Fins demà!
Perdó, diria que molta, sobretot amb els pescadors de Tarragona.
En primer lloc, nosaltres tenim les voltes de la capella de Sant Magí,
plena de vaixells o barquets, com voleu anomenar-los,
que són una manifestació de la devoció dels pescadors a Sant Magí.
Els barquets són exvots que estan, per i així, donats al Sant
com a acció de gràcies per un favor que el Sant els va concedir,
sense dubte dins la mar perquè és allà on treballen els pescadors.
Perquè són això els exvots, no? Ho dic per la gent que no estigui familiaritzada.
Són motius de, sí, petites oferenes que es fan per donar gràcies.
Per donar gràcies, sí. Per exemple, l'últim que tenim,
que és una barqueta que en diu la Pulga,
i va ser d'un fet que va passar ara a voltant de fa 50 anys
de dos nois del nàutic de Tarragona que van anar a navegar,
no sabien nedar, el temporal se li va tirar damunt,
es va atrevocar la barqueta on navegaven
i es van quedar 24 hores agafats a la barca.
De forma que l'encent demà van sortir
els diferents barques de pescadors de Tarragona a cercar-lo
i els van trobar.
I aquests dos, que eren dos de vots de Sant Magí,
van dir que si veritablement se'n sortien d'aquesta
farien una ofrena de la barqueta
en la qual ells navegaven com a obsequi i acció de gràcies a Sant Magí.
Aquests dos que van naufregar,
un d'ells ja fa temps que es va morir
i l'altre fa aproximadament un any.
Per tant, són testimonis molt pròxims de nosaltres
d'aquest fet de la devoció dels pescadors a Sant Magí.
Pescadors, però, clar, la relació Sant Magí
amb els pescadors és només aquí a Tarragona.
No és un sant que, en general, es vinculi amb la mar?
Ordinariamente, no, perquè, esclar,
Sant Magí és un sant tarragoní.
I com a Sant Tarragoní,
el radi d'acció de la seva devoció queda a Tarragona.
Per tant, doncs, és lògic que els pescadors,
els que són de vots de Sant Magí,
siguin propers a Tarragona
o tinguin alguna vinculació a Tarragona.
Ara entrarem un altre cop en la relació aquesta
i a parlar dels exvots en concret,
però ja que el tenim aquí,
jo m'agradaria preguntar-li com està l'església de Sant Magí.
Com és, per la gent que encara no l'ha visitat mai,
on es troba i com és per dins?
Què té d'especial?
Diu, m'han dit que és una de les més especials que hi ha a Tarragona
perquè és acollidora.
És molt acollidora, és molt familiar,
és reduïda, té una capacitat per 130 visitants o com sigui,
130 persones que vinguin a participar de les Eucarísties
i és una església que neix,
per això té una distribució singular,
neix a partir d'un fresc que es troba a la paret,
un fresc de l'any 1600
i a partir d'aquí és on per conservar el fresc es munta tota l'església
en funció d'aquesta imatge que es va pintar i es va trobar.
Per això, aquesta imatge que està dintre la muralla,
doncs per ampliar la capella va haver de buidar la muralla,
o sigui que la nau que més o menys acull aquesta imatge
és senzillament un tros de muralla
del qual se n'ha tret tota la tàpia de dintre,
tota la terra de dintre
i en lloc d'una paret de pedra hi ha allà unes columnes
i també hi ha unes voltes que aguanten, per dir-ho així,
el metro i mig que ens queda de muralla damunt.
I quan es va fer això? De quan és la construcció?
És al voltant del 1770 aproximadament.
Què té d'especial aquest fresc, doncs, que va propiciar?
Aquest fresc, bé, jo diria el següent, o sigui,
el portal del carro és un portal de sortida de la ciutat.
Ara està bloquejat i hi ha la muralla dels francesos al davant
i, per tant, però era una sortida natural que donava el camp directament.
I dintre el petit túnel que es fa,
si mirem, per exemple, el portal del Roser o el portal de Sant Antoni,
hi ha el que és tot el gruix de la muralla,
que és com un petit túnel,
allà van dibuixar aquest fresc, que no sabem qui el va dibuixar,
però sabem que és aproximadament del 1600.
Això quan es va tapar, diguéssim?
Sí, no, no, a veure, aleshores, aquest petit túnel de sortida de la ciutat,
per on de seguretat, el govern militar va bloquejar les dues boques,
la boca que donava dintre la ciutat i la que donava fora el carrer.
Ah, perdoni, el fresc està dibuixat dins del túnel.
Dins del túnel.
I, esclar, llavors, a partir d'un cert temps,
van donar permís per destapiar o per treure la paret que donava dintre a la ciutat,
no la de fora.
I llavors van començar a portar, diguem-ne, siris i a fer-hi un petit altar i fer-hi culta.
I van dir, això s'ha d'ampliar, això és molt petit, no pot ser.
Llavors van estructurar una capella, que no és la que hi ha actualment,
que era més senzilla, però a partir de la qual s'ha muntat la que és l'actual.
I té com a, per dir-ho així, com a centre, aquesta imatge, o aquest fresc, perdó, del 1600.
Què s'hi veu en aquest fresc, què hi ha representat?
Hi ha una imatge de Sant Magí, la típica imatge de Sant Magí,
amb el seu bastó, amb el seu rosari anacrònic a la mà
i també amb les fonts que reixen al peu de Sant Magí,
que recorda, doncs, el fet d'haver colpejat a terra
i d'haver sortit al manantial d'aigua, que són les aigües a les fonts de Sant Magí.
El rosari anacrònic, perdoni'm la ignorància, que és un rosari anacrònic.
A veure...
Sí, sí.
El preen per l'avui, eh?
No, no, no, és molt senzill.
Mireu, Sant Magí és un sant aproximadament segons la tradició del segle III-IV.
cert. El rosari es va instituir, però, molts segles després.
Per tant, és incomprensible que Sant Magí pogués tenir un rosari a la mà
perquè el rosari en aquell temps no existia.
D'on ve la presència del rosari?
Mira, la presència del rosari ve del següent.
O sigui, els pares dominics són els principals difusors de la devoció a Sant Magí,
però també al mateix temps són els grans difusors del rosari.
I aleshores van fer que a l'imatge de Sant Magí li posessin també un rosari a la mà.
Era aquesta mà, fins i tot la que hi ha aquí al fresc.
Es veu que està afegit després, perquè el gest que té no és un gest que aguanti el rosari,
sinó és un gest de la mà oberta, però més o menys dissimulat queda enganxat al rosari.
Per tant, primer es va pintar el fresc i posteriorment li van dir que li posarem una altra mà amb un rosari.
No, menys això és el que jo em penso i adueixo del dibuix que hi ha a l'aparència.
Se sap qui el va pintar aquell dibuix, aquest fresc?
No, perquè és, per dir-ho així, d'un temps molt llunyà i a més a més va estar, per dir-ho així,
protegit pel fet que van tancar la boca del carrer de sortida i es desconeix el dom.
I ara el tenim ben conservat i fora de perill, perquè clar, això dels frescs fa una mica de por, eh?
Sí, moltíssim, perquè quan es va fer la restauració ara fa possible uns 10 anys, 12 anys,
el nostre restaurador d'Eustèqui Vallès va tenir una cura singular de protegir-lo de cara al futur,
perquè és la joia que tenim aquí a Tarragona i és la joia de la capella.
Si no hi hagués aquest fresc de Sant Magí, la capella potser no tindria sentit.
Unes 130 persones hi caben en aquesta capella de Sant Magí.
Teniu, suposo, gent que ja són fidels, no?, amb aquesta capella, que és la seva capella.
Sí.
Únicament, per dir-ho així, els pescadors, ja que parlem de la gent de mar,
són un dels fidels, sempre, que tenen devoció a Sant Magí.
I els destaco perquè, per exemple, el dia del Sant de Sant Magí, el 19 d'agost,
la primera missa que es diu a les 5 del matí és la missa dels pescadors.
Per què?
Senzillament, quan no era festa laboral,
aleshores, els pescadors es portaven a treballar a les 6 del matí.
Llavors, deien la missa a les 5 i, quan acabaven la missa,
anaven cap als seus llocs de treball i començaven el treball.
I actualment encara es conserva com la missa dels pescadors,
de forma que puja el mossèn del Serrallo a dir la missa
i també molta part de la gent del Serrallo acostuma a venir a aquesta missa,
que és la missa dels pescadors, o si voleu dir, la missa del Serrallo.
És una anècdota per afegir o per remarcar la devoció dels pescadors
d'aquí Tarragona a Sant Magí.
Joca una mica, però, que els hi quedi tan lluny del Serrallo
que tenim a Sant Magí a la part alta, no?
Obrir una delegació no s'ho ha passat mai pel cap?
No, a veure, és que el Serrallo és un barri d'uns 125 anys.
És molt recent.
O sigui, antigament els pescadors vivien dintre el clos de la ciutat
i, per tant, eren molt propers perquè vivien a la part, precisament,
del portal de Sant Antoni.
i eren molt propers a la capella i, per tant, per dir-ho així,
hi tenien molta devoció.
A més, fixeu-vos-hi que encara hi ha, per dir-ho així,
senyals del fet que visquessin allà dalt.
Hi ha alguns carrers del carrer de la Nau,
el carrer de les peixateries velles,
que donen senyals de la presència dels pescadors
en aquell indret que era al voltant de Sant Magí
o, per dir-ho així, a la part alta de la ciutat.
Després ja, una vegada, vam fer el barri del Serrallo,
llavors ja la cosa va canviar de perspectiva i de panorama.
Doncs ara que hem conegut una mica més la capella de Sant Magí,
tornem cap a parlar concretament dels exvots que fan els pescadors.
senyals d'agraïment que passen Magí
perquè els ha salvat, normalment, d'un perill bastant fort.
Comentava vostè que l'últim exvot que tenen es diu La Pulga
i el primer, el més antic.
Ara, amb això...
Més o menys, eh?
A quan ens remuntaríem?
Ens remuntaríem potser a uns 125 anys abans.
Sí.
És que cada època té les seves manifestacions.
Aquesta, dels vaixells, és una manifestació,
no diré recent,
però, doncs, d'una tradició
més o menys, diguem-ne, propera.
No tan sols hi ha vaixells.
El que passa és que en aquest moment ja no es veuen
però hi ha una quantitat,
com abans hi havia moltes ermites,
de, no sé, de braços de cera,
cames de cera...
Una mica de por, eh?
Si m'ho permet dir, una mica de por.
No, no, això ja no ho veureu
perquè això està guardat dalt en una habitació de...
Perquè, clar, tot això se guarda,
per molt que faci cent i pico d'anys...
Sí, lògicament es guarda,
però, així com abans era,
potser,
impulsava la devoció de la gent actualment,
quan es penja tots aquests,
diguem-ne, aquests exvots
en un lloc, més aviat fa fresa,
que no pas fa atractiu.
Per tant, el que hem fet
és tenir-ho guardat dalt
amb unes dependències
de la Casa de l'Hermitat,
que en diem nosaltres,
ben guardadet i tranquil·lament.
Ara, hi ha després uns altres...
Perdoneu que em faci un rotllo així.
Hi ha una altra quantitat d'exvots
que es guarden,
que són uns 150,
aquests es guarden que són quadrets,
que són rosaris,
aquests es guarden,
i estan, per dir-ho així,
ja tots inventariats.
en el llibre que es va publicar
fa un temps,
els exvots de Sant Magí,
que ja està exaurit,
va publicar les obres del Port,
vaig a patrocinar les obres del Port,
doncs allí s'explicava
tant els vaixells,
amb molt de detall,
com també cada un
d'aquests exvots
que es tenien,
aquests 150 exvots que es tenien.
Aquests estan inventariats,
i aquests també es guarden
per un dia,
si Déu vol,
tard o d'hora,
que puguem convertir
la Casa de l'Hermitat
en una sala de museu,
doncs exhibir-los,
almenys,
si no tots,
els més interessants, sí.
Sí, perquè són molt curiosos,
em sembla que són,
bé molts d'ells,
pintures,
que suposo que la persona
mateixa no ho pintava,
sinó que ho feia,
ho demanava que algú li pintés,
clar, no tothom sabia pintar,
i llavors es deuen veure
escenes tan flagrants
com un home ofegant-se,
vull dir, reproduint
el que havia estat
el mal tràngol
del qual se n'havien sortit.
Exactament, exactament,
sí, sí,
i n'hi ha de tot,
també n'hi ha de coses
de pescadors, etcètera,
no tan sols els pescadors
oferien vaixells
com a agraïment
o gratitud,
sinó també hi ha altres,
diguem-ne,
signes d'aquests
que pot ser una cosa
típica de pescadors
o poden ser una pintura,
etcètera,
que també és una prova,
diguem-ne,
d'agraïment
del pescador vers Sant Magí.
A part,
jo crec que té un component
sociològic i històric
molt important,
tot això,
perquè a vegades,
mirant els exvots,
arribes a entendre
o a saber
de què es moria
la major part de la gent
antigament,
perquè jo recordo
en altres esglésies
haver vist molts exvots
de nens,
de nens,
de mares,
segurament amb el nen
que agraïen al Sant
que l'hagués salvat,
o de molts,
precisament de molts,
moltes morts
a causa de l'ofici,
doncs,
un carreter que havia caigut
del carro,
coses així.
Sí, sí, sí.
Unió,
la part de pescadors
tenen una tendència,
sobretot a les últimes èpoques,
m'hi refereixo,
seria sempre
aportar un barquet
més senzill,
més,
de més valor,
o més valuós,
però,
per aquesta finalitat.
I dels altres elements
de pintures
també n'hi ha,
i tenen un valor,
en el sentit,
com a valor religiós,
tenen un valor cultural,
perquè moltes vegades
dibuixen,
doncs,
a la casa,
al llit,
etcètera,
que dona a conèixer
com era,
per dir-ho així,
una habitació familiar
d'aquell,
d'uns anys enrere,
o d'un segle enrere,
no?
Doncs sembla això
que recentment,
o més o menys actualment,
s'ha canviat l'exbot
de pintura
per l'exbot
de maqueta,
no?
Diguéssim,
un vaixell
que està fet
com una mena de maqueta,
m'imagino jo.
Sí,
sí,
sí.
Alguns,
per exemple,
aquesta,
la pulga,
aquesta va ser
una reproducció
quasi bé,
direm-ne,
escada
del que era
aquesta barqueta.
Els altres,
senzillament,
alguns no són
senzillament reproduccions
del vaixell
amb el qual van naufregar,
senzillament són vaixells
normals i corrents,
bé,
normals i corrents,
maquedes d'aquestes
que,
doncs,
les van trobar
o potser les van comprar,
però sempre les van oferir
a Sant Magí
amb aquesta intenció
d'agrair
el favor que els hi havia fet.
Això és més o menys
la finalitat
dels esbots
i dels esbots
aquests
dels vaixells
o dels barquets
que estan,
que pengen
de les voltes
de la capella
o de l'ermita
de Sant Magí.
I s'hi ha trobat
a mossèn Gallar
vostè amb gent
que potser no era creient
o no són especialment
creients,
però,
per exemple,
que això dels esbots
ho compleixen?
Gent que potser
no és allò
que et diguin
doncs he vist la llum
i ara crec,
no,
però crec que tinc un deute.
Mira,
hi ha un altre element
que ara jo no poso
els barquets
sinó que porto,
per exemple,
la quantitat
de llentions
que s'hi posen
per Sant Magí.
Ara no porten barquets,
ara porten,
per exemple,
llentions.
I allí,
jo dic que Sant Magí
que és un sant
popularíssim
perquè per allà
a l'hora de fer
una ofrena a Sant Magí
igual ve
amb tot el respecte
un gitano,
una gent molt humil.
I a la para alta,
de fet.
Sí,
com si vingués
una gent
de molt poder econòmic
i passa tot per allà.
Jo no puc dir
que aquesta persona humil
que ve portant llentió
i que només farà això
durant tot l'any
que no tingui
una fe.
No ho sé,
jo en aquest camp,
jo dintre l'interior
de les persones
no m'hi puc posar,
ni puc jutjar,
ni m'atreveixo a fer-ho.
el senyor de dalt
ell ja veurà exactament
fins on t'arriba
la fe d'aquella persona
perquè jutjar
la fe de les persones
a través d'aquests actes
és una cosa
molt agosarada
i molt perillosa.
No m'atreveixo
a fer-ho mai, jo.
Sí que és veritat
que potser
en moments difícils
és quan
demanes
a algú superior
i també està bé
que en moments difícils
quan te'n surt
doncs agraeixis
també.
Està molt bé.
Potser has de donar gràcies
no saps ben bé a què
però bueno.
Sí, per això vull dir
que en el fons
alguna cosa de fe
hi deu haver
que si d'altra forma
no ho farien, no?
Quin grau n'hi ha?
No ho sé.
Quin grau els demana
el senyor
a aquestes persones?
Tampoc no ho sé.
Per tant, vull dir,
el millor que puc fer
és que es tinguen
de fer cap judici
respecte a la fe
o les creences
d'aquella persona.
El millor
és tancar la boca
i deixar que Déu actui.
De tots aquests exvots
en forma de vaixell
de reproducció
de maqueta
n'hi ha algun
que sigui especialment
valuós?
Sí, n'hi ha dos o tres
que són representacions
de vaixells
de l'època
quasi jo diria
tipus maqueta
molt ben imitats
i molt perfectes.
D'aquests n'hi ha tres o quatre
que són, per dir-ho així
doncs, una...
El vaixell en si
ja deu haver desaparegut
però el pla ens queda allò, no?
Ens queda allò, exactament.
I veritablement
són unes joies.
No n'hi ha massa.
Òbviament
la tendència
és que siguin
doncs
vaixells
més ja et diem
normals
senzills
simples
però n'hi ha quatre o cinc
que sí que són molt valuosos.
I era, suposo, també
una...
Vaja, que no era fàcil
per les famílies
o pels pescadors
fer aquesta bufrena.
Fer un vaixell
de reproducció
oci.
Perquè era un sacrifici
també segurament econòmic.
Sí, ho era, ho era.
El que passa és que
algunes vegades
també hi ha
per exemple
l'últim
que parlo de la pulga
perquè és el que
he parlat amb els
sobretot
amb un dels dos
que va
per dir-ho així
van ser
i van viure els fets
i esclar
té un germà
per exemple
que és mestre d'Aixa
i per tant
per dir-ho així
que encara és viu aquest.
Doncs me l'ha de portar un dia
perquè no he parlat
amb cap mestre d'Aixa
i tinc ganes.
I aquest
jo suposo
que els hi devia fer ell.
O sigui
li devia fer ell
un senyor ja gran
perquè és clar
això
pensa que fa més de 50 anys
que va passar
per tant
les persones ja són
també una mica grans
però jo suposo
que els hi devia fer ell
perquè sempre que puguis a Sant Magí
no hi veu massa
i em pregunta
on teniu penjada la pulga?
On hi ha la mola penjat?
Ja me la conserveu?
Ja hi caben tants exvots?
Bé
d'a veure
d'aquests penjats
n'hi ha 21
que són
i potser ens en queden
dos o tres
per acabar de penjar
però
són tots els que tenim.
Durant la guerra
el que va passar
és que van anar a parar
i ara faig una mica d'història
perdoneu si m'allargo
quan creieu que
perquè les persones grans
i més si és un capellà
té la mania
de fer sermòs llars
bé
me talleu
quan sigui adient
o sigui
durant la guerra
van anar a parar tots
al Museu del Mar de Barcelona
alguns dels quals
llavors es van poder rescabalar
i són els que tenim
en tot
sabem que
encara que no els puguem recuperar
se'n van quedar
set o vuit
per allà
al Museu del Mar
i se'n van estreviar
dos o tres
que exactament
tampoc no sabem
on van anar a parar
bé
actualment
doncs n'hi ha
penjats
n'hi ha 21
i n'hi ha un parell
que estan a punt
de col·locar-se
que buscarem l'espai
per col·locar-los
pendent queda
des de la cappella de Sant Maggi
fer una exposició
dèieu no?
exposició amb aquests exvots
amb els altres
bé
a veure
potser ho explicaré millor
l'intenció nostra
és que la casa
de l'Hermitat
que és una casa
ja que està
gairebé
molt xacrosa
doncs
fer-hi obres
i aleshores
preparar unes sales
per exposició
i aquesta seria
la nostra il·lusió
doncs
els que queden
o a través de fotografies
o com sigui
fer una exposició
d'aquests vaixells
no els pensem
baixar del sostre
perquè creiem
que és el lloc
que estan més segurs
i per altra part
també
si
els traiem
del sostre
o de les voltes
Sant Maggi
perdria la seva personalitat
i per tant
doncs
ens sembla
que
aquest tret de personalitat
l'hem de conservar
sigui com sigui
i aquesta mena
de sala d'exposició
aquesta rehabilitació
de la casa de l'Hermitat
va per llarg
va per llarg
perquè
si actualment
i ara ja faig una altra
tenim a Sant Maggi
lluny
que tenim
per dir-ho així
molt malmès
molt malmès
que està
no dic
que estigui
que amenaç
doncs
el perill
de caure
però sí que està
està molt molt molt malment
sobretot
la part de la teulada
actualment estem
s'està
no estem
s'està treballant
en la restauració
de la teulada
i pensem
que la teulada
més els campanats
més una altra cosa
se'n va
a un pressupost
aproximat
de 163
163
ja ho diré
163 mil euros
és una quantitat respectable
i per tant
tots els nostres
afanys
van dirigits
a poder pagar
aquestes despeses
que suposa
restaurar
Sant Maggi Lluny
i per tant
per a la lletat
encara que ens fes
molta il·lusió
doncs hem de guardar
hem de dirigir
o dirigir
els nostres
els diners
i les donacions
que ens facin
cap a Sant Maggi Lluny
bé
tot és una qüestió
de prioritats
i d'anar pas a pas
que hi ha moltes coses
per arreglar
respecte a aquest llibre
que parlava precisament
dels exvots
de Sant Maggi
està exaurit
està exaurit
i hi ha possibilitat
que facin
una altra tirada
com va això
ja tenim
el pressupost
que falta
que ens falte un padrí
ah
això sempre va bé
ens falte un padrí
perquè
això se'n va
si no recordo malament
uns 4.000 euros
sobre uns 500 exemplars
però esclar
com que
els nostres
els nostres
diners
van
actualment
adreçats
a Sant Maggi Lluny
no es podem pas distreure
per fer una
per donar
o per produir
o per editar
de nou
aquest llibre
quan arribi el temps
o si surt un padrí
a dient
doncs aleshores
el realitarem
amb molt a gust
segur que molta gent
ho agrairà
perquè hi deu haver gent
que s'ha quedat
amb les ganes
d'adquirir nou
crec que és una cosa
molt social
però per la ciutat
està maquetat
està a l'impremta
està tot a punt
només falta
que hi hagi
algú altre
que digui
doncs jo em faig càrrec
de l'edició
i tirem endavant
mossèn Gallar
estem en època d'eleccions
vostè demani
ja veurà com ni sortiran
de padrins
ara és l'època
jo crec que sí
però no puc abusar
de les amistats
ja les aprofito
per altres coses
també
perquè per Sant Maggi Lluny
doncs Déu n'hi do
del que
anem pidulant
per un costat
o per un altre
és suposo
el paper
que li toca fer
a un mossèn
que porta
una capella
a nivell local
també una mica
de relacions públiques
sí
i és molt agradable
veritablement
ho faig
ho faig
molt a gust
soc tarragoní
d'això
Sant Maggi
l'he viscut
a la meva família
des de
des de petit
perquè els meus oncles
ho recordo
anaven a buscar l'aigua
Sant Maggi
amb el seu carro
que eren pagesos
per tant
això ho he viscut
des de petit
i per tant
per mi
és un honor
poder ser
diguem
l'administrador
que en diuen
teòricament
el capellà
de Sant Maggi
ha sigut
per dir-ho així
un gran obsequi
un gran do
que jo agraeixo
a aquells
que mi van nomenar
i també
la intervenció
si és que el senyor
hi va intervenir
doncs també
li agraeixo des d'aquí
mossèn francès gallar
el mossèn
de la capella
de Sant Maggi
ha estat un plaer
conversar amb vostè
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
i perdoneu
si m'he enrotllat
però
és el defecte
un dia que ve
jo el volia
el volia fer parlar
i està bé
moltes gràcies
per tot
i a reveure
docia
de la