.
Passen 22 minuts de les 6 de la tarda.
Seguim en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio
i us presentem a partir d'avui una secció que ens acompanyarà
dilluns sí, dilluns no. Cada 15 dies una secció que es diu
Afers Econòmics i que ens aporta el professor de Contabilitat
de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
de la Universitat, Rovira i Virgili, el Ricard Monclús.
Ricard, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
És el primer i l'últim dia que et presento amb el càrrec i tot, eh?
Bé.
Molt llarg, tot això.
Bé, no, jo penso que soc Ricard Monclús
i parlarem una mica d'economia.
Parlarem d'economia.
Deixos el de professor de Contabilitat i tot això.
Passa que, bé, sapigueu que no ens parla d'economia
qualsevol persona, sinó un especialista en el tema.
Intentarem que sigui una secció, doncs, rigorosa
en quant al que expliquem, però també molt amena, no?
Molt divulgativa perquè ho entengui tothom.
Sí, la idea, quan ho vas plantejar, era una mica aquesta.
És a dir, no perdre el rigor, no parlar d'una forma banal
de determinades qüestions que ens afectin a tots,
però al mateix temps intentar utilitzar un llenguatge
que ens apropi una mica cap als problemes que poguéssim tractar aquí.
Tot i que a vegades això no és possible del tot
i llavors intentarem fer una mica de marxa enrere,
intentarem explicar determinades coses
perquè ens permeti enllaçar cap endavant.
Avui us posarem en situació, us explicarem o justificarem
per què l'economia és prou important
com perquè li dediquem part del temps dels ja tardes
i us explicarem també, avançarem alguns dels temes
que tractarem en les següents sessions.
Economia és que ens mou la vida, no?
Diríem que és el motor de la vida en tots els àmbits.
Sí, certament és així.
I aquest, diríem, serà una mica el leitmotiv d'aquest programa.
És a dir, l'economia com a definició
inclús procedeix de l'època dels grecs
i llavors la definició ens ha preparat molt en aquest programa.
És a dir, inicialment, economia volia dir oikos,
que vol dir casa, i nomos, que vol dir regla.
I llavors, per economia, enteníem l'administració d'una casa.
És a dir, els grecs, quan parlaven d'economia,
el que estaven, més que parlant dels negocis,
més que parlant de les economies nacionals i coses d'aquestes,
ens estaven parlant d'un concepte, diríem,
que a tots ens interessaria l'administració d'una casa.
Seria la part més domèstica, tot i que l'economia, doncs, avui en dia,
és clar, està molt ampliat, tot això.
Sí, el que passa és que...
Però, en definitiva, a la gent el que li interessa també és això, no?
Jo crec que sí.
L'administració, potser no a la casa, però sí, un mateix.
Jo crec que sí.
Si comencem a parlar del producte interior brut,
si comencem a parlar de la renda nacional,
llavors aquests són uns conceptes un tant complexos, inicialment,
i que ens necessitaríem començar des d'un principi.
Llavors, la idea és que comencem una mica per l'administració d'una casa,
és a dir, aquesta economia que tu has dit domèstica, molt ben dita,
i a partir d'aquí, doncs, podem seguir avançant.
És a dir, sentem una mica les bases d'uns principis econòmics, senzills,
però no tampoc d'anar per casa, sinó d'administrar la casa.
De fet, a principis, bases, a punts a tenir en compte,
i són perquè l'economia és una ciència, o no?
Sí, sí, l'economia és una ciència perquè té tot un mètode per a poder treballar.
El que passa és que normalment hi ha dos tipus de ciències,
hi ha unes en què tothom les veiem d'una vessant, diríem, molt seriosa,
i són les que s'anomenen les ciències naturals, ciències pures, com també es diuen,
que serien, per exemple, per la física, la química, les matemàtiques.
Aquestes són unes ciències que venen caracteritzades perquè contrasten els seus principis,
les seves afirmacions mitjançant experiments.
Llavors, front a aquestes ciències estan les ciències socials,
i aquestes no poden contrastar els seus principis mitjançant els experiments.
Llavors, això, lògicament, ens comporta una sèrie de problemes.
O sigui, estem davant d'una ciència social,
estem davant d'una sèrie de qüestions
en les que els individuos sobre els que nosaltres li apliquem la ciència
intercedeixen, estan constantment fent-se canviar els principis.
Té aquest puntet de ciència, el que passa és que, com que som nosaltres mateixos,
els que la fem variar, té un punt imprevisible, pel que dius.
Exacte. Estàs a punt? Sí.
O sigui, a veure, tampoc és imprevisible del tot.
O sigui, hi ha una sèrie de conseqüències que l'economia sigui una ciència social.
I llavors podem dir que tenim unes conseqüències que podem anomenar de bones,
i llavors hi ha altres que podríem dir que són dolentes, no?
Les bones és que estem davant d'una ciència que ens és molt propera,
que tothom l'utilitza.
És a dir, amb uns recursos escassos, que són els diners,
hem de fer front a una sèrie de necessitats humanes,
com pogués ser el menjar, el vestir, el viure.
Això no ens passa amb l'astrofísica, ni amb la física nuclear,
ni amb altres tipus de ciència.
És a dir, que podem dir que tots som una mica economistes.
Ara, front a això, tenim unes conseqüències que podem dir que són dolentes,
i és que no estem davant d'una ciència exacta,
com les que hem anomenat abans,
i que, front a una mateixa actuació,
som capaços d'actuar d'una forma diferent.
Llavors, jo et podria posar un exemple molt senzill.
És a dir, dintre de quatre dies, o uns quants més,
vindrà el 22 de desembre.
Llavors, posarem les notícies de TV3,
o les notícies que siguin a la televisió,
i el primer que començaran és ensenyar-nos
totes aquelles personatges als que els hi ha tocat la loteria.
Aniran als pobles i tot això.
I veurem el comportament.
El comportament és d'alegria, diríem.
Això sí que és un denominador comú.
Tots estan contents, no?
El cava, els crits, i tota una sèrie de coses,
els salts, els balls i tal.
Fins i tot aquells als que els hi ha tocat
una petita porció del pastís.
Sí, però l'alegria és contagiosa.
I al cava s'hi apunta tothom.
I al cava, sí.
Però sobretot és l'estat aquell, no?
O sigui, possiblement allà al costat
hi ha persones que no els hi ha tocat res,
però els veus contents, no?
Bé, diríem, però vull anar cap a un altre lloc.
És a dir, quan els periodistes comencen a fer-los-hi les preguntes,
i llavors diuen, bueno, i vostè, què farà amb aquests diners, no?
Llavors, doncs, hi ha una cosa que s'ha ficat molt de moda últimament, no?
El tapar forats.
Aquesta és una resposta...
Que sembla que a tothom que no ens ha tocat la loteria mai
tenim tot de forats per a casa.
Exacte, tenim un grapat de forats,
però estem esperant que ens toqui la loteria per tapar-ne-los, no?
Després ens surt algun que ja diu
doncs comprar un cotxe, fer un viatge...
Llavors, si ho mirem, des d'aquesta vegada
em sembla que tots el que tenen, diríem,
és ganes de gastar.
És a dir, els hi toca els diners, gastarem i consumirem.
Oh, Ricard, és que si no se te'ls emporta a Isenda.
Sí o no?
Aquests no.
Aquests no.
Aquests estan lliures, ja.
Ara què dius, això?
Aquests no.
Llavors, a veure, aquests no inicialment.
Ara, si després els poses al banc
i llavors hi ha interessos, els interessos no,
però en principi els diners provenents del joc,
de les rifes, per dir-ho d'alguna forma,
de les de l'Estat o les autonòmiques...
No tenen càrrega d'impostos.
Aquestes no paguen impostos com a tal,
com a ingressos que tu tens.
Per tant, dius gastar.
Tothom el que té al cap és gastar-se en alguna cosa.
Fins que, de cop i de volta,
et trobes en què li pregunten a una persona
i en lloc de dir gastar, diu
jo viure sense preocupacions a partir d'ara.
Viure de renda?
Bé, ell diu viure sense preocupacions.
O sigui...
I al costat, després, surt una persona i diu
jo casar-me.
Llavors, fixa't que, si bé, la majoria...
No és el mateix, eh?
Clar que no és el mateix.
Casar-se i viure sense preocupacions no és el mateix.
No, potser al que es casa li venen les preocupacions.
Però, fixa't en què tu mateixa ja has dit.
Ja no és el mateix.
És a dir, les mateixes persones del mateix poble,
la majoria, hem de suposar uns 60-70%,
diran coses que siguin despeses.
És a dir, gastar aquests diners, consumir.
Però després tindrem unes persones
que se'n van cap a uns extrems totalment diferents.
Llavors, clar, l'economia,
davant que no tots actuem de la mateixa manera,
es troba amb un problema.
Es troba amb el problema d'agafar i dir
si tothom no actua de la mateixa manera,
jo no sé el que farà els altres.
Per tant, jo no puc preveure fàcilment el futur.
Aquest és un, diríem, de les conseqüències,
no vaig dir tampoc dels inconvenients,
sinó de les conseqüències
que l'economia sigui una ciència social.
Te faig una pregunta, Ricard, mira dos incisos.
Ara continuem també explicant així en genèric.
Un incis és que a mesura que s'acosti el dia 22,
o sigui Nadal,
ens apuntem per fer un programa especial
de què podem fer si ens toca la loteria?
Bé.
Bé, ho deixem així a l'aire.
Bé, ho podem fer...
Què podem fer si ens toca la loteria?
Sí, què es pot fer?
O quines avantatges o riscos té, doncs això?
O gastar tots els diners o invertir o...
Bé, el que podem és dedicar un programa
al voltant de Nadal
en el que parlessem de fer inversions, per exemple.
fer inversions, llavors, o sigui,
la de les despeses ja ho anirem parlant constantment.
De fet, la gent ja sap com gastar-se els diners,
aquest és un altre.
Sí, però...
O no.
Exacte.
A vegades no, eh?
O no, perquè...
I no tan sols és dir
o no sap gastar-se'ls,
sinó se'ls gasta bé.
Clar.
Aquesta és una pregunta.
Si en tens molt,
els gastes fàcilment,
però quan en tens poc,
i abans parlàvem de què?
Els diners són un recurs escàs,
gastar-se'ls també.
Tens que tenir una habilitat.
Ara entrem en això.
Has esbussat un parell d'idees,
és molt filosofia pura,
però tu ets d'aquells que pensen
que tot es pot comprar en aquesta vida,
tot té un preu?
A veure, els recursos
dels que parla l'economia,
sí.
Ara aquí t'he contestat d'una forma.
Sí, perquè a veure,
que no ho són tots.
No, per exemple,
l'aire no és un recurs escàs.
L'aire es pot comprar, Ricard.
Però l'aire no és un recurs escàs,
en principi.
I llavors,
els que no són recursos escassos,
l'economia, en principi,
no els estudia, diríem.
No els estudia
perquè no representen un problema.
És a dir, tu, a l'hora de satisfer,
necessitats,
els recursos escassos
te permeten
els recursos escassos,
ara mai,
ara mai distrat.
Deies que si no són recursos escassos,
l'economia no els contempla.
L'economia, en principi,
no ho contempla.
Però què s'entén per escassos?
Per exemple, el petroli.
Això està clar.
És un recurs escàs,
és a dir,
no en tenim prou.
És a dir,
és limitat.
Però també les pomes
és un recurs escàs.
És a dir,
les pomes
es cultiven
en unes quantitats determinades.
D'acord?
O sigui,
això són recursos escassos.
L'economia
es fixarà
en aquestes qüestions.
Llavors,
el que són recursos
que no són escassos,
bàsicament,
n'hi ha pocs,
però serien aquests filosòfis
que tu parlaves abans,
doncs aquests.
És a dir,
quan tu em preguntes
hi ha alguna cosa
que no es pot comprar,
quan tu em fas aquesta pregunta,
jo et diria
que fora bo
que n'hi hagués
moltes de coses
que no es puguin comprar
i llavors entraríem
en un terreny filosòfic
i personal.
Ara,
si ho mirem
des del punt de vista
de l'economia,
et diria,
aquestes coses
que no es poden comprar,
l'economia,
en principi,
no les tracta.
Això dels recursos escassos,
suposo que és la manera de...
seria el mateix
que dir,
doncs,
l'oferta i la demanda.
Sí,
o sigui,
per una part
nosaltres tindríem
les necessitats,
per una part
nosaltres tindríem
les necessitats humanes,
diríem
que aquestes
hi ha hagut gent
que ha dit
que són infinites
i per una altra
tindríem els recursos
en què satisfer
aquestes necessitats humanes.
I llavors aquí,
entre una cosa
i l'altra,
començaríem
a parlar d'oferta i demanda
que són
uns dels principis
en els que
comença sempre
l'economia.
Doncs seguim endavant
amb aquesta manera
d'introducció
que us fèiem
d'aquesta nova secció
que avui comença
i que tindrem
cada 15 dies
els dilluns
a fer-se econòmics
amb el Ricard Monclús.
I abans has dit
una cosa molt interessant,
Ricard,
has esboçat una idea.
Jo et deia,
tothom sap
en què gastar-se
els diners,
o sigui,
tu que és la loteria,
per exemple,
i m'has dit,
home,
no,
potser des del punt
de vista econòmic
no tothom sap
en què,
si és gastar-se bé
els diners,
hi ha ètica
amb això
de l'economia
també?
Evidentment,
evidentment,
aquesta pregunta
sí que per descomptat
et diria
hi ha una ètica
en l'economia.
Ara,
el que tu m'estàs preguntant
pot ser més aviat
la pregunta
que m'estàs fent
seria
les persones
tenen un comportament
raonable
des d'un punt
de vista econòmic,
és a dir,
a l'hora de dir
sabem gastar,
el que ens
tindríem
que plantejar
una mica
és això,
les persones
tenen comportaments
raonables
i llavors aquí
perquè
ho poguéssim
entendre
ja que abans
parlàvem
que hi havia
unes ciències
que eren
naturals
com la física
o la química
hi havia unes ciències
que eren socials
i aquestes ciències
socials,
per exemple,
estaria la sociologia,
estaria la psicologia,
estaria l'economia,
no?
Llavors,
per exemple,
si nosaltres
a un psicòleg
li preguntem
si és raonable
que determinat
tipus de persones
o moltes persones
quan veuen
un ratolinet
comencen a cridar
i pujan dalt
de la cadira
segurament
el psicòleg
ens diria
que no és raonable,
és a dir,
el ratolinet
per a la persona
no significa
un perill
i per tant
no s'hauria
de tenir por.
Si a un psicòleg
li preguntem
si és raonable
el comportament
humà
que en aquests moments
està alterant
el clima
d'una forma
que anem
que anem escalfant
la terra
i que pot acabar
amb la nostra espècie
segurament
aquest sociòleg
també ens diria
que el comportament
de la persona
no és gaire
raonable.
En economia
passa
alguna cosa
semblant.
És a dir,
en aquests moments
per exemple
tothom
està dient
que els pisos
estan molt cars
però
se'n seguissin
comprant.
Llavors
és raonable
aquest comportament.
En principi
no seria
prudent
dir que sí
o dir que no
d'una forma
molt ràpida.
Per exemple,
el constructor
fa un bloc
de pisos
i posa
com a preu
de venda
per exemple
100.000 euros.
Suposem
que aquest preu
de venda
que el constructor
vol vendre
per 100.000 euros
també li ha costat
40.000.
Els anuncia
i al cap
d'un mes
resulta que
ha venut
tota la producció
o tota la promoció
sobre plans.
El preu
que ha demanat
és a dir
en aquests 100.000 euros
els lliurarà
dintre d'un parell d'anys
i ha començat
a fer calais
amb la qual cosa
pot començar
a construir
utilitzant els diners
que li proporcionen
en forma de paga
i senyal
als compradors.
És a dir,
mirant-ho d'aquesta manera
estem davant
d'un negoci redó.
Sí, sí.
Al cap d'un temps
fa una segona promoció
i el preu
de cost
per exemple
en lloc dels 40.000 euros
que parlàvem abans
ha passat a 45.000
per ficar
un import.
Però com la primera promoció
l'ha venut
d'una forma tan fàcil
ara diu
en lloc de vendre'ls
a 100.000
vaig a ficar-los
a 130.000.
Llavors,
amb aquesta actuació
del constructor
resulta que
si aquesta segona promoció
els venen
amb facilitat
ja podem imaginar
el que passarà
amb la tercera,
amb la quarta
i amb la cinquena.
És a dir,
seguirà actuant
d'aquesta manera.
Llavors,
ens podem preguntar
és econòmicament raonable
el comportament
del comprador?
Del comprador?
Bé,
del constructor,
per exemple,
primer.
El comportament
del constructor.
Estic gairebé segur
que tothom dirà
que sí,
ja que
si una cosa
es ven
sense problemes
és fàcil
que pugi
en el preu.
Llavors,
i el comportament
del comprador
és coherent
des d'un punt de vista
o raonable
des d'un punt de vista
econòmic,
en principi
hi haurà algú
que dirà que no,
però pensem,
per exemple,
en el següent.
Una persona vol
un quart pis
perquè té molta llum
i vol el quart primera
perquè resulta
que és
amb orientació
cap al sud
i llavors té
cara sol
i totes aquestes coses.
Si no el compra aviat
hi haurà una altra persona
que el comprarà
i llavors
això justifica
el que
tinguin
aquesta pressa
per comprar.
Llavors
es venen
molt fàcilment.
El comprador
els seguís
pujant de breu.
És raonable
l'actuació
del comprador?
En principi,
diríem,
amb els plantejaments
que jo he ficat
seria raonable.
És a dir,
ell vol un pis
lluminós,
el vol alt
i el vol encarat
cap al sud.
D'aquests
no n'hi ha gaire.
I encara,
tal com estan les coses
avui en dia,
potser simplement
el que vol
és una vivenda
per viure.
Bé,
si vol únicament
una vivenda...
Vull dir que no parlem
de capricis,
parlem potser
d'un article
de primera necessitat.
Sí,
bé,
però encara que sigui
un article
de primera necessitat,
quan tu vas
a una promoció
i allà et trobes
amb 25 viventes
que lògicament
tenen diferents
encaracions
i que trobes
que hi ha un primer pis
que potser
tindrà unes ventatges
perquè pots pujar a peu
però,
per exemple,
tindrà menys llum
que un quart,
un cinquè pis,
per exemple.
Llavors,
la gent té preferències.
La gent
es torna les preferències
i llavors
aquestes preferències
lògicament
fan que moltes vegades
actues
d'una forma
no raonable
econòmicament.
És a dir,
potser...
Jo amb un primer
ja en tindria
prou per viure-hi,
però bueno,
vull més,
vull el sol,
vull la llum...
Clar,
però i per què
no volguer coses?
Clar,
i també tenint en compte
una miqueta
la diferència,
dius,
és que potser
per x euros més,
per el que em representa
la diferència,
doncs ja ho tinc a complert.
Sí,
però aquí
és quan comencen
ja els problemes.
De fet,
no diguem potser
gaire cosa més
sobre vivenda,
sobre pisos,
perquè em sembla
que tindrem
un capítol especial
dedicat a això,
no?
Sí,
vull dir,
sobre la vivenda
és un tema
que preocupa molt
a tothom,
no?
O sigui,
una...
per la dificultat
d'accedir a la vivenda,
que puguin tenir
tot un sector
de la població,
sobretot la gent jove,
i després,
perquè en aquests moments
s'estan produint
unes pujades
dels tipus d'intres
que lògicament
fa que
els que tenim hipoteca,
doncs lògicament,
veus,
són les coses
amb una certa
intranquilitat
i llavors,
si et sembla,
doncs aquest podria
ser un tema
però dintre de 15 dies
podríem parlar
de la vivenda,
podríem parlar
dels tipus d'intres,
podríem parlar...
Bé,
Així en general,
per el que intueixo
que deies,
estàs proposant,
vaja,
o podria ser
si tothom deixés
de comprar pisos
simplement perquè...
Bé,
simplement no,
eh?
si actuéssim com a compradors
responsables econòmicament
i deixéssim de comprar pisos
perquè estan els preus
massa pujats,
s'haurien de baixar els preus?
Evidentment,
i això...
allò que hem dit
de l'oferta de la demanda.
Exacte.
O sigui,
a veure,
la llei de l'oferta de la demanda
és una cosa molt senzilla.
És a dir,
si moltes persones
demanen una mateixa cosa,
el preu
pujarà d'aquesta cosa
perquè
arriba un moment
en què
els que ofereixen
aquesta cosa
són incapaços
d'oferir
o de
donar tot el que
s'està demanant
i llavors
la forma de frenar
aquesta demanda
és pujar-hi els preus.
De la mateixa manera,
passa al contrari.
Si hi ha d'una cosa
poca demanda,
lògicament,
els preus
tenen una tendència
a baixar.
Amb la vivenda
el que passa
són altres qüestions
i és
la forma
en què es paga
la vivenda.
Llavors,
en la forma
en què es paga
la vivenda
i llavors aquí
i que lògicament
està la financiació
i està la hipoteca,
llavors els tipus d'interès
juguen uns factors
molt importants.
Caldria veure
després en tot això
el paper
d'entitats financeres.
Sí.
Pensa una cosa.
a l'any 92
una hipoteca
estava
al 17%
d'interès.
En aquests moments
està al 3%
d'interès.
Poc més o menys,
3-4%.
O sigui,
la diferència
és increïble,
increïblement gran.
Sí que pots dir
en aquella època
teníem una inflació
més alta,
però no es cobrava més.
Els pisos
estaven més barats,
sí, d'acord.
Però a l'hora
de finançar,
a l'hora de finançar
nosaltres estàvem
pagant uns típus
d'interest
del 17%
anual
sobre la quantitat
que ens havia deixat
el banc.
En aquells moments
els crèdits
no passaven
de 10 anys.
10-15 anys
com a molt
era la cadència
que et donava
un banc.
En aquests moments
un banc
t'està donant
o t'està facilitant
que tu puguis
tornar
la totalitat
del crèdit
fins a 30 anys,
inclús,
jo no els he vist
anunciats,
però
he llegit
que més anys,
no?
Llavors,
clar.
Estaríem parlant
que actualment
ens deixem més
els diners
que paguem
per la vivenda
van a parar
més als promotors
o als constructors
que no pas
a les entitats
financeres.
Aquesta seria una?
Bé,
el que passa
és que
l'abaratament
del tipus
d'interès
ha possibilitat
que les persones
puguin comprar
unes cases
més cares
i d'això
se n'ha benefici
del constructor.
El constructor
aquest que estàvem
comentant
fa un moment
que ve
tota la promoció
sobre plans
i que
gairebé
no ha tingut
que
treure diners
d'ell
sinó que
comença
a fer
les primeres
certificacions
a partir
de les
pagues
i senyals
i a partir
de les primeres
entregues
llògicament
aquest constructor
arriba un moment
que quan ho té
tot venut
en fa un altre
i lògicament
la seva tendència
és anar pujant.
Això que el preu
vagi pujant
l'IPC
l'índex de preu
al consum
vagi pujant
es dona tant
pel que fa
a l'habitatge
que seria
parlar
a l'engròs
com pel que fa
simplement
al producte
del dia a dia
les verdures
el peix
que mengem
qualsevol
d'aquestes coses
com el sector
de l'automoció
en tots els àmbits
tot puja.
el que passa
és que en la construcció
el preu
ha pujat
moltíssim més
que l'IPC
moltíssim més
això si vols
en un programa
per exemple
podem mirar
ja que tothom
és conscient
de la influència
que ha tingut
l'euro
en els preus
que paguem
llavors
podem ficar
exemples
i veure
per exemple
que volia
un enciam
per dir un enciam
diríem
la verdura
o sigui
un enciam
és més complex
no sé
que un tingui
una memòria
històrica
i no recorda
el cafè
el cafè
em sembla
que tothom
el té present
aquell cafè
del dia 1
de gener
de quin any
va ser?
del 2001
el 2001
sí
no recordo
moltament
quan va començar
a incorporar
l'euro
llavors
el que sí
podem
és veure
quins han estat
els percentatges
de pujada
de determinats
preus
i llavors
per veure
aquesta inflació
que parlàvem
i el que
ha assenyalat
els preus
dels cotxes
els preus dels cotxes
per exemple
han pujat
gairebé
estrictament
l'IPCA
gairebé
o sigui
no són uns articles
que ells han pujat
gaire
i les vivendes
sí
la verdura
que comentaves
o els articles
de menjar
n'hi ha hagut
com el pa
per exemple
que ha pujat
moltíssim
ara no
ho tinc present
aquí
amb exactitud
des que es va
incorporar
l'euro
però
ha pujat
força
doncs sobre
aquesta incorporació
de l'euro
sobre la vivenda
sobre els mitjans
de pagament
el que serien
les targetes
de crèdit
de dèbit
no ho sé
sobre
l'economia
més familiar
més del dia a dia
de com gestionar
la casa
sobre el sector
de l'automoció
sobre les inversions
entre moltes altres coses
i els impostos
evidentment
entre moltes altres coses
parlarem aquesta temporada
amb el Ricard Monclús
Ricard moltes gràcies
a tu
t'esperem dilluns
però d'aquí
quinze dies
d'aquí estarem
gràcies