Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Doncs molt bé, perquè ja és divendres, una altra vegada.
Però estic relaxada avui, Mar. No sé què em passa.
Fa 15 dies que no ens veiem. Has tingut temps de descansar, eh?
No, per això, però que estic massa relaxada.
Jo volia dir que avui que vindrà la Mar estaré amb ganes, amb piles...
Però no, m'has agafat així, en plan relax.
Bueno, és la penitència, que de Setmana Santa volies que no...
M'has agafat tant dels naixements.
Bodes, naixements...
És el que té, la vida social, és el que té.
Però bé, no només hi ha modes i casaments, hi ha moltes altres coses.
Perquè aquesta setmana, entre l'altra gent, parlarem de...
Anna Obregón.
Caro i Martínez Bordiu.
Rosario Flores.
Charles Isteron.
Humberto Janeiro.
John Lennon.
i Top Cruise.
Comencem?
Comencem.
És que m'encanta, m'encanta.
Sento aquesta música i...
És que noto...
Jo ja m'aniria de vacances.
Jo noto l'aire aquell a la cara de mar.
Ara me'l veig.
Oi, el Capitán Stubin.
Déu, senyor Stubin.
Estúpid, el Capitán Stubin.
Estúpid, estúpid.
Bé, escolta'm, afrontem-ho de cara.
Així ha agafat el toro per les banyes.
Comença, comença.
I no vull que ningú malinterpreti el tema banyes.
No, no, no.
Però quan abans ho comentem, abans ens ho treurem de sobre.
Vinga.
Hem de parlar d'ella, d'Anna García Obregón.
Que tonta soy.
Bé, sí, ara reconeixeu...
Ja pots plorar, ja pots plorar.
Reconeixeu-vos important perquè és un pas per arreglar-ho.
Bé, ella ha anat a Cádiz de vacances amb el seu fill Àlex.
Però ja saps per què ha anat de vacances, no?
Estoy acotada.
Llevo mucho tiempo sin vacaciones.
Clar, està tot el dia treballant.
Treballa moltíssim.
Treballa tant, tant, tant tarantant que les figues són seques.
Com era allò?
Eh?
Que no és una cançó.
Ah, no, no ho sé.
Ah, no, no ho sé.
És que tu no saps el cançó popular, nena.
No, no, no ho sé, no.
Deixa'm anar per on t'anava.
Deixa't estar les figues d'un altre paner.
La qüestió és que vam un fill, l'Àlex,
que al juny recordem que farà ja 14 anys
que aquell monstru de nen va pel món.
Bé, doncs el va endur a Cádiz a passar uns dies
perquè allò que estava estressada era tant treballar.
Bé.
Lògic, lògic.
No passaria res
si no fos que no hi ha hagut passada de biquini
perquè ja no té edat per anar ensenyant els biquinis
i perquè ja últimament els anava repetint.
Que ja n'arribava el pressupost.
Ja n'arribava el pressupost.
Doncs anava en ella, el seu fill i el tercer discòrdia.
Tu em preguntaràs qui és, el nou nòvio?
Deixa'm, deixa'm.
Qui és?
És el nou nòvio?
No, no, Sílvia, no.
No, qui és, qui és, qui és, qui és?
Bé, doncs és una crossa
perquè és que ella anava a coixa.
Com que anava a coixa?
Sí, nena, sí.
Què li va passar?
Doncs resulta que ella volia fer de pau gasol
i es va posar a jugar al bàsquet amb son fill.
I es veu que va arribar el moment en què t'ha catar crac.
Però t'ha catar crac del gran, eh?
Es va fer una rotuna de lligaments del turmell.
Què dius?
I només de dir-ho me fa mal, eh?
Oh, quin mal.
I és allò que dèiem, no és qüestió d'edat.
Però bé, com és la novegon, no me fa mal.
No ve d'aquí, no?
La novegon, no vegon, eh?
La bodegon.
La bodegon.
La qüestió és que no és qüestió d'edat.
No, no.
No és qüestió d'edat.
No ho diem.
Tampoc no volem dir que ella no estigui en forma.
No, no, no, no.
No ens malinterpretin.
A veure, eh?
A veure, que això no ho hem dit pas en cap moment, eh?
No, potser sí.
Jo no.
Canviant de tema.
Ja, nan.
No cal que segueixi.
Però aquests encara no s'han casat, no?
Anem de boda aquest estiu.
Però de fet ja aniràs tu perquè jo no en tinc ganes.
No, no puc.
Ai, no.
Per aquelles dates tinc compromís.
Jo estaré pescant truites de riu al Niágara.
Jo crec que estaré...
Mira que no tinc una competició de natació.
D'aquelles de saltos de trampolins?
Sí, sí, segur que sí.
Estarem ocupadíssimes.
Ui, no puc, no puc.
Jo vaig amb un concurs de truites de champignons del Tibet.
No podré, no podré.
Quants concursos vas tu alhora?
Jo, molts, molts, perquè m'agrada concursar.
M'agrada participar.
La xica concursona.
No guanyo res, però vaig molt damunt.
Bé, tornem al tema.
Carmen Martínez Bordiu i el seu supernòvio del moment, José Campos,
es casen aquest estiu, nena.
Veus com et deia que jo estaria molt ocupada?
Ja ets ho dic ara, eh?
Tinc un estiu molt ocupat.
I si no en tenim de feina, se la buscarem.
I tant.
Aquesta personeta, Carmen Martínez Bordiu,
que, bé, potser havia sigut discreta,
i havia sigut una senyora amb majúscules,
comença a vendre masses portades de la revista Hola.
Ai, xata, que s'ha de pagar, s'ha de pagar el vestit,
s'ha de pagar el viatge, s'ha de pagar moltes coses que no ho da, eh?
Exacte.
Com que per tu comences a pensar que aquesta xiqueta té diners.
No sé si és que li agrada ser portada de la Hola
o és que si li agrada cobrar.
No, i a més, la Hola, teòricament,
és una de les revistes, podríem dir, senyorials.
Ah, exacte.
No és un que me dices, per entendre's, no?
Però una cosa és un reportatge per abrir-te tus cas...
Lleva les portes de mi casa de campo, de no sé què,
i pim-pam-pum, que vesteix moltíssim.
Sí.
Però me voy a caçar en verano,
doncs, nena, ja ens ho diràs quan et casis.
No, dona, no.
Que d'aquí l'estiu falta molt.
I la de l'estiria de soltero, tu saps el que val?
Tanto d'ell com el d'ella?
Vols dir que no ho faran junts, però estradiar.
No ho crec.
Oi, tu saps el que és, hi ha un boi que t'ha sort...
No, deixem, no entrem a portar-me.
Jo et faig cinc cèntims de la qüestió.
Anem-hi.
La història és aquest estiu, és a Sant Ander,
es casaran amb un esglasiet allí, la Mar de B,
perquè és la ciutat on viu el novi
i on ells s'establiran a partir d'ara.
Tenen la resiliència, Sant Ander,
que també és molt maco i molt senyorial.
Concretament, el lloc on es celebrarà el festuós banquet
serà en un restaurant que està ubicat a la platja del Sardinero,
que no vol dir que mengin una sardinada
perquè no es volen botar les mans.
Dubto moltíssim, dubto moltíssim,
però segurament pels convidats que hi haurà.
Des d'aquí, Carmen, Carmencita,
no cal que ens convidis perquè...
No, no.
Bueno, estarem molt ocupades, simplement.
Sí, sí, sí.
La que sí que m'hagués agradat anar
és la boda sorpresa que ens ha sorprès,
mai millor dita que cap de setmana, eh?
Oi, tu t'imagines tot el clan?
Que bé que ens ho passaria, eh?
Vinga, digueu qui s'ha casat aquí cada setmana.
La nòvia, en qüestió, es diu Rosario Flores.
Estoy intentando tocar
i te rimo tan bueno
y tan particular.
I el nòvio i pare de la seva filla,
de fet, no, no, del seu fill,
que es diu Pedro, el nen.
Ui, nen li canviava el sexe al poble xiquet.
No, passa res, no passa res.
Bé, doncs el seu ja marit es diu Pedro Lazaga.
T'imagines, aguanta i ara vinc, ara vinc, ara vinc,
tota vestida de nòvia, corrents, perquè ja és tot el coratge, eh?
Exacte, trobo que havia de ser divertida, aquesta boda.
Sí, sí.
Hem de dir que la germana, la Lolita,
no va poder estar a la boda
i el que van fer va ser trucar-la per telèfon.
O sigui que la van tenir per telèfon
perquè pogués sentir tot el que passava a la cerimònia.
Ah, què dius!
Dic que no ha transcendit res més,
que no se sap més coses d'aquesta boda.
Suposo que veurem foto de cortesia, que ja ens estarà bé.
Però nosaltres no volem veure la foto de la boda,
volem veure fotos de la festa de després.
I tota la gent que hi devia anar.
I ballant, i allà i tots.
Era una boda sorpresa, devia ser una cosa en plan
festa d'amigos.
Això t'anava a preguntar.
Festa d'amics en plan rampell,
anem a casar-nos el cap de setmana?
No, no se sap res més.
No, no se sap res.
O possiblement ho teníem preparat,
però no volíem que transcendís a la premsa
o que algú se'n pogués anar de la llengua.
Rosario, la propera vegada que et casis,
sisplau, comida, ens dona...
Home, no sé si es tornarà a casar, però de fet...
Ara s'ha casat per un lloc per lo civil,
ara si es casa per l'església, que ens avisi,
clar, tampoc se sap molt bé, no?
De fet, a la boda no ens cal,
però a les festes sí, xiqueta.
Sí?
Tu és que per la festa t'apuntes, eh?
És el que sigui, el que sigui.
Anem a una altra festa totalment diferent?
Vinga.
Sí? Vinga.
A veure, què m'has dit?
Prepara'm alguna cosa dels Beatles, què passa amb ells?
Bé, de fet, la festa la farà l'amu de la casa de subastres,
perquè han subastat una llibreta escolar
d'en John Lennon per 182.000 euros.
Sí, senyora.
Però quan has dit?
182.000 euros.
Ja li estic guardant totes les llibretes escolars
de bons fills pel futur, eh?
No has estat mai, eh?
No, t'ho juro, és una llibreta del cantant,
de 10 pàgines, que es titula Miantologia.
És a dir, és un quadern d'exercicis
de l'època escolar del John Lennon.
Sí?
Es va subastar dimecres passat, aquesta setmana,
i és una lletra de quan ell tenia 12 anys i anava al col·le.
Anda!
És a dir, que potser té faltes d'ortografia i tot això.
Ostres, jo no sé si algú té algun begul d'aquests dels records
on tinguin alguna cosa dels Beatles
o d'algun dels seus components que mira que ho guardi, eh?
Algú company de col·le que tingués l'àlbum de fi de curs signat,
alguna cosa d'aquestes, no ho sé, però jo sé...
10 pàgines, el que donen de si, eh?
180.000 euros.
Tu i jo no teníem previst un viatge a Liverpool?
Per què?
No, no?
No, per anar allà.
Per anar a remenar a casa seva, a veure què trobem.
Sí, no, a veure si anem amb algun amic del col·le que deies,
la idea aquesta era molt bona, eh?
Xata, s'ha de mirar, s'ha de mirar.
La pel·les, la pel·la.
Què més protagonistes teníem? Teníem la Charlize Theron.
Què li passa a aquesta dona?
No, li passen coses bones, li passen coses molt bones.
Com què? A veure, explica'm, explica'm una miqueta.
Mira, et diré, per exemple, que fa uns dies
l'actriu de 30 anys va ser premiada a Los Ángeles
per una associació de gais.
Molt bé.
Va ser premiada pel seu compromís amb els homosexuals.
Veus?
Bé, tot quedaria aquí, perfecte, genial, està bé, perfecte.
La xiqueta col·labora amb tot el que amb ella li ve de gust
i nosaltres ho aplaudim.
Però bé, el rebre, el guardó,
ella, doncs, la sud-africana,
va demostrar la seva simpatia
i la seva eufòria
abraçant a la dona que li estava donant el guardó
de manera que fins i tot
es va permetre el luxe de tocar-la el culete
en aquella altra banda que em dient...
Així com si fos un guiño.
Exacte, com em dient,
doncs mira, a mi esto cric-cric també m'agusta.
Iñuaki, iñuaki.
I li va fer iñuaki, iñuaki?
Home, no sé, no sé, no sé.
La qüestió és que les dues ballaven
i mira, va anar allò pim-pam-pum, paf, el cul.
Tu vas ser-hi.
Jo vaig estar allí?
No sé, t'ho pregunto.
No, no, però ho he vist.
Ah, ho deia, però clar,
és que m'expliques detalls i tot.
Perquè l'ho he vist.
Això no surt a les revistes del cor.
Xica, surt, sí que surt.
Van de sonora inclosa, ñuaki, ñuaki.
Això no l'havia vist, eh?
I ara crec que hem de parlar, no sé per què, de diners, no?
Sí, sí, fill meu.
La pel·les, la pel·la...
Sí, sí, a nosaltres els catalans ens diuen
que la pel·les de pel·let, que sempre la mirem,
però jo crec que ara...
En obrir, que també em passa.
S'estan destapant moltes coses, eh?
A veure, què li fem a aquesta caixa registradora?
Li posem o li traiem les pel·les?
De fet, de moment, de moment, les tenim allí guardades,
perquè el pare de Gessolin, Umberto Janeiro,
ha sigut embargat.
Deu més de 20.000 euros a la seva ex, Carmen Bazán,
per l'impagament de la seva pensió.
Què dius?
Recordem que estan separats i que, a més a més,
com que no paga, se li van acumulant els interessos
de les mesades que deu.
Se li ha de...
Em sembla que són 5.000 euros en concepte d'interessos,
del que no paga, lògicament.
Ostres, doncs llavors vol dir que deu uns quants mesos, eh?
Un ni dos, eh?
Això, a més a més, se li adjunta,
que es veu que té relació amb els implicats del Caso Carlos,
pel qual van detenir a la Campanario, la seva jove.
O almenys va passar per les dependències judicials.
O va estar detinguda unes hores i va sortir a previ pago d'una fiança.
És cert.
Bé, doncs es veu que...
Aquí ens vam quedar tots i ens vam posar les mans al cap.
Però, clar, a veure, que és normal que sempre hi hagi algun imputat
que sigui una mica famós.
Però, clar, mai esperaríem que la Campanario,
la dona de Gessolin, estigués implicada en tot això, no?
De fet, si tot això és cert, i tornem a repetir,
si tot això és cert...
Tot això és cert, sempre amb la boca petita.
A mi em sembla realment lamentable
que algú, amb l'estat econòmic en què ells estan,
munti aquest pollu, no?
I acabi fent el ridícul d'aquesta manera
per una pensió de 800 euros.
No sé fins a quin punt.
No, jo tampoc.
Campanario, no sé.
És que et dèiem que la pela...
És la pela.
Ai, quin munt de nens.
Ai, mira, mira aquella nena, mira aquella nena.
voldria tenir una filla
amb la pell tan blanca com la neu que cau.
Els llavis tan vermells com aquesta sang
i els cabells tan negres com el marc de la finestra.
I us hem de dir que...
Basada en un eixo real.
Finalment ha nascut.
I es diu Suri.
Ara em faria falta la missió impossible de fons.
Nena, busca-me-la.
Ara te la busco.
Ara que parlarem d'ella.
Es diu Suri.
I ha nascut i és la filla de Tom Cruise i Katie Holmes.
Ui, que em cau hasta el micro.
Només de pensar-hi.
Sí que va ser una missió impossible, eh?
Primer es brinava a veure com i de quina manera neixeria.
Si tindria alguna història per poder ajudar-la al parc.
Si cridaria o no cridaria?
Perquè recordem que la ciència...
Silenci total.
Exacte.
De fet, no crec que ens ho diguin.
De moment no ens han explicat res més que el néixer va fer 50 centímetres amb 8, fixa't tu.
No, no, els milímetres són importants.
Exacte.
Oh, escolta'm.
Oh, xata.
I va pesar 3 quilos amb 37.
Déu-n'hi-do, eh?
Per ser nena està molt bé, eh?
Perquè normalment les nenes sempre són més petitonetes.
Home, 3 quilos amb 170 està bé, eh?
Per això et deia que era una senyora nena aquesta, eh?
Bé, es diu Suri, que significa princesa en hebreu, i rosa vermella en farsi.
I tu dius que bonic, que bonic, que bonic.
Bé, a mi el fet del que pesa o el que m'ha deix, mira, se me'n fot.
La veritat.
No, a mi no està bé.
I el que vull saber és si totes aquelles farandolers, totes aquelles tonteries que van arribar a dir...
Bueno, des del meu punt de vista, eh?
Clar.
Que van arribar a dir sobre el part en plan cienciologia han sigut certs o no.
Perquè és que van arribar inclús a dir que el pare de la criatura s'hauria de menjar la placenta.
Què dius?
A veure.
Sí, volta i volta i amb una miqueta d'oli d'oliva, no?
No sé si així o crua.
Però clar, és allò que dius, vols dir que el canibalisme...
A veure, que no volem criticar la gent que ho faci, però que ens sembla estrany.
Sí.
No?
No és una cosa que mengem cada dia, diguem-ho així, no?
Vols dir que amb aquell tros de pell no es podia fer un bolso, unes sabates?
Deixem-ho.
Deixem-ho en tema.
Home, posats a fer atura.
El que sí que sabem és que el Tom Cruise no ho ha fet, al contrari, segurament que deu estar al costat de la seva dona.
El portaveu de la família, perquè ara són una família, ha dit que si ho hagués fet seria el més normal del món.
Però així, en plan irònic, com dient, s'ha arribat a especular tant que ja no sabeu ni què inventar.
Bé, jo crec que més endavant...
Saps el que han dit?
Ho esbrinarem.
Saps el que han dit, Mar?
Que això corre a les males llengües, que potser després que hagi nascut el nen, o sigui que ara ja que hi ha nascut,
i passant uns quants mesos, allò que la Katie Holmes ja s'acabi de recuperar, el divorci pot ser imminent.
Què dius? Però si no estan casats encara?
Doncs la separació serà imminent.
Sí?
També corren aquests rumors.
Que tot això, te'n recordes que des del principi es va creure que era un muntatge?
Sí.
I que el muntatge potser fins i tot serà el naixement d'aquest petit.
No ho sé.
He de dir que això són coses que es rumoreixen, que s'ha comentat, que es veu a la televisió i històries d'aquestes.
Hollywood n'està ple d'actrius.
A veure què és el que passa.
No acabarem amb aquesta cançó, no?
No, posem l'altra per acabar.
Ai, quina poso, quina poso, quina poso.
És que tinc, mira, tinc a revólver i arrossant amb mà.
Anda.
Què?
Ara em poses en un tràngol. Quina cançó de cada?
Vinga.
Què podem posar?
Ai.
Sant Pedro?
Vinga, va.
Sara?
Sara.
Vinga.
Ana, que he trigat, eh?
Com ho sabes, de què m'agrada.
Home.
Què?
Home, és una bona manera d'acabar.
Però digues, digues, és que la merdia.
Cap de setmana ho hem de dir, eh? Cap de setmana ho hem de dir.
Què passa el diumenge, Mar?
Home, ho hem de dir, que Sant Jordi.
Sant Jordi.
Tothom hem d'anar a les Rambles d'allà on sigui.
La nostra rosa, espero que caigui, no? Aquest la ràdio.
Home, no ho sé, no ho sé.
La qüestió és que no només roses, llibres.
Però no només compreu els llibres, sinó llegiu-los, sisplau.
Sí, perquè clar, que estigui en la tauleta de nit o desfajos.
A l'estanteria fent allò intel·lectual no funciona, eh?
No, no, no s'han de llegir.
Algún recomanable, Mar?
Ha tret a la Stephen King alguna cosa nova que ens puguis recomanar?
No, en tinc alguns.
Tinc una llista petita, però no, he cambiat una mica de gustos literaris.
Què dius? Què ha passat?
Sí, sí, ja t'explicaré, ja t'explicaré.
Sí? Sí, sí, sí.
Jo m'ho havia comprat a l'últim de Harry Potter.
Sí?
Què et sembla?
Em sembla perfecte.
Sí, no?
Sí, sí, és una cosa com molt amena de llegir.
A més, jo estic amb el de l'Oculus Reparo i totes aquestes coses
per a veure si m'funcionen a casa, eh?
Ah, això jo no sé el que és, però em sembla perfecte.
Sí, són els sechitos.
O el color Reparo, em sembla que sí que t'estiguin espantllant les ulleres
o alguna cosa així.
No, al contrari, són per arreglar-les.
Ah, mira.
Eh? Ja parlarem tu i jo, ja parlarem.
Sentim el revólver i, Mar, que tornem amb rosa, esperem-hi amb llibre.
La setmana que ve.
Adéus, ja.
Molt bon cap de setmana.
Molt bon cap de setmana.
Ja.
Jo que vi tierra y allí me quedé.
Com ambició tan sol envejecer.
En una playa vacía para mí.
Vuelvo al principio, vuelvo a no creer.
Más que en mi perro, buen amigo fiel.
Quiero la arena tan solo para mí.
Ahora de pronto vuelven a sangrar
Las cicatrices que me regaló
A la hora de partir
Años atrás
Oh, Sara
Oh, Sara
¿Qué es lo que viniste a buscar?
¿Por qué diablos para aquí tu tren?
Oh, Sara
Oh, Sara
No repitas lo que te enseñé
Que la mejor agua está por llover
Oh, Sara
Que se ha vuelto a la ciudad
Crudo destino
Volverás en ti
Lo que se ha sentido hoy mal
No dejándote vivir
Fins demà!