Música
Jordi Ximeno, Manel Maggi, bona tarda.
Bona tarda, què tal? Com anem?
Molt bona tarda.
És que estic emocionada perquè avui sabrem, resoldrem un enigma, no?
Sí.
Ah, sí? Quin enigma?
Més d'un, però el més important, que és a veure qui s'emporta premis,
quin és el millor llibre publicat d'història l'any 2005
i qui dels participants s'emporta els premis.
Sí, sí, i tant. Avui és la solució.
Hem superat la data límit del 25 de gener
i avui, d'aquí uns minuts, us farem patir una miqueta.
Primer arribaran altres continguts del programa
del No vingués amb històries.
Per cert, Tarragona Ràdio, No vingués amb històries,
que no sé si ho has dit.
No, porto tota la tarda, anunciant-vos,
des que fets l'omària a les 4.
Des d'ahí, des d'ahí, ahir a plegar el programa ja.
Doni, doncs molt bé.
Però què és el No vingués amb històries?
Un magazín de divulgació històrica.
I de cultura general.
Sí, no?
M'agrada més també acabar-ho així.
A veure, magazín de divulgació històrica
i cultura general de Tarragona Ràdio.
Sona bé, sí.
No vingués amb històries, aquesta setmana.
Aquesta setmana, el nostre programa número 16
de la segona temporada del No vingués amb històries,
tindrem els següents continguts.
Per començar, les efemèrides
protagonitzades per França, Gran Bretanya, Holanda
i també per la primera exposició de Picasso
als Quatre Gats de Barcelona.
El nostre monogràfic va sobre l'aparició,
el naixement del ferrocarril
en plena revolució industrial.
I avui, doncs, segurament,
tallarem part del programa
i no tindrem, doncs,
el que serien dos seccions habituals,
com serien la nostra història
i l'anecdotari o curiositats de la història.
i us farem una mica de balanç
del que ha estat la nostra enquesta 2005
de quins són els millors llibres publicats aquest any.
Jo ara mateix tinc un dubte
si fer servir una veu
com a interessant per dir aquesta efemèride
o ser més àgil, divertit, obert.
Tu com creus que arribarà més a la gent, Jordi?
Jo no ho sé, jo segurament no arribarà a ningú,
però com que la setmana passada
us queixàveu del meu to de veu
a l'hora de fer l'afemèride...
Semblava que fossis un corresponsal a Washington, eh?
Sí, home, sí, la veritat és que
tens que ser natural tu mateix,
no forçar la màquina.
Molt bé.
Un any abans s'havia iniciat
a la França revolucionària
al període de la Convenció
que reunia els poders legislatiu i executiu.
La Convenció, per si us pregunteu què és,
era una dictadura política
exercida per un comitè de salut pública
format per 12 membres,
el més influent dels quals era Robespierre.
Què vol dir, comitè de salut pública?
Un comitè de salut pública
era un comitè de neteja política, gairebé.
Ah?
Sí.
Clar que no, no, no.
Hi ha una veu que distorsiona
el pensament habitual de la Convenció?
Ens la carreguem.
La passem per la Guillotina.
Per la Guillotina.
És la que té Robespierre.
Sí.
L'obra de la Convenció
es va realitzar en tres grans fronts.
El primer, el gener de 1793,
es va votar la mort del rei
i també es va proclamar la república.
En segon terme,
es van confiscar els béns de la noblesse
i del claricat,
es van promoure una reforma agrària
i també es van promulgar
mesures de protecció social
alhora que s'abolia l'esclavitud.
Hem de recordar que després
Napoleó la va tornar a fer vigent,
l'esclavitud.
Finalment, en el pla internacional,
tal dia com avui,
és a dir, un 1 de febrer de l'any 1793,
la Convenció declarava la guerra
a Gran Bretanya i a Holanda.
Una guerra que en un principi
va enfrontar Mèxit
gràcies, entre altres raons,
al practicar una lliva massiva
de soldats que va permetre
crear un exèrcit nacional francès.
1900, primera exposició de Picasso
als Quatre Gats de Barcelona.
Tenia només 19 anys
i estava en plena època d'aprenentatge.
I abans de marxar cap a París,
on poc després començaria
la famosa època blava,
Picasso va decorar amb 25 retrats
les parets dels Quatre Gats.
Era un local promogut
per artistes modernistes
com Ramon Casas, Santiago Rossinyol,
Miquel Utrillo o Pere Romeu.
Un restaurant barceloní
amb aires de bohèmia francesa,
que va ser centre de reunió
d'una generació d'artistes
veritablement irrepetibles.
I a punt de trobar
de Desidre Nonell, Eugeni d'Ors,
Ricard Opisso, Joan Maragall
o els músics Granados
i el Benis, entre d'altres.
No en vinguis amb històries,
el monogràfic.
Un monogràfic avui
que el Jordi comentava a microtancat
diu que m'esperava trobar
més curiositats,
més anècdotes sobre aquest tema.
Ah sí? Jo comentava aquí això?
Sí, si vols no ho dic,
però ja ho he dit.
I la veritat és que no.
Clar, haver trucat a Renfe,
que potser truquen.
Anècdotes del ferrocarril.
Sobretot els usuaris de Renfe.
Sí, sí, jo te n'explicaré unes quantes.
I tant.
Doncs el nostre monogràfic d'avui
va sobre el naixement
o l'aparició del ferrocarril.
La gran revolució dels transports
en plena revolució industrial
va ser la invenció del ferrocarril,
que va ser resultat
de la conjunció de dos
dels principals avenços
d'aquesta revolució industrial.
Estem parlant
de finals del XVIII,
principis del XIX.
Per una banda,
la invenció de la màquina de vapor
per propulsar la locomotora
i després el treball del ferro
per construir tant el tren
com les vies sobre
les quals havia de circular
el ferrocarril.
Perquè, amb anterioritat,
tota la força que es feia servir
era o animal...
Animal o humana.
Sí, sí.
També, si recordeu,
la setmana passada
parlàvem del treball infantil
i com molts nens també
les mines carregaven
carbó i minerals
per portar cap als ports
o per portar cap a les fàbriques.
El ferrocarril va ser
un dels punts
més importants
de la revolució dels transports,
al costat també
dels vaixells de vapor
per aquella època.
A la Gran Bretanya,
entre el 1770 i el 1830,
destaca la construcció de canals
i sobretot també
de carreteres de peatge,
l'extensió de les quals
ja era aproximadament
per aquelles dates
d'uns 35.000 quilòmetres.
Però el Gran Revolsiu,
com diem,
va ser la construcció
del ferrocarril.
A Gran Bretanya va ser
el primer...
Sí, sí.
És la mare
de la revolució industrial,
Gran Bretanya.
L'any 1814,
l'anglès Stephenson
va construir
la primera locomotora
de vapor
utilitzada per transportar
càrregues
entre les mines de carbó.
Uns anys després,
el 1825,
es va inaugurar
la primera línia
de ferrocarril
de càrrega a Anglaterra.
I quines eren
els avantatges
d'aquest nou sistema
de transport?
Us preguntareu.
L'any 13,
el propietari anglès
d'una mina de carbó
ens diu el següent
sobre aquest tema.
Els experiments
han estat
del tot satisfactoris
i prometen
uns resultats
molt beneficiosos.
Es suposa,
i de fet ho crec,
amb un grau
tolerable d'exactitud,
que l'invent
estalviarà
cinc sisenes parts
de les despeses
del transport
de carbó
mitjançant cavalls.
Els resultats
dels nostres experiments
a Kenton
han demostrat
que la locomotora
és capaç
d'arrossegar
16 vagons
plens
per viatge.
Així,
podem observar
que el ferrocarril
va néixer
per a transportar
minerals
cap als ports,
aprofitant la força
de gravetat
o la força
animal dels cavalls.
Al port de Tampfield,
per exemple,
un port proper
a Newcastle,
circulaven cada dia
una mitjana
de 400
vagonetes
de carbó.
En un principi,
la màquina de vapor
va servir
com un element
d'atracció fixa
que tirava
d'un convoi
cap amunt
de la muntanya
i era,
a la vegada,
arrastrat per un cable.
El pas següent
va ser construir
una màquina
suficientment lleugera
com per a que
els carrils
aguantessin
el seu pes
i tan potent
com per arrastrar
un convoi carregat.
Va ser
un altre senyor,
Richard Trebizic,
el primer
que ho va aconseguir
utilitzant calderes
Aquelles dates,
un fonador de Gales
anomenat Samuel Humphrey
estava tan entusiasmat
amb el nou invent
que s'aposta
500 lliures
de l'època
a que aconseguia
transportar
10 tones de ferro
arrastrades
per una de les locomotores
de Trebizic
al llarg
de 15 quilòmetres.
La prova
es va realitzar
el 21 de febrer
de 1804
i va ser tot un èxit
encara que el viatge
per fer aquests 15 quilòmetres
va durar
una mica
més de 4 hores.
Sort que no eren passatgers,
sinó
s'haurien queixat.
Home, va ser llest
no va especificar temps
va dir
jo no segregui aquesta estona
i el temps...
4 horetes, 15 quilòmetres
a poc a poc
el carbó no parla
el foc tampoc paga
el carbó no parla
potser va acabar negre
el carbó
del temps.
Molt diferent
era la
Locomotion No.1
que inaugurava
el ferrogaril
d'Estockton
a Darlington
l'any 1825.
Aquesta va ser
la primera línia
que s'atrevia a exposar
entre cometes
els passatgers
el risc de ser portats
per una locomotora
en un trajecte pla
de 30 quilòmetres.
Ja diem que va ser pla.
Doncs la Locomotion No.1
aquesta locomotora
va portar
tota una sèrie
de passatgers
al llarg de 30 quilòmetres
entre les poblacions
d'Estockton
i Darlington.
La primera, doncs,
en transport de passatgers.
Sí, però era
com una prova.
Però per fer possible
un ferrogaril
capaç
d'utilitzar
la tracció del vapor
durant tot el trajecte
encara es necessitava
una màquina més potent.
Això, només
seran petites proves.
Així, el 1829
es celebrarà un concurs
per escollir
la locomotora
que s'utilitzaria
per transportar
passatgers
entre dues ciutats
angleses,
entre Manchester
i Liverpool.
Què podríem dir
de Liverpool, Manel?
All you need is love.
Molt bé.
Aquest concurs
va ser guanyat
per una màquina
anomenada Rocket.
Va ser construïda
i dissenyada
per Robert Stephenson.
Un any després
es feia el viatge inaugural
de la primera línia
ferroviària moderna
a Manchester-Liverpool
amb la desgràcia
que va causar
un mort
per atropellament.
Però això no és novetat
perquè l'altre envai
de Barcelona també
va causar uns quant
el primer dia.
I estàvem a ple segle XXI.
Però no era un mort qualsevol?
No, no, no.
Era el diputat
William Haskinson
de 60 anys d'edat
que havia baixat
del seu vehicle
per saludar
el primer ministre
en aquell moment
el duc de Wellington.
Segurament
volia sortir a la foto
i va córrer tant.
Home,
un senyor de 60 anys
on va amb presses.
i més a més baixant d'un invent
tan novadors
per a aquella època
com el ferrocarril.
Com t'escolta
que un senyor
de 60 anys
que es sentia jove
t'ho aleirà.
Jo t'ho dic.
També pot ser.
Els grans beneficis
produïts pel ferrocarril
van originar
una forta
febre inversora.
Entre els anys
1800
al 1830
només s'havien estès
a la Gran Bretanya
500 quilòmetres
de línies
de ferrocarril.
Però a partir
del 1830
fins al 1850
se'n van construir
10.000 quilòmetres més.
Construir les noves línies
fent forats,
túnel·les i ponts
només amb pics i pales
i dinamita
va ser una epopeia
semblant
a la construcció
de les piràmides
a l'antic Egipte
i va obligar
a mobilitzar
fins a 200.000 treballadors
a l'hora.
Això eren obres públiques
ho sabem?
O hi ha una empresa...
Això hi havia moltes empreses
que treballaven
en privades.
L'Estat després
invertia
de forma indirecta
però eren privades.
Imagina't construir
10.000 quilòmetres
en 20 anys.
En 20 anys.
Ja estem parlant
en aquesta època
que no hi havia...
Forar de muntanyes,
fer ponts,
plantar les vies,
les locomotores,
etcètera, etcètera.
Però aquest invent
també portava por
i desconfiança
davant del ferrocarril
o també inclús
davant dels vaixells de vapor.
Un contemporani
del segle XIX
afirmava el següent.
El pas massa brusc
d'un clima a un altre
produiria un efecte mortal
sobre les vies respiratòries.
Finalment,
l'ansietat sorgida
pel risc
que constantment
escorre
mantindrà els viatgers
en una perpètua alerta
que serà la precursora
d'afeccions cerebrals.
En una dona embarassada,
qualsevol viatge
conduirà
infal·liblement
a un avortament
amb totes les conseqüències.
Una mica catastrofista,
segurament.
Però una mica
vox populi devia ser.
Això no era una anècdota
d'algú que estava una mica sonat
sinó que a més d'una persona
devia pensar...
No, a més també
se preguntava
també la por
als novedors.
Sí,
se preguntava també
si viatjar
25-30 km per hora
com viatjava
en aquests trens
durant
tanta estona.
Molta estona seguida
que també podia
tindre efectes
molt dolents
pel cos
humà.
Perquè avui en dia
potser estan més amortaïts
però abans suposo
que era més rudimentari
i notaves les vies,
jo crec.
Devies notar
uns sutrecs constants.
I a part sempre
anava més a peu.
O sigui,
la velocitat màxima
era anar a cavall
i els ratos
que em fa gràcia
és això,
el pas massa brus
d'un clima
a un altre.
Quan estem parlant
de la Gran Bretanya
del segle XIX
que potser
marxaves de Liverpool
pluvent
i arribaves a Manchester
i hi havia boira
i una mica de sol
com a màxim.
Quins podien ser
els problemes?
Ja era un canvi
que a peu no el notaves.
Sí, sí.
A peu no.
Però d'una altra banda
Lord Wellington
temia
que els ferrocarrils
alhora
també es poguessin
utilitzar
per facilitar
la mobilitat
de gitadors
i revolucionaris
pel país.
Aquí hi havia
la qüestió política
i vigilem
a veure
els gitadors
els revolucionaris
que no es puguin
traslladar
d'una ciutat
a una altra
ràpidament
i que les revoltes
s'extenguin
de forma immediata.
Els efectes
d'arrossegament
del sector ferroviari
van ser molt importants
sobre la mineria
ja que va augmentar
el consum de carbó
utilitzat com a combustible
de les locomotores
com és lògic
i també sobre la siderúrgia
ja que tant la maquinària
com les vies
per a les línies ferroviàries
eren de ferro.
Recordeu que hem dit
que l'any 1850
hi havia uns 10.000 quilòmetres
de via fèrria
a la Gran Bretanya.
Quan les possibilitats
del ferrocarril
les van esgotar
a la Gran Bretanya
les empreses
van fixar
en un nou mercat
en aquest cas
el mercat europeu
on la passió ferroviària
va esclatar ràpidament.
Al voltant de 1850
hi havia ja
11.000 quilòmetres
de línies fèrries
al continent europeu
sobretot a França
i a Alemanya
que eren els dos països
que al costat
de la Gran Bretanya
també poden ser models
dins de la revolució industrial.
I també
uns 11.000 quilòmetres
més els Estats Units.
Aquí a Espanya
hi havia 20 quilòmetres
de Barcelona a Mataró.
Sí, de Barcelona a Mataró.
El millor indicador
d'aquesta industrialització
del continent europeu
podria ser
l'expansió
dels mitjans de transport
per la seva capacitat
per relacionar
mercats amplis
primer nacionals
i després internacionals.
Des de mitjans segle XIX
a les carreteres
i els canals
es van afegir
la gran xarxa ferroviària
que va unir Europa
des dels Pirineus
fins a la Mar Negra.
A la península ibèrica
com deia el Manel
doncs hi havia pocs quilòmetres
entre Barcelona i Mataró
i també a Rússia
també era
tenien dos punts diferents
la península ibèrica i Rússia
que tenien
un ampli diferent
que encara tenim.
dels menys
de 30.000 quilòmetres
de ferrocarril
del 1850
es va passar
una xarxa
10 vegades superior
cap al 1914.
A Espanya
la construcció
del ferrocarril
també va marcar
l'inici
d'una nova època
de transformacions.
El 1848
es va inaugurar
la primera línia
a la península
la de Barcelona-Mataró.
La xarxa ferroviària
espanyola
però no es va
desenvolupar
fins després
de l'any 1855
amb l'aprovació
de la llei general
de ferrocarrils
així dues dècades
separen
el triomf
de la locomotora
de Stephenson
de la primera línia
ferroviària espanyola
entre Barcelona
i Mataró
els convois
de la qual
eren arrossegats
per locomotores
construïdes
a les fàbriques
del propi Stephenson
és a dir
hi havia grans
constructors
en aquest cas
de Stephenson
o empreses
de ferrocarrils
que es van expandir
o van buscar
negoci
per tota Europa.
L'alegria
del ferrocarril
va donar lloc
a que en molts països
Espanya va ser un d'ells
clar
es col·loquessin
les vies
les línies fèrries
abans de disposar
de ferro
i a ser propi
per construir-les
i també abans
que existissin
unes necessitats
veritables
és típic d'aquest país
sí
no hi havia necessitats
encara
els mercats
segurament interiors
eren molt dèbils
el contacte
amb els mercats
internacionals
doncs
si teníem
una
una ampla
de via diferent
doncs era gairebé absurd
suposo
etcètera
etcètera
home com a anècdota
si em permets un moment
el primer tren que va arribar a Tortosa
crec que va ser el 1868
si no m'equivoco
abans d'arribar a una curva
va a descarrilar
els propis
passatgers
ho van ajudar
a col·locar
les vies
i així va aconseguir
arribar a una mica de retard
o sigui que era una cosa
bastant precària
en aquella època
ja per acabar
i com a
com a
pinçallada
una de les imatges
que també tenim
gravades
o alguns
tenim gravades
a la nostra ment
és
la
la unió
entre les dues costes
nord-americanes
no
a Promotori Utah
als Estats Units
el 10 de maig
de 1869
es produïda
es produïa
una encaixada
de mans
entre els enginyers
de dues línies
de ferrocarril
la primera
la Union Pacific
procedent d'Omaha
a Nebraska
i per una altra banda
la central pacífic
de Sacramento
a Califòrnia
d'aquesta manera
concluïa una línia
ferroviària
de costa a costa
i els Estats Units
gairebé ja
entrava dins
de la contemporaneïtat
i tota comunicada
i es podia anar
de punta a punta
dels Estats Units
sense cap problema
jo tinc un altre referent
ara que parlàvem
del ferrocarril
i és un llibre
que es diu
El gran robatori
del tren
no recordo la d'aquí
se'm va fer una pel·lícula
estupenda
amb el Sean Connery
i era curiós
perquè eren
doncs això
era època
victoriana
això que heu dit
del 1800
i es catja
a Anglaterra
i bé
robaven
atrecaven
un vagó d'un tren
on hi havia uns diners
d'un banc
em sembla
i fins al punt
que ve a fer
mil peripècies
i tal
i hi havia un bon tros
del robatori
que consistia
en que el Sean Connery
en aquest cas
el protagonista
de la pel·lícula
sortia
caminava
per damunt
del ferrocarril
allò que hem vist
moltes vegades
i es despenjava
d'una finestra
a l'altra
i tal
i a l'hora
de ser jutjat
perquè l'enganxen
i el jutgen
i tal
s'explica en aquest llibre
que això era
una cosa habitual
que molta gent
no tingués
la sensació
de velocitat
perquè encara
no ho sé
no es coneixia
prou i tal
i molta gent
patia accidents
d'aquest tipus
perquè pensaven
que podien obrir
la portella
i canviar
d'un veig
a l'altre
per fora
perquè no hi havia
la sensació
de velocitat
i que no era
una cosa estranya
que passés
i molta gent
queia
la veritat
és que el cinema
ha donat molt de joc
també amb el ferrocarril
que si els bandolers
als Estats Units
atracant
ferrocarrils en marxa
que si després
la típica imatge
de la Gran Bretanya
del 19
o principis
inclús del 20
del ferrocarril
passant per certes zones
i els nens
corrent darrere
saludant el ferrocarril
etc
però tot això
ja és una altra història
i arriba el moment
més esperat
el No em vinguis
a Històries d'avui
sí
jo tinc moltíssima curiositat
i crec que tothom
que ha participat també
fa aproximadament
un mes i mig
vam iniciar
tot un espectacle
de propaganda
radiofònica
i d'imprempte
per dir-ho així
amb bombo i platillo
mediànic
vam preparar la ciutat
sí, sí
vam preparar la ciutat
de Tarragona
i moltes llibreries
de la província
amb un titular
quins són els millors llibres
d'història publicats
l'any 2005
aproximadament
crec que era així
la pregunta
doncs
dimarts passat
o dimecres passat
era la data límit
i ja tenim solucions
ja tenim les respostes
segons els nostres oients
perquè hem de recordar
que el Manel
o l'equip del Neva
és a dir
del No vinguis amb Històries
ja vam decidir
quins eren els nostres
propis millors llibres
de l'any passat
i els tenim penjats
la llista
al nostre blog
podem recordar-lo
no també
No en vinguis amb Històries
www.noemvinguisambhistòries.blogspot.com
això és una mica llarg
però si entreu aquí
també podreu trobar
molta més informació
sobre el programa
i també direu
però deixa d'enrotllar-te
digues quins són els millors llibres
abans hem fet
una petita valoració
encara no direm
quins són els millors
i hem trobat
que sobretot
la gent s'interessa
per llibres
d'història contemporània
no Manel?
Sí
història contemporània
i sobretot
sobre esdeveniments
bèl·lics
jo diria més
si és el que m'ha xocat més
a mi d'aquesta llista
gairebé tots
no sé si és perquè aquest any
i passat
se n'han publicat molt
sobre aquest tema
hi havia el 60 aniversari
de la segona guerra mundial
si no m'equivoco
i després que estem
a les portes
també de la commemoració
de la guerra civil espanyola
i bé
també és un tema
que interessa
sí, és un tema
que encara no està
ben cicatritzat
com se diria
o potser que a nivell de història
pesa molt
dins del que és la història
de tots els episodis bèl·lics
vosaltres ho sabreu
suposo que sí
o són més vistosos
sí
són més atractius
més atractius
de lleig
conspiracions per aquí
conflictes per allí
batalletes
i tal
això crida més l'atenció
és a dir
els llibres més votats
són llibres d'història contemporània
sobretot
els llibres
d'història contemporània
sobre el segle XX
després
a la Cú
li segueixen
llibres
sobre el segle XIX
i llibres
d'actualitat
també hi ha llibres
votats
d'història moderna
i d'història antiga
també ens sobte que no hi hagi cap llibre votat
d'història medieval
potser Tarragona no té una tradició
historiogràfica medievalista
suficientment forta
quina frase més maca
no ho sabem
però bé
a la gent
sembla ser que
aquest any 2005
l'any passat
no li han interessat
gaire les lectures
li interessen els conflictes
del segle XX
sobretot
i el segle XIII
Jaume I
i tot això
no li interessa
no no
doncs bé
també hi ha llibres votats
d'altres edicions
d'altres anys
que bé
que curiosament també són
de la guerra civil
i de la segona guerra mundial
molt solitàriament
a veure
això no ens hem plantejat encara
com ho diem
diem els deu primers
i deixem el primer pel final
val a dir que
hi ha bastanta homogeneïtat
entre les votacions
vull dir
hi ha un clar favorit
sí
hi ha un clar favorit
que és el número 1
clar
i
i
esteu d'acord
més o menys
amb tota aquesta llista
sí sí
el Manel
l'havia votat
dins de la seva llista personal
com a número 1
i jo l'havia votat
com a número 2
doncs a mi va
doncs bé
número 10
amb el número 10
número 10
començo jo
de l'editorial Ariel
signa
Adrián
Goldworthy
el llibre
porta per títol
Grandes Generales
de l'Ejército Romano
és a dir
un llibre d'història antiga
però també
sobre l'exèrcit
i sobre les guerres
és que som una espècie
número 9
Manel
amb el número 9
i escrit per Albert García
i editat per Eumo
Barcelona entre les dues guerres
1652-1714
en aquest cas
un llibre que vam parlar
fa 3 o 4 setmanes
si no equivoco
un llibre d'història moderna
número 8
Paul Preston
un dels grans historiadors
també del segle XX espanyol
La guerra civil
dos punts
fotos que hicieron historia
publicat per la esfera de los libros
aquest és un llibre de fotografies
no cal ser molt gran lector
no
però molt maco
i totes les fotografies
estan documentades
explicades
en un paràgraf
una imatge
en valen més que 100 paraules
que mil paraules
mil paraules
o diez mil
número 7
el número 7
veiem cap a la Xina
cap a la Xina
Chen Jian escriu
La Xina de Mao
i la guerra fria
està editat al nostre país
per Païdós
molt bé
número 6
Martin Gilbert
publica
també per Païdós
el desembarco de Normandia
el dia D
número 5
escrit per Richard Obery
Por qué ganaron los aliados
i està publicat per Tusquets
com podeu veure
segona guerra mundial
número 4
una altra llibre
d'història contemporània
en aquest cas espanyola
Carlos Blanco
Falacias de la guerra civil
homenaje a la causa republicana
publicat per Planeta
i amb el número 3
medalla de bronce
publicat per Peter Hofshower
ho pronuncio bé?
suposo que sí
t'era bella esteia
vale
Waterloo
publicat per Ariel
que no és la cançó d'Ava
no
no
no
matisem-ho això
no és una biografia dels Ava
és
la batalla
una de les batalles
una de les batalles
del senyor Napoleó
número 2
un llibre signat
per Alfredo Jimeno
i José Ignacio de la Torre
curiosament
és un llibre d'història antiga
Numancia
símbolo e història
publicat per Acao
i
senyores i senyors
el guanyador de l'enquesta
2005
no en vinguéssim històries
Núria
et cedim l'honor
però si està claríssim
si tothom ho està dient
tothom ho està dient des de casa
no ho sabem
doncs Antoni Víbor
amb la guerra civil espanyola
editat per crítica
molt bé
si tinguéssim uns aplaudiments gravats
dient
realment és tan bo aquest llibre
en diferència amb els altres
o és que faltava una obra clau
una bíblia
de la guerra civil espanyola
i aquí està
home és bo
té potser
el que són les característiques
de totes les obres
de l'Antoni Víbor
com per exemple
Berlín la caída
Stalingrado
etcètera
que és molt minuciós
amb les batalletes
està molt ben documentat
sí però en aquest cas
potser no està tan ben documentat
a nivell de testimonis personals
com Stalingrado
Berlín
però et dóna una visió molt bona
des de l'any 1900
inclús hasta els anys 40
hasta la postguerra
i t'explica molt bé
vas analitzant molt bé
totes les causes
que porten
a la guerra civil
a més
com que és un home de fora
se nota també
la seva parcialitat
és verussímil
vull dir
més que verussímil
és fiable
sí
té credibilitat
i a més té una forma
d'escriure
molt amena
ara és una va preguntar
molt important
jo crec per la gent
que ens està escoltant
que no ha participat
a l'enquesta
o que no
simplement no han llegit
el llibre
serveix per a tothom
recomanem a tothom
que tingui un mínim interès
per la guerra civil espanyola
o que poden ajustar-se
perquè té unes mil pàgines
és un cotxo
però
jo sé de gent
que l'ha rebut per Nadal
en plan
un regal
amics i tot això
i que estava
a la seva llista
del Paranoel
o del Reis Max
en plan
ostres
a mi me'n faria gràcia
aquest llibre
a banda també
s'ha de tenir en compte
que l'editorial crítica
ha fet una bona campanya
de màrqueting
per vendre aquest llibre
que segurament
no ho sé
però és el que diem
sempre
és una de les campanyes
de màrqueting
més fortes
per un llibre
publicat
però és el que diem
historiadors
que diguessin
això no val res
vull dir
deixar de estar
de campanyes de màrqueting
a part de la campanya
ha de tenir serpès
Anthony Víbor
esteu d'acord
el Manel
el va posar en primer lloc
tu a nivell personal
el Jordi en segon lloc
en segon
tu qui tenies per davant
el Robbie Robertson
tres olas
de globalización
si no me equivoco
publicat per
Alianza
doncs ara
cal jo crec
donar les gràcies
a tothom que participa
perquè no teníem per què fer-ho
votem
agraïm a tots
els participants
ens ficarem en contacte
amb els guanyadors
perquè clar
hi havia un premi
per participar
no tothom tindrà premi
però bé
els guanyadors
ja ens ficarem en contacte
amb ells
i rebran a casa seva
o passaran
per aquí
pels estudis de Tarragona Ràdio
podran passar
a recollir
el seu llibre
que penjareu
les solucions
la llista
al vostre blog
al nostre blog
si vols
si et sembla
també
ja per acabar
podríem citar
també alguns dels llibres
que la gent també vota
tot i que eren publicats
en anys anteriors
també en trobem
un altre de l'Antoni Bivor
que és
Berlín la caída
que és un publicat per crítica
l'any 2002
també el Carlos Blanco
Vicente Rojo
General Keumillo Franco
publicat per Planeta
el 2003
o un altre llibre del 2004
de Gerard Shalian
que és
Atlas del Nuevo Orden Mundial
publicat per Païdors
o Hugh Strachan
el 2004
publicava
la Primera Guerra Mundial
per crítica
però el que ens hem de quedar
és amb el titular
Antoni Bivor
La Guerra Civil Espanyola
publicat per crítica
millor llibre
dels oients
del No Miquis de Històries 2005
Notícies
A la recta final del programa
ens mengem
l'anecdotari
o les curiositats
de la història
i també la nostra història
aquell espai
que parlem
sobre la història
de Tarragona
o apunts
de la història de Tarragona
ho hem fet
perquè hem cregut important
doncs
parlar sobretot
de l'enquesta
Passem a les notícies
el Manel
com sempre
carregat de notícies
i que segurament
són interessants
o no?
Bueno, sí
aquesta setmana
Direct a Egipte
Normalet a Egipte
Què passa?
Doncs que un equip
d'experts nord-americans
han descobert
una estàtua
per cert
de molta qualitat
a unes excavacions
que s'estan portant
a terme
al temple de Karnak
L'estàtua representa
a la reina
Ti
dona del faraó
Amenotep III
i està esculpida
en granit negre
té una alçada
de 1,60 m
per 44 centímetres
d'ample
i apareix mutilada
tot i que només
li fa falta
els peus i un braç
sobre el cap
apareix representada
una corona
amb el nom esculpit
del seu marit
i sobre el rostre
apareixen 3 serps
cobra i una petita àguila
ara fa dos anys
ja es va localitzar
relativament a prop
d'on ara s'ha fet
aquesta troballa
una altra estàtua
de la mateixa reina
Ti
És curiós
perquè a Egipte
van traient coses
encara no
allò no s'acaba
Diuen allò
que a vegades
trauen algun càlcul
que només s'ha tret
un 30%
d'això
o sigui
molt està enterrat
baix la veina
del desert
I d'Exipte
cap a Tarragona
encara que
hi ha una notícia
passada
Sí
des de cap de setmana
passat
i una notícia
curiosa
si més no
que és que
el grup de reconstrucció
històrica
Tarracoviva
va portar a terme
una representació
sobre com era la vida
a la Tarracorromana
a la presó de Tarragona
l'activitat formava part
de la setmana
de divulgació històrica
del grup
i es va poder
ensenyar
a la població
reclusa
de la presó
diferents aspectes
de la vida romana
Sí
i si tu ets una persona adulta
i vols saber més coses
sobre la història de Tarragona
que has de fer
perquè crec que hi ha
cap problema
t'has de dirigir
al centre de formació
d'adults de Tarragona
ja que organitza
per cinquè any consecutiu
un cicle d'iniciació
a la història de Tarragona
des d'època romana
fins als nostres dies
El curset
es durà a terme
a partir
d'exposicions orals
visites virtuals
mitjançant la informàtica
i visites guiades
als principals monuments
de la ciutat
Les sessions
es faran
divendres
de 5 a 7 de la tarda
Si algú interessat
pot trucar
al següent número
que és el
977
55
18
88
El rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
a
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
I el proper
No em vinguis amb històries
Doncs la veritat
jo em saltaria el guió
que hi ha aquí
perquè com que avui n'hem fet dos
Sí
Bueno
Serà una sorpresa
No, et puc avançar una cosa
Parlarem del Vall de Diables
de Tarragona
Ui
A mi és que tot això
de cultura popular
I de Juliverna
De Juliverna
Sí, també
De Juliverna podrem parlar
perquè
Fa anys
Farà anys que va néixer
És veritat
O que els xinesos
van descobrir Amèrica
abans que Colón
Això només es pot comentar
Sí, però això ho hem parlat
Ah, sí, Manel
I tant
1421
Sí, és una polèmica
que hi ha ara
Que els xinesos van descobrir Amèrica
abans que Colón
Diu que van arribar molt abans
Ai, el dia de la hispanitat
Què farem?
Cap problema
Manel, Jordi
Gràcies
Fins dijous que ve
Dimecres que ve
Dimecres
Adéu
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres
Dimecres