El nostre avi Ramon, que ja el tenim aquí.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Avi, sap que encara tinc dubte?
Tu diràs.
No, per qüestió d'allò que comentàvem amb l'euro.
Vostè que s'ha mogut durant molt de temps,
ja ha vist moltes coses en molts països.
Sí.
Està tancat el món?
Com moltes vegades ens volen fer entendre o no?
En part hi ha coses, ara que m'estàs dient això,
abans tenies una pega,
per exemple, quan viatjaves a uns països...
Ja que vénen les vacances d'estiu,
que molta gent està fent plans.
Tenies una pega i era la següent.
Abans de marxar havies de canviar amb divises.
I no trobaves que havies d'anar, per exemple,
a tres països o dos països
i vies a prendre moneda de cada país.
Llavors, clar, quina moneda prenies?
Quanta n'aprenies?
Agafaves més o menys el que creies que gastaries.
I el que tenies també de butxaca.
Llavors, què passava?
A aquell país podies anar a canviar el que sigui.
A l'altre país tornaves a canviar.
Però llavors, l'inconvenient
és que llavors, al marxar,
si et quedava algun dòlar
o algun franc,
en fi...
Sí, sí, algun peso.
Algun d'aixòs...
Llavors, a l'arribar a l'aeroport
o a l'estació termini
o el barc o el que sigui,
doncs hi agafaves i dius
mira, que em queda tant,
doncs mira, comprem aquestes coses,
aquest xocolat,
aquells quatre records.
Els últims records.
O sigui, que llavors et trobaves
que tot el que havies previngut
tu ho gastaves.
O sigui que no estoviaves res.
Sí, perquè canviar la moneda ara,
depèn de com,
jo no et surt ni rentable.
No, no.
Però ara, l'avantatge que tens,
et pots posar més car
perquè, per exemple,
trobes que l'euro espanyol,
doncs, per exemple, una cosa,
si Alemanya, per exemple,
val un euro
en proporció,
a tu aquella cosa
et costarà dos euros.
Sí, sí, sí.
Bueno, això ha fet tu
en sentit figurat, no?
No, però, avi,
i això ja ens passava,
no, ja ens passava abans
amb el franc
quan anaves a França.
Però, però ara,
l'avantatge que tens
és que,
si per exemple,
et prens euros,
tens...
No, et serveixen a tot arreu,
a tot arreu d'Europa,
que tenen la moneda...
Llavors, si te'n quedava algun,
te'n quedava i que espai
continuava a ser ni bo.
No calia anar a gastar-te'ls
perquè, clar,
hi havia països, per exemple,
que havies de declarar
el que havies d'entrar
i després el que treies.
Jo me'n recordo
quan a Rússia, per exemple,
havies de declarar
una quantitat de pessetes,
bé, de rublos,
per poder entrar.
Però no podies passar d'allò.
I al sortir
havies de justificar
el que t'havies de gastar.
No, però això també passa
encara ara, no?
Quan te'n vas cap als païs
latinoamericans i americans...
Però llavors me'n refereixo,
que llavors, clar,
no podies treure.
No pots passar d'un tope.
I llavors jo, clar,
jo em feia gràcia
perquè, clar,
doncs m'agrada
col·leccionar coses
i vaig poder replegar
doncs uns quants rublos
més bé col·leccionables
de quant la revolució,
de quant d'allò diferent, això.
Però llavors, clar,
treure'ls,
també has d'imaginar-te
el que podies
per poder-los passar
pel control.
Sí, com ara
dius el que vius,
compres i compres.
Això passava a la Índia
i passava a Rússia,
per exemple,
i a molts països.
Llavors, si anaves a comprar
els puestos de l'Estat,
aquests comerços de l'Estat...
Els que estaven, diguem,
que legalitzats,
seria així, no?
Sí, legalitzats.
Llavors, i feien un rebut
i amb aquell rebut
passaves per la goana
i tu...
Però, clar,
en aquell rebut també
estaven els impostos
i tot el que el país
bonavent posava, no?
Llavors, si compraves el mercat negre
que era molt més barat,
t'exposaves al passar
que digués això
no pot passar.
Això deixo aquí, senyor.
O sigui, que amb l'euro
l'únic que hem guanyat
ha sigut aquesta cosa.
Ara, el que trobes
és que la diferència de preus.
Un país a l'altre
tot depèn de la cosa que compres.
Ara, què passa?
Que ve un Alemanya
o ve un suec aquí,
per exemple,
que diu suec,
dic un altre puesto
i, clar,
amb els euros
que ells tenen d'allà,
aquí poden comprar el doble
del que tu compres i tens.
M'entens?
I millor de preu, diguem-ho,
així que potser a casa seva.
perquè, clar, llavors és...
Sí, me'n recordo
quan va començar tot el boom
de treure el tabac
dels bars,
d'allò.
Se me'n recorda
que va haver un temps
que va sortir les notícies
que gent, no sé si era
de Perpinyà o de França,
baixava els estancs d'Espanya,
per entendre'ns,
per fer el símil,
a comprar allà el tabac
perquè era més barat
que el seu país
i carregaven cotxes i cotxes
i que s'anava...
Jo recordo...
Això també s'ha fet sempre
a Andorra, no, avi?
No, no, jo recordo
aquí a la frontera,
amb un poble,
no dic noms
perquè a vegades
t'equivoc,
el que sigui,
que també un dia a la setmana
feien un mercat,
aquell mercat,
i aquell dia
es complia de francesos,
perquè, com que tenien
entrada lliure
i no estaven controlats,
que prenien
perquè era cos d'argal,
i venien allí,
carregaven,
dinaven
amb poques pessetes,
fotien un bon dinar,
un bon xarelo
i bona beguda
i llavors, mira,
marxàvem al seu país
encarregats de coses
que no estaven controlades.
Que no és criticable,
que potser nosaltres
haguéssim fet el mateix,
a veure,
que no és
aquesta de criticar,
al contrari.
No, no, no, no,
era un avantatge.
És allò d'aprofitar-se
de les coses bones
que et donen.
Un avantatge que tenien.
Per això.
M'entens?
Jo crec que si ens passés al revés
també ho faríem nosaltres,
ho faria tothom,
avi.
Mira, escolta'm.
És l'oferta i la demanda,
sempre serà el mateix.
Tenen en compte també
que ara,
pel que diem,
per exemple,
hi ha una època
que els catalans
anàvem treballant,
anàvem fent,
i en aquell temps
t'anaves a Andalusia,
per exemple,
en aquell temps d'Andalusia
i et trobaves barat.
Anaves, per exemple,
a un bar
i demanaves un xato de vi
o un espai
i anaves un plateret
quasi que era
una reacció
que ja dinaves.
perquè era una etapa
i és una cosa
que és tradicional
i que no he demanat això
per si m'ho cobren, no?
No,
vam demanar dues cerveses
i vam portar un plat de callos
que escolta'm,
d'ia per sucar-hi pa.
I vam sucar-hi pa.
Desporta i part-hi pa.
Vull dir
que tot depèn també
de les èpoques,
així com ara Espanya
és com està.
Però ara continua fent-se encara,
això és molt tradicional
a Andalusia, eh?
Però no,
en molts puestos ja no.
No?
Ja no.
Jo he estat en diferents puestos
que abans ho feien
i ara ja no.
Home, clar,
perquè també els costa més car.
I si ho fan
és en puestos
que per exemple
ja et costa més car
la cervesa
o et costa més les begudes, eh?
D'una manera
ja t'ho cobres, no?
Sí, sí, sí.
Hi ha puestos
que encara ho fan, eh?
Jo m'he trobat.
Però hi ha puestos
que ja ho fan
però ja són uns llocs determinats
però ja quasi que ho pagues.
D'acord.
I altres puestos
ja no es fa.
M'entens com ho dir?
Vull dir que tot va caminar.
És el que dèiem,
és el que dèiem,
no és el mateix,
anar a comprar un quilo de calamars
i que et costi
allò que dèiem abans
300 pessetes
que ara mateix
el mateix quilo de calamars
te pugui arribar a costar 500.
Però saps què passa?
Com per regalar-lo.
Que això influeix també
depèn del lloc
perquè hi ha una part d'Andalusia
per exemple
que el turisme internacional
s'ha posat de tal forma
que escolta'm a dir
van tots els turistes estrangers.
Ah, crec que és tot aquell, sí.
No, crec que és...
Home, jo estava pensant
a la banda de
quan s'ha parlat tant
i hi ha tant de rebombori
Sí, sí, sí.
Ja sabem tots quina zona estic, no?
Sí, no, no,
jo pots dir-ho a Marbella,
per exemple.
Jo a Marbella la vaig conèixer,
no sé si ho vaig dir,
que només hi havia el poble,
només hi havia el mercat,
un mercat normal,
acabava lliure la casa del poble
o l'Ajuntament
i ja venia uns cantilògics
i s'acabava allí.
Doncs ara ja no s'acaba,
avi,
és de gran i gran
i augmenta i augmenta.
No sé com arribaran,
ja s'aclariran.
Llavors també qui domanava molt
la situació era
la duquesa d'Alba,
tenia molt de coses
que dominava ella.
I té, eh?
I encara té, avi, encara té.
Però en un poc de temps
encara ho tenia més secret.
Mira-la, eh?
Jo, ella, xinotxà,
no poc a poc,
però, avi,
que hem de deixar-ho aquí.
Molt bé.
Tornem el dilluns?
Vale.
I a veure si parlem,
a veure si ens en recordem
i parlem de Sant Joan.
Perquè ja ho tenim aquí a sobre, eh?
Ja ho tenim a sobre.
Gràcies, avi.
Adéu-siau.
Nosaltres, els sants,
els sants,
que sants i bons, nosaltres.
Sempre.
Tenim mitjant guanyat,
jo crec, eh?
Gràcies.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremar,
mans a la guitarra solien cantar,
solien cantar.
Visca Catalunya,
Visca Catalunya.
Visca Catalunya.
Visca Catalunya.