobat moltes històries d'aquestes.
Ara, si, per exemple, per desgràcia, pren mal aquell que fa l'animal,
el mal és que llavors rep qui menys culpa en té.
Això és el mal, com passa amb els accidents,
que a vegades qui rep no és la persona que fa el mal, sinó que qui menys de peces.
Millor que no es passi res de res, divertim-se...
Tirem, llavors es divertim perquè fan aquelles, allò petitet que deien sabetes.
Veus, això li encanta a mons fills.
Veus? Sí, sí, tira la sabeta i s'ho passa a la merda bé,
perquè dius, mira, mira què ha fet.
I no necessiten més, eh.
I veient aquells coets petits que encara, quan es aguentava la mà, petava i no feien res.
Ara, a un lloc que puguin fer una barbena i que tirin coets i petards i això,
bé, però saps què passa ara que molta gent, com que tots s'acaben petards,
les festes major, vinga, però llavors, quan no els focs artificials està molt bé,
però quan fan una tronada, una cosa d'aquestes que tiren i la gent se posa al damunt,
el foc, el que sigui, es va perdent la por, es va perdent el control.
No, ja no tinc pànic.
Llavors, els que no en saben, se pensen que en saben i fan el mateix i és quan ve el que ve.
Però bé, l'Idee de Sant Joan, com veia el... com s'hi diu?
El Jaume Sisa, que l'han posat l'altre dia.
El Sisa, és de festa major.
Jo recordo...
I màgic i moltes coses.
A l'època del Sisa, a Barcelona, jo feia l'Emili també.
Que dius!
Sí, i va ser curiós perquè vaig poder demanar permís i m'han deixat sortir del quartel.
Però clar, t'han vist la roba de soldat, jo.
Però vaig sortir perquè hi havia uns amics, uns familiars d'un amic meu,
bueno, un amic a Barcelona, i d'allò.
I m'han deixat el pantaló, que em venia quatre dits curt, estret.
Se pepita va de corto.
Una camisa estreta, una niqueta d'allò.
Les botes de soldat.
Però escolta, tu saps per Montjuïc, Montjuïc...
Semblaria un torero, avi.
El paral·lelo.
El paral·lelo, llavors...
Abans que se posin el vestit de l'úter, no?
Llavors el paral·lelo tot eren orquestres de dones i orquestres,
i tot era festa i coca, que dius tu, coca, i jo em van menjant coca...
Vinga, i un de massa pa, i una altra de crema, i una altra de nata, i...
I era això, era xalà.
Que boi de fruita.
Vinga, que s'ho passi molt, però que molt rebé, que agafi molta energia d'aquest sol,
que esperem que llueixi durant aquestes vacances, que vingui carregat de piles...
Jo espero, espero que vingui.
Que no deixi mai la bateria aquesta que té per aquí, que dure, i que dure, i que dure.
Jo procuré conservar-me.
I quan n'hi hagi qualsevol cosa, ja sap que ens té aquí a nosaltres, eh?
Ja, quan vingui, ja, jo continuo siguin l'avi, i ja anirem aplicant aventures...
Ja, que faci falta.
...durant l'estiu, perquè uuu, i l'estiu s'importa de coses...
...notes, eh? Prengui nota, eh?
El que és això...
Ja has quedat el cervell, ja.
Vinga.
Passa una cosa, que el cervell queda, lo boi, l'Odolí.
Si saps aprofitar-ho...
Jo aprofito amb lo bo, no?
Sí, sí.
L'Odolí sempre quedarà, perquè sempre queda en aquell raconet de l'ordinador.
Que no cal apuntar-ho, perquè els papers s'amullen, i no...
Canvi si ho tens dintre, reaccions...
No s'esborra mai, no?
Avi, gràcies.
Molt bé.
Bones vacances.
Molt bé.
Fins ben aviat, eh?
I els oients que ens perdonin...
Avui ha sigut una mica nostre, eh?
El rotllo que hem sigut.
Avui és com si anéssim a l'avi i jo pel mig de la rambla, de braceta, explicant cosetes, no, avi?
Bueno, que ens perdonin tot el que hem fet durant aquest temps.
No, home, que no ens perdonin.
No, no, que ens perdonin.
Al contrari, que vinguin, que s'enganxin.
Sí, no, però vull dir que si algun dia hem fet una cosa que no ha agradat, doncs va pel dia que hagi agradat.
Això mateix, una cosa va per l'altra.
Molt bé.
Gràcies, avi.
Bueno, oients, hasta la pròxima.
Fins la propera.
Fins la propera.
Fins la propera.