El meu amic, el meu amic, el meu amic...
A mi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Li he de dir que moltíssimes gràcies.
Ahir m'ho va sorprendre que tornés a venir l'Antonieta Agustí.
Com vam parlar la setmana passada, se recorda el divendres,
aquí havia anat tan bé l'inauguració i que tot havia estat tan maco.
Em pensava que no vendrien.
Sí, dona, sí.
Com ja sé que teníem molta feina i que sàvem una mica atabalades
i m'ha agradat molt tornar a parlar amb ella.
Sí, dona, a mi em fa gràcia perquè quan veus il·lusió
doncs és bonic també, perquè així agafen més estímul
i lluiten més d'això, saps?
Perquè la fórmula és quan se desenganyen,
però clar, aquest dia de l'inauguració va ser molt maco.
No, no, va ser maquíssim, eh? I tant, i tant.
Avui ja hem de parlar d'altres cosetes.
Sí, anem parlant.
Perquè vam, si no recordo malament, va ser dimarts, sí,
per un desastre de setmana, per un desastre de setmana,
sí, el dimarts...
Sí, vam parlar amb això de l'allargament de la Rambla,
i vam anar fins al riu, i jo et deia
que Tarragona és una capital que no es podia enxamplar
per molts llocs perquè estava tancada.
Ara, el trencar la barrera aquesta dels horts,
que la carretera s'ha començat a fer casa,
s'ha començat a fer Sant Salvador,
s'ha fet ja Sant Pere i Sant Pau, Sant Ramon...
Clar, llavors què passa?
S'anava i...
M'ha deixat bé, eh?
Al fer aquests nucles de barri,
això ha anat ajuntant-los,
i entre mig s'han fet cases,
i van fent-se edificis i coses,
i llavors sí que sembla que tot sigui una continuïtat.
Això és igual que allà baix al carrer Real.
El carrer Real, per exemple, més arribava fins allà,
a Torres Jordi,
que era el moment d'allà amb la continuació del carrer,
ja el primer amb el carrer Real,
a continuació hi havia aquell carrer que anava fins al pont.
Sí, sí, sí, que encara hi és.
I tant, encara hi és.
I el martell.
Llavors, aquella part d'allà,
hi havia allà un gran magatzem de fusta,
quan la Riuada allò va inundar molt.
Llavors hi havia,
aquell costat hi havia un gran magatzem de fusta,
després hi havia una farinera,
que després ja va deixar d'existir,
llavors hi havia uns vivers de l'ajuntament,
tot allò era un descampat.
Tot allò era, avi, pel que m'ha estat dient,
eren fàbriques,
i després hi havia uns grans magatzems, no?
Sí, sí, a Madrid hi havia el gran magatzem del sofre,
després hi havia uns safrejos per dir,
hi havia un que feia cordes,
en fi, hi havia tot allò,
llavors hi venia la tabacalera,
llavors a fora hi havia la tabacalera,
ja era...
La tabacalera ja constava com si estigués a les afores?
Quasi que sí.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, perquè per menjar la mona,
la part de per allà baix,
quasi que sempre anaves ja a la tabacalera,
que hi havia aquell sortidor allà fora a la porta,
era graciós,
graciós,
a dalt hi havia el d'això aquest del museu,
entens?
Vull dir,
allò ja era,
tot allò ja era descampat,
perquè el carrer ja va primer,
allà ja amb això del seguro,
tot això,
allò ja eren horts,
imagina't.
Tot allò ja era,
tot allò ja eren horts i finques d'això,
saps?
Inclús,
llavors clar que passava,
el serrallo,
doncs,
s'estava estancat,
perquè no podia
bellugar-se,
perquè un altre tenia el riu,
l'altre tenia la via,
clar,
quedava tancat,
després hi havia el moll,
doncs clar,
era una coseta,
tancadeta,
i què passava?
Que llavors molts,
moltes famílies vivien molts en un pis,
llavors va ser quan van començar a fer Torreforta,
i molts van anar cap a Torreforta.
Llavors vam fer aquestes cases noves aquí,
al carrer Pere Martell,
passat,
no sé si diu Fuster,
aquell carrer,
no sé com se diu,
que hi ha la Casa del Mar,
tot aquest,
que van començar a fer un nucle de cases.
L'únic que és maquíssim ara,
ara ja,
tot arriba un moment per allà,
que no pots arribar a perdre.
Llavors van fer també un bloc de cases,
de pescadors,
com si diguéssim,
saps?
I molts ja es van traslladar allà.
Ara ja no,
ara al Serrallo,
per exemple,
moltes cases velles
ja han triat en terra,
i han fet edificis ja,
que escolta'm,
ja són a lo grande,
no?
Sí, sí, sí.
Però llavors me refereixo
que trobaves això estancat d'aquesta forma,
i aquí a la Farinera,
doncs hi havia tot un terreny grandiós,
que s'havien fet ara això del bàsquet,
dels de Pots,
que ara volen...
Sí, sí, el pavelló,
del CBT.
Ara volen fer també,
dir clar,
allò com s'ha consolidat amb cases
que hi ha tot aquell parapalau,
tot aquell munt de cases,
saps com ho dic?
Doncs ara més falta que a l'altre costat,
aquells terrenys de la fàbrica,
aquella que va desaparèixer,
o entreure,
o el que sigui,
doncs allò que es vagi...
Perquè ja es va omplint,
perquè ara al costat,
a continuació del carrer Pere Martell,
aquest carrer que abans no era...
No, ara és una gran avinguda, eh?
És una gran avinguda, eh?
I a l'esquerra,
a la dreta,
i es va omplint de tot,
però ara a l'esquerra
s'ha omplint el que sigui.
Encara més.
I tot el que era en magatzem,
que ho comentàvem ara,
avi,
doncs ja són cases per evitar.
Sí, sí, sí.
O han llançat moltes coses
i han posat ja per fer cases,
per viure.
Hi ha un pàrquing,
el que sigui,
però ja t'adjuntes ja amb el museu,
t'adjuntes amb la carretera
aquesta del Prat de Ramon i Cajal.
Sí, sí, sí.
Ara hem fet jo aquest...
en comerç industrial o comerç,
com se diu allà.
No, a l'hipermercat, no?
A la Roski,
a la Roski,
a la Parc Central.
Tot això es va omplint.
La llàstima és,
la llàstima és el Parc Central,
que aquella casa,
aquella casa que hi ha...
Quina?
Dels, com se diu ara?
A veure.
Allí als jardins.
Sí.
Per exemple és...
A la de Coprolis?
No, aquella casa d'aquests senyors,
que són els que van fundar
el dia del llibre.
Ai, el que m'agafa.
Ai, el tinc a la punta de la lliga.
El tinc a la punta de la lliga.
Què ha passat amb aquesta gent,
amb aquesta casa?
Això es van fer els jardins.
Allí hi havia uns grans jardins abans,
aquesta finca,
i aquesta casa,
doncs,
m'està sortint i no...
No pensi més,
no pensi més.
Per això li deia.
Anem per altres coses.
Doncs, aquesta caseta,
llàstima,
perquè és modernista,
molt boniqueta,
i està mig abandonada,
i mig això.
Però avui...
Aquesta és el mig del Parc de la ciutat,
vol dir.
Sí, sí, sí.
Que la van remodelar fa poquet,
perquè entraven els coloms i això.
Doncs ara tot el costat
se va edificant.
Sí, sí,
el que és l'Avinguda Roma,
la nostra.
M'entens com ho diria?
I ara el cas és que allò...
Ara, clar,
ara el dia que comencin a edificar
passat el riu,
ja tot serà...
Ui, no podries ser avi.
Ara mateix,
a l'hi com estan les carreteres...
Perquè llavors,
a l'altre costat...
Seria complicat, eh?
Perquè a l'altre costat
hi havia la camsa,
que ara la camsa,
doncs,
treure la camsa,
s'han fet allí,
més aviat,
un polígono,
que ja està bé, no?
Un gran polígono.
Però, clar,
al costat de la dreta,
el dia que comencin a fer
cases, cases, cases,
ja es podrà...
Ui, i esperis
quan es posi el Corte Inglés.
Sí.
Vull dir que a Tarragona,
a part de...
S'ha anat a aprofitant
una sèrie de terreny,
com ara per tenir
la cartera de Barcelona,
ara la volen arreglar.
Home, clar,
l'havia de gust, home,
que hem de tenir
una bona entrada
per la ciutat.
Però ja,
abans d'arribar cap allà baix
al mar de Colet i tot allò,
allà estan fent,
tan lluny a l'estari,
al darrere,
estan fent una sèrie
de xalets.
Un munt de xalets.
Macos.
Ara,
que per tocar-los has de...
Macos, l'avi.
Has de...
Per tocar-los has de...
Si vostè i jo,
hem de dir que l'avi Ramon
i jo hem coincidit
en el mateix efecte d'això,
hem començat a tocar els dits,
no?
Sí, sí.
Aquests dits que demostren
allò dels diners,
els quartos, eh?
I tot allò que era
el Mar de Ventosa,
també s'ho tot ple de xalets.
Vull dir,
que a Tarragona
es va engrandint,
el xalet i el té per allà
i ens ho vol cedir.
L'avi Ramon i jo,
gustosament,
l'agafaríem per l'estiu,
també per l'hivern.
Que problema, eh?
No, a l'avi,
també s'aprestaria.
Ah, ara ho en recordo.
Qui?
Puig i Valls.
Veus?
Veus?
Ja li he dit
que no pensis
en aquell moment.
I saps per què?
Perquè resulta que llavors,
a l'entrada,
hi havia uns lleons,
hi havia una entrada
molt bonica,
un gran jardí,
un gran...
O sigui que era una finca
molt, molt important.
I era important per això
que aquests senyors
són els que van fer a Espanya
els primers que van fer
el dia de l'arbre.
Entens?
Ah, vi,
que no ens queda més temps.
Tornem demà, no?
A veure si es cuida aquesta gola,
que a veure si m'agafarem
una mica de fred
i ara fer mama de l'avi, eh?
No, no,
això és el temps.
No us cuidis, eh?
És el temps que tenim
i el temps que fa.
Una mica de...
La combinació letal, no?
Avi, gràcies.
Molt bé.
Adéu-sia, adéu-sia.
A la guitarra solíem cantar,
solíem cantar.
Visca Catalunya,
visca el català.