El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Mira, com sempre, no?
Avi, que no sap quina estirada d'orelles m'he vingut a fer.
Perquè jo volia parlar, ahir, volia parlar amb vostè del dia dels enamorats
i resulta que se'm va passar, clar, vam parlar de la història que si la ràdio fa 20 anys...
Doncs jo, escolta'm, jo quasi que m'estimo més parlar de coses que hem viscut d'aquesta manera
perquè Sant Valentí és tot l'any.
Això és veritat.
Tot l'any.
I que em vinguin ara a busca d'un regalet, perquè potser si estàs més enfadat, perquè a l'imalti l'enfado.
Si estàs enamorat ella també, dirà, escolta'm, que no és tot l'any Sant Valentí.
Sí.
Que hem d'esperar avui per el que sigui.
Doncs per això et dic que ahir no vaig poder dir-te, en fi, no dir-te,
doncs no, ja que parlàvem d'una història més agradable, dels anys...
Això és Sant Valentí.
Els anys que hem viscut junts...
Que hem estat junts, sí.
Que hem estat junts aquí, amb vosaltres, amb els que hem escoltat,
els que es trucaven, els que no es trucaven, els que naltros fèiem broma,
els que fèiem sorteig, el que l'alegria de quan li tocava, això és Sant Valentí.
És veritat.
Això és Sant Valentí.
No agafar i anar a comprar una cosa per disfressar, no sé, una cosa...
Un sentiment, que se senten, com digueu vostè, durant tot l'any.
A veure, que també està bé, de tant en tant, que algú ens dona una sorpresa.
No, i que els bodigues puguin fer-se un negoci, també està bé, un dia no.
Oh, tothom ha de fer caleró, caleró, eh?
Vull dir, però trobo que sí, Sant Valentí, molt bé.
Ara, Sant Jordi, per nosaltres, ja és una diada més.
Ja és allò de dir, ep, compte, eh?
El dia que no caigui la rosa per Sant Jordi, aquell dia que es vagi preparant.
A veure, aquest llibre, aquest llibre, em sembla que li agradarà.
A veure, això li entrarà al cor perquè aquest llibre entra...
Allò és un Valentí, també.
Sí, sí, sí.
Perquè un llibre, i et diu, ai, quin llibre m'ha regalat.
A veure, oh, sí que és interessant, oh, que és bonic, oh, que és romàntic.
O és, veus, allò...
O que té moltes aventures, o...
T'entra dintre, perquè un regal és...
Oh, l'emoció, una abraçada, un petó, això...
I ja està.
I en canvi el llibre...
I en canvi el llibre, i la rosa, que no es fa molt bé allí al Gerro,
o potser algú agafa dues fulles i se les posa en un llibre.
Oh, que maco és això.
Això és, això és...
Sí.
I això és tot l'any, té tota la raó.
Jo crec que els catalans som sèrius, som el que sí,
però tenim aquesta cosa, aquest sentiment, aquesta cosa,
que potser les circumstàncies adverses...
Jo el veig avui molt romàntic, eh?
I això que el dia dels enamorats va ser ahir.
No, no és ser romàntic.
Per exemple, potser els catalans les coses en contra que hem tingut sempre
ens han fet més sentimentals.
Sí, sí, ser una mica més forts també.
Més apreciar, sí.
Perquè a vegades tinc llibres allà, ara, i dic,
és aquest llibre, però quants anys fa que el tinc, aquest llibre?
Oi, i llavors recordes, quan vam comprar aquest llibre,
quan vam el regalar, o quan això, o quan vam...
I porta'm unes coses que no són falses, vull dir que són reals.
reals. És això. Sant Jordi, per mi, és més que Sant Valentí.
I t'aparteixo una cosa...
Doncs esperem el dia 23 d'abril, que arribi el moment per continuar parlant.
Jo no recordo jo si va ser a Alemanya, em sembla que sí,
en un poblat, un poble d'aquests medievals, el que sigui,
vam entrar a una església, casualment, que van obrir el que sigui,
i allà estava enterat Sant Valentí, ara.
Ah.
Sant Valentí va dir que estava enterat allí.
Com que aquestes històries d'aquests sants,
per exemple, que no són tan coneguts,
coneguts en el sentit que, per exemple,
Sant Valentí la coneixem per la part aquesta, no?
Però la seva trajectòria difícilment la coneixem.
Encara que, avi, a mi m'haven dit, això entre vostè i jo,
que Sant Valentí era el petó dels lladres.
Podria ser, perquè era dels cors.
No, no, del lladre a lladre.
Del lladre d'aquells que entren a la nit a les cases
mentre molta gent dorm.
D'aquells que surten la nit.
Sí, sí. No em refereixo, per exemple, a Sant Pau, Sant Pere,
tots tenen la seva història, no?
Però Sant Valentí no l'he llegit, allò de dir,
és a tal lloc, és a l'altre, l'altre.
Allà sí, que em va fer gràcia,
perquè hi havia unes senyors que miraven,
jo ho vaig traduir perquè jo no els entenia, no?
I siguin bonic les xiquetes antigues, medieval, el que sigui,
i van dir, és que aquí, veu, allà està enterrat Sant Valentí.
Em va fer gràcia per aquest motiu.
És o no és? No ho sé.
Però, com que moltes coses...
Jo li dic el que es va...
Allò que un dia vaig comentar, no me'n recordo,
un clima, a dir,
doncs Sant Valentí és el patron dels lladres,
així com Santa Llucia,
és la patrona de les modistes, etcètera, etcètera.
Potser perquè robava els cors,
potser perquè robava els cors,
l'hem fet lladre, no ho sé.
Potser, potser.
Això ja no hi entenia.
Nosaltres tampoc.
Això et dic que Sant Valentí,
doncs mira, diem que sí,
que és un dià de...
Val més que sigui d'aquesta manera,
que no pas algun altre sant en contra, m'entén?
Sí, sí.
Home, celebrar per celebrar
que sigui una cosa bonica, no, avi?
Per això et dic,
aquest dia recordem-ho i sempre és bo.
Avi, que tornem demà, no?
Ves?
Sí?
O tu diràs.
Jo no et deixo escapar, eh?
O tu m'ho dius, jo...
Home, si es vol quedar aquí amb mi una soneta,
mira, perfecte, eh?
El que passa que a vegades jo, mira,
renquejant, renquejant, vaig caminant.
Perfecte, que sigui per molts d'anys.
A vegades és el peu, a vegades és una altra cosa,
però mira, vinga, aquí em trobo bé
i això et dona satisfacció, també, saps?
O sigui que a la vida
ens hem de crear unes obligacions agradables,
que això et dona...
T'anima a anar seguint.
Doncs, avi, el que li deia...
Ai, que li he posat una sintonia que no és, eh?
Ara, ara, home, aquí, aquí, aquí.
El nostre avi.
Avi, gràcies.
El meu avi
El meu avi va anar a Cuba
A d'or del català
Al millor barcó de guerra
De la flota d'Ultramar
El timonell, el nostre amor
I catorze mariners
Eren nascuts a Calella
Eren nascuts a Palafrugell
A d'or del català
A d'or del català