El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Avui podíem posar l'any si anys per molts anys,
perquè avui és tant de celebració, aquest matí ja teníem amb moltes amics, amigues,
persones, personatges il·lustres que han passat per aquesta emissora,
i avui, doncs, això, que estem de mitja de celebració,
recordo que el dimarts vam parlar de la seva vivència aquí a l'emissora,
És que estem així com espitosos tots, eh, avi?
Estem així com nerviosos, que a més a més aquesta nit tenim un sopar amb gent
que fa anys i anys que no veiem, i clar, estem així com tenim...
Sí, m'agrada, els sopars, per exemple, és una cosa que, mira, és un compromís, no?
Moltes vegades vas sopar per compromís, però mira, vas.
Però aquest sopar, per exemple, m'agrada per una cosa,
m'agrada per una cosa perquè ens trobem allí,
trobem allí en un moment que el menjar és el menjar.
Ara, el principal és l'entremés, que trobem una taula,
gent coneguda o gent que ha fet des que no has vist, allò és l'entremés.
Llavors ja comença a recordar moments, allò és el plat fort.
Sí.
I llavors, clar, els records que queden, i ai, tornem a veure, allò és el postre, saps?
Sí, sí, sí.
I el veure, el veure, doncs mira, com que veus, i també veus el que veus,
doncs és bonic.
Avi, però seran uns quants, eh?
Bueno.
Que vostè vagi fent memòria de tots els nets que s'ha arribat a trobar per aquesta santa casa,
aquesta nit seran tots per aquí, eh?
Ostres, sí.
Me fa gràcia, perquè saps què passa?
Jo el trobo aquí tan a prop, però l'hora tan lluny, però clar, falten hores, però és allò de...
Sí, però el que passa que aquest dia, potser perquè sóc com sóc, potser sóc xerraire,
potser doncs la gent m'aprecien, potser per allò que sigui...
Jo tiraria per aquesta segona que ha dit.
M'entens?
Parlo amb un, l'altre em crida, estic parlant amb un, l'altre em dona un cop a l'esquena,
oh, que ens recordes?
Escolta'm, això, saps?
I llavors quan arribo a casa, arribo a casa,
dius, escolta...
Quanta gent he parlat?
Escolta, i m'aquell, no...
Ara, sí, quasi que no...
I qui era aquell altre?
I qui era aquell altre?
Saps com vull dir?
Perquè hi ha alguns que ja a casa han canviat molt, perquè clar,
hi ha unes edats, per exemple, que ja més o menys,
ets igual, pots canviar una miqueta i altres,
però hi ha edats que, per exemple, de jovenets,
com que aquí n'hi ha hagut de molts jovenets,
i no tan jovenets, clar, fan un canvi,
és com un criopetit, si el veus cada dia,
el veus créixer i t'en dones compte,
però un criopetit que estàs uns mesos o un any o dos anys
que no l'has vist,
quan...
Ah, què t'has de...
Però escolta'm, si sembla, s'ha fet...
M'entens?
I amb les persones passa el mateix,
perquè hi ha persones que compta tu amb els anys que estic per aquí,
si fa 18 o 20 anys ja,
o 20 anys que estic per aquí,
compta tu els que han anat passant,
un que és el tècnic,
l'altre que és el que fer els castells,
l'altre que és el que fer l'altre,
l'altre que deixo...
I clar, com que jo em trobo en aquest moment d'aquí,
i a vegades no sé el que fa,
sé qui és ell,
però en aquest moment no sé d'allòs,
llavors aquí parles i vas a dir preguntar,
escolta'm tu,
aquell que em tracta ara,
qui és aquell?
O escolta'm,
què és aquell que ara està dient allò?
O escolta,
aquest que ha vingut aquí m'ha fet un petó
i m'ha dit,
hola, avi,
qui és aquesta?
O sigui, escolta'm...
Tot això ho tindrem, eh?
Tot això ho tindrem.
És això,
si passa a aquestos,
passa a aquestes.
I el més important,
podem dir que és això,
la germana,
que no t'hagis vist,
aquell carinyo que encara tens, no?
Després hi ha una altra cosa
que em fa gràcia a mi, eh?
Que sempre saps que he dit
que sempre hi ha hipocresia,
el que sigui.
A mi no,
entres i t'entra una persona determinada,
m'entens?
Sigui polític o no polític,
o del que sigui,
i et passa i et fa així amb el cap a Déu,
saps?
Sí.
Val.
Però no, resulta que un altre personatge
de més categoria et ve,
sigui d'un partit,
sigui de l'altre,
o aquell que s'ha fet ara és una cantant,
l'altre que ara en un d'allò et ve,
ha dit, oh, quant de temps!
Llavors ve a aquella persona,
et ve, què?
Fes-nos que no ens vèiem, eh?
Llavors t'entra en conversació.
I, bueno, escolta,
com ha canviat?
O me'n saludes o me'n saludes, no?
Com has canviat?
Com has canviat en mitja hora o una hora?
Saps com ho dic?
No ho dic per mi, eh?
Ho dic perquè coses que passen.
Sí.
Saps que jo sempre m'agrada també
quan parlem de coses,
posar-hi una miqueta d'ironia
que és la realitat de la vida.
I això t'hi trobes, eh?
No m'ho en sopar.
No, no, a tot arreu.
A més, la setmana vinent
entrarem en la part,
no de la hipocracia,
però sí d'aquelles disfresses
a la qual moltes vegades
ens agradaria ser...
Ui, ui, ui, ui, ja, això ja...
Ja sap, però on vaig, ja sap, però on vaig.
Sí, sí, perquè...
És que aquest diumenge mateix
comença el Carnaval.
Sí, sí, sí.
És que una cosa arriba a un l'altre.
És que és una cosa seguida.
Però és que el Carnaval,
el Carnaval té història, eh?
I es pot parlar
de moltes maneres del Carnaval.
O sigui, que no és el Carnaval
les quatre figures
que veus pel carrer,
és que darrere del Carnaval...
Ui.
I pensa que el Carnaval...
I de gent hi ha darrere perquè tot sorti bé.
I en parlarem de Tarragona,
que ja...
No és d'ara, eh?
Ara sembla que sigui...
Ara és molt important.
Però és que ja són anys,
anys, anys
que Tarragona s'ha fet Carnaval.
A vegades l'han suprimit,
perquè una vegada l'han suprimit
perquè va morir un canonge, eh?
No, un bisbe o cardenal.
Bé, pel cas...
Doncs aquell any va coincidir
aquestes dates.
I aquell any ho van suprimir.
Clar, en aquell temps,
una cosa religiosa amb això
doncs va ser una tensió
que se li va tindre.
I jo també recordo, avui,
que una de les coses
que es feia al Carnaval
i que m'agradava moltíssim
era la guerra de la farina.
Sí, això...
El que passa que va començar
a entorbiar-se,
va començar a posar-se
més que farina,
era ciment,
i aquí és quan la vam començar.
I altres coses entre mig,
saps com ho dir?
Sí, una con altra pedreta
que surti jo.
Llavors, clar,
llavors vam fer allà baix
a la platja del Miracle,
però ja marxava.
I una altra cosa,
també recordo jo, per exemple,
que ho feien a la Rambla
i molta gent s'anava
al carrer de la Unió
o al carrer de dents,
al costat,
perquè llavors n'hi havia alguns
amb bosses
i anaven pel darrere
i se'n pastifaven,
igual,
però jo dic,
qui vulgui foc,
qui no vulgui pols,
que no vagi a l'era.
Però, escolti,
tu vas allà perquè no anava a l'era
i que vingui pel darrere.
I clar, per això va un moment
quan t'hi ha que suprimir.
Sí, allà estima,
és que era molt divertit.
Sí, sí.
Si ens haguessin controlat tots
una miqueta,
potser encara estaríem celebrant
la Guerra de la Farina
i potser tindria 30 o 40 o 50 anys
aquesta Guerra de la Farina.
Però bé,
avi,
parlem dilluns?
Sí, ui, ui.
Vinga,
la història del Carreval
li hagués una coseta més
amb l'avi Ramon dilluns.
Boníssim cap de setmana,
posis-me ben guapo
per aquesta nit.
Vols dir?
Amb corbata inclosa, eh?
Vull ben arregladet, eh?
Així que quedem.
M'estàs dient que soc guapo
i m'he de posar guapo
o m'engany?
No hi puc dir, eh?
A veure,
no, no, no,
no perquè algunes vegades
i avui me ve ben afaitetet
i ben bé, eh?
Com que no em veuen.
Clar,
per això li dic jo,
fins aquesta nit
i fins dilluns,
bon cap de setmana.
Però amb els oients
fins dilluns,
fins la setmana que ve,
avui no,
que no ens podem convidar.
Llàstima,
llàstima,
que podíem venir tots, eh?
Sí,
m'agradaria,
m'agradaria molta gent
que conec
que són d'això de la ràdio
i estic.
Llàstima,
però podíem fer un altre dia,
a veure,
ja ho he fet en un vídeo.
Parfíries i traïsions
i en el mar de les Antilles
retronar en el mar.