Felip Caudet de nou, molt bona tarda.
Bona tarda, Núria.
Què, vas així interessant avui?
Mira, no.
T'ho semblo?
El Felip, ho dic per la gent que us vulgueu imaginar,
s'està deixant barba.
Ho puc dir això, no? Ja ho he dit.
Sí, ja ve que ho has dit.
Qui sap, eh? Qui sap, perquè, no sé, jo soc d'aquests que
un dia un deixo barba. D'un dia per l'altre?
Sí, sí, soc capaç de treure-me.
Ets capaç de, mentre fas la secció, afaitar-te?
Bé, mentre fas la secció, però pensar-m'hi...
Jo he de dir, ai, quan marxi, quan surti, pam,
m'ha feita. És bo deixar-se barba des del punt de vista
de la salut o no? Home,
no és que sigui... A veure, la barba té una raó
de ser, eh? El pèl té una
funcionalitat totalment
protectora, i sobretot tèrmica.
Però avui en dia, avui en dia també.
Sí, o no, la cara, qui no ho agraeix
a la cara, a l'hivern. Sí, de veritat.
Passa que bé. Que el fet de
deus els homes, ens afaitem,
com a costum extesa,
però pot ser molt irritant
per la pell. Llavors, tant en tant, deixar-se una miqueta
de barba, no està malament fer petits
descansos. Un dia en parlarem del pèl.
Laura, bona tarda. T'has depilat, tu, avui?
Hola, bona tarda.
Avui, precisament, no.
Ah, doncs fer cara de depilada, eh? Doncs així no
passaràs tant de fred. No, tinc que no vagi
depilada. Tinc que avui no he fet. Avui no.
Ui, això és la meva mare.
Tenim la Laura, que és la xica problemàtica dins de la
secció del Felip, i a més, avui ens porta
un tema que la Laura ha dit, aquest m'afecta
molt, m'afecta molt. Sí, m'afecta, m'afecta.
Bé, o sigui, és que abans hem estat comentant
una mica què sortiria
avui. I avui no li t'ho dic
així de bones a primeres. Avui parlarem
de l'al·lèrgia, de les al·lèrgies.
Que és un mal
molt esters, molt comú,
i de vegades una mica desconegut.
Llavors, una mica, doncs... I que no
té per què està lligat a una època determinada
de l'any. Tothom pensa que aquí fa el Felip
ara parlant de les al·lèrgies, però encara no és primavera.
No, hi haurà vinculacions, ara les veurem.
N'hi ha, però no sempre. Quan hi entrem, hi haurà vinculacions
amb les al·lèrgies, però
simplement perquè en determinades èpoques
de l'any hi passen unes circumstàncies
que et poden tenir una relació directa.
Però ben bé a les èpoques...
Tot l'any se poden tindre al·lèrgies.
Podeu estar segurs.
Doncs hauríem de començar explicant què és una al·lèrgia.
Què és una al·lèrgia.
Per què el cos fa això?
L'al·lèrgia és una
reacció de defensa
que té el cos, però desmesurada.
El cos, quan
pateix algun tipus de malaltia, quan alguna
gent externa li arriba,
activa el seu sistema
de defensa
per tal de destruir allò que pot fer mal.
O aïllar-ho...
Bàsicament, desfer-se'n.
Jo saps que tinc la impressió, ara que dius això,
tinc la impressió que el cos està constantment fent això.
Sí, sí, sí.
Constantment, oi que sí?
Sí, sí, sí.
Perquè tot és una agressió,
volgués que no només que et toqui el dent a la cara.
A dia d'avui, sobre el que convivim,
convivim, tenim un flux molt important d'agressions.
Llavors, el cos el que fa és
intentar eliminar el que l'ha atacat
i deixar un recordatori.
Ah, perquè no hi torni?
Clar, no, perquè quan hi torni,
pel que sigui,
doncs que el cos ja sàpiga el que és,
ja no ha de fer la fenya d'identificació,
i per tant és molt més fàcil defensar-se.
Vindria ser tal com funcionen les vacunes o...
Això és el que es diuen els anticossos.
Els anticossos són això,
cèl·lules que crea el cos,
o un registre que crea el cos,
per combatre.
En el cas de...
Llavors, els anticossos, doncs,
doncs, bueno, ja us ho dic,
el segon cop que ens ataqui aquella malaltia
o ens ataqui aquella gent extern,
doncs tot serà molt més fàcil.
En el cas de les alèsies,
aquests anticossos es diuen les immunoglobulines.
Es diuen així per què?
Per la seva acció i per la seva forma.
Això és el nom científic que tenen.
Llavors, quan el cos fa aquesta lectura,
doncs, ben bé no se sap per què,
fa una reacció desmesurada.
Hi ha gent que és més sensible,
és a dir, hi ha gent que té
més facilitat per fer reaccions desmesurades.
Però només passa amb coses concretes.
O sigui, tu tens una grip, per exemple,
i el cos no t'ha...
O sigui, amb una al·lèrgia,
el teu cos, davant d'aquests agents,
actua desmesuradament,
però no vol dir que amb una altra atacant,
amb una grip, per exemple,
no té per què.
No, no, no.
Llavors, aquí va que hi hagi gent al·lèrgica a una cosa
o a una altra.
Per exemple, estadísticament,
en aquest país,
el percentatge més alt de...
o la substància que s'emporta al rècord
en produir al·lèrgia
és el polen.
Gairebé el 68% dels al·lèrgics
són al·lèrgics al polen.
I concretament se l'emporta a la palma
un tipus de polen,
d'uns arrets,
que són els gramínies.
riberes, pins,
equis, equis, equis.
Aquí n'hi ha bastants.
Llavors, per això et deia,
aquesta, per exemple,
sí que va vincular d'una època de l'any
al·lèrgia al polen.
Per què?
Sobretot en les èpoques de floració,
que és l'entrada de la primavera,
la primavera,
són els moments en què,
bé,
tot és més difícil en aquest sentit.
Però n'hi ha d'altres que no.
Ara parlarem dels agents,
però escolta,
se sap per què el cos reacciona
d'aquesta manera desmesurada?
No,
se sap que hi ha gent més sensible
i gent menys sensible.
però no se sap per què propiciarà això.
Mira,
se sap també
que hi ha un cert component genètic,
que les al·lèrgies poden ser,
d'un cert punt,
hereditàries.
Mares al·lèrgiques,
fàcil que tinguin nanos
que també siguin al·lèrgics
a la mateixa substància.
No sempre es dona,
però pot passar.
Per això et dic que té un component hereditari.
Però ben bé no se sap.
Parlem dels agents,
Núria,
el segon agent que s'emporta la palma
i aquest no és associat
a l'època de l'any,
és l'apols.
Més que l'apols,
no és que sigui l'apols,
són uns bitxets molt petitets
que eviten l'apols,
que serien els àcars.
Que un dia els vaig veure
per microscopi,
fa por, eh?
Sí.
Doncs el que és al·lèrgic dels àcars
no són els àcars pròpiament tampoc,
sinó és les defecacions dels àcars.
Veus?
que són els àcars vius,
concretament s'alimenten
de les nostres cèl·lules dèrmiques,
de la pell nostra.
Ah.
Això sempre en tenim.
A ciutadàcars sempre n'hi ha envoltant-nos.
Què passa?
La gent molt sensible als àcars
el que ha de fer és evitar-ho
i prendre unes mesures
de l'ordre que,
com que l'al·lèrgia
i aquestes reaccions poden ser en molts graus,
hi ha gent que pot tenir problemes seriosos,
ara després en parlarem
de quines són les accions
que normalment s'activen
en l'al·lèrgia,
doncs aquesta gent pot prendre mesures.
Per exemple, els de la pols,
és òbvi que els del polen
se'ls recomana evitar els espais oberts
on hi hagi polen.
Ah, clar.
Els posiciona en aquell tipus de substància.
en el cas dels dels dels pols,
hi ha recomanacions interessants,
sobretot a cara a la nit,
perquè a la nit quan s'estiren al llit,
com que passem hores en la mateixa posició,
a més, la pols de l'habitació
normalment acostuma a posar-se cap a baix
i caure damunt nostre.
doncs és més fàcil
que inspirem aquesta substància.
De pols n'hi ha sempre.
De pols n'hi ha sempre.
Però he dit que a aquesta gent també,
per exemple,
se'ls recomana
que els matalassos
doncs se'ls hi posin
algun tipus de funda,
de plàstic,
que eviti
que els àcars
s'hi quedin allà instal·lats,
que la pols s'instal·li.
se'ls hi recomana
també que es canviïn de roba
fora de l'habitació.
Clar, quan nosaltres ens canviem,
posem una roba a una altra,
el fregament de treure'ns la roba
desprèn un munt de cèl·lules dèrmiques
que porten un munt d'àcars.
Ostres, això no ho sabia.
Sí.
Fins a aquest punt s'ha d'anar en compte.
O no.
Si estem parlant d'algú
que sigui molt al·lèrgic.
Ja us ho he dit,
que en funció de tot és en funció dels graus.
El que és obvi
és que això
és extensible per totes les al·lèrgies,
el que vaig a dir
és que la primera norma és,
a part dels tractaments que puguin ser,
la primera norma serà
evitar el que et produeix l'al·lèrgia,
la substància que et produeix l'al·lèrgia.
Tècnicament, la substància,
qualsevol substància,
el nom genèric,
són els alergògens.
Per si algun cop ho sentiu,
doncs els alergògens
serà tot aquest conjunt de substàncies
que ens poden desenvolupar, això.
Després de la pols,
ja passem al tercer gran grup.
Són els famosos
al·lèrgies animals.
Ah, sí, els gats.
Hi ha molta gent que és al·lèrgica als gats.
Ben bé, l'al·lèrgia dels gats
no és pel gat en si.
Molt bé.
Ni pel pèl.
Es creu molt sovint que és el pèl del gat.
Sí.
No és el pèl del gat, tampoc.
És els gats,
tenen un costum, Núria,
que per higienejar-se
es llepen.
Sí.
Doncs realment la substància al·lèrgica
és la saliva del gat.
De veritat?
Sí.
O que fort.
Sí, sí, no és que...
Clar, com que tot el gat
es llepen completament,
tots els pèls del gat
estan plens de saliva sempre,
de partícules
que porten aquesta substància.
Una llàstima, perquè...
Jo vaig tindre un gat,
mira què et dic.
I tenies al·lèrgia o no?
No, jo no tenia al·lèrgia,
però en aquell moment
m'ha coincidit que tenia
tres amistats
que tenien al·lèrgia als gats
i quan venien a casa,
escolta, es posaven...
Ja no volien vindre.
A més, és que per molt que el tanquis,
esclar, de pèls n'hi ha part d'arreu.
No, no, no.
L'espai està ple d'això.
Ja no és una qüestió
que el pèl al gat directament.
O hi crea una al·lèrgia molt estranya,
perquè les reaccions al·lèrgiques
també són una altra cosa.
Ara entrem en les al·lèrgiques.
Mira, així et sembla.
També un altre gran grup
d'al·lèrgics
que són els al·lèrgics alimentàries.
Sí.
Aquest és un grup una mica
que té...
se li pot criticar molt.
D'acord? Per què?
A veure, nosaltres de naixement
podem tindre
una certa sensibilitat
a unes substàncies.
D'acord?
Però l'home
ha sigut capaç
d'inventar
per millorar els processos
de conservació,
d'aspecte,
inventar substàncies
per mantenir els aliments
més temps.
Què passa?
Aquests invents,
home,
s'ha vist que
molt bons,
molt bons
no ho són.
I fins i tot alguns
s'han estat fent servir
durant força temps
i s'ha comprovat
que al contrari
podien provocar
algunes malalties.
M'estàs dient
que les al·lèrgies alimentàries
són en realitat
producte de l'home mateix,
del tractament
que estem donant
als aliments.
N'hi ha que sí
i n'hi ha que no.
Podem trobar gent
molt sensible
que siguin...
Hi ha gent que és al·lèrgica
i que és al·lèrgica
a un munt de coses.
I és perquè té
una sensibilitat especial.
Hi ha aliments,
però hi ha aliments
generalment
que donen al·lèrgies
generalment.
Hi ha aliments clàssics.
N'hi ha un gran aliment
que fa al·lèrgia.
A veure,
si l'encertes
que saps que jo...
Sí.
els fruits secs
però tipus
avellanes,
ametlles...
Ai, sí que n'hi ha un,
sí que n'hi ha un.
Vinga,
que n'hi ha un
que saps que jo
hi tinc una peça especial.
Si m'ho dius d'aquesta manera
em diré la llet.
Molt bé.
Però no és
amb el que estava pensant.
Doncs la llet.
La llet avui en dia
és tot un problema.
Les proteïnes
que porta la llet
que tenen
molta tendència
a més que provocar
a activar
aquesta sensibilitat
que tenim molta gent.
d'acord d'aquí
que avui en dia
les llets...
A part que siguin assimilables
o no,
que això és un altre tema...
No té res a veure, eh?
No, no, no, no.
Una cosa és això,
que hi hagi una dificultat
i l'altra cosa
és que la substància aquesta
ens,
pel que sigui,
tenim una reactivitat
al respecte.
Quines reactivitats tenim?
Entrem en els efectes.
Bàsic,
com ens pot afectar
tenir una al·lèrgia?
El gran grup de reactivitats,
la que s'emporta
la palma
són dos.
Sembla que estem fent
una entrega de premis.
Sí, sí.
And the winner is
la rinitis.
Rinitis és allò que...
La rinitis vol dir
que et cau el muquillo.
Ah, no que se t'inflin
les mucoses
i no puguis respirar.
Però per això constantment
cau com una
candela transparent.
I la gent, això,
que se li enfla
totes les mucoses
i no poden respirar,
entraria?
Seria una rinitis bèstia
o ja té un antrenom?
No.
I entraria amb...
En sinusitis
entraria amb altres processos.
Rinitis.
L'al·la diu...
L'al·la diu...
L'al·la diu, sí, sí, sí.
És això,
el petit muquillo que cau.
A tot el que et passa.
Això ho pateixo cada matí.
Cada matí?
Quan m'aixeco, sí,
perquè jo tinc al·lèrgia
als àcars.
Mira.
I quan m'aixeco...
Tenim aquí algú.
A rinitis i a estornuts,
també.
A estornuts és molt forts
cada dia.
L'estornut és un mecanisme
de neteja que té el cos.
Sí.
D'acord?
En principi,
el nas tornut
no és un mecanisme...
No és una reacció exagerada.
És una reacció de neteja.
Però de neteja
davant de què?
Davant de tot aquest estímul
que està passant
al nas de la Laura
pels matins.
O sigui,
el tornut és bo, eh?
El tornut és boníssim.
En tots els casos.
És com tossir.
També és molt bo.
Tossir,
si és que és productiu.
La tos productiva
és la tos aquella
que traiem moc.
Si no traiem res,
la tos seca
de poca cosa en serveix.
Contrari.
I l'altre que competeix
amb la rinitis,
i aquest també és molt popular,
no, perquè...
Bé que em fa senyals la Laura, eh?
No, no,
això dels ulls
també va vinculat
amb la rinitis.
De plorar.
Un de gran
i popular
és l'asma.
L'asma al·lèrgic.
Atenció.
Què és l'asma al·lèrgic?
Perquè, clar,
totem parla de l'asma
i moltes vegades
no sabem
a què fa referència.
L'asma és una malaltia
que es caracteritza
perquè els bronquis,
que són els conductes
per on passa l'aire,
per arribar als pulmons,
per portar l'oxigen
i a la vegada després
per treure els gasos de rebuig,
que és el monòxid de carboni,
el diòxid de carboni, perdó.
Aquests canals que tenen,
aquests canals,
de vegades tenen el que es diu
una sensibilitat especial al respecte,
que seria la hipersensibilitat bronquial,
que és una reacció desmesurada.
desmesurada.
Quina és la reacció
a vegades desmesurada?
En el cas
de l'asma al·lèrgic,
constateix en que
s'inflen una miqueta
els bronquis,
Núria,
en que es fabrica
una miqueta més de moc
de l'habitual
i que disminueix
l'espai.
És a dir,
els bronquis
es tanquen una miqueta més.
És el que es diu
la broncoconstricció.
A resultes de tot això
que tenim,
que costa
arribar a aire als pulmons,
llavors apareix
una sensació d'ofec.
A dia d'avui
això es soluciona
amb uns medicaments
que es diuen
broncodilatadors.
Allò del xuf.
Has vist alguna vegada
de fer-ho segur que...
Sí, sí, sí.
Alguna fec de pipeta?
Sí.
Això és la manera
de fer-ho, no?
Però una cosa és això.
Això és tractar
el símptoma aquest.
El tractament bàsic
de les al·lèrgies
és,
el primer ja ho he dit abans,
és no exposar-s'hi
a la substància
que t'ho provoca.
A part de tot això,
hi entrem de la dimensió,
el tercer, diguéssim,
el tercer importància.
A veure si dius
el que estic pensant.
A veure,
són les reaccions
dèrmiques de la pell.
Sí.
Aquest també és un clàssic.
Aquest, a vegades...
Aquelles ronxes.
Sí, aquest acostuma
a funcionar de dues maneres.
Una molt curiosa
que és per contactes,
és a dir,
toques la substància
amb la pell
i a la zona
que tu ho tens,
pam, pam,
es fa la reacció.
I de vegades,
si s'és molt hipersensible,
passarà a un altre efecte,
que serà no només
en el lloc que en tu has posat,
sinó a tot arreu.
A tot arreu.
És perquè
una de les reaccions
aquestes que té
les al·lèrgies
són crear
petits estats inflamatoris
amb alliberacions
de substàncies.
I concretament,
la substància
que més s'allibera
en aquest sentit,
i és, per exemple,
la que fa
que tinguem la pell vermelleta,
concretament,
si no recordo malament,
la que fa que ens piqui.
Sí.
La que ens piqui
o la que ens caigui al moquillo,
com a la Núria.
Ai, com a la Laura.
És la histamina.
D'aquí que els al·lèrgics
se'ls doni
anti-histamínics,
que són uns medicaments
que intenten evitar
la secreció
d'aquesta substància,
minimitzar-la.
Però llavors,
tractar-les,
tractar-les,
les al·lèrgies,
només hi ha
un tipus de tractament
que es practiqui
com a tal.
És obvi que la prevenció,
àmbits com una bona dieta,
que això ho hem parlat alguna vegada
i si et sembla
en farem cinc cèntims,
una bona dieta,
un bon evitar
els alergogens
o un bon evitar
la contaminació,
que també té un gran a dir
en aquest sentit.
El tractament que es fa,
bàsicament,
són,
el que es pot fer,
són vacunes.
Hi ha un tipus de vacunes
que, bàsicament,
el tractament consisteix
en que a poc a poc
es va exposant a la persona
a la substància
amb un grau molt petit
intentant que el cos
s'acostumi,
que el cos creï
unes defenses
el suficientment fortes
perquè no sigui
una resposta de defensa
tan exagerada.
De tota manera,
jo crec que el primer problema
que sorgeix per un pacient,
per algú que ho pateix,
en una al·lèrgia,
no és tan el tractament
com el primer problema
de tots és la detecció.
O sigui,
a mi em passa això,
a què soc al·lèrgic?
N'hi ha que canten
que estan cantades,
però sobretot
amb el que és el menjar,
jo conec gent
que els han fet
12.000 proves.
Sí,
bàsicament de prova
no fan una.
Moltes vegades,
però...
Sí,
sí,
fan 12 de puntets,
mira.
I el que es fa és,
s'exposa la persona
a la substància
amb unes gotetes
que porten
cada grup
de substància catalogat,
s'ha de dir,
i s'espera
que facin reacció o no.
També s'ha de dir
que hi ha gent
que ben bé no se sap
a què són al·lèrgics,
se sap que són reactius,
però no se coneix bé.
Jo t'he de dir
que una de les al·lèrgies
més curioses
que he sentit mai
és l'al·lèrgia
a la humitat.
Ah,
doncs jo no ho trobo desmesurat.
Ah,
jo no ho havia sentit mai.
Jo tampoc,
però no ho trobo estrem.
cop que ho vaig sentir
va quedar una mica parat.
No ho trobo estrem.
sí que era al·lèrgica
a la humitat,
no?
i quan feia humitat
el pobre,
doncs bueno,
a part de la rinitis,
doncs hi començaven a sortir
unes taques vermelles,
això,
una reacció histamínica
i vaja,
s'arribava a ofegar una mica.
També tenia una broncorreacció,
també se li ha de desenvolupar
aquest asme.
Laura,
tu en coneixes
algun de cas així estrany?
Tan estrany no.
Bé,
jo l'únic que sé
és el meu cas,
que a part dels àcars
em surt
el de la pell,
també,
però per tot el cos
encara no he descobert
què és.
I t'estan fent proves.
Sí,
però sempre em fan el mateix
i no surt res.
Sí,
això de les...
Ah,
és important,
també dir que la gent
no es confongui.
Això de les taques vermelles,
els eritemes aquests que surten,
això no és la psoriàsis,
eh?
Res a veure la psoriàsis
amb tot això
d'estem parlant.
La psoriàsis no és una malaltia al·lèrgica,
és una proliferació
de les càlules dèrmiques
amb un creixement desmesurat,
també,
però
no és per l'exposició
d'una substància.
I està una mica discutit,
però
es creu que
més aviat
són reaccions
psíquiques,
processos psíquics
somatitzats.
Estàs...
Ens has avançat
una cosa,
però molt positiva,
i és que les al·lèrgies
es curen.
Deuen desaparèixer
quan et deixes,
quan deixes d'exposar-te
al factor al·lèrgic,
no?
Desaparèixer.
Això és obvi.
Però clar,
ara tornen
quan t'hi tornes a exposar,
però dius que tenen més o menys...
Es tracta així,
amb unes vacunes
que poden ajudar.
He fet una cara
volent dir no sempre, no?
No, clar, clar, clar,
no tothom reacciona igual.
No totes les vacunes
li funcionen a tothom.
Les vacunes,
recordem,
són
la substància
que et dona el problema,
elaborada,
amb una quantitat mínima,
molt petiteta,
amb la intenció
que el cos
fabriqui
els anticossos,
aquests famosos,
però,
i et faci resistent.
Suposo que no ens pots
donar remeis casolants
contra les al·lèrgies,
no?
Els remeis casolants
contra les al·lèrgies
són bàsicament
simptomàtics.
No,
simptomàtics
en el sentit
que no tracten
l'al·lèrgia,
no tracten
aquesta reacció
que pots tenir.
Ah, ja,
les manifestacions.
D'acord?
Per exemple,
per aquestes
manifestacions
a la pell
que causen tanta picor,
alguna cosa
per matar la picor.
Doncs,
rascar-se sobretot no,
perquè rascar-se
allibera més histamina.
Ja ho sents, Laura.
Provoca més picor.
Les ungles tallades.
És important, això, eh?
Llavors,
en el cas de gent
que té
un tipus d'al·lèrgia
que li fa picors,
a part de la substància
i apartar-se'n,
doncs, per exemple,
posarem fred.
El fred,
amb la forma que vulgueu.
Si volem posar fang,
argila,
que aquí n'hem parlat
algun cop.
Si molt m'apur
estàs en una situació
una mica delicada,
doncs,
agafar alguna cosa
freda de la nevera,
uns glaçons
o una llauna
d'aquestes refrescants
i damunt,
la passem per damunt,
de la zona.
Això ens pot calmar.
Però res de rascar-se, eh?
Res de posar substàncies...
Tu et rasques, tu?
No, no et rasco,
perquè ja m'ho sé
que si un rasco em surt més.
Ho habito, ho habito.
I deu haver pomades, també, no?
Llavors, ja sí.
Clar, llavors,
si entrem en la dimensió...
Tractaments en medicina natural
també se'n fan.
Se'n fan tractaments
d'homeopatia,
es fan tractaments
d'acupuntura,
es fan fins i tot tractaments,
hi ha una branca
dins de la medicina xina
que són
la fitoteràpia,
les plantes,
també es fan tractaments
al voltant d'això.
Però, bàsicament,
aquí l'objectiu
que hauríem de fer
és que hauríem de cuidar
aquest sistema immunitari
d'alguna manera o altra.
Enfortir-lo,
el problema està en que...
Però potser no és el problema
que el sistema immunitari
estigui fluix,
que estigués baix de defenses,
no és aquest el problema,
segurament.
No ben bé,
perquè és una reacció desmesurada.
Clar, al contrari,
que està massa alt.
Però també hem de poder suportar-la.
Llavors,
amb un terreny fort,
amb un cos que estigui en condicions,
possiblement podríem lluitar millor.
Suposo que és un camp,
encara,
que està molt ple d'explorar,
perquè, com dius tu,
ni que han fet estadístiques
amb els grans grups,
cada cas al·lèrgic
és un món
i van sortint al·lèrgies
a mesura que avançem.
Home, constantment,
com la societat va avançant,
va fabricant noves substàncies,
s'alimenta de noves coses,
perquè és així,
doncs aquest és el camp
que més en extensiós farà,
el camp de les al·lèrgies alimentàries,
sobretot.
Aquest sí que correrà camí.
Aquest,
i tot el que són també teixits,
això també és una mica bellós,
són totes aquestes coses que venen.
Jo, per mi,
ara se'ns ha acabat el temps, Felip,
però hem fet una bona introducció
per un dia,
més endavant seguir aprofundint en el tema.
Molt bé.
Moltes gràcies,
fins la setmana que ve.
Gràcies a vosaltres.
Laura,
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.