...
Molt bona tarda, Mar.
Molt bona tarda, Sílvia.
Mira què se m'ha fet avui, aquesta setmana,
curteta, curteta, esperant que arribi aquest moment.
Ah, sí? A la fons t'agrada.
Oh, jo soc masoquisme.
Masoquisme? Masoquisme pura i dura.
Masoquisme, soy.
És que la corrosió té això,
que t'enganxa. Me tira, me tira.
T'enganxa. És veritat.
Però avui serem realment corrosives
amb diverses persones.
I per començar, i no perdre temps,
primer, bon divendres a tothom.
I segon, parlem de Paulina Rubio.
Por eso de te
Olvida mi nombre, mi cara,
mi casa, y pega la vuelta.
Jamás te pude
comprender.
Paulina Rubio amb això?
Sí. Què ha passat?
No és que faci un camé o un concert
amb Pimpinela, no, no, no.
És que Paulina Rubio ha sigut
enganxada, però de ple,
el cotxe amb el seu
nòvio,
amb una baralla,
una bronca monumental.
Monumental.
Es veu que es tiraven els trastos al cap.
No aires, perquè dintre del cotxe
es veu que no n'hi ha gaires d'accessòris
que es puguin arrencar.
Menys mal.
Però si no,
jo trobo que això en un restaurant
hauria sigut un xou,
espectacle, plats volant,
una cosa impressionant.
Però bueno.
Jo m'imagino la gent
del restaurant, per exemple,
demanant entrada i tot.
Exacte.
Doncs la qüestió és que era
en ple carrer,
en ple carrer,
dintre del seu cotxe,
un rassolment en el qual,
bueno, jo és que de fet
hi ha moltíssima premsa
que pagaria per posar-hi un micròfon.
Només veiem
les ombres d'ells dos,
perquè recordo,
és de nit,
estan dintre d'un cotxe,
per tant és una imatge molt fosca,
però es veu com ell,
sobretot ell,
gesticula,
bueno,
en colèric,
una cosa en plan
d'està a punt de reventar,
com ell al principi
intenta tranquil·litzar-lo,
intenta treure-li ferro
a la situació,
però que després
suposa que va pujant el to
de la conversa
fins al punt
que ella està tan histèrica
com ell.
I com va acabar això?
Bueno, de fet,
no ho sabem,
perquè no ens han ensenyat
més que aquell tros.
No va.
Segurament devien acabar
la mar de bé,
perquè si no,
no...
Home,
diuen que després de la tormenta
viene la calma.
I a vegades la calma
val més que qualsevol tormenta.
Ah, això també és veritat.
La qüestió és que l'endemà
ella va participar
en una desfilada de roba
i no va valer comentar res
sobre aquelles imatges
que s'havien fet públiques
i que deletaven una actitud,
entre cometes,
macarra,
del seu nòvio.
Ell està esperant,
a més,
la imatge comença
que ell està esperant
a la sortida del pàrquing,
a que se suposa
que ella surti,
surt amb el seu cotxe,
ell puja al cotxe
i ja puja
donant un cop de porta.
És a dir,
no sé si perquè està cansat d'esperar,
és a dir,
esto ya otro de que te pongo
que te han de gastar-me 3 hores,
no sé si és això,
o pon te menos espuma
i sal con el pelo más natural
porque no podemos estar
unas 5 hores
antes que se aterriza
y se te ponen los bucles
en su sitio.
Sí, sí,
és allò que es notava
que hi havia tensió a l'ambient
només acaba de començar
acumulada.
Ella va pujar al cotxe
amb la sang calenta,
saps?
Ui,
ui,
ui quina por que em fa
aquesta gent,
però és que els veig
a tots dos molt passionals,
eh?
A veure.
Perquè la Paulina Rubí
no la veig tirant
molt enrere.
No, no, no,
no és una persona
que pugui dir
doncs mira,
fem una cosa.
Sembla una dona
que es pot defensar.
Parem,
baixem del cotxe,
refresquem-nos les ments
i després ja farem
el que sigui.
No, no,
ella al principi
com dius tu,
no?
Intenta tranquilitzar-lo
però després...
No, no, no,
la qüestió és que
jo no sé si,
a veure,
per la Paulina
en principi
a mi em sembla
que rai.
El problema
el té ell,
el Colate,
perquè jo no sé
si s'han adonat
que aquest senyor
quan deixa la Paulina
se li acaba el xollo.
és a dir,
anar a trobar una altra.
Tranquil·la.
Tant o més tonta com ella.
Ja l'has posat tu.
No, no,
perquè s'ha de tenir nassos
per tenir un tio darrere
que només l'està sangrant
perquè no li està aportant res.
Res.
Es rumoreja...
Alguna cosa, no?
Es rumoreja...
Pobre Colate,
ara l'estàs destruït.
No sé jo
que li pugui portar
el Colate
que no li pugui portar
qualsevol altre.
La qüestió és que es rumoreja
que ell
ha intentat fer de manager
i li ha buscat alguna...
Un bolo.
Alguna coseta.
pel seu compte
i que no sabem
si és que ella s'hi ha negat
o si és que no li ha semblat bé
o no ho ha fet del tot bé.
Però, bueno,
ja et dic,
són rumors.
El que sí que és cert
és que les imatges
fan esfrair
de dir
a mi em passa això
i jo la porto,
li dono una patada
a aquest xiquet
i el deixo al mig del carrer.
I te quedes.
I amor,
i amor,
ma.
Jo crec que hi ha amor.
Tanto que te quiero,
te apunyego.

és Enrique Iglesias
i jota Julio.
Jota Julio.
Ara, ara, ara.
Jo anava pel pare.
Jo anava pel pare.
No, del pare
parlarem més endavant.
Vinga.
Dintre de la mateixa notícia.
És a dir,
es rumoreja que ell
i Anna Cúrnicova
es podrien casar
aquest estiu.
Recordem que
hi ha el desaparegut
avi,
el Papuchi,
i havia dit
en diverses ocasions
en plan conya,
allò com per calentar l'ambient,
que potser sí que hi havia boda.
A lo mejor mi nieto
se casa antes de lo que esperais.
Pim pam.
Bueno,
doncs torna a sortir el rumor.
Deu ser com a cíclic.
Cada equis temps.
Quan veiem
que no parlen gaire
de naltros,
fem córrer el rumor.
Jo no sé si és cert o no.
De fet,
tant se me'n fot.
I diuen que la cantant
i l'esportista
ja tenen la data
de la boda.
Inclús que la seva
madríssima,
la senyora Pressler,
podria estar al càrrec
d'alguns dels preparatius
d'aquesta boda.
El que no se sap encara,
a part de no saber
si realment es casa o no,
és on es casarà.
Perquè podria ser Madrid
o podria ser Miami.
Jo tiro per aquesta segona.
De fet,
la revista que publica això
diu que seria
el proper 30 de juny
i que Miami
té més punts
ja que ells dos
viuen allà
i que la major part
de la família Iglesias
també.
és a dir,
Julio Iglesias
hi viu amb Miranda
i tots els seus fills,
tota aquella camada
de fills que tenen.
Julio José,
Xabel i família
també viuen a Miami
i per tant
és més fàcil
que ma home
venga a la muntanya
i que la senyora Press
agafa les seves
xancles
i la seva bata
de boatiner
i se'n vagi
cap a Miami
que no pas
que tota aquesta jornació
vingui cap aquí.
T'imagina Madrid
invadida per a Iglesias.
la té més glamour.
Miami
sembla que no.
Sí.
A més,
ells i la seva forma
de parlar
i la seva forma
de ser
són de Miami.
Sí, sí, sí.
No?
Són de pijos revinguts.
I una altra
de les coses
que jo em pregunto,
espero i desitjo
que convidi
a son pare,
Julio Iglesias,
que per aquí
també neix
una altra
de les expectatives.
Per què?
Perquè saps que ell,
l'Enrique Iglesias
i el Julio Iglesias
com que no és que no s'avenen
però gairebé no es veuen.
A lo millor
durant un any sencer
o durant dos anys sencers
els han pogut veure
un dia
o com a molt
mitja hora.
Ja.
Però mitja hora
en plan
hola, què tal,
papuxi,
molt bé,
tu bé,
tu bé,
tu bé,
vale,
vale,
dius.
Ja està,
no es veuen més.
Però no t'ha passat mai?
Si tu veus algú...
Home, però és tu parla,
per l'amor de Déu.
No, Sílvia,
però és cert,
tu veus algú cada dia
i hi ha una conversa
un dia a dia
un xerrameca
o quan tu veus algú
que fa temps,
mesos, setmanes,
no saps de què parlar.
Home, però és tu un fill.
Però què li has d'explicar
que no llegeixi ell a la premsa?
Ja, però què tal l'Anna Kurnikova?
Què tal?
És tan tal com et esperaves?
És la que te hace mover
el corazoncito, hijo mío?
Ai.
És diferent,
una relació de pare i fill.
Però el Julio Iglesias
té molts fills.
No pot perdre
mitja hora al dia
amb cada un d'aquells
perquè se li caven les hores.
Ja, però aquest és el fill gran.
Que ja és gran
i ha de dormir moltes hores aquest home.
A veure, la filla gran
és la Xabel
i el fill per part de fills
hijos legítimos
és aquest.
Reconeguts, vols dir?
Això.
Bé, no entrava en detalls.
Però és això que et deia,
que és el Sant Enrique.
Home, tu imagina,
fa molt de temps
que no veus per dir
alguna cosa a ton pare.
Sí.
Tindràs més coses
que explicar-li quan el veigis, no?
No sabré de què.
No sabré de què.
Però tu diràs,
mira, papa, l'altre dia,
bla, bla, bla,
i és que et surt sol, Mar,
sol, és la comunicació
de pares i fills.
Reivindico,
la comunicació de pares i fills.
Dona igual
amb Juli Iglesias
que amb l'Enrique
que amb qualsevol, eh?
Vale, tot això per dir
que el 30 de juny
possiblement haurem d'anar
cap a Miami.
D'acord.
I ja està?
Que et facis la manicura,
la pedicura
i que, sisplau,
et depilis
si has de portar faldilla.
Ja està fet.
Tot això ja està fet.
Però d'aquí al 30 de juny, carinyo,
tot torna a créixer.
Tot torna a créixer.
També estarà fet.
Tu no te buïnis
que estarà tot en el seu lloc.
Estaràs preparada?
Sí.
I parlant de l'apilació,
sí?
Podem anar a la platja o no, encara?
Bé, no sé, sí, sí.
A veure,
depèn del dia que faci,
però segurament sí.
Doncs compta amb la platja
perquè segur que t'enganxen, eh?
De fet, tu, posa't en situació.
A veure, a veure, a veure.
Isles de l'Índico,
les Isles Maldives,
el Solete,
aquella sorra tan suau,
aquelles palmeres.
Tot transparent,
aquella aigua.
Oh, per l'amor de Déu.
Doncs bé,
i tu estàs passejant,
bevent aigua de coco tan bé
i tan freslís
i et trobes en aquell home.
Bé, no, en aquell home.
Amb ell.
Te'l trobes?
Qui és ell?
Es diu Alberto de Mónaco.
Puig a música.
Deixa-m'ho paï, això.
Deixa-m'ho paï.
Si tu no,
nos iremos a la costa.
Si tu no,
que no hay moros
y hay langos.
Sí que hay moros, sí.
Sí que n'hi ha, sí.
Bueno,
i no té res a veure amb les pateres, eh?
No, no.
Vull dir,
sempre t'enganxen.
Alberto, no?
Perquè allò de los moros
a la costa
pot portar...
No, no.
La qüestió és que,
Alberto,
vigila.
Vigila perquè cada vegada
que passeges
amb una rosa de torn,
t'enganxen.
Sempre.
Sempre, sempre.
Però es veu que va en sèrio,
això, ja, eh?
No, t'anava a dir.
La de la quinzena,
t'anava a dir,
la supernòvia de la quinzena,
es diu Charlene,
a veure si ho pronuncio bé,
Wittstock,
no ho tornaré a repetir,
és nedadora,
professional.
Veus?
Està enviaçant a la platja,
ja està en seu lloc natural.
Rosa,
amb un cos escultural,
molt esportiva,
que ja està bé.
Ell, això, no.
No.
No.
Ell, rosa,
i amb un cos escultural,
com que no, no?
No, home,
de rosa li deu quedar alguna cosa.
Sí.
D'escultural,
no ho sé,
sota la roba.
Jo crec que ho va perdre.
Ni ganes.
No, però es veu un Michelin...
Michelin,
petxut,
d'aquell,
una panxa de la felicitat
que ja comença a rebussar-li.
Jo no sé si és feliç o no,
perquè gan no troba
la dona de la seva vida.
Mare,
i amb aquesta noia,
jo crec que s'ha entrat cap,
ja, no?
Hi ha moltes dones del món.
S'ha de casar.
Aquest home s'ha de casar ja.
No sé si s'ha de casar o no,
però que l'emparellin amb algú
i que ens deixin descansar.
Sí, sí.
I a més a més,
que tingui el ben aplàcit
de les seves germanes,
que faci pau a casa seva, ja.
Ai, ses germanes,
per cert.
Com estarà encara
l'Estefanía?
Bueno,
l'Estefanía
no sabem exactament
si no fos
per Ducret.
Que també van estar
a les Illes Maldives, no?
Ah,
que deuen tenir un bono,
deuen tenir un bono,
dos per uno.
I va a un germà
i l'altre va gratis.
La qüestió és que aquest senyor,
que no sabíem d'ell
des de fa mesos,
ara torna a estar de moda
perquè ha deixat entreveure
que la relació
amb la seva ex dona
podria ser imminent.
Bé,
de fet,
a veure,
jo trobo que potser
són bons amics,
però que no sé
si una dona perdona
la vergonya
que devia passar
com a veure
aquelles imatges
a la tele.
Jo crec que en el cervellet
de l'Estefanía
ja no està per aquests humans.
Vols dir que no dona per més?
No,
en el sentit que,
clar,
això ja,
ja com fa?
Ja fa molt de temps ja,
dona.
Ah,
però no,
aquestes coses
no es perdonen tant.
I a l'ordinador
hi arriba un moment
que borra,
borra,
borra,
que no hi acaben
les 9 dades.
Ha fet un reset.
I a més,
ells dos estaven
molt enamorats
en aquell temps.
Ja,
bueno,
ell no ho sé.
Jo crec que també.
El que passa
que va ser una trampa
i ja saps
que els dos
tiren mas.
Lo de la trampa,
això no em fa gens
de pena.
Tu ho tens mal entès,
això.
Bueno,
és igual,
escolta'm,
parlem d'una altra cosa.
Vinga.
És aquesta,
no,
que m'has demanat?
Espera,
quan la senti una mica més...
que l'avançarem
i ja veuràs tu
com serà aquesta
que tu m'has dit abans
que posa-me-la,
posa-me-la.
Espera,
espera,
hem d'anar a buscar
just la frase,
eh?
De qui estem parlant?
O sea,
ser Raquel Mosquera.
Vinga.
De fet,
és que com que només
li demano aquell trosset,
com que poso la cançó sencera
és que no la reconec.
M'has demanat això?
Dic,
suposo que sí,
no ho sé.
jo no estoy loca.
Bueno,
això seria discutible,
carinyo,
si no que li preguntin
a la teva família.
De fet,
no sé si parlar...
Es parten bojos,
ara,
la seva família.
Justament,
no sé si parlar d'ella o no,
perquè com que no li pagarem
per parlar d'ella,
ella està acostumada
que cada vegada
que parlin d'ella,
ella,
quittincutincu cobra.
I com que aquí
no li donarem un duro,
no sé si ho tindrà assumit,
que si per Raquel
que vamos a hablar de ti
no te vamos a pagar.
Mar,
a veure si encara ens demanarà,
perquè això ara està a l'ordre del dia.
D'igual que no es denuncien.
Abans parlaves del bono
de la família
de Monaco,
ara ella deu tenir
algun altre bono...
Judicial?
Sí,
perquè clar,
ha de denunciar
a sus pares,
no?
Deien.
Home,
el germà.
El germà també?
A la germana.
Ah, sí?
Sí,
i ens posa a nosaltres
el mateix lot,
tindrà de perdre, eh?
No tindrà un pack
de tres denúncies
al preució de...
Per això t'ho deia,
ja.
Continuem amb bonos?
Home,
jo la idea era,
t'havia de donar la cançó
perquè em feia gràcia,
que ara diguin
que possiblement
el seu marit,
el Toni,
se les vol endur
a totes,
totes dues,
vaja,
cap al seu poble.
Cap a Nigèria?
No sé,
fer què?
Ah!
No sé,
exactament,
si allí aquelles dones
volen pentinar-se,
fer-se metges
o no ho acabo d'entendre.
Home,
trenetes,
trenetes,
hauria de fer
algun altre curset, eh?
Moltes,
bueno,
no sé.
Sí,
perquè allà són especialistes.
Se li farien els dits aigua
de tant de fer trenes.
Per això mateix.
Bé,
la qüestió és que
tu m'estaves dient
que tenia un munt
de denúncies posades
o possibilitat
de posar-les.
Teòricament, en un principi
rumorejava
per la història
no sé si t'ho vaig comentar
que quan van anar
a buscar la nena
va entrar la policia,
van anar amb l'advocat,
o sigui,
van treure la nena
d'una manera,
podríem dir,
una mica hostil.
O sigui,
no era allò de dir
mama,
que m'emporta la nena,
vinga,
adéu guapa,
no.
I ens veurem.
Ells van quedar-se a fora,
van entrar,
van agafar la nena,
els policies,
i van treure.
En plan,
com si fos allò
rodada policial.
I clar,
es veu que la Raquel Mosquera
ha denunciat
els seus pares.
Volia,
o pretenia denunciar
els seus pares
per la història
que els seus pares...
No li volien entregar
la nena,
com a segrest.
No, no,
no volien fer això.
El que volien fer
era dir
que ella
encara no estava
al 100%
de la seva consciència.
Sí,
encara estava
una mica tocada
i que el Toni
era qui ho manejava tot.
Per això,
la història
que se les volien portar,
que no vol
que s'apropi
la Raquel
a la seva família,
etcètera,
etcètera.
Però ara,
això s'ha tirat enrere,
son germà
va ser el que va parlar,
que va tenir
una mica la veu cantant
durant el temps
que ella va estar
a la...
A la presó,
anaves a dir.
A la clínica.
A la clínica psiquiàtrica,
igual que el Toni,
que aquí tothom
va parlar
mentre que va cobrar,
i resulta que, clar,
la Raquel Mosca era
com no li va dir
a son germà
que ets res,
doncs que no li va agradar gens
i que potser
hi havia un tràmit de demanda
per què t'has parlat.
Per parlar,
és a dir,
ara callaràs.
Exacte.
i després ha sortit
una altra història
i d'aquí hi ha un merder,
xata,
que no te l'acabaràs
ni en tres setmanes.
Però sí que ha d'anar
de si, això.
I pot ser que denunciï
també a la seva germana,
Sílvia,
que era la que portava
a la perruqueria
fins al moment
que ella sortia,
perquè va notar
a ella,
quan va arribar a la perruqueria,
que no la portava bé,
que alguna cosa passava
i que alguna cosa faltava.
És a dir,
que tu
ingressis a un hospital
i aquella xiqueta
treballa...
Bé, ja treballava abans,
però bueno,
continua treballant
i fent-se càrrec
d'una perruqueria
de la teva filla
que ella també va estar.
Portant el teu negoci
i ara resulta...
Ui, ja t'ho dic.
Ui, les setmanes i setmanes
que tenim
per parlar d'això, eh?
Doncs no, mira,
ja et dic que no.
No?
Perquè a mi em fa...
Mira,
sóc d'aquesta manera erota,
si això s'allarga
massa m'avorreix
i ja està en el límit
perquè fixa't tu
que no estava ni a l'aguai
de tot això...
Per què veigis, eh, Mar?
És que la vida
és bonica
però complicada.
He de posar els pets ara?
No, no cal.
Ah, no cal.
I és que et tenia
el James Bond
que també me l'has demanat.
Sí, sí, sí.
Vinga,
hem de parlar
de dos James Bonds.
És genial
aquesta banda sonora, eh?
L'ha trobat molt sexy.
Sí.
Apareix ell allà...
Hola, Bond.
James Bond.
James Bond.
Bé,
parlarem del senyor
Shane Connery
per començar.
Oh, posem-nos dretes.
Perquè l'edat és un grau.
Bé,
i des d'aquí
volem,
des d'aquí,
senyor ex-James Bond,
Sir Shane Connery,
donar ànims
i...
Què li passa?
Home,
s'està recuperant
d'una operació
per extirpar-li un tumor.
Ai, no ho sabia, això.
Sí.
Està a la seva casa
de les Isles Bahamas
reposant
i, bueno,
passant-s'ho
mínimament bé
dintre del
que li deixi
el postoperatori
amb la seva esposa,
Micheline,
no perquè sigui grassoneta,
sinó perquè es diu així.
De veritat
que es diu així?
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Magelline.
Magelline.
Magelline.
Magelline.
Magelline són a lleig, eh?
Jo llegeixo textualment,
es diu Michelin, xat,
i cadascú ha de ser conscient,
després en parlarem d'això dels Michelins,
cadascú ha de ser conscient del que té.
Bona, des d'aquí,
torno a començar.
Sean Connery,
ànims i endavant,
perquè, a veure,
senyors tan grans
i tan de bon veure,
que hi ha tan pocs, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Però no deixem el tema James Bond.
Bé,
a veure,
el nou,
és que això té molla,
però moll té molla,
i amb doble sentit.
La qüestió és que...
Voltó, voltó.
Sí, sí.
Moltes voltós.
El Daniel Craig,
que és el nou James Bond,
té tot el món a la seva contra,
i no és una pel·lícula.
És a dir,
és cert.
La nova pel·lícula,
que es diu Casino Royale,
està portant més...
Malt rotllo,
o mal rotllo,
abans d'acabar-la.
De fet,
només estan rodant
les primeres escenes,
que ja li estan donant
tal màrqueting
que no se n'adonen.
La qüestió és que
inclús ja una pàgina web
anti-cree,
que és a dir...
Què dius?
Anti aquest home,
no el volen,
com a 007,
perquè diuen que és fluix.
Que no pot ser
que un James Bond,
i se m'escapa el riure,
perquè és que jo me l'imagino,
no pot ser que un James Bond
se li trenquin les dents
en la primera escena
que tenen així
una mica de lluita.
Pobre xiquet, home.
No pot ser que un James Bond
es cremi viu
prenent el sol
per tenir una mica
de broncejat a la pell.
No pot ser,
perquè és que és enclenc
aquest James Bond,
segons aquesta gent sempre.
I bé,
aquest senyor
ha decidit
com a acte de rebeldia
acceptar
ser el primer agent
007
que protagonitzi
un nu integral
en aquesta pel·lícula.
Però si teòricament
hi ha problemes
per la banda
d'allò que he comentat
al principi.
Doncs es veu
que està molt ben armat.
Per això t'ho deia.
Déu meu senyor.
Jo me n'enroi
tot i pels màgnums.
Oi, oi, oi, oi, oi, oi, oi.
Ja veurem
si és un revòlver
o una matralleta.
Que dolenta.
Estava pensant...
Podia haver dit
amb bazooka
i m'he callat, eh?
Mar,
que és d'anor
infantil.
Però jo soc de sucre.
Soc de sucre.
Sí, sí, sí, de sucre.
Crec que no, eh?
Té una barreja
una mica explosiva, la Mar.
Parlem de talles.
I de barreges.
Vinga.
Recordeu que
aquesta banda sonora
es feia servir
en una pel·lícula
que tractava
sobre el món
de les models
i el que havia de patir
o no
una model
per arribar
a la cresta de l'ola.
Bé, doncs
aquesta setmana
com moltes altres setmanes
trenquem una llança
a favor
d'una
supermodel
i mai més ben dit.
Ella és
nordamericana
es diu
Crystal Ren
i està triomfant
a la setmana
de la moda
de Milán
i no sabríeu pas
per què.
Per què, Mar?
Deixem que t'ho pregunti.
Per què, Mar?
Doncs t'ho diré
el mateix.
La qüestió és que
recordem fa unes setmanes
que es va muntar
un escàndol
impressionant
a la Passarela Cibeles
pel tema
de l'anorèxia.
Bé,
les talles
34 i 35.
Ah, exacte.
Doncs passem
de la 36
a la 46
que té aquesta model.
És una noia
de 19 anys
que pesa 75 quilos
i que
ens agradi o no
representa
la meitat
de les dones europees.
Aquesta dona
no té curbes
té toms
i ben posats.
Ah, exacte.
Ella diu
que les seves curbes
no són cap problema.
Molt bé, molt bé.
I des d'aquí
volíem donar les gràcies
de part de totes
les dones reals
amb cossos
i mides reals.
Estic molt d'acord
amb tu, eh?
Volia sentir aquest
nananananà
en aquell moment
perquè dius
clavarem.
Clavarem.
Però no deixarem
el món de la moda, eh?
Parlem de la Naomi Campbell.
Uh!
Què ha passat
aquesta bona dona?
Perquè aquesta dona
si no porta una cosa
porta una altra
i sempre és escàndol.
Tu te'n recordes
d'una cançó
de l'Emilio Aragón
que deia
Cuidado con Paloma
que me han dicho
que es de goma?
Jo, si vols,
te la palla
ara mateix
me la poso?
Sí.
Perfecte.
Doncs bé,
et demanaré
la cançó
però ara et diré
que ella ha demandat
o té en ment
demandar
el rei del Botox.
Cuidado con Paloma
que me han dicho
que es de goma.
Era aquesta, no?
Aquesta.
A veure, a veure,
què li ha passat?
Aquesta, una altra demanda?
Si no sortim d'una,
una altra?
El Botox,
que és l'invent
del segle
contra les arrugues
i el seu amo,
el seu papa,
el rei,
el gent Lluís Sebach,
espero ho ha dit-ho bé,
si no,
tant se'ns en fot,
el demanarà,
la Naomi Campbell,
el demanarà,
ara sí,
per utilitzar
la seva imatge
per publicitar
el seu famós
tractament antiarrugues
a base de Botox.
Va fer servir
una imatge d'ella
a la revista Hello
anunciant
el miraculós
efecte
d'aquelles injeccions
de Botox.
Bé, no passaria res
perquè, de fet,
ella no nega
que s'hagi sumès
en alguna
d'aquestes sessions
però que això
no li dona dret
a que ell
faci servir
la seva imatge
per publicitar-les.
Ui, Mar,
m'estic espantant, eh?
Per què?
No, perquè estic a punt
de donar la raó
a la Naomi.
Ja.
Oi, quina por.
Oi, mira, mira,
és una cosa
que no havia sentit mai, eh?
Bé, de fet,
és que no.
No té raó, té raó.
No és una dona
que es dedica...
No pots utilitzar
la meva imatge
com et doni la gana.
Exacte.
Una dona que viu
de la seva imatge
no es pot permetre
el luxe
perquè li robin.
No, no,
i tot el contrari.
A més, encara que siguis
molt amic,
truca'm, digue'm,
mira,
vull fer això,
què et sembla?
Podem fer-ho,
podem tirar-ho endavant
i llavors et diré que sí,
et diré que no
i depèn del que cobri.
O dir el preu.
Exacte.
Creo que esta tía
se me rompe en pedazos.
Cuidado con paloma
que me han dicho
que es de goma.
Doncs no sé,
esperem que no es trenqui ningú.
No, de fet,
esperem que no,
ara que de goma
n'hi ha molta en aquest món, eh?
Uf!
Mira,
que t'ho he preparat.
Què és això?
Digue'ho, digue'ho, digue'ho.
Es per canviar una mica.
M'ho has canviat la melodia.
T'he deixat mosatí,
diu que és bonic.
Bé, doncs n'hi ha uns quants
aquesta setmana, eh?
El primer,
l'he posat en primer
perquè vull pronunciar bé.
Es diu Carlos Larrañaga
i fa 69 anys.
Molt ben posat, eh?
És una edat una mica delicada
per un senyor
que últimament
només se'l coneix
per la seva vida sexual.
Home,
pels seus ligues,
no, vida sexual no,
ligues, ligues.
Bueno, vale,
doncs, és veritat.
No sabem, no arribem més enllà.
Sexo i amor,
és veritat, és veritat.
Bé, doncs no és l'únic.
José Luis López Vázquez,
és que hi ha moltes etes
en aquest nom.
El senyor de la cabina, eh?
Aquest no fa 84 anys
i encara no ha sortit
d'aquella cabina.
Està tancat allí
amb un descampat.
La Maria Danez,
que en fa 30.
Molt ben portat.
I estrenen nòvios.
Estrenen nòvios.
La Laisa Minelli, 60.
60?
A mi em sembla que se'n treu.
Jo també.
Ja està.
I en calibrat,
jo posaria 10 més, eh?
per ell mateix en fa 48.
L'Alberto.
Ell.
Mira les Maldives.
Sí, la Pilar Gardem
en fa 67.
Ben portadets.
La Mònica Cruz, 29.
La germana de la PN.
Sí, de la P.
La Belén Ruida, 41.
Molt ben portats.
La Belén Ruida?
Sí, sí, sí.
El bòtox
s'ha de un efecte
que tira d'espaldes.
El Jerry Lewis, 80.
Bé, bé, bé.
Sí, sí.
I Antonio Miró,
59 anys,
entre puntada i puntada.
Doncs mira, veus.
Un, dos, tres,
sí.
I és que s'han d'anar a la bona,
que tenim 9 disc de revòlver.
És cert.
Que és el bàsic o tres.
El que passa que encara no l'hem posat,
però ja el posarem, eh?
Bueno, de fet,
jo he fet una ulladeta.
I què?
Què?
I hi ha un parell de cameos
que valen molt la pena.
Amb qui?
Amb qui?
Amb qui?
Un és amb el bumburí.
Ah, sorpresa, sorpresa.
Què m'informa?
No, no, no.
Fins que no el tinc a la mà,
res més.
Maria, saps quan arriba la cançó
i és de les últimes?
Normalment ens toca dia 10, eh?
Bueno, de fet, és una...
A veure, això que quan el tinguem a la mà
vol dir que si la discogràfica
el vol enviar ens farà un favor.
Sisplau, amics de la discogràfica
de revòlver, por favor.
Amigos de València,
demà que saís...
Bueno, tota esta setmana
que saís en falla.
Exacte.
Nosaltres també querem celebrar-lo.
Amieu-nos, sisplau.
De totes maneres, escolteu-me,
feliç dia del pare.
Exacte.
A tots els que diumenja
celebrin el seu dia.
Dinou, no?
Jo que tinc la idea
d'aquest 18.
És diumenja, no?
I tot els Joseps,
Josefines, Josepes,
per molts anys.
A tots els valencians.
Ah, tota la gent que celebri.
A tots.
Sembla un anunci de la cova.
De totes maneres...
Ser feliz, ser feliz.
Molt bon cap de setmana.
Adéu, Mar.
Fins demà.
Adéu, siau.
Adéu, si no són tuos d'aviós
Los que besan los miro
Te quiero a mi lado
Conmigo
Si mi música vive
Yo vivo con ella
Si mi música muere
Mi vida es estrella
Soy un hombre difícil
Pero así son las cosas
Vosotros
Soy cru, soy un ángel
Yo vivo con ella
Oye
Sin duda
Nuestro amor siempre ha sido
Tormenta en las venas
Puede que un día la vida
Nos dé una sorpresa
Oye
El aire sabe a veneno
Si no son tus labios
Los que besan los miro
Te quiero a mi lado
El aire sabe a veneno
Ay, si no son tus labios
Los que besan los miro
Los que besan los miro
Los que besan los miro
Ay, te quiero a mi lado
Sin duda
Sin duda
Nuestro amor siempre ha sido
Tormenta en las venas
Puede que un día la vida
Nos dé una sorpresa
Nos dé una sorpresa
Oye
Arriba
El aire sabe a veneno
Si no os�oren
Sin duda
Si no nos sientguСТifes
El aire sabe a veneno
Con las venenos
No nos va a mi
Y nyt
¡Suscríbete al canal!