A mi, Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com està?
Mira.
Cumpleaños feliz.
Cumpleaños feliz.
Des de l'Ego, des de l'Ego, que ets una punyetera.
Le deseamos todos a la ràdio.
He cridat a tothom perquè entri a cantar, eh?
Gràcies, gràcies.
Però, clar, deia, no, no, tu ho fes, tu ho fes,
que aquí tens una miqueta de feina, eh?
Per molts anys.
No el sent bé? No el sent bé? A veure.
Sí, sí.
A veure, a veure. El sent bé ara?
Ara? Sí.
Sí, millor, no?
I tu, sents millor?
Perfecte, jo, perfecte.
a vostè de sempre.
Vale, vale, vale.
Avi.
Vale.
Què?
Quants cauen?
Es pot dir o no es pot dir?
Sí, sí.
Digui, digui.
Els miren, cauen 80.
Molt ben posats, eh?
80.
Oh, mira, són tants anys de portals
que m'he acostumat a portar-se.
Entre el bastó i les cames i jo,
els mirarem.
Perquè és curiós, eh?
Quan era petit anava en quatre potes.
Sí.
El feia més gran en dues,
i ara vaig en tres.
O sigui, se m'ha acostumat ja...
I hi ha prou, eh?
Amb el bastó, eh?
Sí, no, ja, ja.
Ara hi ha prou.
Amb el bastó, però on hem fet.
Avi, quants aniversaris hem celebrat vostè i jo aquí a la ràdio?
Quants aniversaris estem celebrant vostè i jo?
Perquè ja en portem uns quants, eh?
Doncs escolta'm,
nosaltres ens vam començar a conèixer així en plan de la ràdio
quan encara estàveu al fòrum.
Recordes?
Allà dalt, al fòrum, aquell racó...
Sí, sí, i tant, i tant.
Aquell racó allí que hi havia...
Enguany fem els 20 anys, eh?
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
A més, ja teníem unes sintonies de mar de mar.
És que avui s'han de mitja celebració, això, eh?
No ho sé, a mi em passa.
Però fa tants anys, fa tants anys ja.
Sí, ja, bé, sí.
Després vam anar al carrer La Nau.
Sí, cert.
Després al carrer La Nau vam anar a la Rambla.
I cada vegada...
Saps el que m'ha dit un company, un excompany d'aquí de l'emissora,
d'aquests 20 anys que ha passat?
Deia, cada vegada aneu baixant més a baix.
I la propera vegada què estareu?
Què estareu?
A la banda d'Icomar?
Anireu cap a Torreforta?
O baixareu ja directament cap a la Canonja?
No.
Encara de ser allà on vulguin, eh?
Sí, nosaltres jo crec que sempre estarem en Tarragona.
Sí, on t'estigui.
Sempre, sempre.
Sempre esperem de coses a Tarragona, Tarragona...
I després d'allà, de la Rambla, hem vingut cap aquí.
On ens vulguin.
No, aquí estem...
Ara aquí sembla que estem més espaiosos.
Sí.
S'ho sentim més senyors.
No senyors per senyor, no, no, no per senyor.
Refereixo amb més amplitud, eh?
Home, espai tenim.
Això li dono tota la veu que espai tenim, eh?
Per això et dic que almenys hem guanyat amb espai, amb dimensió.
Home, i ara quan entres per la porta et dic, ui, això és una emisora, eh?
Sí, sí, sí.
A veure, no dic que les d'abans no ho siguin, però clar, per exemple, jo recordo a la plaça del Fòrum,
que era petitonet, allò, només eren dues habitacions.
Que me'n recordo d'aquell noiet que hi ha allà fora, eh?
Qui és el Joan Andreu?
Se refereix a l'any d'esport.
Joan Andreu, el jovenet, allí.
Tu, els quadallors, altres que no cal dir perquè no recordes el nom, no?
Però vam anar, sí, però sempre hi ha hagut una espècie de caliu.
Sí.
Jo trobo, sempre m'he trobat amb una espècie de caliu, perquè hi ha molts que no hi són,
no que hagin marxat.
No, no, però...
I sempre he tingut una bona relació amb tots.
O sigui, m'he sentit avi.
Primer no era l'avi.
Primer no era l'avi.
Però llavors amb el temps m'he anat sentint, m'heu fet avi...
Va haver-hi una mica de canvi, no? Estratègic.
Sí, sí, sí.
Canvis.
I fèiem el programa, recordem que fèiem el programa normalment al matí.
El primer matí.
Després, com està el pati.
Després, en fi, amb diferents motius.
Però llavors ja em vau fer l'avi.
Sí.
I m'he sentit tan a gust com a avi, que escolta, vinc aquí...
Mira que vaig a vegades renquejant o el que sigui, però vinc aquí i em trobo...
Jo comentàvem l'altre dia, se'n recorda, que diu...
Ai, em fa mal aquí, em fa mal allà, però quan arriba aquí a l'emissora se li passen tots els mals, eh?
Sí.
Però saps què passa?
Que aquí ara, quan estic, per exemple, ara que estic aquí, veig a tu, veig a aquella altra noieta, veig a aquella noia, veig a aquell noi, veig allò...
I, escull, me sento...
Me sento en família.
Saps què em vull dir?
És que ho som, això, una bona família, eh?
Sí, sí, sí. Almenys jo m'hi considero, eh?
Perquè, a més, quan ve l'avi, el primer que li pregunten...
Gràcies als amics de l'abatxa.
Avi, què li fem? Un cafetet? Un té?
Això sí.
I ja corren tots cap a la cafetera a fer alguna cosa, eh?
Això sí, això és el primer que fan quan arribo, que és això.
Què vol? Un cappuccino o un té?
Ai, avui, avui que hi ha una rada que no l'he fet.
És igual, dona.
Oi, ara m'ha estirat a mi de les orelles.
Jo m'ha estirat a vostè, ara m'ha estirat a vostè a mi, eh?
Si farem un canvi.
Que depèn, si vinc al dematí faig un test, si és a la tarda un cafè, un cappuccino...
Però vull dir, és més l'ambient que trobo.
Sí, sí, sí.
Perquè a vegades trobes que per vindre aquí has de deixar el temps que fa, el millor que sigui.
L'autobús, hem d'agafar l'autobús, que vostè normalment es desplaça l'autobús.
Però vinc a gust.
I a qui m'hi trobo gust, doncs són moments de la vida que, clar, en aquests 80 anys es visten...
Li he de fer un repte, eh? Hem de durar 20 anys més, eh?
Això espero.
Que ho sàpigui, eh? Que ho sàpigui que hem de durar 20 anys més.
M'he de poder aguantar com ara, arrenquejant i fumut.
Perquè a vegades estic com estàs fumut, però pensa, bé, la vida segueix.
I a l'esquena, a l'esquena, tira cap endavant, no?
Sí, sí, la vida segueix.
Ramon, tira cap endavant.
Jo et diré una cosa, quan fa 45 anys que m'entra un ronyó, que vaig estar caixa o faixa o el que sigui,
vaig pensar, ai, almenys que ho duri un any, si ho duri un any només per arreglar quatre coses, ja no em vaig satisfet.
I fa 45 anys que aquest any vaig seguint, vaig seguint.
I la base és prendre la vida tal com bé.
Quan ve una cosa en contra, pensar, bueno, superar-la.
Que no és una cosa d'alegria, disfrutar-la.
Que, maca, et volia fer això, i he tingut un desengany.
Però penses, bueno, potser això m'ha evitat una altra cosa.
I així passen els anys, passen els anys, vas coneixent gent, vas desconeixent, vas fent,
i no t'ho dones compte, i com que no estàs pensant, ai, que tinc tants anys, ai, que tinc tants anys,
ai, que no, quan tenia aquests anys era un jaio que no sortia de casa, ai, quan...
No pensar en aquesta manera, sinó pensar el que ve.
El que sigui, però que vingui bé, no?
Sí, sí, que vull donar a la ràdio.
Vale, hosti, que tu just tu vull que...
Va, arribes aquí, va.
Està en la mar de bé.
Què diu això? Doncs un dia anem a un altre puesto.
Un te convida, escolta'm, hauries de vindre, que hauries de fer la presentació d'un pintor,
però no tinc cotxe, i jo, bueno, ja vindrem a buscar.
Home, això sempre s'agraeix, sí, sí.
Has conegut gent, conegues altra classe de gent,
i, bueno, la vida és així, eh?
La vida és així.
Avui, doncs ens queda més temps.
De nou, felicitats pel seu aniversari, per molts anys,
i el que li deia, tinc aquest repte, que l'hem de fer junts, eh?
Gràcies.
Hem de fer 20 anys més, eh?
Val, val, val, per fer el frai.
I que ens han d'aguantar, uh, 20 anys més ens han d'aguantar.
Ja saps que per fer el frai, n'hem fet 80 i hi ha posats a fer.
Mira, doncs encara ens queden, eh?
Ui, són uns quants, eh?
Bueno, que els farem, els farem.
Això, agafa'm carrilla a vostè i tira, tira, tira.
Abans, abans, la gent, els 80 anys ja no sortien de casa,
però ara tenen 90 anys i la guerra que donen.
I alpinisme, i surf, i el que vulguin, eh?
I el que vulguin.
Uns amb una cosa, uns xerrant, com ara jo, anant xerrant,
l'altre anant jugant, l'altre anant...
Així que la vida és qüestió de fer coses.
Avi, gràcies. Fins demà.
Molt bé.