Bona tarda.
Bona tarda. Jo no te volia dir res, eh?
No, però sembla que tinguis una mica de refredor.
Dibé, iogui.
No, de fet sí, que he sigut una mica encostimada.
Sí, una mica força, no una mica, no, una mica força.
No, per això vaig guardar-li una mica de llit la setmana passada.
Marc, la setmana vinent tenim sopar, eh?
No vinguis amb tonteries que has de venir, eh?
Jo espero estar bona, si no, en quantes d'escutada vindré ben tapadeta i ja està.
Oi, no seràs tu llavors.
No.
Xxt, a veure.
Te tinc una sorpresa.
Ah, sí?
Mira, escolta això, escolta, escolta.
Ja arriba el carnaval.
Com, que encara no tens la teva disfressa?
Ves-hi, ara mateix, a Casa Guaix.
A Casa Guaix tens tota mena de disfresses per a totes les edats.
Totes les disfresses i complements els trobaràs a Casa Guaix,
al carrer Portalet número 1, fent cantonada amb la plaça de la Font.
El carnaval a Tarragona ja es viu a Casa Guaix.
Pregunta'm, pregunta'm, pregunta'm, vinga, pregunta'm.
Estem, estem al damunt del carnaval, però és veritat.
I què passa amb Casa Guaix?
Doncs que a partir d'avui mateix tenim un concurs amb ells.
Exacte.
Però avui mateix, eh?
Que podíem haver començat la setmana passada, però és bon dia, espereu, no, és bon dia, espereu,
espereu que estiguem més a prop del carnaval, que això no pot ser de començar, que nosaltres ens posem nerviosos.
De seguida calentem motors i no pot ser.
No, no, no.
Bé, doncs la qüestió és que sí, tenim engegat a partir d'ara mateix un concurs.
Un concurs que funciona a través de missatges telefònics.
SMS?
Mm-hm.
Ah, exacte.
Heu d'enviar el missatge al 5588 amb la paraula clau COR,
perquè és que aquí les notícies que donem són justament mèdiques.
Tu creus?
Clar, del COR.
Sí, no, del COR.
Més d'una estarà encara amb taquicàrdia, més que amb COR.
Ah, exacte.
Diríeu COR, espai, i ens escriuríeu el nom de qui creieu que serà el personatge de la setmana,
des d'avui fins divendres que ve.
És a dir, qui és el personatge que més tinta gastarà a la premsa, a paper-coixer?
Jo tinc uns quants, eh?
El personatge que més minuts de televisió es menjarà.
Jo en tinc dos, les dues són dones, però bueno, de fet...
Ui!
No vol dir que hi hagi un guanyador i un perdedor.
No, no, no.
Tothom que enviï el seu missatge amb el seu personatge entrarà al sac.
És a dir, no és allò de dir, no, no, aquesta persona no.
No, no, no.
Tothom.
Tothom.
I a més a més, els llegirem, eh?
Sí, sí, buit, buit.
Els llegirem tots.
Que si voleu, allò, al costat, posar algun comentari...
Ah, exacte.
Voleu posar, COR, la persona o el personatge que creieu que serà...
I per què?
...el protagonista de la setmana.
I si voleu dir-nos, doncs, per què és això, per què allò altre, per què són passats,
per què no sé què, el que ens digueu, ho llegirem.
Tot.
Textualment.
Però ho llegirem.
Textualment.
Home, prohibit dir alguna que una altra paraulota malsonant, eh?
Ja ho veurem, perquè jo soc de sucre i puc dir coses.
Mar, no els incitis.
No els incitis, Ona.
Això no es pot dir.
Donem vidilla.
Sí, sí, sí, missatges al 5588 amb la paraula...
Deixa'm acabar, que si no talles a la gent.
Missatges, repeteixo, al 5588 amb la paraula clau COR,
seguit del personatge i, si voleu, el per què.
Oh, dolenta.
Pot ser, pot ser.
Ha vingut amb les piles carregadíssimes, eh?
No, no, no, això és gràcies, sobretot, a Casa Guaix,
i que està a punt, a punt, a punt d'arribar al Carles Toltes.
Ja arriba el Carnaval.
Com, que encara no tens la teva disfressa?
Bé, sí, ara mateix, a Casa Guaix.
A Casa Guaix tens tota mena de disfresses per a totes les edats.
Totes les disfresses i complements els trobaràs a Casa Guaix,
al carrer Portalet, número 1, fent cantonada amb la plaça de la Font.
El Carnaval a Tarragona ja es viu a Casa Guaix.
Doncs sí, i també a través de la cintuïda del 96.7 Tarragona Ràdio,
a través d'internet.
Que també se senten a través d'internet, Mar.
I tant, i tant, i tant.
I llàstima que no ens veuen, i llàstima que no ens veuen.
No, deixa, deixa.
Sobretot a mi amb aquest munt de Kleenex.
Escolteu-me, estic aquí, sentada amb el micròfon al davant,
i tinc una pila de Kleenex sense fer servir,
amb un costat, i una altra plina de Kleenex.
Ah, una pila de Kleenex.
Una altra pila de Kleenex utilitzats, plens de cosetes,
amb un altre costat.
Mar.
No, no, cosetes.
No diguis aquestes coses, dona.
No són realistes, no hem d'enganyar la gent.
No, i ara no hi hagi notes.
M'encanta aquesta cançó de Mocidades,
que té protagonista.
Exacte.
Es diu Mosquera, Raquel Mosquera.
Fixa-t'hi, mai més ben dit, eh?
Oi, és veritat.
De fet, és que sí,
els mitjans del barri i els de tota la premsa
li diuen que està realment boja.
Diu que, bueno, de fet, ja s'ha recuperat.
És una cosa miraculosa.
Ha tingut una grave crisi mental,
motivada, sembla ser, pels seus problemes matrimonials
i el deixar una mica de costat la medicació.
Primer va estar ingressada a la unitat de psiquiatria
de Puerta de Hierro
i després se'm va anar a la clínica López Ibor.
Si veieu que m'ho feia en un moment o altre,
no ho patiu.
No, poso música, eh?
Poso música.
Jo segueixo viva, eh?
Bé, de fet, això està especialitzat en malalties mentals.
Sí, en psiquiatria.
Ja està bé, però que qualsevol mínima de pressió
podria ser tractada com una malaltia mental,
tinguem un compte, això també, eh?
Ah, sí.
Bé, la qüestió és que va haver un agravament
dels seus trastorns mentals
que ja feia quasi cinc anys que els patia
i es veu que unes baralles
o uns trastorns, com ho diria,
una mala època amb el seu marit,
el Toni, a veure si ho dic bé,
a Nic P.
A Nic P.
A Nic P.
Sí, que l'altre dia ho vaig sentir que deia a la televisió,
dic, ui, però nosaltres...
No ho hem pronunciat mai.
Ni s'assembla.
Amb el Toni, amb el Toni.
Es veu que hi ha alguna baralla.
inclús s'ha parlat de separació
i de malestar en el fet que aquest senyor passa més temps
en el seu país que a casa seva amb la família.
Bé, jo no sé fins a quin punt
ella està afectada o recuperada.
El que sí que puc dir-te
és que està negociant,
diuen les males llengües com la meva,
que està negociant
a aparèixer el dia 10...
en un programa de televisió
per comentar tot el que li ha passat
i el que li ha deixat de passar.
Avui, avui dia 10.
Sí, sí.
Ara estava llegint el dia 10,
que potser és avui.
Aquesta nit?
Aquesta nit.
Què dius?
Ne, ne, ne, ne, ne, ne, ne, ne.
Què fem aquí?
Vindem a la tele.
No, però és aquesta nit.
Té un temps d'anar a buscar palamites.
Ens esbojarrem per res, tu també, eh?
És que ens hem quedat les dues?
Ens hem mirat?
Com dient el dia 10, si és avui.
Clar.
Bé, doncs avui, aquesta nit,
possiblement aquesta senyora...
Què seria?
Dónde estás corazón, potser?
Dónde estás...
Dónde estás...
Dónde te metiste corazón.
Dónde estás estos días
que te metes en problemes.
La qüestió és que ella vol explicar,
es veu,
el seu marit ja hi va estar en aquest programa,
vol explicar les seves vivències
en primera persona
i també deu ser cobrar el seu nom.
Seguríssim, seguríssim.
El xec també en primera persona.
Sí, sí.
Bueno, Raquel, xatona meva,
amb la medicació no s'hi juga.
No.
Perquè hi ha gent que es...
tira un munt d'anys a estudiar en una carrera
i un munt d'anys fent mir per a algú.
M'entens?
I si aquest senyor està donant aquella pastilleta
sota la llengua,
tu te la fots i calles.
M'entens?
Reïnona.
Saps.
Però tu creus que tot això...
És que molts anys saps el que deien?
Que tot això era un gran muntatge
perquè ja començava a davetllar
tota la seva història
amb el matrimoni,
amb el divorci, el divorci, el divorci,
que això ja ho vendria.
La cara que Raquel Mosquera feia
des d'aquella finestra...
No és cap muntatge.
Ah, exacte.
Vull dir que la xiqueta
o l'han tingut tres dies sense dormir
o la xiqueta fa cara de trobar-se malament.
O s'ha desmaquillat.
Però hem d'entendre que,
com deien els pets,
la vida és bonica,
però complicada.
I aquesta cançó tan xic,
per qui és?
Doncs seria pel senyor Boris Izaguir.
Què dius?
El senyor de quatre?
Senyor de...
La tarda de Chanel?
No, no, no, no, perdona.
Senyor de...
Ja s'ha casat?
Sí, senyora.
Molt bé, m'has enganxat.
M'has enganxat al volt, no?
Que el que em posi és música matrimonial,
perquè ha sigut una cosa molt íntima.
Molt íntima.
Es va casar a Barcelona dimarts
amb el seu novi Rubén,
amb una boda totalment privadíssima.
Quatre testimonis.
Quatre testimonis?
I ja sobrava gent.
Qui dius?
Ja està bé, és allò de dir
no necessito esbombar els quatre vents,
el meu amor,
perquè qui l'ha de saber
o qui l'ha de sentir
està aquí ara mateix.
I això ho trobo perfecte, Boris.
Em sembla, primer,
molt estrany per tu.
Sí, perquè normalment és un home
que li agrada molt la gent
i l'exoperància.
Exacte.
Súper extrovertit.
Això no vol dir que després
el dia de la mà no faci una festa,
però una cerimònia
de la més íntima.
Va rebre felicitacions
de moltíssima gent,
però que no van ser.
La cerimònia suposo
perquè no van ser convidats.
Imaginem,
s'hi ha de convidar
tota la gent que coneix el Boris.
Perquè recordem que ell
va estar a Cròniques Marcianes,
després va fer un programa
en el qual era l'anfitrion.
Ara ja està en un programa
amb el Xanel número 4.
Era la seva faceta d'escriptor,
en la qual també he conegut
a moltíssima gent.
Si ha de convidar tots,
s'arruïna.
Ai, Boris.
No li queda un duro
ni pel viatge de nostre,
però sempre per recollir,
donar la targeta del banc.
Encara que està molt mal vist,
crec, això.
Queda lleig, queda lleig.
I més venint d'ell.
Exacte.
No seria el Boris, eh?
No seria el Boris.
I parlen de no ser.
Has vist la fotografia?
Quina?
La de la Janet Jackson.
No m'ho crec.
És la Janet Jackson o no ho és?
Jo no m'ho crec.
Jo crec que, a veure,
s'assembla,
però és que ha canviat molt
i a més ella es deu a la seva imatge
perquè és cantant.
Una dona
que viu estrictament
del seu cos
i no vull parlar
de les senyores
que viuen a la carretera.
Una dona que viu
estrictament
de la seva imatge,
ara sí,
ara ho he dit bé,
no es pot permetre el luxe,
no vull dir
que sigui ni bon ni dolent,
cadascú té les mides
que vol.
I tant.
Però no es pot permetre el luxe,
segons el que havíem vist
anys enrere,
de passar
d'una 36
a una 56
en tan pocs mesos.
No, no, no.
Què va, què va.
Jo diria que no és ella.
A veure, pot haver passat
alguna cosa
que potser no ens n'ha explicat,
com, no sé,
alguna malaltia,
alguna història.
Podria ser.
Que pot haver
algun re de fons.
Té molta malícia,
la notícia.
És el que t'anava a dir.
No l'hem explicat.
Ho expliquen així,
una mica així.
Exacte.
Ens posen una imatge
de la Janet Jackson
amb un vestit,
bueno, de fet,
quasi no en porta.
Una nova de xandall.
Quasi no en porta de vestit.
Ah, l'altra,
el que està sexy.
A puteòsica,
exacte.
I després ens ensenyem
una fotografia
d'una dona
que s'hi assembla
amb xandall,
gorra,
per la qual quasi
no se li veu la cara,
però que jo juraria
que no és ella, eh?
Tu creus que no és la Janet Jackson
per la forma?
A veure,
jo diria que s'assembla molt
però no la veiem de cara
com per poder-la reconèixer.
Potser sí que té...
Una semblança,
una cosa.
Però, a veure,
l'hauria de veure de cara
a part,
a part.
Tot i la notícia
fos certa,
què?
Home,
pot fer el que vulgui.
Exacte.
El que passa que potser
és el canvi
que ha fet tan extraordinari
d'una cosa a l'altra.
A més a més,
és una...
Esperem, no?
És una dona
que surt
d'un lloc
especialitzat
en dietes
i en coses així,
en plan molt turista,
molt...
I dius,
bueno, doncs,
si no és la Janet Jackson,
perfecta per aquesta senyora
perquè vol canviar
el seu cos
a base de dietes naturals
i tal,
en sent-la perfecta.
I si és la Janet Jackson,
doncs,
bueno,
a veure,
no és
su desmejorado cuerpo,
sinó que és un cos
diferent.
I tant.
Ni millor
ni pitjor.
Diferent.
Que bé ha quedat, eh?
Oh, oh, oh.
i parlant de qüestions diferents.
Què li passa a la Britney Spears?
Sé que m'has comentat
que t'ho posés una altra cosa
que ara ho comentaràs.
a la Britney Spears
no sé si li passa
o és possible
que li passi.
Hi ha notícies,
hi ha notícies que diuen
que podria estar esperant
un altre fill
del Kevin Federland
que dius,
bueno,
no estaven separats
aquests dos.
Teòricament sí,
però es van tornar a ajuntar,
després es van tornar
a barallar,
que no saps per què?
Per què?
Perquè ell volia
posar-li un piercing
al nen.
Si va néixer a setembre,
si no tens...
Li volia posar
una arrecadeta.
A l'orella?
A l'orella.
El que passa
que elles van negar en rotund
i van fer la marimorena
allà on estàvem...
A la botiga de pírcims.
A la botiga de pírcims.
I després es va trobar
que aquesta notícia
també ha sortit fa poquet
i que es veu
la Britney Spears
portant el nen davant,
amb ella,
agafat amb braços, eh?
Davant d'on?
D'un cotxe?
D'un cotxe.
Conduint.
Sense anar
a la seva corresponent
cadilleta...
I teòricament diu
que el portava així
perquè no...
perquè no l'agafessis
els preparats
i totes aquestes històries.
Tu et poses unes tintades, carinyo.
Això, no?
Li poses qualsevol cosa
allò dels nens
que estan macos
i tampoc.
Per l'ombra...
Aquestes les cosetes.
Aquestes del Donald.
Britney.
O del Mickey.
Qualsevol cosa d'aquestes.
Britney, guapetona.
Que no anem bé.
O sigui,
ni endavant ni endarrere.
No anem de cap manera.
De malament a pitjor, eh?
Aquesta dona.
Jo no sé si a la maternitat
li ha sentat massa bé, eh?
Doncs imagina't
si és cert
que torna a estar prenyada.
A veure si el segon
el pot centrar.
Ah, sí?
Clar, la pot centrar.
A veure si s'atabala
i es torna més boja
que la mosquera.
Ara va cap a un costat
i ara s'haurà de centrar
per naso.
O va cap a l'altra massa,
ja ho veurem.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
No, no, deixem-ho, deixem-ho.
Parlem de gent
una mica,
una mica de centrar.
De segons
el que llegeixo.
A veure.
Jennifer Aliston.
Què dius?
I ara què poso?
Què poso aquí de música?
El que vulgui.
Tu posa'm el que vulguis
que s'admet tot.
D'acord,
doncs vinga.
Bé, jo no sé, ja et dic.
Avui són tot notícies
que podria ser,
però no sabem si són.
Jo crec que aquesta
és la banda sonora
ja de la Jennifer Aliston, eh?
Me arrepiento.
Ella lo dio salir de allí.
Ahora sabía la verdad.
Y se decidió.
Doncs sí, es veu
que està decididíssima.
I no només ella
vol saber la veritat,
sinó que vol que la sapiguéssim tots.
els seus excompanys
de la sèrie Friends
l'han animat.
Li han dit que
seria una bona idea
explicar
com era la seva vida
quan estava en el Brad Pitt.
Què dius?
El que sents.
I farà una espècie
de llibre de memòries?
Un llibre de memòries
del seu matrimoni.
Jo no sé si això és cert o no.
Tampoc no sé
si seria gaire rentable.
Sí, hi ha molts xafardots.
Sí, seguríssim.
Tu ets de les que no
llegiries, punyetera.
I tant.
I sobretot
per saber
les coses petites
que normalment no s'expliquen.
Ai, petites, petites.
A veure, a veure,
diuen que el pot petit.
I a la bona confitura
però també hi ha el verí.
I tant, i tant.
Però
mira que m'agradaria saber-ho, eh?
Doncs mira,
tu ets de les que el compraries.
Seguríssim.
Jennifer,
si decideixes escriure'l,
la Sílvia
te'n compra
un com a mínim.
Un.
A veure, a veure,
no l'animis més,
que ja prou
l'han animat
els seus amics de friends, eh?
Ai, Déu meu.
Ai, tinc notícia.
Bé, d'ell no,
de la seva ex.
De la seva queridíssima?
Sí, de la seva Heidi Mitchell.
Que es veu que s'han vist
unes fotografies
amb un altre noi,
un noi que...
Ai, que ell diu que no.
Què passa és que no
te puc acabar de dir noms?
Jo t'ho dic.
Vinga, diga-ho.
Aquest xiquet és futbolista.
Jo que volia passar
la notícia.
No, no, no,
no et diré el nom.
Et diré que és futbolista
i que ell mateix
ha desmentit la història.
Que ha dit que eren amics,
només som amics.
Ah, exacte.
Con derecho a roce,
però només amics.
Inclús no,
mentira, Sílvia,
no aixequis falsos testimonis.
Ell ha dit que sí,
se'ls ha vist junts
i passejant
perquè un amic comú mexicà
els va presentar.
I aleshores aquelles fotografies
estan preses
un dia que es van ajuntar
aquests amics comuns
i ells dos per dinar.
I els van treure?
Van fer el Photoshop
i van treure els amics i...
No, acabant de dinar
van anar a fer un tom
i tot passejant i xerrant
el paparazzi de turno
els va fer les fotografies.
Que dolents que són
els paparazzi de turno.
No és un paseo romàntico,
va dir,
és un paseo de amigos.
Oi, quina llàstima, no?
Exacte, aquest futbolista
que està acabat
ha acabat de separar,
també.
Clar,
no sé si deu tenir
gaires ànims
que li busquin les passigolles.
Però, bueno,
si és cert,
més endavant,
se n'adonarem.
què més tenim?
Ens queda poc temps, eh,
com sempre.
Acabem amb una sola notícia,
a part dels aniversaris, eh.
Acabem amb un guapo,
un guapo que es diu
Jors Cluny
i que allò
que aquí no té feina
al gat pentina...
Bé, doncs,
hi ha gent
que intenta encolomar-li
nòvies,
sigui com sigui.
Diuen que podria estar
sortint amb la seva veïna,
la Teri Hatcher,
la recordareu,
perquè sortia
amb la sèrie aquesta
de Mujeres Desesperades.
Ah.
Bé, doncs,
han sortit els rumors
perquè durant els Globos d'Oro
estaven, doncs,
allò fent broma
i parlant i xerrant i tal.
Inclús el Jors Cluny
va dir d'ella
que eren veïns
i que ella era molt guapa.
Veus?
Però això no vol dir
que tinguin un romance.
No?
Doncs ho podrien tenir, no?
Home,
el podrien tenir
si volguessin.
Doncs a veure si l'anima.
Vinga, George,
vinga.
Home, jo no sé,
jo no sé.
Jo l'animo, jo l'animo.
Hi ha milions de dones
en aquest món
que no els agradarà
que tu animis el Jors Cluny
a tenir un lio
a qualsevol altra dona
que no siguin elles.
Però ara tu imagina't.
Ara, aquesta noia
la té a mà.
A més,
ell la considera guapa,
pel que m'estàs dient.
Sí.
A més,
bé, no?
I amb un rotllet amb ells.
A veure si al final
també se senta,
aquest bon home.
Ara és director,
és actor.
Ho té tot?
Sí, de fet,
té una carrera impressionant.
Té tres candidatures
als Òscars,
és que em faig un nus
a la llengua ja,
se m'avarreja tot,
com a millor director,
com a millor guionista
i com a millor actor.
A veure què és el que passa.
A veure, a veure.
I com que naltros
en guany
no ens han convidat
a la gala dels Òscars,
potser,
potser ens conviden
a alguna festa d'aniversari.
Naltros,
per si un cas,
felicitem.
Vinga.
Per exemple,
la Pepa Flores,
que en fa 58.
Bé,
en portadets bé.
Bé, bé, bé.
La Sofia Mazagatos,
que en fa 32.
La canta ara?
No.
Sí.
Ara,
ara surterà el programa.
Ja ha sortit,
que va començar aquesta setmana.
Ui, jo no me n'ho entero
d'aquestes coses.
I va cantar
a un munt de gent.
Deixa'm-ho córrer.
Mercedes Milà.
Mercedes Milà.
Quina?
La Mercedes?
La Merche.
La Merche,
que s'endeu en el palo
d'aquí quatre dies,
en fa 55.
No,
que encara,
que té encara
molts programes d'aquests
de
¿Por qué no se hacen fumar?
¿De qué manera
no se hacen fumar?
No de esto.
No de esto.
El diario de
Diario de
Puntos Suspensivos.
Això mateix,
li quedan un munt.
¿Por qué existen
los puntos suspensivos?
Això?
Per què?
Per què?
Bueno,
entre d'altres coses.
Miguel Boyer,
67.
No me'n recordo ni com era.
En aquesta festa
no cal que ens convidi.
No,
tampoc.
El Brad Pitt,
ara sí.
Ai.
42 anyets.
A més,
ja crec que molt ben portats.
A punt de ser papà.
La llàstima és
aquest color negre
que s'ha posat de cabell,
que no m'agrada gens.
Com la seva dona,
així tots dos a una,
com ho fet,
també jura.
No m'agrada.
Bueno,
el Nick no el té,
aquesta festa d'aniversari
pot ser massa forta.
65 anyets.
i dues coses.
I la Mia Farro
que em fa 61.
I jo,
amb el teu permís,
feia també
diverses més
de felicitacions
perquè el cap de setmana,
el diumenge,
li toca una tal
Sònia García.
Anda.
El seu aniversari.
Em sona, em sona.
Una tal
Ani Patino,
que també felicitem.
Molt bé.
Un company d'aquí
de l'emissora,
l'Abel,
que ara ja no està directament
amb nosaltres,
però també ja ho estava.
Exacte.
I d'aquí a poquet,
doncs,
vindrà una tal Judit,
un Joan Maria Bertran,
i exacte,
que ja anirem anunciant.
Anirem felicitant a tothom
conforme es vagin arribant,
ja ho dic,
conforme ens vagin arribant,
totes les felicitacions.
Feliciteu,
no sé qui,
i si em paren pel carrer també,
jo.
Jo xarro tot.
Jo ho diem.
Mira,
una altra felicitació,
a veure què et sembla.
Hola,
què tal,
amics de Tarragona Ràdio,
sóc el Sergi Dalma,
i com no us volia felicitar
per aquests 20 anys
de fer bona música,
de posar bona música
i recolzar la música,
que és molt important
per tots nosaltres.
Que es compleixin
molts anys més.
enhorabona.
Què?
Que és maco,
ell.
Què t'assembla?
Que és maco,
és el veí perfecte,
el gendre ideal,
és ell.
I marxem amb ell?
Sí.
Agafa't el braç,
agafa't el braç.
Ai...
Dret o esquerre,
qui tries?
El que sigui,
no?
No,
a veure,
a veure,
a veure,
no?
De braç,
de braç,
de braç,
dona,
de braç.
Recordem el 5588,
la paraula cor,
i seguit de,
què hem de posar?
Qui és el personatge
de la setmana?
Ja sabeu,
i la setmana vinent,
a partir de dilluns,
dimarts,
dimecres i dijous,
estarem pendents
a veure quins són els missatges
i llavors ho llegirem tot,
tot i tot.
Exacte,
jo de vosaltres començava ja.
Ara ja?
Ja, ja, ja,
o sigui,
agafeu els vostres mòbils
perquè és que ja,
5588,
cor i...
posa el que vulguis.
Bona setmana, eh?
Molt bon cap de setmana.
Gràcies, guapa.
Gràcies, guapa.
I sé que tu nombre
no és Galilea,
si guapa,
si fea,
a mí me da igual.
Galilea,
qué fortuna la mía,
he quedado contigo,
con la chica más dulce,
mi amiga,
podría apostar.
Galilea,
qué fortuna la mía,
voy a verte de veras
y por fin conocer
tu mirada
y tu nombre real.
La marea
me va subiendo fuerte
por la espalda.
No,
no me pares,
las cosas buenas
pasan solo una vez.
No, no, no, no, no, eh?
No, no, no, no, eh?
No, no, no, no, eh?
Suena en las diez,
la puerta se abre
y una sombra me mira,
y si ella no es ella,
lo sé, no, no, sé.
Galilea,
qué fortuna la mía,
he quedado contigo,
con la chica más dulce,
mi amiga,
por vía postal.
Galilea,
qué fortuna la mía,
voy a verte de veras
y por fin conocer
tu mirada
y tu nombre real.
La marea
me va subiendo fuerte
por la espalda.