Avui, Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, com es troba?
Mira, com sempre.
Li veig una miqueta de tos avui, eh?
Ahir va fer un any, avui la tos encara li aguanta, eh?
No hi ha manera que marxi.
No, mira, bueno.
No, que és una petita broma.
Ja, d'això.
Què tal? Li van regalar moltes coses, li va felicitar a tothom.
La situació és la família, trobar-te amb la família.
Sí, així sempre.
Saps com vull dir? És el principal, és trobar-te amb el d'això.
Doncs ja fa dies que em punxes, que si els barris, no els barris...
Què diu? Anem a parlar ara del barris?
Jo em pensava que anava a treure una altra de les seves coses, eh?
Sí, anem a parlar ara de totes les coses.
M'has recordat...
Què me diu, què me diu, avui?
No, no, no.
Ara m'has recordat, per exemple, amb els anys i no anys, el que sigui,
de molt jovenet, no dic l'edat, però era bastant jovenet.
Deixem-ho anar molt jovenet, no?
Abans d'anar a l'Emili.
Què me diu? Però ho està fent l'Emili.
Sí, Barcelona, per cert, molt bé.
Amb les èpoques aquelles que Barcelona era Barcelona, saps?
Sí.
Els barris eren els barris, en fi, tot...
I a més, en aquell temps, sàpia, hi havia com més distincions, no?
O no?
Sí.
O sigui, la gent de Postín, diguem-ho així, se li notava moltíssim.
No, a Barcelona passava que tenies aquells barris barruxino,
el paral·lelo, a dalt...
En fi, era diferent d'això, però era molt distret i estava molt bé,
molt divertit, era un ambient molt cosmopolita, saps?
Però bé, era Barcelona i això ja és un altre tema per un altre dia que parlem per fer comparacions.
Sí, però les comparacions són odioses, o sigui que segur que hauríem de canviar de tema.
No, no, no, a vegades no.
A vegades són convenients, a vegades són convenients fer comparacions,
per donar-se'n compte de com vivim, com vivíem, com viuen i com deixem de viure,
a vegades com som i deixem de ser.
A vegades hi ha comparacions, doncs, que ens aporten a una llum determinada.
Sí, sí, sí.
Doncs, bueno, jo recordo que érem un grupet de nois i noies
que es trobàvem el dia de festa per anar a ballar,
perquè llavors, clar, els puestos als valls, segons quins puestos,
encara no era com després m'han explicat altres valls que hi havia a Tarragona, no?
I t'ajutaves a casa d'un, o un puest amb un altre i d'això.
I una vegada vaig agafar i vaig comprar una gramola que d'esportàtils,
una maleta, eh? I els quants discos vam comprar.
I pensa que anàvem...
I va fer la festa.
I pensa que anàvem a ballar, perquè llavors Torreforta encara no existia.
Sí.
Llavors no existia.
Però hi havia el cos de Torreforta, un mas, una magia,
no recordo el nom o no interessa, bueno, pel cas, perquè són coses que no...
Són molt personals, diguem-ho així, no?
Sí, sí.
Era un bar, doncs, que allí tenien també una miqueta d'escenari,
havien fet coses de revistes, jugaven, en fi,
era una espècie de magia molt popular amb el sentit aquest de cosa que hi havia.
Que llavors encara no hi havia ni...
Llavors no hi havia, dic, Torreforta.
I pensa tu que per anar a ballar allí,
que fàvem la maleteta, i anàvem des del Serrallo,
per la via, per la via, fins a classificació,
passàvem a classificació, passàvem pel sofra,
que hi havia de la fàbrica de sofra, llavors allà dalt,
dintre de Torreforta i la via,
i escolta'm, i anàvem,
compte tu el trànsit de trens que hi havia,
compte tu com estaven les coses,
que anàvem a ballar,
i clar, a vegades de pujada,
anàvem per la via.
Anàvem per la via, vam, vam, vam, vam.
Però se sentia el tren, no?,
de venir, això.
No hi havia, havíem trens estacionats,
però anaves pel costat,
que no hi havia trens.
No, perquè anava a dir-li,
havia una mica incursient d'anar per la via, eh?
No, no, passàvem un tren cada quan passava,
però no, hi anàvem d'això.
Llavors el que fèiem era,
com que llavors se feia més tard,
i anaves allò mig d'aquella manera del ballar,
i estaven més animat, o el que sigui,
llavors varíem per la carretera,
que llavors la carretera
és l'abella que hi ha ara.
Anna?
Sí, sí.
O sigui, llavors la torreforta...
Sí, sí, l'abella que agafes per davant,
la vella, que fa territori,
agafes allà d'allà,
que hi ha uns grans plataners allà,
uns grans arbres...
Encara queden, eh?
Queda algun, eh?
Sí, sí, sí.
Llavors van baixant, baixant,
anant cantant, anant rient,
el que sigui,
i compte tu, compte tu quin ambient.
Estrada.
Llavors ara tot és el port esportiu.
I llavors, si dius tu,
el que fèiem...
Ah, però això és veritat,
que abans amb poques coses se tenia...
poques coses perquè eren les que eren,
no se podia fer una altra cosa,
o sigui, només tenies allò
i amb allò tenies que passar...
Sí, sí.
Però fins i tot hi ha poques coses...
La inventiva que hi havia, eh?
Però en poques coses, per exemple,
comprar una gramola que hi ha d'esportàtils,
que és una maleteta,
una maleta era una maleta,
i una altra per als discos.
I fins i tot amb allò,
la festa, com si fos ja un ball...
Un guateque, no?
Aquelles que feien, sí.
I allí que passen joves,
doncs mira, un rei, l'altre no reia,
un passigolles, l'altre que reies,
l'altre la broma, o sigui,
perquè llavors allí, Torreforte,
no sé si encara existeix,
hi havia una torre,
encara hi és, queda torre?
Crec que sí.
Hi havia una torre,
que d'aquí ve Torreforte, saps?
La torre mig ensorrada,
i allò, clar, un descampat,
només hi havia això.
Depós hi havia allà la classificació,
diran que hi havia la brossa,
que deien,
que era on tiraven tota la brossa de Tarragona.
Què diu? Per allà era?
Sí, allà tiraven la brossa,
hi havia uns que se'n cuidaven.
Així com ara ho envien,
no sé on tu,
envien ecològic o el que sigui,
doncs allí ho tiraven allà,
llavors la gent anaven a triar el paper,
anaven a triar,
en fi,
feien la selecció,
el que fan ara,
màquinalment o el que sigui,
llavors anava gent allògada,
i anaven separant i triant.
Clar, així com ara veus el cartró pel carrer,
llançat, que no el compren,
en aquell temps era apreciat.
No, no, a veure,
ara també, el que passa és que,
clar, ara s'ha de fer una selecció,
que dèieu vostè, una selecció ecològica,
en el qual s'ha de reciclar.
Sí, sí, però...
Les coses s'han de reciclar.
Però anys enrere,
el carrer no veus cap de cartró,
al contrari,
que hi havia una furgoneta o algú...
I d'ampolles de vidre tampoc.
Tampoc.
I de cava, sobretot,
eren les més buscades,
perquè jo me'n recordo,
avi, que havia el...
Ara no me surt la paraula.
Que comprava...
Sí, el trapaire.
El trapaire, exacte.
Sí, sí.
Comprava les ampolles,
te comprava a les revistes,
allò que dius,
agafaves un munt de revistes
i li portaves,
i aquell dia et donava un duro
i bueno,
ja estaves més contenta que un joc.
I llibres i...
I de tot.
I com que saps que va passar també,
el que va a la guerra,
i les coses i altres,
molta gent van trobar-se a cases
plenes de coses,
i anava al trapaire aquest
i ho comprava tot.
Avi, si li sembla,
parlem demà al trapaire?
Val.
No, que li he enganyat,
que ha de ser dilluns,
que demà és dissabte,
encara que seríem tan a gust
que continuaríem, eh?
Sí, sí.
Avi, un petonàs, eh?
Boníssim cap de setmana.
Gràcies.
Gràcies a vostè.