Aquests que sonen són els Bogarde.
Hi havia a Telefònica, tenim el seu cantant, el Raïm.
Raïm, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
A veure, a veure, per què et diuen Raïm?
Explica'm-ho, perquè el teu nom no és Raïm.
Bueno, Raïm, diguem que...
que era com dir-nos com el fruit de la terra, una mica, diguem-ne així.
Que va sortir allò esporàdicament, però bueno,
ja diguem que és així, veia, com el Penedès, que és d'on som, de Vilafranca.
Clar, per això dius que per allà, com Raïm, no en teniu gaires, no?
No, no en tenim massa, no.
Que va, és una llàstima, eh?
Llàstima, perquè mira que tindríeu vins macos, eh, vosaltres per allà.
Però clar, com no en teniu de Raïm...
Uns quarts, uns quarts, uns quarts, uns quarts, uns quegem, uns quegem.
Com no en teniu de Raïm, saps això que passa, saps això que passa.
Bé, Raïm, parlem una miqueta dels Bogarde,
perquè, a veure, sou uns personatges força peculiars, eh?
Characterístics, oi?
Sí, exactament. Aquesta seria la paraula exacta, eh?
Els trafolaris, ja diguem-ho clar.
També, també.
Diguem-ne d'on sortiu?
D'una vegada, un dia us vau aixecar inspirats,
i vam dir, avui llençarem la casa per la finestra,
anem a fer un grup perquè aquí s'ha de moure cel i terra?
O com va anar, això?
Bé, ja veníem d'un antic projecte,
que tocava... que tocava metal.
Sí.
I, bueno, llavors ja veiem que no arribàvem massa la gent, no?
I com que estàvem oberts a tot, una mica,
doncs vam decidir fer un nou projecte, no?
I ja fa temps, eh?, que el vam decidir de fer.
I, bueno, més que re, era fer una mica de tecno barrejat amb metal.
I ja n'hi diem fer estero perquè, bueno,
quan ens veuen la gent ja és el primer que pensa.
I com es pot fer aquesta barreja?
Perquè, clar, és complicat, eh?,
perquè el metal, clar, té la seva contundència i la seva això,
i, clar, és que és difícil de barrejar.
Sí, sí.
Bueno, ja era això, no?
Una mica agafàvem...
Aviam, un per l'altre, el tecno i el metal,
ja una mica el ritme el porten, no?
Llavors, l'únic que volíem era posar el màxim de contundent de tecno
i el màxim de contundent de metal, i en català.
Home, sona molt bé, eh?
us he de dir.
A veure, almenys, és allò que dius, diferent, sona?
Sí.
I, clar, la barreja del tecno i el metal,
com que crida l'atenció, precisament per això,
perquè sona un tunt de fons,
i les veus que són, sobretot la teva,
que la tens forta, eh, company?
Bueno, depèn,
depèn dels paquets que m'hagi fumat durant el dia.
O sigui, tot va a relació de la nicotina?
Bueno, depèn, depèn.
Quan canto, em controlo, quan canto, em controlo, eh?
Ah, d'acord.
Però què fas, és allò d'agafar-te ben fort al micròfon?
i posar-te el...
Com ho fas, això?
Bueno, jo crec que té més xorro de veu
encara el meu company Carlemany, eh,
que és el que fa els coros.
Sí?
I la veritat és que és el Pavarotti en persona, eh?
Què m'estàs dient?
Sí, és el que fa els coros greus.
És el que fa els coros greus.
Home, és que el DJ Reverendo, que vam parlar ahir...
Sí.
Que vam parlar ahir per quedar per l'entrevista,
precisament per avui va amb tu,
que ho voia haver comentat una mica tota la història.
Sí, bueno, sí, bueno,
i ara jo comento que som tres, no?
És clar.
Que som el DJ Reverendo,
que és el que porta ritmes i teclats,
fa coros,
llavors hi ha un veixista, que és el Carlemany,
que Déu-n'hi-do.
Que també fa coros,
i jo toco la guitarra i canto.
I de tant en tant se'm amb l'olla, també.
També se'm amb l'olla?
També.
Però alguna vegada l'haurem trobat, no, aquesta olla?
Sí, o la paella, ja.
Directament, no?
Fent xup-xup.
Això dels noms,
DJ Reverendo,
Carla Mang,
el teu raïm,
la forma també que teniu de vestir sobre l'escenari.
Sí.
D'on surt?
A veure, algú ens ho va dir?
Mira, perquè, a veure,
tothom va vestint més o menys,
més o menys normal quan surt a l'escenari.
Vosaltres heu de ser diferents.
Ja que busqueu un ritme diferent,
anem a buscar coses diferents.
Home, nosaltres anem a que...
vull dir que la imatge sigui una mica allò...
Que faci bé la vista, no?
Una mica.
Sí.
Que distregui, que distregui, diguem-ne.
Home, ja amb el DJ Reverendo ja distreu.
Ja se te'n van els ulls capellà, eh?
DJ Reverendo, que és un capellà,
que, bueno,
el vam parlar per si sols,
DJ Reverendo,
que suposo que és el capellà més cachondo que hi ha
en aquest món.
Hem de dir que va vestit de monja,
no de capellà.
Va vestit de monja, sí.
És de monja.
Però, bueno, és del capellà,
és del capellà.
El capellà, capellà.
Llavors és el Carlemany,
porta...
El personatge que porta una mica d'imatge
és el típic metal,
metàlico, death metal.
I jo, doncs,
és un rotllo una mica més hip-hop, no?
Amb els pantalons de làtex
i sense samarreta.
Què dius?
Sí.
Però tu ho has fet amb vista.
Com t'has de moure molt,
almenys dius,
mira, si su,
que no hi hagi res que tapi, no?
Sí, sí, bueno,
ja es tracta d'això,
ja es tracta d'això.
Ja es tracta d'això.
Perquè m'han dit que tu ets una miqueta...
home d'espectacle, eh?
Sí.
Que molt quieta sobre l'escenari
no t'estàs, eh?
Això diuen, això diuen.
Que dius, mira, hi ha dos cantants,
hi ha dos cantants,
tant que em moues,
hi ha dos cantants.
Bueno, aviam,
mou-me amb mi de lo possible, no?
Sí.
Perquè hem de cantar tant, tant,
però, però, bueno,
quan no canto,
intento moure'm, això sí.
Llavors compaginem, no?
Sí.
A la lança,
ja amb la veu.
Sí, sí, sí, sí.
Això mateix.
Més o menys.
Això mateix.
En dèiem que la música dels Bogard,
el que té de peculiar,
és que intenteu barrejar el tecno i el metal.
Sí.
Però què és el que passa amb les lletres?
Perquè també hi ha algunes
que són difícils d'expressar,
així,
a l'igual que de cantar, no?
Sí, bueno,
les lletres una mica van del que ens passa
a la vida quotidiana, no?
Una mica.
Sí.
I una mica lluitant per les causes justes, no?
Parlem, doncs,
que si menja amb el sou pelat,
que el tingui hipotecat,
que si tu el que estàs és buit per dins,
que només veus la teva glòria.
Hi ha una cançó dedicada a Reverendo,
que la li dediquem a ell,
a títol ja...
Personal.
De memòria, ja,
per res del resto.
I llavors altres cançons
que van contra, no sé,
causes justes.
Contra el maltractament d'animals...
Tot allò que us va llogar
per dins, no?
Que jo que dius...
Però com pot passar això al món?
El dia a dia, més que res,
el dia a dia.
El que ens toca als collons de veritat cada dia, no?
Ah, és que a més a més això, no?
És això, exactament és això.
Vull dir, no volem enganyar ningú.
Però una cosa, Raïm,
sé que hi ha una cançó en especial
que té un anglès...
Ah, però aquesta la maqueta no surt encara.
No surt encara.
Ja ho sé,
per això t'ho preguntava,
perquè segurament que la cantareu en directe
aquest dissabte, no?
Sí, aquesta, bueno, és el hit.
És el hit per ell?
Sí, sí, és el hit.
Sempre ens despedim als concerts amb aquesta.
Es diu En Mirab.
Sí?
I sí, és a Wachipirrinau.
És bé, veus?
Aquest és en l'anglès meu.
Sí, sí.
I, bueno, a l'Estrevillo
no deixa dubte
que és la veritat divertit,
perquè diu
no em ratllis amb l'anglès,
que jo vinc de pagès.
També és veritat.
Però gairebé tota la cançó
està cantada en un anglès pallassenc, seria?
Sí, en un anglès a Wachie.
A Wachie.
Sí, a Camp de Mor, diguem-ne.
A Camp de Mor enau.
És en la never, forever, whenever, no?
Sí, sí.
Per dir una cosa.
I the never night.
Ei, and in the sky.
Sí, sí.
En l'altra d'aquelles paraules.
A Wachipirrinau.
Wachipirrinau.
Que bo.
I això què és?
Perquè no us agrada l'anglès,
es droparia per aprendre-ho,
com va això?
No ho sé.
O sou professors?
Va sortir esporàdicament, eh, la cosa.
Ah, sí?
Va sortir, sí.
Ho va proposar el Carlemany
i, bueno, ens vam partir la caixa.
I vam dir, sí, sí, hem de fer una cançó així,
hem de fer una cançó així,
que ja toca, tu, en el panorama català.
És això que dius,
és una manera de reivindicar les nostres serveis, no?
És una manera de reivindicar la nostra llengua materna, no?
Molt bé.
És allò de com el de la enya,
allò que va sortir a la televisió fa alguns anys.
Sí.
No?
Que ells diuen,
bueno, ara, si vols saber el que cantes...
Això.
Canta amb la teva llengua,
que és la que aprens, no?
La que saps.
Sí, sí, la materna, diguem-ne.
Com es prepara el dissabte?
Aquest dissabte, dia 26 d'agost,
al camp de futbol,
a partir de dues quarts d'una,
teníeu el concert.
Exactament.
Sou vosaltres qui obriu?
Som nosaltres qui obrim el concert.
O sigui que ha de començar a calentar l'ambient,
com he dit, des del principi, no?
Sí, bueno, nosaltres sempre anem calents, eh?
Vale.
Sense comentaris.
Sense comentaris, no?
I, sí, obrim l'espectacle, el xou, diguem-ne,
perquè no es pot dir una altra cosa.
Serem els toloners just abans de Descom 2,
que toquen després,
i, bueno, pensem en fotre una descàrrega d'aquestes immenses.
amb tot el nostre,
al mig d'algú repertori que tenim,
i això animant a la gent,
que és el que interessa.
Per tant, tu i jo,
el que voleu fer és,
d'alguna manera,
enlluar anar als Descom 2,
per a veure si ja de passa
us emporten de bolos amb ells.
Bueno...
Seria un puntasso, eh?
Això seria benvingut, està clar.
Això seria benvingut.
Però, bueno,
nosaltres pensem en nosaltres,
i després que passi el que Déu vulgui a tu.
Per cert, no sé si coneixeu,
segurament que sí,
els Descom 2 o els Cultura Pro Base.
Sí, havíem coincidit amb ells fa temps.
Ja havíem coincidit.
Sí, i haig de dir que som molt bona gent
i porten molt bon rotllo.
I amb els altres grups,
els Cultura Pro Base i els Cisodaca,
encara no?
No, que no he tingut el ple.
Molt bé.
Però segurament que us quedareu al concert
quan acabeu vosaltres
una dutxeta ràpida
i a continuar la festa, no?
Hombre, t'ho diràs, t'ho diràs.
A més, esteu a casa, com aquí dius,
i jugueu a casa?
Juguem a casa, es pot dir.
Juguem a casa.
Això és un avantatge o no?
Això de jugar a casa?
A veure, t'ho dic després per les crítiques.
Per la confiança fa fàstic.
Sí, com ho saps, això?
Com ho saps?
Per això, què sé yo?
M'has treu les paraules a la boca?
No ho volia dir jo.
No ho volia dir jo, però...
Però sí, a veure,
aviam, tot té les seves avantatges i inconvenients, no?
A vegades, de fora, costa més.
Sí.
Costa més que et facin cas,
però, bueno, jugant a casa...
Aviam, públic garantit el tens, no?
Això, i entregat des de la primera cançó.
Això, totalment.
Totalment.
D'aquí animo tothom a que vingui,
que no s'ho pot perdre.
I els inconvenients, quins serien?
Els inconvenients?
Sí.
Ens han quedat a la favor i ara falta l'encontre.
Bueno, que potser, aviam, demanen més,
ja et tenen una mica sobat, diguem-ne.
Però, bueno, no, de moment encara no.
De moment encara no.
De moment encara no.
Encara van aguantant i som fidels, no?
Estem agraïts.
Molt bé.
Per cert, on assageu?
On feu...?
Assagem precisament a l'Arbós.
A l'Arbós.
Sí, sí, vés quina coincidència.
A casa del DJ Reverendo, crec que entès, no?
Sí, sí.
Aviam, jo soc de Vilafranca,
Llavors el Carlemanya és de Moja.
Sí.
I llavors el DJ Reverendo és de l'Arbós.
O sigui, aneu fent...
Déu-n'hi-do quin triangle de les Bermudes, eh?
Sí, sí, és un triangle de les Bermudes, això.
S'ha anat a ajuntar la crema.
La crema de la crema de cada poble aquí, tu.
I com va ser que us vau conèixer?
Com va ser que un dia...
Abans sé que m'ho has explicat més o menys per sobre,
com van néixer els Bogardes,
però vau estudiar junts,
ho vau conèixer en un dia de festa...
Aviam, amb el Carles, amb el veixista.
Sí.
I ens coneixem de tota la vida.
Ah, molt bé.
Però bueno, Moja és al costat d'aquí, Vilafranca, vull dir que...
Sí.
I amb el DJ Reverendo són coincidències aquestes
que per fortuna donar la vida, no?
Perquè allò que el vam conèixer, allò sense voler, quasi, no?
Va ser un accident.
I ja des del primer moment, vull dir, ens vam liar, ens vam liar.
Ens vam fer amics, ens vam fer col·legues,
i vam veure que el projecte era efectible totalment, no?
Déu-n'hi-do.
I aquí va néixer aquest bon, bon rotllo que porteu entre vosaltres.
Sí, sí.
I que ja fa uns quants anyets que hi dura, no?
Sí, sí.
I per molts anys més.
I per molts anys més que duri.
Per molts anys més.
Sí, que sí.
Una altra de les coses que també ens agrada,
i em va sorprendre especialment i molt gratament,
és entrar a la vostra pàgina d'internet, a www.bogardinyo.
Bueno, a la pàgina web.
Bueno, a la pàgina web.
Punt com.
Sí.
Que hem de dir que Bogardinyo no és a Menya, ni a N-Y,
sinó és com si fos en portuguès, com si fos de Ronaldinho, eh?
Sí, com Ronaldinho, però amb Bogarde.
Exacte, però amb Bogardinyo.
Que, evidentment, no té res a veure un amb l'altre.
I vosaltres crec que sou del Barça, no?
Aviam, no volem jugar amb colors, diguem,
però hem de dir que sí, hem de dir que sí.
M'ho he imaginat, mira, no sé per què m'ho he imaginat.
Si entreu aquí, podreu esmignar cada primer...
Però vaig anar a veure l'últim partit del Nàstic, eh, també, aquest any.
Ah, molt bé.
Ei.
Ho haig de dir, ho haig de dir.
Molt bé.
A més, ara que d'aquí a poquet ja podrem...
Bueno, ja ho saps que hem pujat a primera,
i el primer partit aquest diumenge contra l'Espanyol.
Doncs sí, sí.
Ja ho veuràs, ja, a veure què farem.
Doncs aquí al meu costat tinc el Carlemany.
Què dius?
Sí, ara acaba d'arribar.
Posa'm en ell i que m'expliqui la pàgina d'internet.
I a més, la de la pàgina web, més que res, és el que ho porta ell.
Què me dius?
Sí.
És que ho fem a posta i no en surt, eh?
Sí, sí, ho fem a posta i no surt.
Vull dir, si vols te'l passo i t'explica totes les...
Totes les...
Bé, te'l passo, te'l passo.
Vinga.
Fins ara.
Raïm, gràcies.
Hola, bona.
Hola, Carle Banc, que tal estàs?
Molt bé, i tu?
M'han dit que tu eres el més dur del grup, eh? Allò sobre l'escenari.
El més metàl·lic.
Exacte, el més metàl·lic.
Sí.
Que ets una mica com el del Mago de Oz, no?
Com el del Mago de Oz?
Com el que sortia allò del Mago de Oz, no. No tan metàl·lic, no?
Home, la veritat és que els nostres brujols són bastant més metàl·lics que el Mago de Oz.
És diferent, és diferent, no?
No, no, no en fixem en ningú, no.
Una cosa, a veure, Carle Magna.
Digue'm.
Que m'ha dit que tu portes tota la història de la pàgina del www.bogardinyo.com.
Exacte.
A veure, explica'm de primer on vau treure aquesta magnífica foto de l'expresident del govern, el senyor José María Aznar.
Doncs, bueno, aquesta foto ens la va donar el nostre road manager, el Joan, també conecut com DJ SMS.
I un dia, no sé què estàvem mirant la tele a casa meva, ens va sorprendre amb la foto aquesta, que no sabem com li havia arribat d'una amiga que havia anat a Colòmbia o no sé on i tenia aquesta foto.
I la vam veure, aquesta foto, i vam dir, home, aquesta foto té un potencial que s'ha de donar a conèixer, no?
A més, el més bo que té la foto és que heu de respondre a un petit test, perquè si no no acabem d'entrar.
Exacte.
Que et dona una sèrie d'opcions, diguem que força reveladora és de la foto.
Sí.
Diguem-ho així, no?
Sí, sí, sí.
Perquè quedi finament, ho dic per si voleu, entreu i ja m'explicareu què us sembla.
Jo crec que és el millor, que la gent hi entri i aviam si pot superar el test aquest.
És una miqueta difícil, però és assequible.
I complicat, difícil i complicat.
I el dimoniet on l'heu tret, aquest dimoniet tan maco?
Bueno, el dimoniet el va dissenyar l'Eva, que és una amiga nostra, i bueno, estàvem buscant un logo i ella ens va ajudar i va treure aquest dimoniet, digue-li dimoniet, digue-li gat.
Que la gràcia que té és que si el gires de costat, és una B, una G i una D, no? De Bogarde.
Sí.
I mira, ens va agradar molt perquè també era reflexar una miqueta el nostre caràcter tecno i metàl·lic a la vegada, no?
Dic que també dintre de la pàgina, doncs, podeu trobar una miqueta la biografia, fotografia, saber qui són els Bogarde, i que hi ha una fotografia del DJ Reverendo que no té preu, d'una nit potser de... una miqueta de tot, i allà va sortir la foto, potser?
Sí, sí, sí.
Ja no dic dels altres components, que també Déu-n'hi-do, Carlemagna...
La veritat és que és fàcil, eh?, de caçar-nos així amb situacions d'aquestes rares.
En situacions perilloses.
Sí, sí, sí, és fàcil, és fàcil.
Després d'un concert poden passar moltes coses, no?
Exacte.
I abans ja no comentem.
I també, eh? Durant també.
Ah, durant també.
Bueno, allà també podem veure, conèixer una miqueta més el nostre superbateria, que és el Bogardinho.
O sigui...
I bueno, saber una miqueta això de nosaltres i de com som.
A més a més, també el que tenim, i ens agrada moltíssim, perquè hi ha gent que vulgui sentir la vostra música, també pot descarregar-se alguna de les cançons?
Exacte. De moment, tot el que tenim enregistrat ho posem gratis, a disposició de tothom, que tothom s'ho descarregui.
Si algú troba una maqueta, sisplau, que faci còpies, que tingui remordiments...
Que ja ho divulgueu vosaltres, que ho facin, que ho facin, no?
Exacte. El que volem és que la gent ens conegui, ens escolti i, si pot ser, que disfruti i que s'ho passi bé.
I una cosa, recomanable de nou a www.bogardinho.com.
Entreu que, de veritat, teniu una bona estona assegurada, eh?
I una altra cosa, a veure, Carles Magnem, em comentava fa un moment el Raïm, què té d'especial els Bogardé a sobre l'escenari, el que doneu a la potència?
Això de jugar a casa, com és el cas d'aquest dissabte, què et sembla a tu?
Home, a mi em sembla perfecte, eh?
Sí, no?
Sí. Home, esperem que això, que vingui de gent conegut, gent que no ens conegui, quan no estarem més riurem.
I, bueno, per part nostra, el que podem garantir és que intentarem fer una descàrrega de Tecnometal.
Sí.
Tenim ganes perquè tindrem un bon equip i creiem que la nostra música necessita volum.
I, sobretot, moltes ganes de festa, no?
Nosaltres ho posarem i esperem que la gent també vingui amb moltes ganes de festa i ens ho passem tots molt bé, que sigui un bon fiestorro.
Home, ja hauran tingut com a referència l'anterior de la plaça de la Puntaire,
que ja hauran tingut la seva primera nit de festa, la segona, a més a més aquesta.
Teòricament s'ha d'acabar, com el que diu, amb la llum del dia, no?
Sí, o la del migdia.
O la del migdia.
O sigui, tu a les 12 del migdia, com a molt tard, per anar a dormir, no?
Exacte, home, aquí, al costat de l'arbó es pot anar a la platja tranquil·lament, vull dir que...
Molt bé.
I a xaranga, també, em sembla.
Per això et deia, amb la xaranga, la gent us ha de remullar, la gent que quedi per allà, ja ho veuràs tu, eh?
No anireu a dormir, això seguríssim, eh?
Es pot liar, es pot liar.
Perdona liar-la.
A banda de liar-la aquest dissabte, dia 26 d'agost, cap a una neu, a veure, com està l'agenda dels Bogarde?
Pues la veritat és que una miqueta buida.
Oh, i no pot ser això.
No, la veritat és que aquest estiu, bueno, vam acabar de gravar el febrer,
i aquest estiu ja hem fotut uns 4 o 5 concerts, hem estat també seleccionats pel concurs aquest del Sona Nou, de TV3 i...
És cert.
De rock i tot això.
Molt bé.
I encara ens esportim millor del que pensàvem.
El que tenim plans és de posar-nos en un estudi i intentar gravar alguna cosa.
Ja heu llançat forces maquetes per tot arreu?
O almenys hi entreu en aquesta pàgina i mireu a veure què és el que fem?
A diferents discogràfiques o tot algun mànager o alguna cosa?
Com passa molta gent per allà, per l'Arbós?
Sí.
Ja l'heu fet moltes indirectes, ja?
Perquè...
Home, la veritat és que ens agradaria aquí que sortís alguna cosa, no?
Això mai es pot dir.
Home, s'ha de provar, no?
Provar, s'ha de provar.
Clar que sí.
Provar.
Jo crec que sí, que algú caurà.
Convida'm a la gent que n'estigui sentint a que vingui aquest dissabte,
que es passi per l'Arbós i visqui amb vosaltres la festa,
amb els Bogardes, Def Condos, Cultura Pro Bássic, Esdaca,
i també amb la gent de la Xaranga, el Galçot, que estarà ja a les tantes de la matinada.
Exacte.
Que convidi a la gent...
Sí, sí, perquè me diguis...
Home, doncs jo diria que la gent que no s'ho pensi,
perquè és realment dels millors concerts que pots trobar per aquí a la zona del Penedès,
és el concert per referència,
i és totalment imperdible, i seria un paquet perdre-s'ho,
perquè hi haurà festa, bon rotllo,
i vamos, que no se m'acudeix...
Se m'acudeixen poques coses els millors cafès que no venir aquí al concert.
I tant.
I una altra de les coses, que se'ns acaba l'estiu ja,
com el que diu, almenys aquest mes d'agost,
i per molts les vacances, així que,
aprofitem els últims dies per passar-ho bé o malament, eh?
Clar, clar, clar, clar.
Doncs, companys, moltíssimes gràcies.
A tu, que ha sigut una sorpresa tenir-te,
però no t'esperàvem,
però bé, i ens ha agradat,
així hem pogut parlar de la pàgina d'internet,
que m'ha dit que ho portes tu especialment.
Sí, bueno, jo què faig és condensar totes les paranoies i parides que ens passen pel cap, no?
Jo t'ho veig a casa allà,
ve una foto cap a dintre,
això cap a dintre,
allò que podem escriure cap a dintre.
Clar, clar, sí, sí, sí, és així.
A més, si quan més tindrem,
més ens coneixeran i més podrem fer, no?
Clar, clar, i sobretot ja et dic sempre bon rotllo,
i mira, amb ganes de passar-s'ho bé.
Doncs, amics de Bogarda,
que ho vagin molt bé la nit del dissabte,
que tingueu una bona festa,
a veure si l'acabeu,
a veure si l'acabeu.
Jo us veig a les 3 de la tarda encara,
però ja saltant i ballant.
No ho descartem, no ho descartem.
No ho descarteu, no?
M'imagino.
I que vagi molt bé també el concert,
que recordem serà aquest dissabte
a partir de dos quarts d'una de la matinada
al Camp de Futbol
i dins de l'Arbó Sona 2006.
Raïm?
Sí, hola.
Carla Magna, moltíssimes gràcies a tots dos.
Moltes gràcies per deixar-nos
parlar de la teva ràdio.
Gràcies.
I una cosinja que us anava a dir
que quan tingueu la gravació feta,
si voleu passar per aquests micròfons,
esteu més que convidats, eh?
Un breu.
Doncs, moltes gràcies.
Ens apuntem.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Un patonàs ben fort.
Vinga, igualment.
Adéu, família.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.